狠狠撸

1. La Primera etapa: Sevilla

2. Biografia Neix a Sevilla el 5 de juny de 1599, i mor el 6 d'agost 1660.

3. Pintor de l'猫poca Barroca

4. Es considerat el m脿xim represtenta a Espanya en l'ambit de la pintura.

5. Biografia Els seus primers anys a Sevilla desenvolupa un estil naturalista de il路luminci贸 tenevrista. Influ猫ncia: Caravaggio

6. Als 24 anys es transllada a Madrid.

7. Es anomenat pintor del rei, i 4 anys despr茅s pintor de cambra.

8. Biografia El seu estil evoluciona amb una pintura il路luminada amb pinzellades r脿pides i lliures.

9. En el seu primer viatge a Italia, estudia la pintura antiga i contemporanea

10. Biografia T茅 un total de entre 120 i 125 obres ( la gran majoria es troben al museu del Prado).

11. 1era etapa: Naixement Neix a Sevilla a la Esglesia de Sant Pedro.

12. Era el gran de 8 germans.

13. Casa Natal de Velazquez

14. 1era etapa: Aprenentage Als 10 anys, entre com a aprenent de pintor al taller de Francisco Herrera.

15. 1 any despr茅s cambia al taller de Francisco Pacheco

16. Es deixa atrapar per el corrent tenebrista, naturalista i costumbrista.

17. 1era etapa: Influencies Es deixa influir per Caravaggio (un pintor itli脿)

18. Durant aquests anys pinta obres com: El Aguador de Sevilla, La adoraci贸n de los reyes Magos, Mujer friendo huevos.

19. 1era etapa: Reconeixament com a pintor El 1617, amb 18 anys, s'examina en el gremi de pintors, per poder obrir el seu propi taller o exercir l'ofici lliurement.

20. 1era etapa: Canvi d'aires Sevilla tot i ser una ciutat pr貌spera i rica estava limitada per als pintors, ja que els compradors es reduien 煤nicament en: Monjos i algun coleccionista privat.

21. Aix矛 que seguint les indicaccions de Pacheco s'enav脿 a Madrid on en aquells temps reinava Felip IV.

22. Obra de la primera etapa

23. L' AIGUADER DE SEVILLA 脡s una obra de la joventut de 痴别濒脿锄辩耻别锄.

24. En ell ja s'aprecia el talent i intencionalitat de l'artista.

25. Tot i que va pertanyer a a reis espa帽ols, despr茅s va ser donat al rei Wellington i ara es conserva al museu Wellington.

26. L' AIGUADER DE SEVILLA 脡s una de les millors obres abans del seu trasllat a Madrid.

27. Aplica la t猫cnica del clarobscur que fa que s'observi un clar focus de llum provinent de la banda esquerra.

28. Una de les caracter铆stiques m茅s importants, 茅s la qualitat dels objectes, com ara el regalim d'aigua que rellisquen pel c脿ntir.

29. L' AIGUADER DE SEVILLA L'obra representa les diferents edats de l'home.

30. La copa d'aigua representa el coneixement.

31. El noi est脿 bebent, 茅s a dir, est脿 adquirint coneixements.

32. L' AIGUADER DE SEVILLA Aquest quadre 茅s un clar exemple en que s'aprecia la influ猫ncia d'en Caravaggio.

33. La gran influ猫ncia de Caravaggio 茅s deguda a l'arribada de grabats i c貌pies procedents d'滨迟脿濒颈补.

34. Primera etapa a Madrid

35. El 1621, Velazquez va viatjar a Madrid per formar part de la cort reial, ja que Felip III va morir i Felip IV va volguer fer camvis a la cort reial.

36. Va pintar a Llu铆s de Gongora, i aix貌 va fer que tingues exit com a pintor a la cort reial.

37. Gr脿cies a Fonseca va poder visitar les col路leccions reials de pintura, d'enorme qualitat, on Carles V i Felip II havien reunit quadres de Tici脿 , Veron猫s , Tintoretto i els Bassano .

38. L'estudi de la pintura de Ticia, va tenir una influ猫ncia decisiva en l'evoluci贸 estil铆stica de 痴别濒谩锄辩耻别锄.

39. Va passar del naturalisme auster de l'猫poca sevillana i de les severes gammes terroses a la lluminositat dels grisos plata i blaus transparents de la maduresa.

40. El 1623 es va traslladar a Madrid per treballar a la cort del compteduc d'Olivares.

41. Es va allotjar a casa del seu sogre, Fonseca, a qui va retratar durant la seva estancia alla.

42. El 30 d'agost el rei va posar per primera vegada per a 痴别濒谩锄辩耻别锄. Els esbossos presentats per 痴别濒谩锄辩耻别锄 al rei van ser del seu grat, i m茅s encara del gust d' Isabel de Borb贸 , la reina consort

43. Durant els primers mesos del 1623, Velazquez exercia de pintor de camara, pero havia d'acabar el quadre reial abans del 1624, ja que en comen莽aria un altre.

44. Durant els primers anys a Madrid es va dedicar sobretot als retrats, per貌 cap a l'any 1628 l'artista realitz脿 la seva primera pintura d'un tema mitol貌gic : El triomf de Bacus.

45. Primer Viatge a 滨迟脿濒颈补

46. El viatge d'estudis a 滨迟脿濒颈补 va ser autoritzat per Felip IV al juny i es va desenvolupar entre agost de 1629 i gener de 1631.听痴别濒谩锄辩耻别锄 va partir amb grans mitjans econ貌mics-el sou assegurat i diners extra per al viatge-. Des de Barcelona, la comitiva d'Ambrosio Sp铆nola en la qual anava integrat 痴别濒谩锄辩耻别锄, va arribar a G猫nova, punt de partida del recorregut del pintor fins a Ven猫cia, 痴别濒谩锄辩耻别锄 va admirar als mestres del segle XVI i va copiar algunes obres de Tintoretto.

47. 听 En direcci贸 cap a Roma, es va aturar a Ferrara, Cento-on residia Guercino, un dels grans pintors italians del moment- amb els seus tresors, especialment les obres de Miguel Angel.听A la tornada, 痴别濒谩锄辩耻别锄 va embarcar a N脿pols.听 A Roma, principal part de viatge, 痴别濒谩锄辩耻别锄 va comptar amb el suport del cardenal Francesco Barberini, per les gestions va ser seva estada en el mateix Vatic脿.听El cardenal havia estat a Madrid en 1620, es va interessar per l'arquitectura i va ser retratat malenconi贸s i sever per 痴别濒谩锄辩耻别锄, segons ha criticat Cassiano dal Pozzo.听La incomoditat de l'allotjament i la proximitat de l'estiu li va fer posar els seus ulls en Villa Medici, la propietat del Gran Duc de Toscana, on, despr茅s d'algunes gestions diplom脿tiques, va poder residir alguns mesos.听

48. El 1630 Roma era el formiguer art铆stic del m贸n i en ell, fins al m茅s exquisit pintor de retrats del natural-t铆tol amb que va ser presentat al Duc de Toscana-, hauria d'aprendre. El naturalisme sobrevivia en les manifestacions pintoresques dels bamboccianti i el classicisme rom脿-bolony猫s posse茂a la representaci贸 de l'art oficial.听El desenvolupament de la pintura barroca, amb els seus cicles decoratius a la fresca va fer tornar la vista a Parma i Ven猫cia, generant-se un corrent de neovenecianismo colorista i din脿mic, va impregnar manifestacions pict貌riques.听En aquest ambient es va desenvolupar l'obra de Pietro de Cortona, Poussin, Claudio Lorena, Bernini o el propi 痴别濒谩锄辩耻别锄.听 Apolo a la farga de Vulc脿 (La farga) i La t煤nica de Jos茅 s贸n les dues grans pintures fruit del primer viatge a 滨迟脿濒颈补, pintades per pur delit personal.

49. El repertori d'ensenyaments acad猫miques que el pintor havia rebut a Sevilla, aparent i sistem脿ticament negades, es van renovar a Roma en aquestes dues composicions complexes, plenes de nus heroics, en exquisit equilibri i ben coordinada composici贸.Desapareixen les inconnexi贸 antigues, encara visibles a Los borratxos, les expressions individuals de cada personatge reaccionant davant els esdeveniments, segons la teoria art铆stica italiana.听 L'atmosfera unit脿ria es vessa en amplis escenaris, desconeguts fins ara en 痴别濒谩锄辩耻别锄, i envolta suaument a les figures, allunyant-se definitivament del tenebrisme.听

50. COMENTARI OBRA. La farga de Vulc脿, (1630). Obra essencial per entendre la seva evoluci贸 en el seu primer viatge a 滨迟脿濒颈补. L'atmosfera ha superat les limitacions del tenebrisme i els cossos es modelen en un espai real i no emergeixen en una ombra envoltant. La preocupaci贸 pel nu i la riquesa de les expressions suggereixen l'estudi del classicisme rom脿-bolony猫s

51. DIEGO VEL脕ZQUEZ Segona etapa a Madrid

52. Segona etapa a Madrid Segona etapa madrilenya. La maduresa pict貌rica (1630-1649). Durant aquesta 猫poca realitza infinitat de quadres per enc脿rrec del rei que necessita decorar els seus nous palaus. Per al Sal贸 del Tron del Palacio del Buen Retiro, realitza quatre retrats eq眉estres de Felip III i Felip IV amb les seves esposes, i un m茅s petit del que era el pr铆ncep hereu Baltasar Carles. Planeja cubrir aquesta mateixa sala de quadres de gran format amb les principals vict貌ries militars dels 脌ustries. Es reserva l'episodi de La Rendici贸 de Breda. Per a la Torre de Parada del Palacio de El Pardo, pinta a la fam铆lia reial com ca莽adors. Altres retrats d'aquesta 猫poca seran el valido, la noblesa cortesana i els bufons, a qui els hi d贸na la mateixa dignitat que a l'aristocr脿cia.

53. Comentari: Pr铆ncep Baltasar Carles ca莽ador. l pr铆ncep Baltasar Carles ca莽ador es un quadre pintat per Diego Velazquez el 1635 durant la seva segona etapa a Madrid (1630-1649). La t猫cnica utilitzada 茅s oli sobre tela, va ser pintada a Madrid i actualment est脿 situat al Museo del Prado. Les dimencions d'aquesta pintura s贸n 193 cm d'altura x 103 d'amplada cm. Hi apareix nom茅s una persona que 茅s el Princep Baltasar Carlos amb una escopeta i amb dos gossos ca莽adors . En primer pl脿 apareix el princep vestit amb roba de ca莽a i amb la m脿 dreta s'arrepenja a una escopeta, al seu costat esquerra i de perfil hi apareix un gos que dona sensaci贸 d'autoritat, darrere de Baltasar Carles i a la dreta hi ha un altre gos que est脿 descansant estirat sobre la gespa que hi ha sota un abre. A l'horitz贸 del quadre apareix un prat ple de muntanyes on cada vegada es van difuminant m茅s i es veu un terreny molt extens .

54. Les l铆nies predominants s贸n les corbes, tamb茅 utilitza colors c脿lids sobretot en el primer pl脿 i colors m茅s freds al segon, la part m茅s iluminada de l'obra 茅s la cara del princep i a la resta del quadre dona sensaci贸 de foscor. La pintura d贸na sensaci贸 de rep贸s tant per el princep com per els dos animals, per tant, el temps 茅s est脿tic. Durant aquesta 猫poca, el seu estil es basa en els retrats de la fam铆lia reial. T茅 una funci贸 decorativa i vol que la seva figura perduri en el temps. Aquest quadre, al igual que molts altres, van ser encarregats a 痴别濒脿锄辩耻别锄 per el rei Felip IV per decorar la torre de la Parada construida expressament per aquestes obres. L'imaginari que reflecteix 茅s la import脿ncia de la fam铆lia reial i la seva classe social. 脡s un quadre molt important d'aquesta 猫poca de 痴别濒谩锄辩耻别锄, ja que la fam铆lia reial era una pe莽a essencial de la societat d'aquella 猫poca, i era un honor representar-los en un quadre.

55. Segon viatge a 滨迟脿濒颈补

56. Segon viatge a 滨迟脿濒颈补 Va obtenir obres de Tintoretto i Veronesei en va vendre de seves aix铆 va poder obtenir prestigi entre els pintors italians.

57. El va realitzar el 1649 amb 50 anys per poder aconseguir escultures i pintures per el Felip IV per decorar el palau de Alc谩zar.

58. A Roma al 1950 va ser elegit membre de l'acad猫mia de San Lucas i de la Congregazionde dei Virtuosi. Diego 痴别濒谩锄辩耻别锄 012.jpg La mulata, by Diego 痴别濒谩锄辩耻别锄.jpg

59. Despr茅s de posar per el seu serf Juan Pareja, es familiaritza amb els pinzells , i la llibertat absoluta l'aconsegueix al 1650.

60. 痴别濒谩锄辩耻别锄 tenia com enc脿rrec acabar de decorar l鈥楢lc谩zar amb pintors frescos. 痴别濒谩锄辩耻别锄 - Marte.jpg 0112vela.jpg

61. Per aix貌, va contractar a Angelo Michele y Agostino Mitelli, experts en pintura del seu temps, i li va ocupar molt de temps fer-ho.

62. Va viatjar buscant pintures de mestres antics, seleccionant pintures antigues per poder-les copiar. Diego 痴别濒谩锄辩耻别锄 057.jpg Diego 痴别濒谩锄辩耻别锄 065.jpg

63. 1 650, fou elegit membre de les 2 principals organitzacions d'artistes : Academia de San Lucas (gener)

64. Congregazione dei Virtuosi del Panthe贸n (febrer). El excel路lent treball del papa va fer que altres membres de la c煤ria papal volguessin que 痴别濒谩锄辩耻别锄 els fes retrats.

65. Va realitzar 2 despullats femenins, probablement unes altres 2 venus, una d'elles en el inventari de bens per la

66. Obres del segon viatge a 滨迟脿濒颈补 Paisaje de la vila de Medicis : pinta al natural, sorpr猫n en aquest quadre la visi贸 del paisatge, una t猫cnica que utilitzarien els pintors 200 anys despr茅s.

67. El cardenal Camilo Astalli: podem veure al cardenal amb el tocat propi del seu c脿rrec amb una expressi贸 que no arriba a comunicar res.

68. Juan de Pareja: el realitza perqu猫 vol impressionar al papa Inocenci X en el quadre que pintar脿 despr茅s.

69. La venus del mirall: una de las pintures m茅s reconegudes de 痴别濒谩锄辩耻别锄, i de la pintura del segle XVII.

70. Papa Inocencio X: s'ha dit que es el millor retrat de roma, va imposar el seu toc de novetat, sorpr猫n per la seva veracitat en aquest quadre dominant els tons vermells.

71. An脿lisi d'una obra; Venus del mirall Venus del mirall, quadre de Diego 痴别濒谩锄辩耻别锄 pintat entre el 1647 i el 1651 utilitzant la t猫cnica d'oli sobre tela. Actualment exposat al National Gallery de Londres les seves mides s贸n 122cm x 177cm. 脡s figuratiu, ens presenta de dreta a esquerra a la deessa Venus en una posici贸 er貌tica despullada d'esquena i tombada en un llit mirant-se en un mirall, aquest est脿 aguantat per Cupido el qual es mira a la deessa. Cupido t茅 les mans lligades amb una cinta al mirall, met脿fora que sembla dir que l鈥檃mor sempre va lligat a la bellesa tot i que aquesta es contempla al mirall, s铆mbol de vanitat. Al fons i trobem una tela vermella que d贸na un toc de color i ressalta la pell blanca de Venus i tamb茅 es veu el joc de llum en la cortina vermella la paret marr贸 comen莽a fosca i a mesura que s鈥檃costa a la verge es torna de color m茅s clar. Predominen les l铆nies corbes amb colors clars i amb molta llum tan en el cos de ella com en el de Cupido, tamb茅 podem observar colors foscos a la teva de sota la deessa. La composici贸 es tancada i superficial, el temps 茅s referencial i el ritme rep貌s. El va pintar en el seu segon viatge a 滨迟脿濒颈补 o poc despr茅s de la seva tornada. No 茅s una pintura realista, 茅s mitol貌gica, ja que es tracta de dos deus tot i que 痴别濒谩锄辩耻别锄 li d贸na un tracte molt normal, fent com si la deessa fos una dona qualsevol. Anteriorment el quadre era propietat de la Casa de Alba i estava guardat al Palacio de Buenavista a Madrid

72. Diego Rodr铆guez de Silva y 痴别濒谩锄辩耻别锄

73. La tercera etapa de Madrid : 痴别濒谩锄辩耻别锄 torna a Madrid el juny de 1651 despr茅s d'innombrables crides per part del rei.听Per decorar una de les sales de l'Alc脿sser amb motius mitol貌gics va pintar quatre obres de les quals nom茅s queda una, "Mercuri i Argos".听 En aquesta etapa es suposa que tamb茅 va pintar dues de les seves obres m茅s conegudes.听Es tenen dubtes sobre la data de la seva creaci贸, per貌 la majoria dels entesos pensa que va ser en aquests anys. Una de les obres m茅s importants 茅s "Les Hilanderas o Rondalla de Aracne" Al 1656 realitza el que tots estan d'acord a anomenar "la seva obra mestra": "Les Meninas".听 En aquesta 猫poca els seus deures com a cortes脿 li ocupen tant de temps que moltes de les repeticions dels retrats m茅s o menys oficials se les s'encarregava al seu gendre, el pintor anomenat Mall.听 El 1659, quan tenia seixanta anys, i despr茅s de v猫ncer algunes dificultats amb la noblesa d'aquell temps, 痴别濒谩锄辩耻别锄茅s nomenat cavaller de Santiago, el que ho encastella al capdamunt de la vida social espanyola.听痴别濒谩锄辩耻别锄 mor, despr茅s d'una curta malaltia, el 6 d'agost de 1660.听Despr茅s de la seva mort, alguns enemics que es va anar fent en vida el van acusar d'haver-se enriquit amb diners de la corona.听Els seus b茅ns van ser confiscats, per貌 despr茅s d'algunes investigacions, 痴别濒谩锄辩耻别锄 va quedar net de culpa.听 La seva devoci贸 per 滨迟脿濒颈补 fa pensar que estava una mica constret davant la forma de vida en l'Espanya del segle XVII, davant les obligacions palatines i de la pintura, que anhelava una mica de llibertat.听Aquesta llibertat la va demostrar en els tra莽os de la seva pintura.

74. 听

75. Les filadores: Les filadores 茅s un dels quadres m茅s importants de 痴别濒脿锄辩耻别锄 de la tercera etapa a Madrid, les filadores va ser pintat al 1658, medeix 222cm x 293cm. 脡s una pintura de Velazquez, est脿 feta a l鈥檕li i sobre tela. En un primer pla tenim a la jove Aracne, que 茅s la que est脿 d鈥檈squenes i que treballa molt 脿gilment; a l'esquerra, fingint ser una anciana, la deessa Minerva听que fa servir la filadora, al fons hi podem observar a les mestresses de la casa i al seu darrere hi ha un tap铆s, al costat de les dones podem veure-hi tamb茅 un instrument. En aquesta pintura hi predomina majorit脿riament la linia corba ja que on est脿n situades les filadores est脿 ple d鈥檕bjectes obalats, els colors s贸n freds i la llum es irreal ja que capta la llum natural distribuint-la de manera homog猫nia. L鈥檕bra est脿 en moviment perqu猫 com podem veure, Minerva com que treballa mol r脿pid sembla que tingui sis dits, i una de les altres dones, la cual fa servir la filadora fa girar la roda molt r脿pid i sembla que estigui en moviment, aquets detalls s贸n els que Velazquez a volgut plasmar a la pintura. El seu tema 茅s dom猫stic ja que mostra una escena cuotidiana, tamb茅 podem dir que la seva funci贸茅s decorativa. Aquesta pintura va ser encarregada per a Pedro Arce.

狠狠撸

WEBQUEST: VELAZQUEZ

Recommended

More Related Content

What's hot (17)

Similar to WEBQUEST: VELAZQUEZ (19)

WEBQUEST: VELAZQUEZ