ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
CARACTERÍSTIQUES DELS
                      GLÚCIDS




dijous 3 de gener de 13
ELS GLÚCIDS
    • dzDZèܱ             formades per Carboni (C), Hidogen (H) i
        Oxigen (O).

    • Fórmula             empírica: (CH2O)n

    • Cadenes    d’àtoms de carboni units a grups alcohòlics (-OH)
        o hidroxils i a radicals hidrogen (-H).

    • Sempre              hi ha un grup:

         • Aldehid          (-CHO) polihidroxialdehid.

         • Cetona          (-CO-) polihidroxiacetona.

dijous 3 de gener de 13
ELS GLÚCIDS
  Monosacàrid: Constituïts per una sola cadena
  polihidroxilaldehídica o polihidroxilcetònica.
                      Oligosacàrid: De dues a deu cadenes.
                      Els més importants són els disacàrids.
                                    Polisacàrids: Més de deu cadenes,
                               generalment per centenars de monosacàrids.


                          A més, hi ha els ú compostos. com els
                               glucolípids o les glucoproteïnes

dijous 3 de gener de 13
ELS GLÚCIDS
        Els oligosacàrids i els polisacàrids es poden hidrolitzar, és a
        dir, es poden descompondre en monosacàrids.



                  Monosacàrid                       Monosacàrid     OH
                                         àcids
                                + H2O
                                        hidrolasa
                  Monosacàrid                       Monosacàrid      H




dijous 3 de gener de 13

More Related Content

What's hot (20)

22. Les propietats de les proteïnes
22. Les propietats de les proteïnes22. Les propietats de les proteïnes
22. Les propietats de les proteïnes
Dani Ribo
15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassos15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassos
Dani Ribo
Mescles i dissolucions
Mescles i dissolucionsMescles i dissolucions
Mescles i dissolucions
jcarmonaespinosa
10. Els monosacàrids
10. Els monosacàrids10. Els monosacàrids
10. Els monosacàrids
Dani Ribo
Despotisme il·lustrat
Despotisme il·lustratDespotisme il·lustrat
Despotisme il·lustrat
I.E.S. Joanot Martorell in València
TEORIA ATÒMICA I MODELS ATÒMICS
TEORIA ATÒMICA I MODELS ATÒMICS TEORIA ATÒMICA I MODELS ATÒMICS
TEORIA ATÒMICA I MODELS ATÒMICS
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsBiologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Oriol Baradad
Orgànuls i les seves funcions. Cèlia Torras
Orgànuls i les seves funcions. Cèlia TorrasOrgànuls i les seves funcions. Cèlia Torras
Orgànuls i les seves funcions. Cèlia Torras
alex_mascu
Formulacioacids Oxoacids
Formulacioacids OxoacidsFormulacioacids Oxoacids
Formulacioacids Oxoacids
Ignasi PedemonteAuquer
U4 Elements I Compostos
U4 Elements I CompostosU4 Elements I Compostos
U4 Elements I Compostos
dpujol1
Descartes i el dubte metòdic
Descartes i el dubte metòdicDescartes i el dubte metòdic
Descartes i el dubte metòdic
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
Perifrasis verbals
Perifrasis verbalsPerifrasis verbals
Perifrasis verbals
lurdessaavedra
Glucids i lipids ppt
Glucids i lipids pptGlucids i lipids ppt
Glucids i lipids ppt
Núria Guixa Boixereu
ORBITALS ATÒMICS
ORBITALS ATÒMICS ORBITALS ATÒMICS
ORBITALS ATÒMICS
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
Bioelements i biomolècules.
Bioelements i biomolècules. Bioelements i biomolècules.
Bioelements i biomolècules.
Manel miguela
19. Els aminoàcids
19. Els aminoàcids19. Els aminoàcids
19. Els aminoàcids
Dani Ribo
MS12 Modalitat oracional
MS12 Modalitat oracionalMS12 Modalitat oracional
MS12 Modalitat oracional
Fred Sentandreu

Similar to 09. Característiques dels ú (18)

Biologia 2n Batxillerat. U03. Els ú
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els úBiologia 2n Batxillerat. U03. Els ú
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els ú
Oriol Baradad
Tema 2 ú
Tema 2 úTema 2 ú
Tema 2 ú
dexperimentals.an
ú
úú
ú
montsejaen
Glucids new
Glucids newGlucids new
Glucids new
Núria Guixa Boixereu
Biologia PAU. Bioquímica. ұú. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. ұú. CATBiologia PAU. Bioquímica. ұú. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. ұú. CAT
Moty Martell
BIOBAT_TEMA 3_24_25_LES BIOMOLÈCULES MÉS ENERGÈTIQUES_ GLÚCIDS I LÍPIDS.pdf
BIOBAT_TEMA 3_24_25_LES BIOMOLÈCULES MÉS ENERGÈTIQUES_ GLÚCIDS I LÍPIDS.pdfBIOBAT_TEMA 3_24_25_LES BIOMOLÈCULES MÉS ENERGÈTIQUES_ GLÚCIDS I LÍPIDS.pdf
BIOBAT_TEMA 3_24_25_LES BIOMOLÈCULES MÉS ENERGÈTIQUES_ GLÚCIDS I LÍPIDS.pdf
nsoussi
ұúbiologiabachilleratobioquimica.pdf
ұúbiologiabachilleratobioquimica.pdfұúbiologiabachilleratobioquimica.pdf
ұúbiologiabachilleratobioquimica.pdf
NataliaKolodnytska2
Hidrats de Carboni
Hidrats de CarboniHidrats de Carboni
Hidrats de Carboni
bsantonja
La química de la vida
La química de la vidaLa química de la vida
La química de la vida
agustcullell
ұú
ұúұú
ұú
Jordi Bas
í辱 2
í辱 2í辱 2
í辱 2
Jordi Bas
Bio1r_Unitat3_ұú
Bio1r_Unitat3_ұúBio1r_Unitat3_ұú
Bio1r_Unitat3_ұú
tiotavio
Les biomolècules i el metabolisme-1.ppt
Les biomolècules i el metabolisme-1.pptLes biomolècules i el metabolisme-1.ppt
Les biomolècules i el metabolisme-1.ppt
mfontg

More from Dani Ribo (20)

90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
Dani Ribo
89. La clonació i les cèl·lules mare
89. La clonació i les cèl·lules mare89. La clonació i les cèl·lules mare
89. La clonació i les cèl·lules mare
Dani Ribo
88. La reproducció assistida
88. La reproducció assistida88. La reproducció assistida
88. La reproducció assistida
Dani Ribo
87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionari87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionari
Dani Ribo
86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproducció86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproducció
Dani Ribo
85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexual85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexual
Dani Ribo
84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativa84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativa
Dani Ribo
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
Dani Ribo
82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexual82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexual
Dani Ribo
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
Dani Ribo
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
Dani Ribo
79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lular79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lular
Dani Ribo
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
Dani Ribo
77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humà77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humà
Dani Ribo
76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genètica76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genètica
Dani Ribo
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
Dani Ribo
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
Dani Ribo
73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica
Dani Ribo
72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotes72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotes
Dani Ribo
71. L'evolució del concepte de gen
71. L'evolució del concepte de gen71. L'evolució del concepte de gen
71. L'evolució del concepte de gen
Dani Ribo
90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
Dani Ribo
89. La clonació i les cèl·lules mare
89. La clonació i les cèl·lules mare89. La clonació i les cèl·lules mare
89. La clonació i les cèl·lules mare
Dani Ribo
88. La reproducció assistida
88. La reproducció assistida88. La reproducció assistida
88. La reproducció assistida
Dani Ribo
87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionari87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionari
Dani Ribo
86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproducció86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproducció
Dani Ribo
85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexual85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexual
Dani Ribo
84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativa84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativa
Dani Ribo
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
Dani Ribo
82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexual82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexual
Dani Ribo
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
Dani Ribo
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
Dani Ribo
79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lular79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lular
Dani Ribo
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
Dani Ribo
77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humà77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humà
Dani Ribo
76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genètica76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genètica
Dani Ribo
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
Dani Ribo
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
Dani Ribo
73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica
Dani Ribo
72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotes72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotes
Dani Ribo
71. L'evolució del concepte de gen
71. L'evolució del concepte de gen71. L'evolució del concepte de gen
71. L'evolució del concepte de gen
Dani Ribo

09. Característiques dels ú

  • 1. CARACTERÍSTIQUES DELS GLÚCIDS dijous 3 de gener de 13
  • 2. ELS GLÚCIDS • dzDZèܱ formades per Carboni (C), Hidogen (H) i Oxigen (O). • Fórmula empírica: (CH2O)n • Cadenes d’àtoms de carboni units a grups alcohòlics (-OH) o hidroxils i a radicals hidrogen (-H). • Sempre hi ha un grup: • Aldehid (-CHO) polihidroxialdehid. • Cetona (-CO-) polihidroxiacetona. dijous 3 de gener de 13
  • 3. ELS GLÚCIDS Monosacàrid: Constituïts per una sola cadena polihidroxilaldehídica o polihidroxilcetònica. Oligosacàrid: De dues a deu cadenes. Els més importants són els disacàrids. Polisacàrids: Més de deu cadenes, generalment per centenars de monosacàrids. A més, hi ha els ú compostos. com els glucolípids o les glucoproteïnes dijous 3 de gener de 13
  • 4. ELS GLÚCIDS Els oligosacàrids i els polisacàrids es poden hidrolitzar, és a dir, es poden descompondre en monosacàrids. Monosacàrid Monosacàrid OH àcids + H2O hidrolasa Monosacàrid Monosacàrid H dijous 3 de gener de 13