1. TECNICA OFENSIVA INDIVIDUAL
1. COLPEIG AMB EL PEU: Qualsevol toc o impuls en forma de percussi坦 que se li d坦na a la
pilota de forma m辿s o menys violenta.
Superf鱈cies de contacte: Quan parlem de superf鱈cie de contacte i colpeig cal
tenir en compte:
Superf鱈cie de contacte i Precisi坦 s坦n directament proporcional
+ Superf鱈cie = + Precisi坦 - Superf鱈cie = - Precisi坦
-Pot竪ncia i Superf鱈cie de contacte s坦n inversament proporcionals
+ Superf鱈cie = - Pot竪ncia Superf鱈cie = + Pot竪ncia
Interior peu: molta precisi坦, poca potencia
Empenya interior i empenya exterior: bona precisi坦, bona pot竪ncia i efectes.
Empenya frontal: mxima pot竪ncia, moderada precisi坦.
Recursos: puntera, tal坦 i exterior.
2. COLPEJAMENT AMB EL CAP: tot toc o impuls que se li d坦na a la pilota amb el cap de
forma m辿s o menys violenta.
Superf鱈cies de contacte:
Frontal: pot竪ncia i precisi坦
Frontal lateral: pot竪ncia i moderada precisi坦 (tenir en compte que el gir de
coll esdev辿 fonamental)
Parietal: bsicament per realitzar desviaments
Occipital: bsicament per prolongacions.
Factors a tenir en compte.
For巽a precisi坦 i valentia.
Direcci坦, velocitat i traject嘆ria de la pilota.
Ulls oberts.
Cursa daproximaci坦.
Gest t竪cnic
Coordinaci坦 salt-equilibri
Visi坦 perif竪rica
Execuci坦 del colpeig amb el cap a la pilota: Cal trobar el moment oport炭 per
saltar, amb els bra巽os oberts i lembranzida necessria. En la fase a竪ria es
important mantenir els bra巽os oberts, i realitzar una bona coordinaci坦 del
moviment de balanceig, i en el moment de contactar amb la pilota es
important tenir els ulls oberts per saber on es exactament la pilota i poder-la
colpejar be.
3. HABILITAT I DESTRESA: acci坦 de t竪cnica individual en la qual el jugador domina b辿 la
pilota per terra o per laire a m辿s de 2 contactes.
2. (ex: desquena a porteria, controlo pilota amb el pit, toco amb la cuixa, laixeco
per sobre del contrari que tinc al darrera i vaig cap a porteria (tot i que no 辿s
necessari tenir un contrari).
Superf鱈cies de contacte:
Totes les que permet el reglament (cap, pit, peus, cuixes...)
Tipus dhabilitat:
Esttica: jugador i pilota en el lloc.
Dinmica: despla巽ament de jugador i pilota.
Caracter鱈stiques del jugador hbil:
Gran domini de la pilota i del cos.
Velocitat dexecuci坦 de moviments.
Claredat didees en relaci坦 al que es vol realitzar.
4. CONTROL: consisteix en que el jugador es fa amb la pilota, la domina i la deixa en les
millors condicions per ser jugada en una acci坦 posterior.
Tipus de control.
Clssic:
Parada: Immobilitzar totalment la pilota. Generalment amb la planta del
peu. Implica lentitud i per tant, prcticament no sutilitza.
Semi-parada: No simmobilitza totalment la pilota. La pilota canvia de
sentit.
Amortiment: s lacci坦 inversa al colpeig. Es redueix la velocitat de la pilota
mitjan巽ant el retroc辿s de la part del cos que sha dutilitzar.
Orientat:
La seva finalitat 辿s controlar i alhora orientar la pilota mitjan巽ant un sol
contacte, utilitzant la superf鱈cie de contacte m辿s apropiada i tenint en
compte lacci坦 posterior que volem realitzar.
Superf鱈cies de contacte:
Peu: planta/ interior, exterior/ empenya interior,frontal i exterior
Cama.
Cuixa.
Tronc: pit i abdomen.
Cap: frontal, parietal i occipital.
Bra巽os i mans: en el cas del porter.
Factors a tenir en compte i execuci坦.
Correcta apreciaci坦 de la traject嘆ria de la pilota i orientaci坦 del jugador previ al
control.
Atacar la pilota, no esperar-la.
Oferir la superf鱈cie de contacte m辿s apropiada en cada moment.
3. Total atenci坦 a la pilota amb correcta apreciaci坦 de la traject嘆ria i coordinar
els moviments del cos en relaci坦 a aquesta.
La superf鱈cie de contacte que realitza el control sha de moure amb la velocitat
dexecuci坦 adequada per realitzar correctament lamortiment de limpacte de
la pilota.
El jugador no ha destar amb tensi坦, sin坦 relaxat i oferint a la pilota una part
del seu cos que no sigui r鱈gida o dura.
Generalment a pilota lateral control orientat amb cama contrria de la direcci坦
que porta la pilota o control invertit.
5. COBERTURA: s la t竪cnica de protecci坦 de la pilota mitjan巽ant loposici坦 corporal.
Tipus de cobertura.
Segons lacci坦.
En carrera(dinmica).
Parat(Esttica).
Segons la protecci坦.
De costat.
Desquena.
6. CONDUCCI: s lacci坦 t竪cnica que realitza el jugador quan controla i mou (o porta) la
pilota en el seu rodar pel terreny de joc.
Tipus de conducci坦.
Conducci坦 individual: s en benefici propi i entenent que el jugador inicia i
acaba lacci坦 (p. ex. contraatac).
Conducci坦 de conjunt: Quan aquesta acci坦 sencadena amb altres accions
t竪cniques on intervenen altres companys.
Factors a tenir en compte.
Acaronar la pilota amb correcta precisi坦 i for巽a dels colpeijos al realitzar
lexecuci坦 amb gran domini.
Utilitzar la superf鱈cie de contacte m辿s apropiada i que ofereixi mes seguretat
en cada moment.
Conduir la pilota a distncia de poder ser jugada en qualsevol moment.
Visi坦 perif竪rica, observant la traject嘆ria de la pilota i la posici坦 de companys i
adversaris.
Protecci坦 de la pilota amb cobertura corporal i conducci坦 amb la superf鱈cie de
contacte m辿s allunyada de ladversari.
Realitzar-la correctament i amb varietat de canvis de ritme i de direcci坦.
Beneficis de la conducci坦:
Mantenir la possessi坦 de la pilota, i per tant la iniciativa. (Amo de la
pilota, amo del joc).
Mentre condu誰m podem realitzar temporitzaci坦 ofensiva i, mentre, els
companys realitzar desmarcatge.
Habitualment serveix per progressar en el terreny de joc.
Perjudicis de la conducci坦:
Cansament f鱈sics i mental.
4. Mentre es condueix resta velocitat al joc, els contraris es situen i
redueixen espais (la pilota sempre corre m辿s que el jugador m辿s
rpid).
Amb conducci坦, exposici坦 dels jugadors al contacte i per tant a risc de
lesi坦.
7. TIR: Aquella acci坦 t竪cnica que consisteix en tot enviament de la pilota cap a la porteria
contrria.
Superf鱈cies de contacte:
S坦n vlides les mateixes premisses que hem vist en lapartat referent al
colpeig.
Situacions favorables per realitzar tir:
Quan tenim possibilitats d竪xit.
Quan tenim bon angle de tir.
Quan estem a la distncia i zona de tir adequada.
Situacions desfavorables per realitzar tir:
Quan un company est en millor situaci坦.
Quan no tenim angle de tir.
Quan la pilota no ens arriba en bones condicions.
Quan la distncia que estem de la porteria i la zona de tir no s坦n les m辿s
adequades.
Factors a tenir en compte.
El tir ha de ser prec鱈s, espontani i potent.
Tenir en compte la direcci坦, efectes, velocitat, etc. de la pilota.
Oferir la superf鱈cie de contacte m辿s adequada segons la distancia que estem
de la porteria i langle de tir en cada situaci坦n.
Abans de realitzar lacci坦 cal tenir bona visi坦 de la pilota i orientar
correctament el cos.
Realitzar-lo amb la mxima pot竪ncia i precisi坦 en funci坦 de la distncia que
estem de la porteria.
Si 辿s possible, realitzar-lo amb rapidesa a fi devitar loposici坦 i la intercepci坦
dels contraris, per嘆 sense caure en la precipitaci坦.
Tenir en compte les normes o bases que utilitzem per realitzar el colpeig amb
el peu o amb el cap.
Tenir en compte la situaci坦 del porter i densitat dadversaris a la zona de tir.
8. FINTA: Aquells moviments del cos amb o sense pilota que realitzen els jugadors amb el
prop嘆sit denganyar,confondre o distreure de la vertadera acci坦 que vol realitzar.
s un element que forma part del regat
Tipus de fintes.
Abans de rebre la pilota i en benefici propi.
Despr辿s de rebre la pilota i en benefici propi.
Sense rebre la pilota i en benefici dun company.
Situacions favorables per realitzar finta.
Proximitat del contrari.
5. Per preparar accions t竪cniques posteriors.
Temporitzar.
Fintar i realitzar un canvi de ritme o direcci坦.
Situacions desfavorables per realitzar finta.
Despr辿s dun regat.
Quan no hi ha contraris a prop.
Quan la passada o el tir s坦n possibles.
Quan 辿s innecessria perqu竪 ja has enganyat a ladversari.
Factors a tenir en compte.
Imaginaci坦.
Baixar el centre de gravetat per mantenir lequilibri.
Decisi坦.
Velocitat de reacci坦 i gestual.
Coordinaci坦.
9. REGAT: Es lacci坦 que ens permet avan巽ar amb la pilota, conservar-la i desbordar
ladversari
Tipus de regat:
simple: superem el contrari sense acci坦 pr竪via
compost: superem el contrari amb una finta pr竪via
Avantatges del regat.
Permetre el desmarcatge i la penetraci坦 dels companys.
Superar ladversari i deixar-lo fora de la jugada.
Col揃locar-nos en situaci坦 per poder disputar una millor acci坦.
Guanyar temps per poder realitzar una altra acci坦.
Ser amos de la pilota i del joc
Justificaci坦 del regat.
A lrea contrria per poder aconseguir un millor angle de tir.
Quan el jugador no pot realitzar cap altra acci坦: passada, tir
Per poder realitzar una acci坦 posterior.
No justificaci坦 del regat.
Quan la passada 辿s possible.
A la nostra rea i a zones del camp amb situacions compromeses o rodejat
dadversaris.
Quan tenim un angle de tir correcte.
T辿cnica ofensiva col揃lectiva
1. PASSADA: Permet establir una relaci坦 entre 2 o m辿s companys dun equip mitjan巽ant
la transmissi坦 de la pilota. s el principi del joc Ofensiu.
6. Fonaments referents a lexecuci坦.
Un jugador parat vol la pilota al peu.
Un jugador que es despla巽a a lespai lliure, vol la pilota per davant seu.
Executar b辿 la passada 辿s conservar la iniciativa del joc.
s tan important lactitud del posse誰dor de la pilota com de qui la rep i sha de
realitzar de tal manera que qui la rep pugui controlar i jugar correctament.
Situacions desfavorables al fer la passada.
Passades davant de la porteria pr嘆pia amb adversaris a prop.
Passades davant de la porteria contrria en situacions de tir.
Passades per desfer-se de la pilota i evitar responsabilitats.
Moltes passades horitzontals i laterals sense resultat positiu
Tipus de passada
Passada curta ( 0 a 15 m)
Passada mitja (15 a 30 m)
Passada llarga (+ de 30 m)
2. RELLEU: s la transmissi坦 del mitja o de la iniciativa. Aix鱈 mateix, tamb辿 辿s lacci坦 de
mantenir el mitj en poder del mateix equip mitjan巽ant un canvi de comandament en
el jugador pilota
Superf鱈cies de contacte Generalment qui condueix ho fa amb lempenya
exterior i qui realitza lacci坦 de relleu ho acostuma a fer amb linterior.
Tipus de relleu
Dorsal (per darrera)
Frontal (de cara)
Tangencial (en diagonal)
TECNICA DEFENSIVA INDIVIDUAL
1. INTERCEPTACI: s lacci坦 t竪cnica defensiva mitjan巽ant la qual la traject嘆ria duna
pilota que ha estat colpejada o tocada per un adversari 辿s modificada, ja sigui
apoderant-nos daquesta(=tall) o desviant-la(=desviament), de manera que seviti que
la pilota arribi al lloc que desitjava el contrari.
CLASSES DINTERCEPTACI
Reflexiva (sabem la finalitat)
Irreflexiva (no sabem que aconseguirem)
Factors a tenir en compte.
Mxima concentraci坦.
Bona lectura de la jugada.
Confian巽a i decisi坦.
Visi坦 perif竪rica.
Velocitat de reacci坦 i execuci坦.
Valentia.
Destresa.
7. Orientaci坦.
2. REBUIG: s la forma efica巽 de resoldre una situaci坦 compromesa que es doni a prop de
la nostra porteria, allunyant la pilota el mxim possible.
Si 辿s possible cal orientar el rebuig i per aix嘆 cal tenir clara la visi坦 del joc i veure la
situaci坦 dels companys i dels contraris, etc.
Factors a tenir en compte
Atenci坦 i visi坦 del joc.
Decisi坦 i valentia.
Velocitat dexecuci坦 dels moviments.
Velocitat de reacci坦.
Bon sentit de lanticipaci坦.
Bon sentit del joc defensiu.
3. ENTRADA s la acci坦 f鱈sica - t竪cnica defensiva que t辿 com a objectiu anar cap al
jugador que est en possessi坦 de la pilota amb la finalitat dinterceptar o impedir que
progressi en el terreny de joc.
Tipus dentrada
De cara
Lateral i drets o amb lliscament.
Moment m辿s adequat per realitzar lentrada
En el moment que el contrari rep la pilota i no la t辿 controlada.
Despr辿s dhaver controlat la pilota, observant b辿 els moviments de la mateixa.
Quan el contrari avan巽a amb la pilota, just en el moment que se li separa del
seu control.
Factors a tenir en compte en lentrada frontal
Correcta distancia amb el posse誰dor de la pilota
Cames semi-flaxionades amb el centre de gravetat baix
Concentraci坦 i visi坦 de la pilota, no del cos de ladversari.
Realitzar lacci坦 rpida i en el moment que el contrari ha fet un contacte i la
pilota est dividida, just quan perd el control.
Factors a tenir en compte en lentrada lateral
Correcta distncia amb el posse誰dor de la pilota i coordinaci坦 en el moment de
realitzar lentrada.
Bona execuci坦 del gest t竪cnic.
Decisi坦, valentia i velocitat dexecuci坦 al realitzar lacci坦.
4. CARREGA: s una acci坦 f鱈sica que consisteix en apartar o desequilibrar a ladversari per
posteriorment poder-nos apoderar de la pilota.
Aquesta sha de realitzar sense viol竪ncia ni perill i es pot executar de dues
maneres:
Espatlla amb espatlla.
Espatlla amb esquena si el contrari obstrueix.
8. 5. TAKLE: s una lluita amb ladversari per la possessi坦 de la pilota.
Consta de 3 temps
Lluita o forcejeo
Crrega espatlla contra espatlla
Lliscament de la pilota per damunt del peu de ladversari
Entrenament del porter
Descripci坦.
S坦n totes aquelles accions espec鱈fiques que realitza el porter com a
conseq端竪ncia de la facultat que li permet el reglament de collir la pilota amb
les mans dins de la seva pr嘆pia rea de penal.
Principis de lentrenament de porter.
Lentrenament ha ser qualitatiu i no quantitatiu. El porter/a ha destar al 100%
a cada gest i a cada acci坦.
Hem de garantir que laprenentatge esdevingui significatiu i que lentrenament
tingui transfer竪ncia al joc de lequip.
Hem de respectar ledat del porter/a i les seves possibilitats reals de cadascun.
Hem dadaptar-nos a les mides de les porteries, aix鱈 com a les dimensions i a la
superf鱈cie del terreny de joc. (Futbol 7 i futbol 11).
Hem dentrenar els gestos amb les pilotes corresponents a cada categoria,
numeraci坦 i textura.
Hem de respectar els principis de lentrenament establerts a tots els nivells i a
la resta de disciplines que configuren el futbol formatiu.
1. ATURADES I BLOCATGES: s fer-se amb la pilota servint-se de les mans.
Aspectes a tenir en compte
Atenci坦 a si est sol o pel contrari t辿 jugadors/es adversaris/ries i/o
companys/es que li dificulten lacci坦.
Sempre sha doferir la mxima seguretat possible, de manera que ser叩 molt
important tenir sempre el cos per darrera de la pilota i si potser entre ella i la
porteria.
Sempre intentar anar a per pilota per poder-la dominar. No esperar-la.
Si per a aturar la pilota el porter/a ha destirar-se, saltar, agenollar-se o caure
al terra, atenci坦 als aspectes que comentarem m辿s endavant.
s molt important col揃locar el cos i les mans en funci坦 de la traject嘆ria que
porta la pilota.
Superf鱈cies de contacte
Buscar sempre el contacte amb les dues mans a la vegada, atenent a la posici坦
de les mateixes i dels dits (triangle de seguretat).
Posicionament del porter segons la situaci坦 de la pilota.
Pilota frontal rasa
Cames estirades, per嘆 no m辿s obertes que el dimetre de la pilota i
recollida amb les 2 mans portant la pilota amb el pit.
9. Amb genoll prcticament a terra, laltra cama semi-flexionada,
separaci坦 de les cames no superior al dimetre de la pilota.
Pilota frontal a mitja al巽ada
Sempre ha de tenir el cos de PROTECCI i recollir en forma de cistell
cap al pit.
Pilota alta
obligar-lo a anar a buscar la pilota al punt m辿s alt que la pugui agafar.
els dits polzes el mxim de junts, i els altres dits el mxim oberts. Els
avant-bra巽os prcticament en paral揃lel.
Pilota lateral (Estirades)
El cos com a protecci坦 en tocar a terra.
2. DESVIAMENTS: s aquella acci坦 mitjan巽ant la qual canvia la traject嘆ria de la pilota,
evitant que creui la l鱈nia de gol.
Aspectes a tenir en compte
s important que per a realitzar aquesta acci坦 el porter/a actu誰 amb decisi坦 i
valentia.
Es far desviament quan situaci坦 extrema, quan no pugui blocar.
Quan fem entrenament no lobligarem a desviar, perqu竪 si pot blocar millor
que bloqui.
Superf鱈cies de contacte
Les superf鱈cies de contacte poden ser qualsevol part del cos, tot i que
majoritriament seran les mans.
3. REBUIG / REFUSADES: s el mateix que un desviament, per嘆 allunyant la pilota el
mxim possible de la porter鱈a.
Aspectes a tenir en compte
Rebuig amb punys.
Pilotes Frontals: Amb els 2 punys A DALT. (Treballar sense oposici坦 o
amb oposici坦 passiva)
Pilotes Laterals: Amb el puny contrari a la proced竪ncia de la pilota.
(Per necessitat es podria fer amb laltre puny)
Rebuig amb el cap.
Sortint a mxima velocitat a rebutjar fora de lrea. I tornant a m叩xima
velocitat. (Rebutjant a la banda sempre)
Superf鱈cies de contacte
Les superf鱈cies de contacte poden ser qualsevol part del cos, tot i que
majoritriament seran les mans.
s important que per a realitzar aquesta acci坦 el porter/a actu誰 amb decisi坦 i
valentia.
4. PROLONGACIONS: El porter no canvia la traject嘆ria de la pilota encara que pot canviar
lal巽ada.
10. Superf鱈cies de contacte i aspectes a tenir en compte
Les superf鱈cies de contacte seran els punys o les mans.
s important que per a realitzar aquesta acci坦 el porter/a actu誰 amb decisi坦 i
valentia.
5. SERVEI: s quan el porter/a posa la pilota en joc a partir dun blocatge o despr辿s que
aquesta hagi sortit fora del terreny de joc per la l鱈nea de fons, havent-la tocat per
darrera vegada un adversari.
6. SORTIDES: Acci坦 que fa el porter quan va a trobar la pilota en un punt determinat amb
la finalitat de fer un blocatge, tirar-se als peus de ladversari, etc.
s una acci坦 de dif鱈cil execuci坦 i que sempre sha de fer en el moment oport炭 i amb el
mxim de decisi坦.
(Hem de conv竪ncer al porter que sempre que tingui possibilitats de sortir, surti, per嘆
辿s millor no sortir que sortir i fallar).
7. COL揃LOCACI: Dep竪n de langle de tir, sempre el porter sha de situar sobre la
bisectriu de langle de tir.
Ha de sortir ( per tapar + langle de tir) el mxim que pugui, fins que no corri el risc de
que li passi per dalt.
De qu竪 dep竪n fins a on pot sortir el porter?
De lal巽ada del porter.
De la pot竪ncia de salt.
(Si el porter 辿s baixet treballar pot竪ncia de salt)
(Si el porter 辿s alt treballar agilitat de salt)
FACTORS DINFLUNCIA EN LA TCNICA D卒UN JUGADOR
Tipus del terreny de joc.
Estat del terreny de joc.
Meteorologia