El jurament dels HoracisValeria MaciasEl jurament dels Horacis és una obra de Jacques-Louis David realitzada el 1784, uns anys abans de la Revolució Francesa. El quadre fa 330 x 425 cm i es conserva al Museu del Louvre. Se'l considera el paradigma de la pintura neoclàssica.
El jurament dels HoracisValeria MaciasEl jurament dels Horacis és una obra de Jacques-Louis David realitzada el 1784, uns anys abans de la Revolució Francesa. El quadre fa 330 x 425 cm i es conserva al Museu del Louvre. Se'l considera el paradigma de la pintura neoclàssica.
Imatges de ciutats del món.jgutier4Este documento es el diario de bitácora de un arquitecto que está realizando un viaje alrededor del mundo en globo durante 34 días para fotografiar y estudiar 30 ciudades y sus tejidos urbanos. Describe sus observaciones de ciudades como Barcelona, Venecia, París, Moscú, Dubai, Nueva Delhi y otras, notando las diferencias en el desarrollo urbano, densidad, materiales de construcción y más. También describe algunos desafíos técnicos de navegar en globo a gran altura para apro
Ab el jardin de las delicias 1.jgutier4El documento describe el famoso tríptico "El Jardín de las Delicias" pintado por Hieronymus Bosch hacia 1500-1505. El tríptico está compuesto de tres paneles: el panel izquierdo muestra el Edén, el panel central representa El Jardín de las Delicias y el panel derecho retrata el Infierno. La obra maestra de Bosch se exhibe actualmente en el Museo del Prado de Madrid.
La escuela de atenas.2jgutier4La pintura La Escuela de Atenas de Rafael representa a los filósofos, científicos y matemáticos más importantes de la antigüedad clásica reunidos en un templo. Entre los personajes destacan Platón, Aristóteles, Sócrates, Euclides y Ptolomeo. La obra fue realizada por Rafael entre 1510 y 1512 como parte de la decoración del Palacio Apostólico Vaticano.
2. En el segle XVIII van conviure el Barroc tardà i el rococó. Equival, al Barroc, com el Manierisme al Renaixement. El terme rococó procedeix de la combinació dels mots rocaille (element de decoració que predomina en aquest segle) i Barroc. Aquesta tendència va néixer en l’ambient refinat de França durant la regència del duc d’Orléans. És un art íntim i elegant, refinat que s’expressa en manifestacions decoratives en mobles, objectes decoratius, només a l’abast de l’aristocràcia i la burgesia. Aquesta classe farà seu aquest art i el promouran en les seves cases, palauets campestres, ... Així com en algun santuari, especialment a Baviera.
3. En l’arquitectura rococó preval la decoració sobre l’estructura i l’organització de l’espai. L'estructura desapareix sota la decoració, es relaxen els ordres i es combinen elegants formes curvilínies i complexitats en la distribució dels espais. L’arquitectura no s modifica en l’exterior, però si en l’interior, on la decoració omple profusament les superfícies amb marbres, pintures, estucats, talles i porcellanes. És especialment significativa a Alemanya
7. L’escultura francesa de la minoria d’edat de Lluís XV, va assolir una gran elegància formal i amabilitat en les obres profanes, que contrasta amb la seriositat del segle anterior. En aquestes hi preval la gràcia i el caràcter festiu. Clodion . Houdon . Diana Zefir i Flora Bacus
9. Durant els primers 60 anys del segle XVIII la pintura francesa va adquirir un to galant, refinat picaresc i sensual. Al mateix temps la pintura anglesa mostrava un esperit més democràtic i, a causa de la religió protestant predominant, una major inclinació pels temes profans, com ara retrat i paisatge. A Itàlia, meta del Grand Tour , destaquen la decoració de voltes, i especialment les vedute .
10. Pintat el 1717, és, segurament, l’obra més emblemàtica del rococó francès. Va provocar tot un seguit de crítiques al llarg del segle XVIII a càrrec dels il·lustrats. El tema és una al·legoria de l’amor. Citerea és una illa de la Mediterrània on antigament s’exercia el culte de Venus. Watteau va recuperar el tema mitològic i el va traslladar a la França del seu temps. Els amants es dirigeixen tot caminant cap a les barques que els han de dur a la nova vida. Al fons hi ha l’illa de l’amor. Una naturalesa exuberant i una atmosfera densa acompanyen aquest pelegrinatge.
11. GILLES Watteau va pintar aquest Pierrot, personatge del teatre, el 1718. El protagonista, entre melangiós i serè, destaca sobre un fons blau pel color blanc del vestit i les sabates. La resta d’elements (personatges i naturalesa) són un simple acompanyament. Les dues cosines
12.
13.
14.
15. L’artista pintava obres que encarregava una clientela refinada i selecta. El senyor de Saint-Julien li va encarregar una obra de la qual li va indicar el tema: “ Li prego que pinti la Senyora (la seva amant) en un gronxador empès per un bisbe. A mi em situarà de manera que pugui veure les cames o alguna cosa més d’aquesta bonica noia ” . La fidelitat a l’encàrrec va ser total sense caure en la vulgaritat d’un tema que podia, fins i tot, resultar provocatiu. Les escenes d’amor, de galanteig, de festeig, d’insi-nuacions..., eren molt corrents en aquells temps, d’acord amb els costums de l’època. Fragonard s’hi va cenyir sense deixar-hi l’elegància. El tema central d’aquesta obra és la galanteria amorosa, molt característica de l’ambient aristocrà- tic d’aleshores. Però té la qualitat de convertir-lo en un autèntic cant a la naturalesa i al fet de viure d'una manera idíl·lica i poètica. Com és habitual en l’art del segle XVIII, la dona és l’autèntica protagonista, el centre d’atenció del quadre.
20. El retrat i l’amor pel paisatge caracteritzen aquesta obra de Thomas Gainsborough (1748), pintor anglès precursor del Romanticisme. La senyora Andrews destaca per l’elegant vestimenta i l’actitud que expressa mentre el seu marit és presentat amb els elements típics d’un aristòcrata anglès. L’amor per la naturalesa característic del rococó francès es traslladà a Anglaterra i va ser assumit per la societat aristocràtica. En el quadre de Gainsborough el simbolisme de Watteau a L’embarcament a Citerea pren la forma d’un cant al paisatge. Un no sap si el vertader protagonista del quadre són els senyors Andrews o si ho és el paisatge.