ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
En el segle XVIII van conviure el Barroc tardà i el rococó. Equival, al Barroc, com el Manierisme al Renaixement. El terme rococó procedeix de la combinació dels mots  rocaille  (element de decoració que predomina en aquest segle) i Barroc. Aquesta tendència va néixer en l’ambient refinat de França durant la regència del duc d’Orléans. És un art íntim i elegant, refinat  que s’expressa en  manifestacions decoratives  en mobles, objectes decoratius, només a l’abast de l’aristocràcia i la burgesia. Aquesta classe farà seu aquest art i el promouran en les seves cases, palauets campestres, ... Així com en algun santuari, especialment a Baviera.
En l’arquitectura rococó preval la decoració sobre l’estructura i l’organització de l’espai.  L'estructura desapareix sota la decoració, es relaxen els ordres i es combinen elegants formes curvilínies i complexitats en la distribució dels espais. L’arquitectura no s modifica en l’exterior, però si en l’interior, on la decoració omple profusament les superfícies amb marbres, pintures, estucats, talles i porcellanes. És especialment significativa a Alemanya
Palau de Versalles ROCOCÓ FRANCÈS .
L’escultura francesa de la minoria d’edat de Lluís XV, va assolir una gran elegància formal i amabilitat en les obres profanes, que contrasta amb la seriositat del segle anterior. En aquestes hi preval la gràcia i el caràcter festiu. Clodion .   Houdon .  Diana Zefir i Flora Bacus
ROCOCÓ ESPANYOL. Salzillo.  Adormits a l’Hort H. Rovira . Palau del Marquès de Dos Aguas . València
Durant els primers 60 anys del segle XVIII la pintura francesa va adquirir un to galant, refinat picaresc i sensual.  Al mateix temps la pintura anglesa mostrava un esperit més democràtic i, a causa de la religió protestant predominant, una major inclinació pels temes profans, com ara retrat i paisatge. A Itàlia, meta del  Grand Tour , destaquen la decoració de voltes, i especialment les  vedute .
Pintat el 1717, és, segurament, l’obra més emblemàtica del rococó francès. Va provocar tot un seguit de crítiques al llarg del segle XVIII a càrrec dels il·lustrats. El tema és una al·legoria de l’amor. Citerea és una illa de la Mediterrània on antigament s’exercia el culte de Venus. Watteau va recuperar el tema mitològic i el va traslladar a la França del seu temps. Els amants es dirigeixen tot caminant cap a les barques que els han de dur a la nova vida. Al fons hi ha l’illa de l’amor. Una naturalesa exuberant i una atmosfera densa acompanyen aquest pelegrinatge.
GILLES Watteau va pintar aquest Pierrot, personatge del teatre, el 1718. El protagonista, entre melangiós i serè, destaca sobre un fons blau pel color blanc del vestit i les sabates. La resta d’elements (personatges i naturalesa) són un simple acompanyament. Les dues cosines
L’artista pintava obres que encarregava una clientela refinada i selecta. El senyor de Saint-Julien li va encarregar una obra de la qual li va indicar el tema:  “ Li prego que pinti la Senyora (la seva amant) en un gronxador empès per un bisbe. A mi em situarà de manera que pugui veure les cames o alguna cosa més d’aquesta bonica noia ” . La fidelitat a l’encàrrec va ser total sense caure en la vulgaritat d’un tema que podia, fins i tot, resultar provocatiu. Les escenes d’amor, de galanteig, de festeig, d’insi-nuacions..., eren molt corrents en aquells temps, d’acord amb els costums de l’època. Fragonard s’hi va cenyir sense deixar-hi l’elegància.  El tema central d’aquesta obra és la galanteria amorosa, molt característica de l’ambient aristocrà- tic d’aleshores. Però té la qualitat de convertir-lo en un autèntic cant a la naturalesa i al fet de viure d'una manera idíl·lica i poètica. Com és habitual en l’art del segle XVIII, la dona és l’autèntica protagonista, el centre d’atenció del quadre.
Les banyistes.
Venus  i  Carta d’Amor
Gènere burgès
El retrat i l’amor pel paisatge caracteritzen aquesta obra de Thomas Gainsborough (1748), pintor anglès precursor del Romanticisme. La senyora Andrews destaca per l’elegant vestimenta i l’actitud que expressa mentre el seu marit és presentat amb els elements típics d’un aristòcrata anglès. L’amor per la naturalesa característic del rococó francès es traslladà a Anglaterra i va ser assumit per la societat aristocràtica. En el quadre de Gainsborough el simbolisme de Watteau a L’embarcament a Citerea pren la forma d’un cant al paisatge. Un no sap si el vertader protagonista del quadre són els senyors Andrews o si ho és el paisatge.
John Pamplin Anjelica Les seves filles
Giovanni Antonio Canal, Canaletto

More Related Content

What's hot (18)

Les tres Gràcies
Les tres GràciesLes tres Gràcies
Les tres Gràcies
Gemma Ajenjo Rodriguez
Lliçó d'anatomia
Lliçó d'anatomiaLliçó d'anatomia
Lliçó d'anatomia
Gemma Ajenjo Rodriguez
El jurament dels Horacis
El jurament dels HoracisEl jurament dels Horacis
El jurament dels Horacis
Valeria Macias
07 El jurament dels Horacis
07 El jurament dels Horacis07 El jurament dels Horacis
07 El jurament dels Horacis
Ramon Pujola
72. LAS MENINAS O LA FAMÍLIA DE FELIP IV. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
72. LAS MENINAS O LA FAMÍLIA DE FELIP IV. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ72. LAS MENINAS O LA FAMÍLIA DE FELIP IV. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
72. LAS MENINAS O LA FAMÍLIA DE FELIP IV. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
Assumpció Granero
Danae
DanaeDanae
Danae
Gemma Ajenjo Rodriguez
Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.
Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.
Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.
Julia Valera

Similar to 11.dzdzó (20)

Arte imperialismo (sociales)
Arte imperialismo (sociales)Arte imperialismo (sociales)
Arte imperialismo (sociales)
paula96x
La Vicaria de Fortuny
La Vicaria de FortunyLa Vicaria de Fortuny
La Vicaria de Fortuny
Irene Sánchez Maestre
Art del s.xviii
Art del s.xviiiArt del s.xviii
Art del s.xviii
Laura Tusell Bayarri
L’Art De L’Edat Moderna II
L’Art De L’Edat Moderna IIL’Art De L’Edat Moderna II
L’Art De L’Edat Moderna II
monicapj
Treball de recuperació plàstica
Treball de recuperació plàsticaTreball de recuperació plàstica
Treball de recuperació plàstica
valleteje
Art Rococó IES Maremar
Art Rococó IES MaremarArt Rococó IES Maremar
Art Rococó IES Maremar
Mò C
La pintura del rococó al romanticisme
La pintura del rococó al romanticismeLa pintura del rococó al romanticisme
La pintura del rococó al romanticisme
Jose quero
Power point socials
Power point socialsPower point socials
Power point socials
guillemsanchez
LA VICARIA, Anàlisi d’una obra pictòrica
LA VICARIA, Anàlisi d’una obra pictòricaLA VICARIA, Anàlisi d’una obra pictòrica
LA VICARIA, Anàlisi d’una obra pictòrica
pablo simon g
8. pintura barroca
8.  pintura barroca8.  pintura barroca
8. pintura barroca
jgutier4
L'ATREZZO - L'HISTORIA DE L'ART
L'ATREZZO - L'HISTORIA DE L'ARTL'ATREZZO - L'HISTORIA DE L'ART
L'ATREZZO - L'HISTORIA DE L'ART
Anisa Varachia
Context històric, terme, escultura a espanya y escoles
Context històric, terme, escultura a espanya y escolesContext històric, terme, escultura a espanya y escoles
Context històric, terme, escultura a espanya y escoles
Cristina
14d romanticisme anglès. barbizon. olot. xix
14d  romanticisme anglès. barbizon. olot. xix14d  romanticisme anglès. barbizon. olot. xix
14d romanticisme anglès. barbizon. olot. xix
jgutier4

More from jgutier4 (20)

Evolució dels primats
Evolució dels primatsEvolució dels primats
Evolució dels primats
jgutier4
Imatges de ciutats del món.Imatges de ciutats del món.
Imatges de ciutats del món.
jgutier4
Economia catalana j borràs
Economia catalana j borràsEconomia catalana j borràs
Economia catalana j borràs
jgutier4
Programació 2n es or2012 13
Programació 2n es or2012 13Programació 2n es or2012 13
Programació 2n es or2012 13
jgutier4
23. sopa campbell. andy warhol.m sobrerroca
23. sopa campbell. andy warhol.m sobrerroca23. sopa campbell. andy warhol.m sobrerroca
23. sopa campbell. andy warhol.m sobrerroca
jgutier4
Salvador dalí la persistència de la memòria
Salvador dalí   la persistència de la memòriaSalvador dalí   la persistència de la memòria
Salvador dalí la persistència de la memòria
jgutier4
5. a. art abstracte.
5. a. art abstracte.5. a. art abstracte.
5. a. art abstracte.
jgutier4
La ratlla verda.h matisse. pmasias
La ratlla verda.h matisse. pmasiasLa ratlla verda.h matisse. pmasias
La ratlla verda.h matisse. pmasias
jgutier4
4a. procés de creació del guernika
4a. procés de creació del guernika4a. procés de creació del guernika
4a. procés de creació del guernika
jgutier4
17. la vicaria. x pastoret
17. la vicaria. x pastoret17. la vicaria. x pastoret
17. la vicaria. x pastoret
jgutier4
Monet. impressió.sol ixent.diana
Monet. impressió.sol ixent.dianaMonet. impressió.sol ixent.diana
Monet. impressió.sol ixent.diana
jgutier4
4. louis sullivan.c serrat
4. louis sullivan.c serrat4. louis sullivan.c serrat
4. louis sullivan.c serrat
jgutier4
3. presentació torre eiffel1.a casanovas
3. presentació torre eiffel1.a casanovas3. presentació torre eiffel1.a casanovas
3. presentació torre eiffel1.a casanovas
jgutier4
3. la torre eiffel
3. la torre eiffel3. la torre eiffel
3. la torre eiffel
jgutier4
Ab el jardin de las delicias 1.Ab el jardin de las delicias 1.
Ab el jardin de las delicias 1.
jgutier4
La escuela de atenas.2La escuela de atenas.2
La escuela de atenas.2
jgutier4
Evolució dels primats
Evolució dels primatsEvolució dels primats
Evolució dels primats
jgutier4
Imatges de ciutats del món.Imatges de ciutats del món.
Imatges de ciutats del món.
jgutier4
Economia catalana j borràs
Economia catalana j borràsEconomia catalana j borràs
Economia catalana j borràs
jgutier4
Programació 2n es or2012 13
Programació 2n es or2012 13Programació 2n es or2012 13
Programació 2n es or2012 13
jgutier4
23. sopa campbell. andy warhol.m sobrerroca
23. sopa campbell. andy warhol.m sobrerroca23. sopa campbell. andy warhol.m sobrerroca
23. sopa campbell. andy warhol.m sobrerroca
jgutier4
Salvador dalí la persistència de la memòria
Salvador dalí   la persistència de la memòriaSalvador dalí   la persistència de la memòria
Salvador dalí la persistència de la memòria
jgutier4
5. a. art abstracte.
5. a. art abstracte.5. a. art abstracte.
5. a. art abstracte.
jgutier4
La ratlla verda.h matisse. pmasias
La ratlla verda.h matisse. pmasiasLa ratlla verda.h matisse. pmasias
La ratlla verda.h matisse. pmasias
jgutier4
4a. procés de creació del guernika
4a. procés de creació del guernika4a. procés de creació del guernika
4a. procés de creació del guernika
jgutier4
17. la vicaria. x pastoret
17. la vicaria. x pastoret17. la vicaria. x pastoret
17. la vicaria. x pastoret
jgutier4
Monet. impressió.sol ixent.diana
Monet. impressió.sol ixent.dianaMonet. impressió.sol ixent.diana
Monet. impressió.sol ixent.diana
jgutier4
4. louis sullivan.c serrat
4. louis sullivan.c serrat4. louis sullivan.c serrat
4. louis sullivan.c serrat
jgutier4
3. presentació torre eiffel1.a casanovas
3. presentació torre eiffel1.a casanovas3. presentació torre eiffel1.a casanovas
3. presentació torre eiffel1.a casanovas
jgutier4
3. la torre eiffel
3. la torre eiffel3. la torre eiffel
3. la torre eiffel
jgutier4
Ab el jardin de las delicias 1.Ab el jardin de las delicias 1.
Ab el jardin de las delicias 1.
jgutier4
La escuela de atenas.2La escuela de atenas.2
La escuela de atenas.2
jgutier4

11.dzdzó

  • 1.
  • 2. En el segle XVIII van conviure el Barroc tardà i el rococó. Equival, al Barroc, com el Manierisme al Renaixement. El terme rococó procedeix de la combinació dels mots rocaille (element de decoració que predomina en aquest segle) i Barroc. Aquesta tendència va néixer en l’ambient refinat de França durant la regència del duc d’Orléans. És un art íntim i elegant, refinat que s’expressa en manifestacions decoratives en mobles, objectes decoratius, només a l’abast de l’aristocràcia i la burgesia. Aquesta classe farà seu aquest art i el promouran en les seves cases, palauets campestres, ... Així com en algun santuari, especialment a Baviera.
  • 3. En l’arquitectura rococó preval la decoració sobre l’estructura i l’organització de l’espai. L'estructura desapareix sota la decoració, es relaxen els ordres i es combinen elegants formes curvilínies i complexitats en la distribució dels espais. L’arquitectura no s modifica en l’exterior, però si en l’interior, on la decoració omple profusament les superfícies amb marbres, pintures, estucats, talles i porcellanes. És especialment significativa a Alemanya
  • 4. Palau de Versalles ROCOCÓ FRANCÈS .
  • 5.
  • 6.
  • 7. L’escultura francesa de la minoria d’edat de Lluís XV, va assolir una gran elegància formal i amabilitat en les obres profanes, que contrasta amb la seriositat del segle anterior. En aquestes hi preval la gràcia i el caràcter festiu. Clodion . Houdon . Diana Zefir i Flora Bacus
  • 8. ROCOCÓ ESPANYOL. Salzillo. Adormits a l’Hort H. Rovira . Palau del Marquès de Dos Aguas . València
  • 9. Durant els primers 60 anys del segle XVIII la pintura francesa va adquirir un to galant, refinat picaresc i sensual. Al mateix temps la pintura anglesa mostrava un esperit més democràtic i, a causa de la religió protestant predominant, una major inclinació pels temes profans, com ara retrat i paisatge. A Itàlia, meta del Grand Tour , destaquen la decoració de voltes, i especialment les vedute .
  • 10. Pintat el 1717, és, segurament, l’obra més emblemàtica del rococó francès. Va provocar tot un seguit de crítiques al llarg del segle XVIII a càrrec dels il·lustrats. El tema és una al·legoria de l’amor. Citerea és una illa de la Mediterrània on antigament s’exercia el culte de Venus. Watteau va recuperar el tema mitològic i el va traslladar a la França del seu temps. Els amants es dirigeixen tot caminant cap a les barques que els han de dur a la nova vida. Al fons hi ha l’illa de l’amor. Una naturalesa exuberant i una atmosfera densa acompanyen aquest pelegrinatge.
  • 11. GILLES Watteau va pintar aquest Pierrot, personatge del teatre, el 1718. El protagonista, entre melangiós i serè, destaca sobre un fons blau pel color blanc del vestit i les sabates. La resta d’elements (personatges i naturalesa) són un simple acompanyament. Les dues cosines
  • 12.
  • 13.
  • 14.
  • 15. L’artista pintava obres que encarregava una clientela refinada i selecta. El senyor de Saint-Julien li va encarregar una obra de la qual li va indicar el tema: “ Li prego que pinti la Senyora (la seva amant) en un gronxador empès per un bisbe. A mi em situarà de manera que pugui veure les cames o alguna cosa més d’aquesta bonica noia ” . La fidelitat a l’encàrrec va ser total sense caure en la vulgaritat d’un tema que podia, fins i tot, resultar provocatiu. Les escenes d’amor, de galanteig, de festeig, d’insi-nuacions..., eren molt corrents en aquells temps, d’acord amb els costums de l’època. Fragonard s’hi va cenyir sense deixar-hi l’elegància. El tema central d’aquesta obra és la galanteria amorosa, molt característica de l’ambient aristocrà- tic d’aleshores. Però té la qualitat de convertir-lo en un autèntic cant a la naturalesa i al fet de viure d'una manera idíl·lica i poètica. Com és habitual en l’art del segle XVIII, la dona és l’autèntica protagonista, el centre d’atenció del quadre.
  • 17. Venus i Carta d’Amor
  • 19.
  • 20. El retrat i l’amor pel paisatge caracteritzen aquesta obra de Thomas Gainsborough (1748), pintor anglès precursor del Romanticisme. La senyora Andrews destaca per l’elegant vestimenta i l’actitud que expressa mentre el seu marit és presentat amb els elements típics d’un aristòcrata anglès. L’amor per la naturalesa característic del rococó francès es traslladà a Anglaterra i va ser assumit per la societat aristocràtica. En el quadre de Gainsborough el simbolisme de Watteau a L’embarcament a Citerea pren la forma d’un cant al paisatge. Un no sap si el vertader protagonista del quadre són els senyors Andrews o si ho és el paisatge.
  • 21. John Pamplin Anjelica Les seves filles
  • 22.
  • 23.
  • 24.
  • 25.
  • 26.