Vinyes verdes vora la mar (1)joanmolarPresentació del poema "Vinyes verdes vora el mar", de J. M. de Sagarra, a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat (1.3) de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 2017-18.
La balanguerajoanmolarPresentació sobre el poema "La balanguera", de Joan Alcover. A càrrec de les alumnes Ainhoa Arroyo i Leonor Mérida, de l'institut Isaac Albéniz de Badalona. Primer de batxillerat. 1.2. "Antologia de la poesia catalana".
Vinyes verdes vora el mar.pptmjoanmolarPresentació del poema "Vinyes verdes vora el mar", de Josep M. de Sagarra, a càrrec dels alumnes Marc Hidalgo i Marc Zamora. "Antologia de la poesia catalana". Primer de batxillerat. INS Isaac Albéniz. Badalona.
La pàtriajoanmolarPresentació sobre l'oda a "La pàtria", de Bonaventura C. Aribau. A càrrec de Carlota Aguado, Noelia Babiano i Iria Duarte, de primer de batxillerat (1.2). Institut Isaac Albéniz de Badalona. Treball sobre "Antologia de poesia catalana". Curs 2015-16.
Miquel martí i pol, l'elionorjoanmolarPresentació del poema "L'Elionor", de Miquel Martí i Pol, a càrrec de les alumnes Carla Barrientos i Paula Barrachina. "Antologia de poesia catalana". Primer de batxillerat (1.2). INS Isaac Albéniz. Badalona. Curs 2015-16.
Jacint verdaguer, vora la marjoanmolarPresentació de Carla Barrientos i Paula Barrachina sobre el poema "Vora la mar", de Jacint Verdaguer ("Antologia de poesia catalana"). Primer de batxillerat (1.2). Institut Isaac Albéniz. Badalona.
ʰԳٲó1joanmolarPresentació del poema "Corrandes d'exili", de Pere Quart, a càrrec dels alumnes Albert Becerra i Guillem Dávila, de primer de batxillerat. "Antologia de la poesia catalana". INS Isaac Albéniz. Badalona.
Lo pi de formentorjoanmolarTreball d'Irene Ruiz i Duna Vilanova sobre "Lo Pi de Formentor", de Miquel Costa i Llobera. "Antologia de poesia catalana". 1r de batxillerat. Institut Isaac Albéniz. 2015-16.
Cançoneta incerta esther andreajoanmolarPresentació, en Power Point, de les alumnes Andrea Planas i Esther Núñez, del grup 1.2, de batxillerat. Institut Isaac Albéniz de Badalona. Curs 2015-2016. Treball sobre "Antologia de la poesia catalana".
La pàtriajoanmolarPresentació sobre l'oda a "La pàtria", de Bonaventura C. Aribau. A càrrec de Carlota Aguado, Noelia Babiano i Iria Duarte, de primer de batxillerat (1.2). Institut Isaac Albéniz de Badalona. Treball sobre "Antologia de poesia catalana". Curs 2015-16.
Miquel martí i pol, l'elionorjoanmolarPresentació del poema "L'Elionor", de Miquel Martí i Pol, a càrrec de les alumnes Carla Barrientos i Paula Barrachina. "Antologia de poesia catalana". Primer de batxillerat (1.2). INS Isaac Albéniz. Badalona. Curs 2015-16.
Jacint verdaguer, vora la marjoanmolarPresentació de Carla Barrientos i Paula Barrachina sobre el poema "Vora la mar", de Jacint Verdaguer ("Antologia de poesia catalana"). Primer de batxillerat (1.2). Institut Isaac Albéniz. Badalona.
ʰԳٲó1joanmolarPresentació del poema "Corrandes d'exili", de Pere Quart, a càrrec dels alumnes Albert Becerra i Guillem Dávila, de primer de batxillerat. "Antologia de la poesia catalana". INS Isaac Albéniz. Badalona.
Lo pi de formentorjoanmolarTreball d'Irene Ruiz i Duna Vilanova sobre "Lo Pi de Formentor", de Miquel Costa i Llobera. "Antologia de poesia catalana". 1r de batxillerat. Institut Isaac Albéniz. 2015-16.
Cançoneta incerta esther andreajoanmolarPresentació, en Power Point, de les alumnes Andrea Planas i Esther Núñez, del grup 1.2, de batxillerat. Institut Isaac Albéniz de Badalona. Curs 2015-2016. Treball sobre "Antologia de la poesia catalana".
Joan maragallIES PLA DE LES MORERESEl modernisme, Joan Maragall i la seva obra.(Lorena Expósito i Cris Familia, alumnes de l'IES Pla de les Moreres. Curs: 2011-2012)
Teoría evolucionista de Lamarckaurora aparicioJean-Baptiste Lamarck fue un naturalista francés que formuló la primera teoría de la evolución biológica en la que explicaba cómo evoluciona la vida a través de dos principios: el uso y desuso, por el cual las características utilizadas se fortalecen mientras que las no utilizadas desaparecen; y la herencia de los caracteres adquiridos, por la cual las características adquiridas por un individuo a lo largo de su vida se transmiten a su descendencia. Lamarck usó ejemplos como la jirafa para
Teoria Evolucion Lamarck aurora aparicioLa teoría evolucionista de Lamarck explica que la evolución se produce por el uso y desuso de las partes del cuerpo, fortaleciéndose aquellas que se usan más y desapareciendo las que no, y por la herencia de los caracteres adquiridos durante la vida de un individuo, transmitiéndolos a la siguiente generación. Se ilustra con ejemplos como la jirafa alargando su cuello o los topos volviéndose ciegos por vivir bajo tierra.
Cançoneta incertajoanmolarPresentació del poema "Cançoneta incerta", de Josep Carner. A càrrec dels alumnes de l'Institut Isaac Albéniz de Badalona, Minerva Cayuela i Miguel Ángel Fernández. Primer de batxillerat. 1.1. "Antologia de la poesia catalana".
2. Joan Brossa Eco — Explica'm, tu, què és el sol. —El sol. —Explica'm què és la lluna. —La lluna. —I per què en Pere plora amb desconsol? —Perquè en sa vida no ha tingut fortuna. —I les muntanyes què són? I els estels? —No són més que els estels i les muntanyes. —I aquestes canyes? I aquestes arrels? —Doncs no són més que això: arrels i canyes. —I aquesta taula? I aquest balancí? I aquestes mans que fan l'ombra xinesa? Digues: i el món? I l'home? —Heus aquí l'última forma de la saviesa: Mira't a fons, afirma sempre el que és i aprèn amb seny que no pots fer res més.
3. Comentari Eco Les coses tal com són, com diu en Joan Brossa, potser són més senzilles del que creiem. Malgastem temps i esforços complicant-les inútilment, volent veure mes enllà del que hi ha. En primera instància, el diàleg, amb una veu que inquireix i una altra que respon, amb la alternança pròpia del teatre El lèxic és infantil com si el poema fos una lliçó de la vida com si un nen aprèn o pregunta a algú mes savi, les preguntes són molt evidents i l’autor les respon amb la mateixa paraula. El poema està format per 14 versos, per tant es un sonet: 4-4-3-3. El autor utilitza contínuament les preguntes retòriques, apareixen anàfores, polisíndeton i el poema en si es una metàfora.
4. Joan Maragall La vaca cega Topant de cap en una i altra soca, avançant d'esma pel camí de l'aigua, se'n ve la vaca tota sola. És cega. D'un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre se li ha posat un tel: la vaca és cega. Ve a abeurar-se a la font com ans solia, mes no amb el posat ferm d'altres vegades ni amb ses companyes, no: ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera, fan dringar l'esquellot mentre pasturen l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria. Topa de morro en l'esmolada pica i recula afrontada... Però torna, i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa. Beu poc, sens gaire set. Després aixeca al cel, enorme, l'embanyada testa amb un gran gesto tràgic; parpelleja damunt les mortes nines, i se'n torna orfe de llum sota del sol que crema, vacil.lant pels camins inoblidables, brandant lànguidament la llarga cua.
5. Comentari La vaca cega En el poema, Joan Maragall, explica els moviments d’una vaca cega, desprès de que un xicot de Sant Joan de les abadesses li hagués llençat una pedra. Gairebé la personifica, donant-li un aire de “Noble”. El autor expressa pena per la vaca. Aparentment es un poema senzill i sense massa transcendència, hi ha un protagonista ben definit (Vaca) i una acció acotada La base del poema es desplega en la descripció de la acció de l’animal, on s'esmenta la seva solitud a causa de la discapacitat. El poema està format per 23 versos decasíl·labs, dividit per 2 parts, en quan a la rima es vers bàsicament blanc tot i que hi ha alguna rima assonant. En quan a figures retòriques destacar la metàfora on diu que la vaca va a buscar aigua per veure el cel tota sola.
6. Josep Carner Cançoneta incerta Aquest camí tan fi, tan fi, ¿qui sap on mena? ¿És a la vila o és al pi de la carena? Un lliri blau, color de cel, diu: -Vine, vine-. Però: -No passis! -diu un vel de teranyina. ¿Serà drecera del gosat, rossola ingrata, o bé un camí d’enamorat, colgat de mata? ¿És un recer per a adormir qui passi pena? Aquest camí tan fi, tan fi, qui sap on mena? ¿Qui sap si trist o somrient acull son hoste? ¿Qui sap si mor sobtadament, sota la brosta? ¿Qui sabrà mai aquest matí a què em convida? I és camí incert cada camí, n’és cada vida.
7. Comentari Cançoneta incerta És un poema fàcil de comprendre. El significat del poema i la qüestió que planteja constantment és la que tothom es fa moltes vegades al llarg de la vida. Per tant, estic segur que és un poema amb el que qualsevol ens podem identificar. parla dels diversos camins que podem agafar i dels dubtes que la vida ens planteja . Per concloure dient que mai sabrem quin camí escollir, fins que no l’haguem ja triat, però que no ens preocupem que cada camí incert n’és una vida. estrofes de 4 versos, on rima la primera amb la tercera i la segona amb la quarta, combinacions de versos octosil·labs i tetrasil·labs, i rimen es octosil·labs entre si i el tetrasil·labs entre si. Al llarg del poema Carner introdueix moltes interrogacions retòriques que esmenten dilemes inconciliables. També trobem polisíndeton de conjuncions disjuntives: “o” i “o bé”.