Anna nogueras lloret
0 likes459 views
Treball de recerca sobre el municipi de Lloret de Mar
Anna nogueras lloret
- 1. ANNA NOGUERAS 4rt A CONEIXEMENT DEL MEDI SCAR GARCIA DESEMBRE-GENER 2012
- 2. NDEX Dades del municipi 3 Situaci坦 en el mapa 4 Relleu 6 Hist嘆ria 7 Activitats econ嘆miques 9 Monuments i edificis importants 10 Festes locals i tradicions 14 Curiositats 17 Fotografies 19 Bibliografia 21 2
- 3. DADES DEL MUNICIPI Nom: Lloret de Mar Alcalde: Rom Codina i Maseras Comarca: La Selva Provincia: Girona. Situat a lextrem nord-oriental de la pen鱈nsula ib竪rica, a Catalunya. Municipis que lenvolten: Vidreres i Massanet de la Selva (pel nord), el mediterrani (al sud), Tossa de Mar (a lest) i Blanes (a loest). N炭mero dhabitants: Al 2009 hi havia uns 39.500 Habitants. Extenci坦: T辿 48km2 Gentilici: Lloretenc i Lloretenca 3
- 4. SITUACI GEOGRFICA T辿 7 km de costa, distribu誰t en 5 platges. 1. Platja de Lloret: s la m辿s gran. Fa m辿s de 1500 metres de llarg. 2. Platja de Fenals: envoltada dhotels i apartaments. Fa uns 700 metres. 3. Platges de Santa Cristina i Treumal: Santa Cristina 辿s una de les m辿s boniques de Lloret. s de sorra fina i aig端es transparents. Est a 3 km de la ciutat. Sarriba des de lermita de Santa Cristina. T辿 menys de 500 metres. Cala Treumal: separada de Santa Cristina per 2 roques. Est envoltada de molta vegetaci坦, i li d坦na un aspecte salvatge. Sempre t辿 m辿s onatge. 4. Platja de Canyelles: 辿s la m辿s allunyada del nucli urb. Aqu鱈 hi ha l炭nic port nutic de Lloret. 5. Platja de Sa Boadella: 辿s la menys accessible, per tant, 辿s m辿s tranquil揃la. Aquesta platja 辿s naturista. 4
- 5. Est a 70 km de Barcelona i 34 km de Girona. LAeroport de Barcelona est a 93 km i el de Girona a 29 km. 5
- 6. RELLEU Lloret de Mar 辿s un municipi costaner i com es pot veure a les fotografies altament edificat. No t辿 grans elements de relleu, alguns turons i puig que donen nom a alguna de les urbanitzacions del municipi i el que tots els del poble coneixen com la riera i, que actualment, 辿s lavinguda principal de Lloret de Mar on es concentra la major part de loci nocturn. El desembocament de la riera 辿s molt evident a la platja de Lloret. Algunes de les seves urbanitzacions s坦n: - Puig Castellet - Roca Grossa 6
- 7. HISTRIA Les primeres restes del municipi apareixen amb els romans, al segle I aC i arriben a la mxima esplendor a partir del segle I dC, comercialitzant fang cuit. Aix鱈 ho demostren les excavacions fetes a Fenals. La platja de Fenals facilitava l'entrada i sortida de la producci坦 de terrissa. De l竪poca romana, destaca la Torre Sepulcral del segle II dC. El nom de Lloret es documenta per primer cop lany 966, com a LAUREDO. Traducci坦 del llat鱈 LAURETUM. Aquest podria ser lorigen del seu escut. Al s. IX-X, el poble era un grapat de cases de pag竪s escampades a linterior per protegir-se dels pirates. Per aix嘆 lErmita de les Alegries est situada a 1 km de la platja. s la primera esgl辿sia de Lloret. Lentament, es van establint fam鱈lies a la costa, perqu竪 el Castell de Sant Joan tamb辿 els donava protecci坦 i refugi davant de possibles atacs mar鱈tims. A principis del s. XVI el poble ja estava arran del mar, pel desenvolupament del port de Lloret, i es crea la nova esgl辿sia parroquial (lactual esgl辿sia de Sant Rom) que tamb辿 havia de protegir als feligresos dels pirates. Per aix嘆 el campanar tenia emmerletat, espitlleres i, la porta d'entrada era llevadissa, corria per dins d'un solc ben profund. Era esgl辿sia i fortalesa. 7
- 8. Al 1778 saprova el Decret del Lliure Comer巽 amb les Col嘆nies americanes, que va impulsar lactivitat econ嘆mica dultramar. Aquesta millora fa que Lloret augmenti la seva poblaci坦. Els vaixells trigaven 4-5 mesos per arribar a l'Havana i tornar. La principal destinaci坦 era Cuba, i el mxim esplendor va ser del 1840-1880. El negoci era exportar vins, oli, teixits, sal, farina... i altres mercaderies i importar cot坦, fustes nobles, pells, sucre, tabac, caf竪, rom, petroli, tasajo" (carn salada i assecada)... I el comer巽 negrer. Aix嘆 els permet enriquir-se. Marxaven a ultramar amb una recomanaci坦 i quan tornaven, eren els "americanos" o "indianos" (que havien marxat pobres i havien fet fortuna per poder viure de renda). Construien una gran casa i un mausoleo al cementiri nou. A la casa hi plantaven palmeres, per ser reconeguts des de lluny. Si tornava d'Am竪rica sense fer fortuna es deia ir嘆nicament que "havia perdut sa maleta a l'Estret" i no era "americano". Al 1880, s'inaugura el nou Hospital de Lloret, constru誰t amb els diners dels indianos. L'any 1898 l'indiano Nicolau Font i Maig, "comte de Jar炭co", va reformar i restaurar el santuari de Sant Pere del Bosc, que havia comprat durant la desamortitzaci坦, a l'竪poca d'Isabel II. L'any 1900 sinaugura el nou cementiri que, amb el temps, reuniria un espl竪ndid conjunt modernista, amb obres de Puig i Cadafalch, Antoni M.Galliss, Bonaventura Conill... A primers del segle XX arriben a Lloret els primers estiuejants. L'any 1920 s'obre el primer Hotel "Costa Brava". Per嘆 lexplosi坦 tur鱈stica i transformaci坦 urban鱈stica, fou a partir de 1950, on antigues cases senyorials en converteixen en hotels i serveis. 8
- 9. ACTIVITATS ECONMIQUES Lloret de Mar 辿s la principal poblaci坦 tur鱈stica de la Costa Brava i una de les destinacions amb m辿s poder datracci坦 del sud dEuropa, grcies a les seves platges i lentorn de muntanya, i tamb辿 a la cultura, esport, natura, allotjaments de primera categoria, restauraci坦 dalt nivell i una mplia oferta en oci di端rn i nocturn. Actualment, la principal font dingressos 辿s el turisme. A lestiu, multiplica per 4 la seva poblaci坦 habitual. Lloret procura organitzar esdeveniments internacionals per projectar-se a tot el m坦n. Un exemple 辿s el RALLY CATALUNYA COSTA BRAVA. TURISME QUE OFEREIX LLORET Gastron嘆mic, doci nocturn, comercial (t辿 m辿s de 1000 botigues), turisme familiar, destinaci坦 de Congressos, esportiu, turisme actiu (h鱈pica, senderisme, submarinisme, golf, treking, tennis, motos daigua, bowling...)... 9
- 10. MONUMENTS I EDIFICIS IMPORTANTS CAN GARRIGA Una casa indiana de 3 plantes amb gran valor hist嘆ric i patrimonial. El seu arquitecte fou F竪lix dAzua, que tamb辿 va construir: la Pla巽a dEspanya de Barcelona (per a lExposici坦 Universal de 1929) i lAjuntament de Lloret de Mar (lany 1872). CAN SARAGOSSA Aquesta masia segueix la hist嘆ria de Lloret. En els or鱈gens era un dels masos m辿s antics de la vila. JARDINS DE Sta. CLOTILDE Dissenyats a lany 1919 per encrrec del Marqu竪s de Roviralta. Tenen m辿s de 26.000 m2. Es van construir seguint el model renaixentista itali. Lany 1995 la Generalitat de Catalunya els va declarar com a b辿 cultural dinter竪s nacional en la categoria de jard鱈 hist嘆ric. 10
- 11. EL CASTELL DE SANT JOAN Situat al cim del tur坦 que separa les platges de Lloret Mar i Fenals. Fou constru誰t pels Senyors de Lloret (1041-1110). De la forticaci坦 original en resten nom辿s els fonaments de la Torre lHomenatge, la Muralla Est, uns vestigis al sud, i sitges excavades a la roca. JACIMENT IBRIC DE PUIG DE CASTELLET s un recinte fortificat d竪poca ib竪rica, situat al puig de Castellet, de 197m. Des daqu鱈 es domimna des de la desembocadura de la Tordera fins a lextrem oriental de la platja de Lloret. Hi trobem mostres de les civilitzacions gregues i romanes que expliquen hist嘆ries dintercanvi, pactes i tolerncia. DONA MARINERA O VENUS DE LLORET Monument de bronze, medeix uns 2,40m i representa una dona que guaita el mar en actitud de saludar o acomiadar. s en record a la mem嘆ria de la ind炭stria pesquera de la ciutat i els perills del mar. Realitzat el 1966 per Ernest Maragall. 11
- 12. 12
- 13. EL MUSEU OBERT DE LLORET (MOLL) Un Museu sense murs. s una xarxa imaginria que permet la descoberta de diferents llocs dinter竪s de la ciutat (hist嘆ric, cultural i naturals). Lespai obert sense murs que recorre diferents empla巽aments per tot el territori i permet apropar-se al coneixement del patrimoni de la vila. ALTRES INSTAL揃LACIONS I SERVEIS 嗚 El Teatre Municipal est a Can Xard坦 辿s per 400 persones. 嗚 El Gran Casino Costa Brava. 嗚 La Casa de la Vila. s destil neoclssic. Larquitecte fou F竪lix de Az炭a, igual que a Can Garriga. 嗚 Font de Canaletes: Est al Passeig de les Palmeres. s una c嘆pia exacta de la de Barcelona. s de lany 1968. 嗚 Esgl辿sia Parroquial. En els or鱈gens era Sa Carbonera. Era on carregaven els carb坦 als vaixells. Primer destil g嘆tic i tenia fortificacions. Restaurada al segle XVI- XVII. s una joia del modernisme. 13
- 14. 嗚 Castell den Plaja: situat al final de Sa Caleta. s una casa-castell, constru誰t lany 1935, recordant un antic castell medieval. La seva imatge 辿s t鱈pica de Lloret. 嗚 Ermita de Santa Cristina: on es celebra la Festa Major de Lloret, el 24 de juliol. s de finals del segle XVIII, destil neoclssic. Dins hi ha una col揃lecci坦 de vaixells en miniatura oferts pels pescadors. 嗚 Sepulcre rom del segle II dC: descobert lany 1891. s una torre massissa de planta cuadrada amb un petit espai on es posava lurna amb les cendres del difunt. 嗚 Ermita de Nostra Senyora de les Alegries: fou lesgl辿sia parroquial fins 1522, on estava el poble original de Lloret. 嗚 Monestir de Sant Pere del Bosc: 辿s del segle X, dels monjos benedictins, qui el van abandonar. Fou restaurat per Nicolau Font i Maig (indi), qui li va donar el mxim esplendor. 14
- 15. FESTES LOCALS I TRADICIONS La Process坦 per Mar a Santa Cristina: 24 de juliol Segons la tradici坦, cada any, el dia de Santa Cristina, el poble lloretenc acudia en process坦, per terra, a celebrar la Missa Major a l'ermita dedicada a Santa Cristina, situada a 3 km del poble. La process坦 era molt feixuga per als devots ja que havien de passar per camins dolents i calia travessar 3 rieres. Davant dels inconvenients i per fer m辿s lleuger el pelegrinatge als fidels, els representants del poble van anar a les autoritats competents a la recerca del perm鱈s per fer la ruta per mar. Aquesta Process坦 Mar鱈tima de Santa Cristina es fa el dia 24 de juliol. El Ball de Pla巽a: 24 de juliol. Dansa de les almorratxes Aquesta dansa es balla des de temps immemorial. La m炭sica sembla del segle XVIII. La dansa t辿 arrels dascend竪ncia rab, com es l'炭s d'un gerret de vidre amb 4 galets (lalmorratxa) que els balladors porten ple d'aigua perfumada i que l'ofereixen, despr辿s, a la respectiva balladora. Segons la tradici坦, en 竪poques musulmana i cristians, arrib a Lloret un rab, jove i ric, que s'enamor, perdudament, d'una cristiana de Lloret. El jove va utilitzar diferents estrat竪gies per conv竪ncer la noia perqu竪 s'hi cas辿s; per嘆 la noia, a causa de les difer竪ncies religioses, el rebutjava cada vegada. Finalment, un 15
- 16. dia de ballades, l'rab es present davant la multitud vestit amb les seves millors gales. S'adre巽 a la donzella i li ofer鱈 un gerret de vidre ple d'aigua d'olor. La noia, indignada per l'atreviment, prengu辿 el gerret i el va rebotir a terra, on es feu miques. Conten que el musulm, avergonyit, torn a l'frica, i que la noia, dissortada i trista, es tanc en un convent. Actualment, la Dansa de les Almorratxes es balla cada any els dies 24 i 26 de juliol. Ho fan 4 parelles de balladors. La fundaci坦 de l'Ermita de Sta. Cristina i la Imatge Trobada Segons la llegenda, un jove pastor va trobar una imatge de Santa Cristina on hi ha l'actual ermita. El noi, sorpr竪s, ho va dir de seguida al senyor rector i a tot el poble. Llavors, els lloretencs varen organitzar una solemne process坦 per a traslladar la imatge fins a l'esgl辿sia parroquial (LErmita de Les Alegries). L'endem, per嘆, la imatge va desapar竪ixer inexplicablement don l'havien col揃locat. No era un robatori, perqu竪 la imatge era de fusta i no portava res de valor i la van retrobar en el mateix pujol, vora la mar, on l'havien localitzat per primer cop. A partir d'aquest fet, els lloretencs entengueren que la imatge de Santa Cristina volia romandre per sempre i ser venerada en aquell paratge mariner, i all li constru誰ren la modesta capella: l'actual ermita de Santa 16
- 17. CALENDARI DE LES FESTES DE LLORET DE MAR Dia Fiesta mbito 1 Enero A単o Nuevo Estatal 6 Enero Reyes Estatal 6 Abril Lunes de Pascua Florida Estatal 9 Abril Lunes de Pascua Granada Auton坦mico 1 Mayo La Asunci坦n Estatal 24 Junio San Juan Estatal 24 Julio Santa Cristina Local 15 Agosto La Asunci坦n Estatal 11 Septiembre D鱈a Nacional de Catalu単a Auton坦mico 12 Octubre Fiesta de la Hispanidad Estatal 1 Noviembre Todos Santos Estatal 18 Noviembre San Rom叩n Local 6 Diciembre D鱈a de la Constituci坦n Estatal 8 Diciembre La Inmaculada Estatal 25 Diciembre Navidad Estatal 26 Diciembre San Esteban Auton坦mico 17
- 18. CURIOSITATS Va tenir un club de b辿isbol, El Pops de Lloret, als anys 50-70. En l竪poca daurada del b竪isbol espanyol. Ha tingut fins el 2006 una pla巽a de Toros, id竪ntica a la de Sanrt Feliu de Gu鱈xols. Personatges famosos: Dr. Ernest Adler Nina Agust鱈 (1966), cantant Ivan Tibau (1973), jugador dhockei Jose Luis Blanco (1975), atleta Marc Muniesa (1992), jugador del Bar巽a MENJAR TIPIC DE LLORET Larr嘆s de lArt. LArt, 辿s una manera molt antiga de pescar, llen巽ant les xarxes a pocs metres de la platja, des de petites barques de rem. Despr辿s dun temps, es recullen. Amb aquest peix, es fa larr嘆s . BEGUDA TPICA El daiquiri Floridita. 18
- 19. Per cert, una curiositat... he triat aquest municipi perqu竪 des del 2003 tenim un apartament a la platja de Fenals on ens ho passem molt b辿 els estius: Juny juliol i agost. 19
- 20. FOTOS Sa Caleta Fira Mediaval 20
- 21. Passeig de Lloret de Mar Platges de LLoret 21
- 22. BIBLIOGRAFIA Pgina web de LLORET lajuntament Viquip竪dia Oficina de turisme Revistes locals Exp竪riencia pr嘆pia 22