�ݺ�ߣ

TECNICA OFENSIVA INDIVIDUAL

1. COLPEIG AMB EL PEU: Qualsevol toc o impuls en forma de percussió que se li dóna a la
pilota de forma més o menys violenta.

• Superfícies de contacte: Quan parlem de superfície de contacte i colpeig cal
tenir en compte:

Superfície de contacte i Precisió són directament proporcional
+ Superfície = + Precisió - Superfície = - Precisió

-Potència i Superfície de contacte són inversament proporcionals
+ Superfície = - Potència – Superfície = + Potència

Interior peu: molta precisió, poca potencia
Empenya interior i empenya exterior: bona precisió, bona potència i efectes.
Empenya frontal: màxima potència, moderada precisió.
Recursos: puntera, taló i exterior.

2. COLPEJAMENT AMB EL CAP: tot toc o impuls que se li dóna a la pilota amb el cap de
forma més o menys violenta.

• Superfícies de contacte:
Frontal: potència i precisió
Frontal lateral: potència i moderada precisió (tenir en compte que el gir de
coll esdevé fonamental)
Parietal: bàsicament per realitzar desviaments
Occipital: bàsicament per prolongacions.

• Factors a tenir en compte.
Força precisió i valentia.
Direcció, velocitat i trajectòria de la pilota.
Ulls oberts.
Cursa d’aproximació.
Gest tècnic
Coordinació salt-equilibri
Visió perifèrica

• Execució del colpeig amb el cap a la pilota: Cal trobar el moment oportú per
saltar, amb els braços oberts i l’embranzida necessària. En la fase aèria es
important mantenir els braços oberts, i realitzar una bona coordinació del
moviment de balanceig, i en el moment de contactar amb la pilota es
important tenir els ulls oberts per saber on es exactament la pilota i poder-la
colpejar be.

3. HABILITAT I DESTRESA: acció de tècnica individual en la qual el jugador domina bé la
pilota per terra o per l’aire a més de 2 contactes.

(ex: d’esquena a porteria, controlo pilota amb el pit, toco amb la cuixa, l’aixeco
per sobre del contrari que tinc al darrera i vaig cap a porteria (tot i que no és
necessari tenir un contrari).


Totes les que permet el reglament (cap, pit, peus, cuixes...)

• Tipus d’habilitat:

Estàtica: jugador i pilota en el lloc.
Dinàmica: desplaçament de jugador i pilota.

• Característiques del jugador hàbil:

Gran domini de la pilota i del cos.
Velocitat d’execució de moviments.
Claredat d’idees en relació al que es vol realitzar.

4. CONTROL: consisteix en que el jugador es fa amb la pilota, la domina i la deixa en les
millors condicions per ser jugada en una acció posterior.

• Tipus de control.
• Clàssic:
Parada: Immobilitzar totalment la pilota. Generalment amb la planta del
peu. Implica lentitud i per tant, pràcticament no s’utilitza.

Semi-parada: No s’immobilitza totalment la pilota. La pilota canvia de
sentit.

Amortiment: És l’acció inversa al colpeig. Es redueix la velocitat de la pilota
mitjançant el retrocés de la part del cos que s’ha d’utilitzar.

• Orientat:
La seva finalitat és controlar i alhora orientar la pilota mitjançant un sol
contacte, utilitzant la superfície de contacte més apropiada i tenint en
compte l’acció posterior que volem realitzar.

Peu: planta/ interior, exterior/ empenya interior,frontal i exterior
Cama.
Cuixa.
Tronc: pit i abdomen.
Cap: frontal, parietal i occipital.
Braços i mans: en el cas del porter.

• Factors a tenir en compte i execució.
Correcta apreciació de la trajectòria de la pilota i orientació del jugador previ al
control.
Atacar la pilota, no esperar-la.
Oferir la superfície de contacte més apropiada en cada moment.

Total atenció a la pilota amb correcta apreciació de la trajectòria i coordinar
els moviments del cos en relació a aquesta.
La superfície de contacte que realitza el control s’ha de moure amb la velocitat
d’execució adequada per realitzar correctament l’amortiment de l’impacte de
la pilota.
El jugador no ha d’estar amb tensió, sinó relaxat i oferint a la pilota una part
del seu cos que no sigui rígida o dura.
Generalment a pilota lateral control orientat amb cama contrària de la direcció
que porta la pilota o control invertit.

5. COBERTURA: És la tècnica de protecció de la pilota mitjançant l’oposició corporal.

• Tipus de cobertura.
Segons l’acció.
En carrera(dinàmica).
Parat(Estàtica).

Segons la protecció.
De costat.
D’esquena.

6. CONDUCCIÓ: És l’acció tècnica que realitza el jugador quan controla i mou (o porta) la
pilota en el seu rodar pel terreny de joc.

• Tipus de conducció.
Conducció individual: És en benefici propi i entenent que el jugador inicia i
acaba l’acció (p. ex. contraatac).

Conducció de conjunt: Quan aquesta acció s’encadena amb altres accions
tècniques on intervenen altres companys.

Acaronar la pilota amb correcta precisió i força dels colpeijos al realitzar
l’execució amb gran domini.
Utilitzar la superfície de contacte més apropiada i que ofereixi mes seguretat
en cada moment.
Conduir la pilota a distància de poder ser jugada en qualsevol moment.
Visió perifèrica, observant la trajectòria de la pilota i la posició de companys i
adversaris.
Protecció de la pilota amb cobertura corporal i conducció amb la superfície de
contacte més allunyada de l’adversari.
Realitzar-la correctament i amb varietat de canvis de ritme i de direcció.

Beneficis de la conducció:
Mantenir la possessió de la pilota, i per tant la iniciativa. (Amo de la
pilota, amo del joc).
Mentre conduïm podem realitzar temporització ofensiva i, mentre, els
companys realitzar desmarcatge.
Habitualment serveix per progressar en el terreny de joc.

Perjudicis de la conducció:
Cansament físics i mental.

Mentre es condueix resta velocitat al joc, els contraris es situen i
redueixen espais (la pilota sempre corre més que el jugador més
ràpid).
Amb conducció, exposició dels jugadors al contacte i per tant a risc de
lesió.

7. TIR: Aquella acció tècnica que consisteix en tot enviament de la pilota cap a la porteria
contrària.

Són vàlides les mateixes premisses que hem vist en l’apartat referent al
colpeig.

• Situacions favorables per realitzar tir:
Quan tenim possibilitats d’èxit.
Quan tenim bon angle de tir.
Quan estem a la distància i zona de tir adequada.

• Situacions desfavorables per realitzar tir:
Quan un company està en millor situació.
Quan no tenim angle de tir.
Quan la pilota no ens arriba en bones condicions.
Quan la distància que estem de la porteria i la zona de tir no són les més
adequades.

El tir ha de ser precís, espontani i potent.
Tenir en compte la direcció, efectes, velocitat, etc. de la pilota.
Oferir la superfície de contacte més adequada segons la distancia que estem
de la porteria i l’angle de tir en cada situación.
Abans de realitzar l’acció cal tenir bona visió de la pilota i orientar
correctament el cos.
Realitzar-lo amb la màxima potència i precisió en funció de la distància que
estem de la porteria.
Si és possible, realitzar-lo amb rapidesa a fi d’evitar l’oposició i la intercepció
dels contraris, però sense caure en la precipitació.
Tenir en compte les normes o bases que utilitzem per realitzar el colpeig amb
el peu o amb el cap.
Tenir en compte la situació del porter i densitat d’adversaris a la zona de tir.

8. FINTA: Aquells moviments del cos amb o sense pilota que realitzen els jugadors amb el
propòsit d’enganyar,confondre o distreure de la vertadera acció que vol realitzar.

És un element que forma part del regat

• Tipus de fintes.
Abans de rebre la pilota i en benefici propi.
Després de rebre la pilota i en benefici propi.
Sense rebre la pilota i en benefici d’un company.

• Situacions favorables per realitzar finta.
Proximitat del contrari.

Per preparar accions tècniques posteriors.
Temporitzar.
Fintar i realitzar un canvi de ritme o direcció.

• Situacions desfavorables per realitzar finta.
Després d’un regat.
Quan no hi ha contraris a prop.
Quan la passada o el tir són possibles.
Quan és innecessària perquè ja has enganyat a l’adversari.

Imaginació.
Baixar el centre de gravetat per mantenir l’equilibri.
Decisió.
Velocitat de reacció i gestual.
Coordinació.

9. REGAT: Es l’acció que ens permet avançar amb la pilota, conservar-la i desbordar
l’adversari

• Tipus de regat:
simple: superem el contrari sense acció prèvia
compost: superem el contrari amb una finta prèvia

• Avantatges del regat.
Permetre el desmarcatge i la penetració dels companys.
Superar l’adversari i deixar-lo fora de la jugada.
Col·locar-nos en situació per poder disputar una millor acció.
Guanyar temps per poder realitzar una altra acció.
Ser amos de la pilota i del joc

• Justificació del regat.
A l’àrea contrària per poder aconseguir un millor angle de tir.
Quan el jugador no pot realitzar cap altra acció: passada, tir …
Per poder realitzar una acció posterior.

• No justificació del regat.
Quan la passada és possible.
A la nostra àrea i a zones del camp amb situacions compromeses o rodejat
d’adversaris.
Quan tenim un angle de tir correcte.

Técnica ofensiva col·lectiva

1. PASSADA: Permet establir una relació entre 2 o més companys d’un equip mitjançant
la transmissió de la pilota. És el principi del joc Ofensiu.

• Fonaments referents a l’execució.
Un jugador parat vol la pilota al peu.
Un jugador que es desplaça a l’espai lliure, vol la pilota per davant seu.
Executar bé la passada és conservar la iniciativa del joc.
És tan important l’actitud del posseïdor de la pilota com de qui la rep i s’ha de
realitzar de tal manera que qui la rep pugui controlar i jugar correctament.

• Situacions desfavorables al fer la passada.
Passades davant de la porteria pròpia amb adversaris a prop.
Passades davant de la porteria contrària en situacions de tir.
Passades per desfer-se de la pilota i evitar responsabilitats.
Moltes passades horitzontals i laterals sense resultat positiu

• Tipus de passada
Passada curta ( 0 a 15 m)
Passada mitja (15 a 30 m)
Passada llarga (+ de 30 m)

2. RELLEU: És la transmissió del mitja o de la iniciativa. Així mateix, també és l’acció de
mantenir el mitjà en poder del mateix equip mitjançant un canvi de comandament en
el jugador – pilota

• Superfícies de contacte Generalment qui condueix ho fa amb l’empenya
exterior i qui realitza l’acció de relleu ho acostuma a fer amb l’interior.

• Tipus de relleu
Dorsal (per darrera)
Frontal (de cara)
Tangencial (en diagonal)

TECNICA DEFENSIVA INDIVIDUAL

1. INTERCEPTACIÓ: És l’acció tècnica defensiva mitjançant la qual la trajectòria d’una
pilota que ha estat colpejada o tocada per un adversari és modificada, ja sigui
apoderant-nos d’aquesta(=tall) o desviant-la(=desviament), de manera que s’eviti que
la pilota arribi al lloc que desitjava el contrari.

• CLASSES D’INTERCEPTACIÓ
Reflexiva (sabem la finalitat)
Irreflexiva (no sabem que aconseguirem)

Màxima concentració.
Bona lectura de la jugada.
Confiança i decisió.
Visió perifèrica.
Velocitat de reacció i execució.
Valentia.
Destresa.

Orientació.

2. REBUIG: És la forma eficaç de resoldre una situació compromesa que es doni a prop de
la nostra porteria, allunyant la pilota el màxim possible.

Si és possible cal orientar el rebuig i per això cal tenir clara la visió del joc i veure la
situació dels companys i dels contraris, etc.

• Factors a tenir en compte
Atenció i visió del joc.
Decisió i valentia.
Velocitat d’execució dels moviments.
Velocitat de reacció.
Bon sentit de l’anticipació.
Bon sentit del joc defensiu.

3. ENTRADA És la acció física - tècnica defensiva que té com a objectiu anar cap al
jugador que està en possessió de la pilota amb la finalitat d’interceptar o impedir que
progressi en el terreny de joc.

• Tipus d’entrada
De cara
Lateral i drets o amb lliscament.

• Moment més adequat per realitzar l’entrada
En el moment que el contrari rep la pilota i no la té controlada.
Després d’haver controlat la pilota, observant bé els moviments de la mateixa.
Quan el contrari avança amb la pilota, just en el moment que se li separa del
seu control.

• Factors a tenir en compte en l’entrada frontal
Correcta distancia amb el posseïdor de la pilota
Cames semi-flaxionades amb el centre de gravetat baix
Concentració i visió de la pilota, no del cos de l’adversari.
Realitzar l’acció ràpida i en el moment que el contrari ha fet un contacte i la
pilota està dividida, just quan perd el control.

• Factors a tenir en compte en l’entrada lateral
Correcta distància amb el posseïdor de la pilota i coordinació en el moment de
realitzar l’entrada.
Bona execució del gest tècnic.
Decisió, valentia i velocitat d’execució al realitzar l’acció.

4. CARREGA: És una acció física que consisteix en apartar o desequilibrar a l’adversari per
posteriorment poder-nos apoderar de la pilota.

• Aquesta s’ha de realitzar sense violència ni perill i es pot executar de dues
maneres:

Espatlla amb espatlla.
Espatlla amb esquena si el contrari obstrueix.

5. TAKLE: És una lluita amb l’adversari per la possessió de la pilota.

• Consta de 3 temps
Lluita o “forcejeo”
Càrrega espatlla contra espatlla
Lliscament de la pilota per damunt del peu de l’adversari

Entrenament del porter
• Descripció.
Són totes aquelles accions específiques que realitza el porter com a
conseqüència de la facultat que li permet el reglament de collir la pilota amb
les mans dins de la seva pròpia àrea de penal.

• Principis de l’entrenament de porter.
L’entrenament ha ser qualitatiu i no quantitatiu. El porter/a ha d’estar al 100%
a cada gest i a cada acció.
Hem de garantir que l’aprenentatge esdevingui significatiu i que l’entrenament
tingui transferència al joc de l’equip.
Hem de respectar l’edat del porter/a i les seves possibilitats reals de cadascun.
Hem d’adaptar-nos a les mides de les porteries, així com a les dimensions i a la
superfície del terreny de joc. (Futbol 7 i futbol 11).
Hem d’entrenar els gestos amb les pilotes corresponents a cada categoria,
numeració i textura.
Hem de respectar els principis de l’entrenament establerts a tots els nivells i a
la resta de disciplines que configuren el futbol formatiu.

1. ATURADES I BLOCATGES: És fer-se amb la pilota servint-se de les mans.

• Aspectes a tenir en compte

Atenció a si està sol o pel contrari té jugadors/es adversaris/ries i/o
companys/es que li dificulten l’acció.
Sempre s’ha d’oferir la màxima seguretat possible, de manera que será molt
important tenir sempre el cos per darrera de la pilota i si potser entre ella i la
porteria.
Sempre intentar anar a per pilota per poder-la dominar. No esperar-la.
Si per a aturar la pilota el porter/a ha d’estirar-se, saltar, agenollar-se o caure
al terra, atenció als aspectes que comentarem més endavant.
És molt important col·locar el cos i les mans en funció de la trajectòria que
porta la pilota.

• Superfícies de contacte
Buscar sempre el contacte amb les dues mans a la vegada, atenent a la posició
de les mateixes i dels dits (triangle de seguretat).

• Posicionament del porter segons la situació de la pilota.
Pilota frontal rasa
Cames estirades, però no més obertes que el diàmetre de la pilota i
recollida amb les 2 mans portant la pilota amb el pit.

Amb genoll pràcticament a terra, l’altra cama semi-flexionada,
separació de les cames no superior al diàmetre de la pilota.

Pilota frontal a mitja alçada
Sempre ha de tenir el cos de PROTECCIÓ i recollir en forma de cistell
cap al pit.

Pilota alta
obligar-lo a anar a buscar la pilota al punt més alt que la pugui agafar.
els dits polzes el màxim de junts, i els altres dits el màxim oberts. Els
avant-braços pràcticament en paral·lel.

Pilota lateral (“Estirades”)
El cos com a protecció en tocar a terra.

2. DESVIAMENTS: És aquella acció mitjançant la qual canvia la trajectòria de la pilota,
evitant que creui la línia de gol.

És important que per a realitzar aquesta acció el porter/a actuï amb decisió i
valentia.
Es farà desviament quan situació extrema, quan no pugui blocar.
Quan fem entrenament no l’obligarem a desviar, perquè si pot blocar millor
que bloqui.

Les superfícies de contacte poden ser qualsevol part del cos, tot i que
majoritàriament seran les mans.

3. REBUIG / REFUSADES: És el mateix que un desviament, però allunyant la pilota el
màxim possible de la portería.

Rebuig amb punys.
Pilotes Frontals: Amb els 2 punys A DALT. (Treballar sense oposició o
amb oposició passiva)
Pilotes Laterals: Amb el puny contrari a la procedència de la pilota.
(Per necessitat es podria fer amb l’altre puny)

Rebuig amb el cap.
Sortint a màxima velocitat a rebutjar fora de l’àrea. I tornant a máxima
velocitat. (Rebutjant a la banda sempre)

Les superfícies de contacte poden ser qualsevol part del cos, tot i que
majoritàriament seran les mans.
valentia.

4. PROLONGACIONS: El porter no canvia la trajectòria de la pilota encara que pot canviar
l’alçada.

• Superfícies de contacte i aspectes a tenir en compte
Les superfícies de contacte seran els punys o les mans.
valentia.

5. SERVEI: És quan el porter/a posa la pilota en joc a partir d’un blocatge o després que
aquesta hagi sortit fora del terreny de joc per la línea de fons, havent-la tocat per
darrera vegada un adversari.

6. SORTIDES: Acció que fa el porter quan va a trobar la pilota en un punt determinat amb
la finalitat de fer un blocatge, tirar-se als peus de l’adversari, etc.

És una acció de difícil execució i que sempre s’ha de fer en el moment oportú i amb el
màxim de decisió.

(Hem de convèncer al porter que sempre que tingui possibilitats de sortir, surti, però
és millor no sortir que sortir i fallar).

7. COL·LOCACIÓ: Depèn de l’angle de tir, sempre el porter s’ha de situar sobre la
bisectriu de l’angle de tir.

Ha de sortir ( per tapar + l’angle de tir) el màxim que pugui, fins que no corri el risc de
que li passi per dalt.

• De què depèn fins a on pot sortir el porter?
De l’alçada del porter.
De la potència de salt.

(Si el porter és baixet → treballar potència de salt)
(Si el porter és alt → treballar agilitat de salt)

FACTORS D’INFLUÈNCIA EN LA TÈCNICA D´UN JUGADOR
Tipus del terreny de joc.
Estat del terreny de joc.
Meteorologia

�ݺ�ߣ

Tecnica ofensiva individual

Recommended

More Related Content

Similar to Tecnica ofensiva individual (20)

Tecnica ofensiva individual