ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
Diego Rodríguez de Silva  i  ձáܱ
PRIMERA ETAPA SEVILLANA
Breu història del pintor DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA I շÁܲϱ PRIMERA ETAPA SEVILLANA
El famós pintor,  Diego Rodríguez de Silva  i  ձáܱ   va néixer a Sevilla cap al 5 de juny de 1599, i va morir el 6 d'agost del 1660. Va aprendre l'ofici de pintor al taller de Francisco Herrera. Més  endavant  es va canviar al taller de Francisco Pacheco. I en aquests ultim va  conèixer  les novetats Italianes. Llavors va  desenvolupar el seu estil naturalista i tenebrista, amb situacions de la vida quotidiana, gràcies a la influencia de Caravaggio. Aquesta es la època en la que pinta “El aguador de Sevilla”, “La adoración de los Reyes Magos”, Mujer friendo huevo”, entre d'altres. Als 18 anys obre el seu propi estudi, i pot fer lliurement el seu ofici de pintor. Finalment s'en va anar a Madrid per continuar la seva carrera.
“ Vieja friendo huevos” Anàlisi d'una de les obres més representatives de la primera època sevillana.
Documentació general Es tracta de ''Vieja friendo huevos''. Aquests  quadre  el va fer Diego Rodríguez de Silva  i  ձáܱ, aproximadament l'any 1618. La tècnica utilitzada es la pintura al oli en un suport de tela. Actualment es  troba  a la National Gallery of Scotland a Edimburgo. Les seves dimensions, son de 99 cm x 169 cm. El quadre explica un fet de la vida  quotidiana. Una persona gran cuinant i un jove que sembla que l'està ajudant.
L'anàlisi formal  Predomini de la línia corba amb una  perspectiva  prou treballada i correcte. Predominen els colors càlids cosa que li dona un toc molt hospitalari al quadre. Al quadre no es pot observar d'on prové la llum (Finestra,  torxa , llar de foc, etc), però es tracta d'una llum real que prové del costat dret.  La pintura fa dos triangles, el principal, la dona fregint els ous i el secundari que es el nen. Es un temps simbòlic i el ritme està en equilibri estètic que difon serenitat.  L'estil de l'autor es tenebrista, naturalista i costubrista, que era l'estil propi del barroc espanyol.
Interpretació El quadre mostra una situació  quotidiana  de la vida d'una senyora gran que viu, segurament, amb el seu net. El  títol  del quadre descriu totalment l'escena que representa. Es de gènere  quotidià i retrats. La seva funció es decorativa ja que no hi ha cap intenció d'anunciar res.  ձàܱ amb aquest quadre va començar a introduir l'estil costumista de la vida quotidiana, ja que ningú recorria a aquest estil.
Diego Velazquez
Primera etapa a Madrid.
El 1621, Velazquez  va viatjar a Madrid per formar part de la cort reial, ja que Felip III va morir i Felip IV va volguer fer camvis a la cort reial.
Va pintar a Lluís de Gongora, i això va fer que tingues exit com a pintor a la cort reial.
Gràcies a Fonseca va poder  visitar les col·leccions reials  de pintura, d'enorme  qualitat, on  Carles V  i  Felip II  havien reunit quadres de  Ticià ,  Veronès ,  Tintoretto  i els  Bassano .
L'estudi de la pintura de Ticia, va  tenir una influència decisiva en l'evolució estilística de ձáܱ.
Va passar del  naturalisme auster de l'època sevillana i de les severes gammes terroses a la lluminositat dels grisos plata i blaus transparents de la maduresa.
El 1623 es va traslladar a Madrid per treballar a la cort del compteduc d'Olivares.
Es va allotjar a casa del seu sogre, Fonseca, a qui va retratar durant la seva estancia alla.
El  30 d'agost  el rei va posar per primera vegada per a ձáܱ. Els esbossos presentats per ձáܱ al rei van ser del seu grat, i més encara del gust d' Isabel de Borbó , la reina consort
Durant els primers mesos del 1623, Velazquez exercia de pintor de camara, pero havia d'acabar el quadre reial abans del 1624, ja que en començaria un altre.
Durant els primers anys a Madrid es va dedicar sobretot als retrats, però cap a l'any 1628 l'artista realitzà la seva primera pintura d'un tema  mitològic : El triomf de Bacus.
PRIMER VIATGE A À. El viatge d'estudis a Itàlia va ser autoritzat per Felip IV al juny i es va desenvolupar entre agost de 1629 i gener de 1631.ձáܱ va partir amb grans mitjans econòmics-el sou assegurat i diners extra per al viatge-. Des de Barcelona, la comitiva d'Ambrosio Spínola en la qual anava integrat ձáܱ, va arribar a Gènova, punt de partida del recorregut del pintor fins a Venècia, ձáܱ va admirar als mestres del segle XVI i va copiar algunes obres de Tintoretto.
 En direcció cap a Roma, es va aturar a Ferrara, Cento-on residia Guercino, un dels grans pintors italians del moment- amb els seus tresors, especialment les obres de Miguel Angel.A la tornada, ձáܱ va embarcar a Nàpols. A Roma, principal part de viatge, ձáܱ va comptar amb el suport del cardenal Francesco Barberini, per les gestions va ser seva estada en el mateix Vaticà.El cardenal havia estat a Madrid en 1620, es va interessar per l'arquitectura i va ser retratat malenconiós i sever per ձáܱ, segons ha criticat Cassiano dal Pozzo.La incomoditat de l'allotjament i la proximitat de l'estiu li va fer posar els seus ulls en Villa Medici, la propietat del Gran Duc de Toscana, on, després d'algunes gestions diplomàtiques, va poder residir alguns mesos.
El 1630 Roma era el formiguer artístic del món i en ell, fins al més exquisit pintor de retrats del natural-títol amb que va ser presentat al Duc de Toscana-, hauria d'aprendre. El naturalisme sobrevivia en les manifestacions pintoresques dels bamboccianti i el classicisme romà-bolonyès posseïa la representació de l'art oficial.El desenvolupament de la pintura barroca, amb els seus cicles decoratius a la fresca va fer tornar la vista a Parma i Venècia, generant-se un corrent de neovenecianismo colorista i dinàmic, va impregnar manifestacions pictòriques.En aquest ambient es va desenvolupar l'obra de Pietro de Cortona, Poussin, Claudio Lorena, Bernini o el propi ձáܱ. Apolo a la farga de Vulcà (La farga) i La túnica de José són les dues grans pintures fruit del primer viatge a Itàlia, pintades per pur delit personal.
El repertori d'ensenyaments acadèmiques que el pintor havia rebut a Sevilla, aparent i sistemàticament negades, es van renovar a Roma en aquestes dues composicions complexes, plenes de nus heroics, en exquisit equilibri i ben coordinada composició.Desapareixen les inconnexió antigues, encara visibles a Los borratxos, les expressions individuals de cada personatge reaccionant davant els esdeveniments, segons la teoria artística italiana. L'atmosfera unitària es vessa en amplis escenaris, desconeguts fins ara en ձáܱ, i envolta suaument a les figures, allunyant-se definitivament del tenebrisme.
DIEGO  շÁܲϱ Segona etapa a Madrid
Obres
Segona etapa a Madrid Segona etapa madrilenya. La maduresa pictòrica (1630-1649).  Durant aquesta època realitza infinitat de quadres per encàrrec del rei que necessita decorar els seus nous palaus. Per al Saló del Tron del Palacio del Buen Retiro, realitza quatre retrats eqüestres de Felip III i Felip IV amb les seves esposes, i un més petit del que era el príncep hereu Baltasar Carles. Planeja cubrir aquesta mateixa sala de quadres de gran format amb les principals victòries militars dels Àustries. Es reserva l'episodi de La Rendició de Breda. Per a la Torre de Parada del Palacio de El Pardo, pinta a la família reial com caçadors. Altres retrats d'aquesta època seran el valido, la noblesa cortesana i els bufons, a qui els hi dóna la mateixa dignitat que a l'aristocràcia.
El príncep Baltasar Carles caçador es un quadre pintat per Diego Velazquez el 1635 durant la seva segona etapa a Madrid (1630-1649). La tècnica utilitzada és oli sobre tela,  va ser pintada a Madrid i actualment està situat al Museo del Prado. Les dimencions d'aquesta pintura són 193 cm d'altura x 103 d'amplada cm. Hi apareix només una persona que és el Princep Baltasar Carlos amb una escopeta i amb dos gossos caçadors .  En primer plà apareix el princep vestit amb roba de caça i amb la mà dreta s'arrepenja a una  escopeta, al seu costat esquerra i de perfil hi apareix un gos que dona sensació d'autoritat, darrere de Baltasar Carles i a la dreta hi ha un altre gos que està descansant estirat sobre la gespa que hi ha sota un abre. A l'horitzó del quadre apareix un prat ple de muntanyes on cada vegada es van difuminant més i es veu un terreny molt extens . Comentari: Príncep Baltasar Carles caçador.
Les línies predominants són les corbes, també utilitza colors càlids sobretot en el primer plà i colors més freds al segon, la part més iluminada de l'obra és la cara del princep i a la resta del quadre dona sensació de foscor. La pintura dóna sensació de repós tant per el princep com per els dos animals, per tant, el temps és estàtic. Durant aquesta època, el seu estil es basa en els retrats de la família reial. Té una funció decorativa i vol que la seva figura perduri en el temps. Aquest quadre, al igual que molts altres, van ser encarregats a ձàܱ per el rei Felip IV per decorar la torre de la Parada construida expressament per aquestes obres. L'imaginari que reflecteix és la importància de la família reial i la seva classe social. És un quadre molt important d'aquesta època de ձáܱ, ja que la família reial era una peça essencial  de la societat d'aquella època, i era un honor representar-los en un quadre.
SEGON VIATGE A À
Obres més importants La seva col·lecció consta de 120 – 125 obres.
Va pintar grans obres com : La rendició de Breda.
Retrat del papa Inocenci X
Les Menines
Les hilanderes.
Venus en el mirall I la part fonamental dels seus quadres integren la col·lecció reial molts dels quals es conserven en el Museu del Prat a Madrid.
Segon viatge a Itàlia El va realitzar el 1649 amb 50 anys per poder aconseguir escultures i pintures per el Felip IV per decorar el palau de Alcázar.
Va obtenir obres de Tintoretto i Veronesei en va vendre de seves així va poder obtenir prestigi entre els pintors italians.
Ad

Recommended

72. LAS MENINAS O LA FAMÍLIA DE FELIP IV. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y շÁܲϱ
72. LAS MENINAS O LA FAMÍLIA DE FELIP IV. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y շÁܲϱ
Assumpció Granero
Las meninas
Las meninas
Gemma Ajenjo Rodriguez
Fitxa 58 al·legoria de la pintura
Fitxa 58 al·legoria de la pintura
Julia Valera
Fitxa 73 la vicaria
Fitxa 73 la vicaria
Julia Valera
Al.legoria de la pintura
Al.legoria de la pintura
Gemma Ajenjo Rodriguez
Alzina
Alzina
Esther de Mier
Power point de l’hivern biss
Power point de l’hivern biss
blogp5
La primavera
La primavera
Beatriumusical

More Related Content

What's hot (18)

Las meninas
Las meninas
Gemma Ajenjo Rodriguez
Fitxa 58 al·legoria de la pintura
Fitxa 58 al·legoria de la pintura
Julia Valera
Fitxa 73 la vicaria
Fitxa 73 la vicaria
Julia Valera
Al.legoria de la pintura
Al.legoria de la pintura
Gemma Ajenjo Rodriguez

Viewers also liked (20)

Alzina
Alzina
Esther de Mier
Power point de l’hivern biss
Power point de l’hivern biss
blogp5
La primavera
La primavera
Beatriumusical
Diego velázquez de silva
marinaalonsolopez
ձáܱ
Maribel Valiela
Pintura barroca española. velázquez
Marquês de Pombal
Velazquez
E. La Banda
Diego de Silva ձáܱ
guest63f334
Diego velázquez
Natalia_BravoG
Velazquez
Angela
Diego Velazquez Pinturas
evasierra97
Powerpoint de velazquez
Mariitxii
Diego Velasquez Biografia Y Pinturas
Jorge Llosa
Diego ձáܱ
Alfredo García
Projecte Picasso
Projecte Picasso
yllmos2
Pintura barroca: escuela flamenca
E. La Banda
շÁܲϱ
Tomás Pérez Molina
Diego De Silva Y VeláZquez
Tomás Pérez Molina
Power point de l’hivern biss
Power point de l’hivern biss
blogp5
Diego velázquez de silva
marinaalonsolopez
Pintura barroca española. velázquez
Marquês de Pombal
Velazquez
E. La Banda
Diego de Silva ձáܱ
guest63f334
Diego velázquez
Natalia_BravoG
Velazquez
Angela
Diego Velazquez Pinturas
evasierra97
Powerpoint de velazquez
Mariitxii
Diego Velasquez Biografia Y Pinturas
Jorge Llosa
Diego ձáܱ
Alfredo García
Projecte Picasso
Projecte Picasso
yllmos2
Pintura barroca: escuela flamenca
E. La Banda
Diego De Silva Y VeláZquez
Tomás Pérez Molina
Ad

Similar to Diego Rodríguez de Silva i ձáܱ (20)

Diego de silva velázquez
Diego de silva velázquez
ieverges
La nostra part de la webquest!
La nostra part de la webquest!
Laura Español
HistòRia De L’Art Dels DéUs
HistòRia De L’Art Dels DéUs
guestbf8b1c
la pintura al segle XII a Flandes i Holanda
la pintura al segle XII a Flandes i Holanda
virtuals
renaixement pintura art segon de batxillerat.pptx
renaixement pintura art segon de batxillerat.pptx
Lourdes Escobar
Josep de ribera lidia munera
Josep de ribera lidia munera
guest67c0a36
Art barroc
Art barroc
RoserGayConsola
Ad

More from Rebecca Vega García (14)

El Romanticisme
Rebecca Vega García
Art romànic i gòtic.
Rebecca Vega García
ART ROMÀNIC I GÒTIC
Rebecca Vega García
Arte
Rebecca Vega García

Diego Rodríguez de Silva i ձáܱ

  • 1. Diego Rodríguez de Silva i ձáܱ
  • 3. Breu història del pintor DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA I շÁܲϱ PRIMERA ETAPA SEVILLANA
  • 4. El famós pintor, Diego Rodríguez de Silva i ձáܱ va néixer a Sevilla cap al 5 de juny de 1599, i va morir el 6 d'agost del 1660. Va aprendre l'ofici de pintor al taller de Francisco Herrera. Més endavant es va canviar al taller de Francisco Pacheco. I en aquests ultim va conèixer les novetats Italianes. Llavors va desenvolupar el seu estil naturalista i tenebrista, amb situacions de la vida quotidiana, gràcies a la influencia de Caravaggio. Aquesta es la època en la que pinta “El aguador de Sevilla”, “La adoración de los Reyes Magos”, Mujer friendo huevo”, entre d'altres. Als 18 anys obre el seu propi estudi, i pot fer lliurement el seu ofici de pintor. Finalment s'en va anar a Madrid per continuar la seva carrera.
  • 5. “ Vieja friendo huevos” Anàlisi d'una de les obres més representatives de la primera època sevillana.
  • 6. Documentació general Es tracta de ''Vieja friendo huevos''. Aquests quadre el va fer Diego Rodríguez de Silva i ձáܱ, aproximadament l'any 1618. La tècnica utilitzada es la pintura al oli en un suport de tela. Actualment es troba a la National Gallery of Scotland a Edimburgo. Les seves dimensions, son de 99 cm x 169 cm. El quadre explica un fet de la vida quotidiana. Una persona gran cuinant i un jove que sembla que l'està ajudant.
  • 7. L'anàlisi formal Predomini de la línia corba amb una perspectiva prou treballada i correcte. Predominen els colors càlids cosa que li dona un toc molt hospitalari al quadre. Al quadre no es pot observar d'on prové la llum (Finestra, torxa , llar de foc, etc), però es tracta d'una llum real que prové del costat dret. La pintura fa dos triangles, el principal, la dona fregint els ous i el secundari que es el nen. Es un temps simbòlic i el ritme està en equilibri estètic que difon serenitat. L'estil de l'autor es tenebrista, naturalista i costubrista, que era l'estil propi del barroc espanyol.
  • 8. Interpretació El quadre mostra una situació quotidiana de la vida d'una senyora gran que viu, segurament, amb el seu net. El títol del quadre descriu totalment l'escena que representa. Es de gènere quotidià i retrats. La seva funció es decorativa ja que no hi ha cap intenció d'anunciar res. ձàܱ amb aquest quadre va començar a introduir l'estil costumista de la vida quotidiana, ja que ningú recorria a aquest estil.
  • 10. Primera etapa a Madrid.
  • 11. El 1621, Velazquez va viatjar a Madrid per formar part de la cort reial, ja que Felip III va morir i Felip IV va volguer fer camvis a la cort reial.
  • 12. Va pintar a Lluís de Gongora, i això va fer que tingues exit com a pintor a la cort reial.
  • 13. Gràcies a Fonseca va poder visitar les col·leccions reials de pintura, d'enorme qualitat, on Carles V i Felip II havien reunit quadres de Ticià , Veronès , Tintoretto i els Bassano .
  • 14. L'estudi de la pintura de Ticia, va tenir una influència decisiva en l'evolució estilística de ձáܱ.
  • 15. Va passar del naturalisme auster de l'època sevillana i de les severes gammes terroses a la lluminositat dels grisos plata i blaus transparents de la maduresa.
  • 16. El 1623 es va traslladar a Madrid per treballar a la cort del compteduc d'Olivares.
  • 17. Es va allotjar a casa del seu sogre, Fonseca, a qui va retratar durant la seva estancia alla.
  • 18. El 30 d'agost el rei va posar per primera vegada per a ձáܱ. Els esbossos presentats per ձáܱ al rei van ser del seu grat, i més encara del gust d' Isabel de Borbó , la reina consort
  • 19. Durant els primers mesos del 1623, Velazquez exercia de pintor de camara, pero havia d'acabar el quadre reial abans del 1624, ja que en començaria un altre.
  • 20. Durant els primers anys a Madrid es va dedicar sobretot als retrats, però cap a l'any 1628 l'artista realitzà la seva primera pintura d'un tema mitològic : El triomf de Bacus.
  • 21. PRIMER VIATGE A À. El viatge d'estudis a Itàlia va ser autoritzat per Felip IV al juny i es va desenvolupar entre agost de 1629 i gener de 1631.ձáܱ va partir amb grans mitjans econòmics-el sou assegurat i diners extra per al viatge-. Des de Barcelona, la comitiva d'Ambrosio Spínola en la qual anava integrat ձáܱ, va arribar a Gènova, punt de partida del recorregut del pintor fins a Venècia, ձáܱ va admirar als mestres del segle XVI i va copiar algunes obres de Tintoretto.
  • 22. En direcció cap a Roma, es va aturar a Ferrara, Cento-on residia Guercino, un dels grans pintors italians del moment- amb els seus tresors, especialment les obres de Miguel Angel.A la tornada, ձáܱ va embarcar a Nàpols. A Roma, principal part de viatge, ձáܱ va comptar amb el suport del cardenal Francesco Barberini, per les gestions va ser seva estada en el mateix Vaticà.El cardenal havia estat a Madrid en 1620, es va interessar per l'arquitectura i va ser retratat malenconiós i sever per ձáܱ, segons ha criticat Cassiano dal Pozzo.La incomoditat de l'allotjament i la proximitat de l'estiu li va fer posar els seus ulls en Villa Medici, la propietat del Gran Duc de Toscana, on, després d'algunes gestions diplomàtiques, va poder residir alguns mesos.
  • 23. El 1630 Roma era el formiguer artístic del món i en ell, fins al més exquisit pintor de retrats del natural-títol amb que va ser presentat al Duc de Toscana-, hauria d'aprendre. El naturalisme sobrevivia en les manifestacions pintoresques dels bamboccianti i el classicisme romà-bolonyès posseïa la representació de l'art oficial.El desenvolupament de la pintura barroca, amb els seus cicles decoratius a la fresca va fer tornar la vista a Parma i Venècia, generant-se un corrent de neovenecianismo colorista i dinàmic, va impregnar manifestacions pictòriques.En aquest ambient es va desenvolupar l'obra de Pietro de Cortona, Poussin, Claudio Lorena, Bernini o el propi ձáܱ. Apolo a la farga de Vulcà (La farga) i La túnica de José són les dues grans pintures fruit del primer viatge a Itàlia, pintades per pur delit personal.
  • 24. El repertori d'ensenyaments acadèmiques que el pintor havia rebut a Sevilla, aparent i sistemàticament negades, es van renovar a Roma en aquestes dues composicions complexes, plenes de nus heroics, en exquisit equilibri i ben coordinada composició.Desapareixen les inconnexió antigues, encara visibles a Los borratxos, les expressions individuals de cada personatge reaccionant davant els esdeveniments, segons la teoria artística italiana. L'atmosfera unitària es vessa en amplis escenaris, desconeguts fins ara en ձáܱ, i envolta suaument a les figures, allunyant-se definitivament del tenebrisme.
  • 25. DIEGO շÁܲϱ Segona etapa a Madrid
  • 26. Obres
  • 27. Segona etapa a Madrid Segona etapa madrilenya. La maduresa pictòrica (1630-1649). Durant aquesta època realitza infinitat de quadres per encàrrec del rei que necessita decorar els seus nous palaus. Per al Saló del Tron del Palacio del Buen Retiro, realitza quatre retrats eqüestres de Felip III i Felip IV amb les seves esposes, i un més petit del que era el príncep hereu Baltasar Carles. Planeja cubrir aquesta mateixa sala de quadres de gran format amb les principals victòries militars dels Àustries. Es reserva l'episodi de La Rendició de Breda. Per a la Torre de Parada del Palacio de El Pardo, pinta a la família reial com caçadors. Altres retrats d'aquesta època seran el valido, la noblesa cortesana i els bufons, a qui els hi dóna la mateixa dignitat que a l'aristocràcia.
  • 28. El príncep Baltasar Carles caçador es un quadre pintat per Diego Velazquez el 1635 durant la seva segona etapa a Madrid (1630-1649). La tècnica utilitzada és oli sobre tela, va ser pintada a Madrid i actualment està situat al Museo del Prado. Les dimencions d'aquesta pintura són 193 cm d'altura x 103 d'amplada cm. Hi apareix només una persona que és el Princep Baltasar Carlos amb una escopeta i amb dos gossos caçadors . En primer plà apareix el princep vestit amb roba de caça i amb la mà dreta s'arrepenja a una escopeta, al seu costat esquerra i de perfil hi apareix un gos que dona sensació d'autoritat, darrere de Baltasar Carles i a la dreta hi ha un altre gos que està descansant estirat sobre la gespa que hi ha sota un abre. A l'horitzó del quadre apareix un prat ple de muntanyes on cada vegada es van difuminant més i es veu un terreny molt extens . Comentari: Príncep Baltasar Carles caçador.
  • 29. Les línies predominants són les corbes, també utilitza colors càlids sobretot en el primer plà i colors més freds al segon, la part més iluminada de l'obra és la cara del princep i a la resta del quadre dona sensació de foscor. La pintura dóna sensació de repós tant per el princep com per els dos animals, per tant, el temps és estàtic. Durant aquesta època, el seu estil es basa en els retrats de la família reial. Té una funció decorativa i vol que la seva figura perduri en el temps. Aquest quadre, al igual que molts altres, van ser encarregats a ձàܱ per el rei Felip IV per decorar la torre de la Parada construida expressament per aquestes obres. L'imaginari que reflecteix és la importància de la família reial i la seva classe social. És un quadre molt important d'aquesta època de ձáܱ, ja que la família reial era una peça essencial de la societat d'aquella època, i era un honor representar-los en un quadre.
  • 31. Obres més importants La seva col·lecció consta de 120 – 125 obres.
  • 32. Va pintar grans obres com : La rendició de Breda.
  • 33. Retrat del papa Inocenci X
  • 36. Venus en el mirall I la part fonamental dels seus quadres integren la col·lecció reial molts dels quals es conserven en el Museu del Prat a Madrid.
  • 37. Segon viatge a Itàlia El va realitzar el 1649 amb 50 anys per poder aconseguir escultures i pintures per el Felip IV per decorar el palau de Alcázar.
  • 38. Va obtenir obres de Tintoretto i Veronesei en va vendre de seves així va poder obtenir prestigi entre els pintors italians.
  • 39. A Roma al 1950 va ser elegit membre de l'acadèmia de San Lucas i de la Congregazionde dei Virtuosi.
  • 40. Segon viatge a Itàlia Després de posar per el seu serf Juan Pareja, es familiaritza amb els pinzells , i la llibertat absoluta l'aconsegueix al 1650.
  • 41. ձáܱ tenia com encàrrec acabar de
  • 44. Segon viatge a Itàlia Per això, va contractar a Angelo Michele y Agostino Mitelli, experts en pintura del seu temps, i li va ocupar molt de temps fer-ho.
  • 45. Va viatjar buscant pintures de mestres antics,
  • 49. Segon viatge a Itàlia 1650, fou elegit membre de les 2 principals organitzacions d'artistes : Academia de San lucas (gener)
  • 50. Congregazione dei Virtuosi del Pantheón (febrer). El excel·lent treball del papa va fer que altres membres de la cúria papal volguessin que ձáܱ els fes retrats.
  • 51. Va realitzar 2 despullats femenins, probablement unes altres 2 venus, una d'elles en el inventari de bens per la seva mort.
  • 52. Obres del segon viatge a Itàlia Paisaje de la vila de Medicis : pinta al natural, sorprèn en aquest quadre la visió del paisatge, una tècnica que utilitzarien els pintors 200 anys després.
  • 53. El cardenal Camilo Astalli: podem veure al cardenal amb el tocat propi del seu càrrec amb una expressió que no arriba a comunicar res.
  • 54. Juan de Pareja: el realitza perquè vol impressionar al papa Inocenci X en el quadre que pintarà després.
  • 55. La venus del mirall: una de las pintures més reconegudes de ձáܱ, i de la pintura del segle XVII.
  • 56. Papa Inocencio X: s'ha dit que es el millor retrat de roma, va imposar el seu toc de novetat, sorprèn per la seva veracitat en aquest quadre dominant els tons vermells.
  • 57. La tercera etapa de Madrid : ձáܱ torna a Madrid el juny de 1651 després d'innombrables crides per part del rei.Per decorar una de les sales de l'Alcàsser amb motius mitològics va pintar quatre obres de les quals només queda una, "Mercuri i Argos". En aquesta etapa es suposa que també va pintar dues de les seves obres més conegudes.Es tenen dubtes sobre la data de la seva creació, però la majoria dels entesos pensa que va ser en aquests anys. Una de les obres més importants és "Les Hilanderas o Rondalla de Aracne" Al 1656 realitza el que tots estan d'acord a anomenar "la seva obra mestra": "Les Meninas". En aquesta època els seus deures com a cortesà li ocupen tant de temps que moltes de les repeticions dels retrats més o menys oficials se les s'encarregava al seu gendre, el pintor anomenat Mall. El 1659, quan tenia seixanta anys, i després de vèncer algunes dificultats amb la noblesa d'aquell temps, ձáܱ és nomenat cavaller de Santiago, el que ho encastella al capdamunt de la vida social espanyola. ձáܱ mor, després d'una curta malaltia, el 6 d'agost de 1660.Després de la seva mort, alguns enemics que es va anar fent en vida el van acusar d'haver-se enriquit amb diners de la corona.Els seus béns van ser confiscats, però després d'algunes investigacions, ձáܱ va quedar net de culpa. La seva devoció per Itàlia fa pensar que estava una mica constret davant la forma de vida en l'Espanya del segle XVII, davant les obligacions palatines i de la pintura, que anhelava una mica de llibertat.Aquesta llibertat la va demostrar en els traços de la seva pintura.
  • 58. Las meninas. La venus del espejo. Algunes de les obres més representatives:
  • 59. Les filadores: Les filadores és un dels quadres més importants de ձàܱ de la tercera etapa a Madrid, les filadores va ser pintat al 1658, medeix 222cm x 293cm. És una pintura de Velazquez, està feta a l’oli i sobre tela. En un primer pla tenim a la jove Aracne, que és la que està d’esquenes i que treballa molt àgilment; a l'esquerra, fingint ser una anciana, la deessa Minervaque fa servir la filadora, al fons hi podem observar a les mestresses de la casa i al seu darrere hi ha un tapís, al costat de les dones podem veure-hi també un instrument. En aquesta pintura hi predomina majoritàriament la linia corba ja que on estàn situades les filadores està ple d’objectes obalats, els colors són freds i la llum es irreal ja que capta la llum natural distribuint-la de manera homogènia. L’obra està en moviment perquè com podem veure, Minerva com que treballa mol ràpid sembla que tingui sis dits, i una de les altres dones, la cual fa servir la filadora fa girar la roda molt ràpid i sembla que estigui en moviment, aquets detalls són els que Velazquez a volgut plasmar a la pintura. El seu tema és domèstic ja que mostra una escena cuotidiana, també podem dir que la seva funció és decorativa. Aquesta pintura va ser encarregada per a Pedro Arce.