More Related Content
Similar to 2. Elements tècnic-tàctics bàsics.pptx (20)
2. Elements tècnic-tàctics bàsics.pptx
- 1. Handbol: Elements tècnic – tàctics bàsics
- 2. La passada és l’acció principal de comunicació motriu entre els integrants d’un equip, amb l’objectiu de donar continuïtat al joc ofensiu. Buscant una definició trobem que segons Lasierra, Ponz i De Andrés “la passada és l’acció de transmissió de la pilota a un company, amb la intenció que aquest rebi en les millors condicions possibles.” D’altra banda s’ha de recordar que moltes de les qüestions que a continuació comentarem podrien extrapolar-se gaire be de forma idèntica als llançaments ja que en molts casos la decisió de passar o llançar no es prendrà fins a l’últim moment en el moment de decisió final i per tant tot el que hem fet fins aquell moment serà idèntic tant si realitzem una passada o un llançament.
- 3. Tipus: Clàssics, frontal i lateral. De pronació. En suspensió. Per darrera. Altres (deixades, per damunt del cap, de pit, rectificats......)
- 4. De tota manera els més típics en INICIACIÓ son: Clàssic frontal: Cama contaria al braç executor avançada. Braç i avantbraç, lleugerament flexionats formant un angle recte a l’alçada de l’espatlla i la ma mirant endavant donant la direcció final a la passada. De pronació: Cama corresponent al braç executor avançada. Braç i avantbraç lleugerament flexionats a l’alçada del pit, per quedar completament en extensió pel costat en el moment de la passada i a la vegada gir o rotació interna del canell per tal que la ma acabi també direccionant la passada. En suspensió: S’inicia amb la pilota agafada amb les dues mans i amb la cursa d’aproximació, batuda amb la cama contraria i armat del braç per davant o darrera fins aconseguir l’extensió del braç per damunt del cap deixant anar la pilota en el punt més alt possible amb cop final de canell.
- 5. La mecànica d’execució de la passada clàssica frontal i en suspensió seria pràcticament idèntica en els llançaments clàssic en recolzament i llançament en suspensió. La passada hauria de realitzar-se: Tens i a l’alçada on la recepció pugui ser òptima, normalment entre el pit i la cara. Amb potencia, però sempre en funció de la distància del receptor i del ritme de joc. Sempre sobre el company millor situat. Amb precisió i amb les millors condicions possibles, per facilitar l’acció posterior. És important dissociar l’acció de cames de l’acció del tronc, sobretot quan les passades són en carrera i amb orientacions no frontals
- 6. No obstant en situació de joc, moltes vegades aquestes afirmacions no totes es poden respectar, per això és important: Mantenir un camp visual ampli Dominar la més amplia gama de passades. Cosa que ens permetrà en tot moment prendre la decisió final en quant a la forma, tipus, execució...... més adequada a cada situació de joc.
- 7. És l’acció d’ agafar la pilota que prové d’una passada d’un company d’equip. No és una acció determinant per si mateixa, però te una gran importància en la finalització optima de la següent acció de joc (afavoreix la circulació de pilota, l'èxit d’un contraatac,.....). Principis fonamentals: • Sigui quina sigui la posició adoptada, el jugador hauria d’oferir les màximes garanties de continuar amb la possessió de la pilota, assegurant la recepció i el control posterior. Per millorar l'eficàcia de la posterior acció, els possibles receptors haurien de repartir la seva atenció entre la pilota i la resta de l joc. Amb adversaris propers el receptor haurà de defensar amb el seu cos la possessió de la pilota, col·locant-se entre aquesta i els adversaris
- 8. En general la recepció està condicionada per dos elements; la proximitat de l’adversari i la direcció i altura de la passada. Classificació: Segons l’alçada de la passada seran: Altes (per damunt del cap). Inter mitges (entre cap i tòrax). Baixes (per sota del pit). Rodades (la pilota va rodant en contacte amb el terra). Segons la procedència: Seran frontals o laterals i en algun cas per darrera.
- 9. Es l’única forma que tenim de desplaçament amb possessió de la pilota sense cap tipus de limitació reglamentaria. Forma eficaç de progressió amb la pilota per l’espai lliure. El podem utilitzar com a recurs en: Sortida d’una finta. Per atreure al contrari. Per allunyar-nos del oponent. Per evitar la pèrdua de la pilota, un cop hem esgotat els tres passos reglamentaris. Per evitar la retenció de la pilota. Per realitzar canvis de ritme. Per tranquil·litzar el joc algunes circumstàncies
- 10. Principis fonamentals en l’execució. És important mantenir el cap aixecat, mantenint el màxim camp visual, per tant sense mirar directament la pilota. El braç es flexionarà i s’estirarà responsabilitzant-se de l’alçada del bot i la ma serà la responsable de la direcció del bot, sempre tenint en compte que l’execució ha de ser amb la ma plana i sense acompanyament. Si hi ha oponent directe, sempre intentarem executar el bot amb la ma més allunyada del contrari. Hem d’evitar utilitzar el bot abans de iniciar el cicle de passes i utilitzar-lo com a acció mecanitzada, ja que va en contra d’una de les principals característiques ofensives que és la velocitat en el moviment de la pilota.
- 11. Poden ser: Segons la distància a recórrer Unitaris (un bot) Continuats (varis) Segons la tècnica Alts. Adversari més llunyà. S’utilitza com a bot de contraatac, o de tranquil·litat. Baixos. Adversari proper. S’utilitza en la sortida d’una finta....
- 12. El llançament a porteria és la finalitat principal del jugador ofensivament parlant i del seu domini i eficàcia dependrà el resultat del partit. Tal com ja s’ha comentat al parlar de la passada, mai hem de forçar l’execució d’un llançament, sinó que s’ha de buscar l’ocasió i moment més favorable, intentant evitar la presència de l’adversari entre la pilota i la porteria, decidint en l’últim moment l’execució tècnica més adient o fins i tot oblidar el llançament i realitzar una passada. Tot llançament hauria de tenir: Velocitat en l’execució. Precisió (tenint en compte sempre la situació de la defensa, el porter i la porteria) Potència (tot i que també hi ha llançament d’habilitat). Protecció (tenint en compte la densitat defensiva).
- 13. Qualsevol llançament estarà condicionat per tres elements: L’alçada i direcció de la passada i recepció prèvia. La situació de l’adversari; adversari directe i la resta de la defensa i el porter. La especialitat o especialitats del llançador. En funció de tot això els llançaments poden ser: Clàssic, en recolzament (a l’alçada de l’espatlla, tot i que també hi ha variants com els rectificats). En salt (en profunditat). En suspensió. En caiguda amb salt. En caiguda sense salt. De vaselina o parabòlics. .......
- 14. Tot i que els més típics en INICIACIÓ són: Clàssic amb recolzament. La cursa d’aproximació fins l’inici de l’últim pas els moviments són pràcticament idèntics a la passada clàssica frontal, posició dels peus, tronc i braços.... Coincidint amb l’últim recolzament, hi ha una distorsió del cos, extensió total del braç executor molt mes exagerada que en la passada i moviment final de canell. Llançament amb suspensió. Últim recolzament i impuls amb la cama contraria al braç executor i ajuda a la impulsió amb la cama corresponent al braç executor flexionant-se pel genoll, intentant guanyar la màxima alçada. Armat del braç executor per davant o per darrera, i deixem anar la pilota en el punt de màxima alçada amb una forta extensió del braç i moviment final de canell.
- 15. Llançament amb salt (profunditat) L’execució es bastant similar a grans trets a l’anterior llançament però en lloc de dirigir l’impuls de les cames i tot el cos a guanyar alçada en aquest cas el dirigim endavant a guanyar profunditat. Són els llançaments típics de contraatac. Finalment, una última consideració, que hauríem de tenir en compte en qualsevol llançament i es que després de produir-se aquest, la posició del jugador sempre hauria de ser de manera que no perdés de vista el joc i es trobés immediatament preparat per a l’acció posterior.