ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
Antología de poesía catalana Carlos Marimón Quique Gimeno Carles Maldonado
Joan Brossa    Eco — Explica'm, tu, què és el sol. —El sol. —Explica'm què és la lluna. —La lluna. —I per què en Pere plora amb desconsol? —Perquè en sa vida no ha tingut fortuna. —I les muntanyes què són? I els estels? —No són més que els estels i les muntanyes. —I aquestes canyes? I aquestes arrels? —Doncs no són més que això: arrels i canyes. —I aquesta taula? I aquest balancí? I aquestes mans que fan l'ombra xinesa? Digues: i el món? I l'home?  —Heus aquí l'última forma de la saviesa: Mira't a fons, afirma sempre el que és i aprèn amb seny que no pots fer res més.
Comentari    Eco Les coses tal com són, com diu en Joan Brossa, potser són més senzilles del que creiem. Malgastem temps i esforços complicant-les inútilment, volent veure mes enllà del que hi ha.  En primera instància, el diàleg, amb una veu que inquireix i una altra que respon, amb la alternança pròpia del teatre El lèxic és infantil com si el poema fos una lliçó de la vida com si un nen aprèn o pregunta a algú mes savi, les preguntes són molt evidents i l’autor les respon amb la mateixa paraula. El poema està format per 14 versos, per tant es un sonet: 4-4-3-3. El autor utilitza contínuament les preguntes retòriques, apareixen anàfores, polisíndeton i el poema en si es una metàfora.
Joan Maragall    La vaca cega Topant de cap en una i altra soca, avançant d'esma pel camí de l'aigua, se'n ve la vaca tota sola. És cega. D'un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre se li ha posat un tel: la vaca és cega. Ve a abeurar-se a la font com ans solia, mes no amb el posat ferm d'altres vegades ni amb ses companyes, no: ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera, fan dringar l'esquellot mentre pasturen  l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria. Topa de morro en l'esmolada pica i recula afrontada... Però torna, i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa. Beu poc, sens gaire set. Després aixeca al cel, enorme, l'embanyada testa amb un gran gesto tràgic; parpelleja damunt les mortes nines, i se'n torna orfe de llum sota del sol que crema, vacil.lant pels camins inoblidables, brandant lànguidament la llarga cua.
Comentari    La vaca cega En el poema, Joan Maragall, explica els moviments d’una vaca cega, desprès de que un xicot de Sant Joan de les abadesses li hagués llençat una pedra. Gairebé la personifica, donant-li un aire de “Noble”. El autor expressa pena per la vaca. Aparentment es un poema senzill i sense massa transcendència, hi ha un protagonista ben definit (Vaca) i una acció acotada La base del poema es desplega en la descripció de la acció de l’animal, on s'esmenta la seva solitud a causa de la discapacitat. El poema està format per 23 versos decasíl·labs, dividit per 2 parts, en quan a la rima es vers bàsicament blanc tot i que hi ha alguna rima assonant. En quan a figures retòriques destacar la metàfora on diu que la vaca va a buscar aigua per veure el cel tota sola.
Josep Carner    Cançoneta incerta Aquest camí tan fi, tan fi, ¿qui sap on mena? ¿És a la vila o és al pi de la carena? Un lliri blau, color de cel, diu: -Vine, vine-. Però: -No passis! -diu un vel de teranyina. ¿Serà drecera del gosat, rossola ingrata, o bé un camí d’enamorat, colgat de mata? ¿És un recer per a adormir qui passi pena? Aquest camí tan fi, tan fi, qui sap on mena? ¿Qui sap si trist o somrient acull son hoste? ¿Qui sap si mor sobtadament, sota la brosta? ¿Qui sabrà mai aquest matí a què em convida? I és camí incert cada camí, n’és cada vida.
Comentari    Cançoneta incerta És un poema fàcil de comprendre. El significat del poema i la qüestió que planteja constantment és la que tothom es fa moltes vegades al llarg de la vida. Per tant, estic segur que és un poema amb el que qualsevol ens podem identificar. parla dels diversos camins que podem agafar i dels dubtes que la vida ens planteja . Per concloure dient que mai sabrem quin camí escollir, fins que no l’haguem ja triat, però que no ens preocupem que cada camí incert n’és una vida. estrofes de 4 versos, on rima la primera amb la tercera i la segona amb la quarta, combinacions de versos octosil·labs i tetrasil·labs, i rimen es octosil·labs entre si i el tetrasil·labs entre si. Al llarg del poema Carner introdueix moltes interrogacions retòriques que esmenten dilemes inconciliables. També trobem polisíndeton de conjuncions disjuntives: “o” i “o bé”.

More Related Content

What's hot (19)

La pàtria
La pàtriaLa pàtria
La pàtria
joanmolar
Carner Josep
Carner JosepCarner Josep
Carner Josep
lavila64
Miquel martí i pol, l'elionor
Miquel martí i pol, l'elionorMiquel martí i pol, l'elionor
Miquel martí i pol, l'elionor
joanmolar
Jacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la marJacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la mar
joanmolar
Maria Antònia Salvà
Maria Antònia SalvàMaria Antònia Salvà
Maria Antònia Salvà
IES PLA DE LES MORERES
Power Point: Antologia de la poesia catalana
Power Point: Antologia de la poesia catalanaPower Point: Antologia de la poesia catalana
Power Point: Antologia de la poesia catalana
pacaluu
Joan vinyoli
Joan vinyoliJoan vinyoli
Joan vinyoli
IES PLA DE LES MORERES
ʰԳٲó1
ʰԳٲó1ʰԳٲó1
ʰԳٲó1
joanmolar
A Mallorca, Durant La Guerra Civil Pwp
A Mallorca, Durant La Guerra Civil PwpA Mallorca, Durant La Guerra Civil Pwp
A Mallorca, Durant La Guerra Civil Pwp
Laura Casellas
Lo pi de formentor
Lo pi de formentorLo pi de formentor
Lo pi de formentor
joanmolar
Treball sobre Josep Carner i Els fruits saborosos
Treball sobre Josep Carner i Els fruits saborososTreball sobre Josep Carner i Els fruits saborosos
Treball sobre Josep Carner i Els fruits saborosos
didac21
Antologia De Poesia Catalana
Antologia De Poesia CatalanaAntologia De Poesia Catalana
Antologia De Poesia Catalana
pucetes2
Cançoneta incerta esther andrea
Cançoneta incerta esther andreaCançoneta incerta esther andrea
Cançoneta incerta esther andrea
joanmolar
Tempestat de flama
Tempestat de flamaTempestat de flama
Tempestat de flama
mgpenche
Miquel martí i pol, l'elionor
Miquel martí i pol, l'elionorMiquel martí i pol, l'elionor
Miquel martí i pol, l'elionor
joanmolar
Jacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la marJacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la mar
joanmolar
Power Point: Antologia de la poesia catalana
Power Point: Antologia de la poesia catalanaPower Point: Antologia de la poesia catalana
Power Point: Antologia de la poesia catalana
pacaluu
A Mallorca, Durant La Guerra Civil Pwp
A Mallorca, Durant La Guerra Civil PwpA Mallorca, Durant La Guerra Civil Pwp
A Mallorca, Durant La Guerra Civil Pwp
Laura Casellas
Lo pi de formentor
Lo pi de formentorLo pi de formentor
Lo pi de formentor
joanmolar
Treball sobre Josep Carner i Els fruits saborosos
Treball sobre Josep Carner i Els fruits saborososTreball sobre Josep Carner i Els fruits saborosos
Treball sobre Josep Carner i Els fruits saborosos
didac21
Antologia De Poesia Catalana
Antologia De Poesia CatalanaAntologia De Poesia Catalana
Antologia De Poesia Catalana
pucetes2
Cançoneta incerta esther andrea
Cançoneta incerta esther andreaCançoneta incerta esther andrea
Cançoneta incerta esther andrea
joanmolar
Tempestat de flama
Tempestat de flamaTempestat de flama
Tempestat de flama
mgpenche

Viewers also liked (19)

La vaca cega, j. maragall
La vaca cega, j. maragallLa vaca cega, j. maragall
La vaca cega, j. maragall
masocias
Joan maragall ex o 3.
Joan maragall ex o 3.Joan maragall ex o 3.
Joan maragall ex o 3.
Pilar As
Joan maragall
Joan maragallJoan maragall
Joan maragall
IES PLA DE LES MORERES
Joan maragall
Joan maragallJoan maragall
Joan maragall
IES PLA DE LES MORERES
El noucentisme (1906 1923)
El noucentisme (1906 1923)El noucentisme (1906 1923)
El noucentisme (1906 1923)
ctorrijo
Vinyes verdes vora el mar
Vinyes verdes vora el marVinyes verdes vora el mar
Vinyes verdes vora el mar
Laura Oliva Miron
La balanguera
La balangueraLa balanguera
La balanguera
Guillem Gomáriz
Noucentisme
NoucentismeNoucentisme
Noucentisme
Laura
Teoría evolucionista de LamarckTeoría evolucionista de Lamarck
Teoría evolucionista de Lamarck
aurora aparicio
Teoria Evolucion Lamarck Teoria Evolucion Lamarck
Teoria Evolucion Lamarck
aurora aparicio
Oda a la pàtria
Oda a la pàtriaOda a la pàtria
Oda a la pàtria
Sílvia Montals
El modernisme
El modernismeEl modernisme
El modernisme
Sílvia Montals

Similar to AntologíA De PoesíA Catalana (20)

Cançoneta incerta
Cançoneta incertaCançoneta incerta
Cançoneta incerta
joanmolar
1mp poemes natura
1mp  poemes natura1mp  poemes natura
1mp poemes natura
sihose
1mp poemes natura
1mp  poemes natura1mp  poemes natura
1mp poemes natura
nohose
LA POESIA TROBADORESCA
LA POESIA TROBADORESCALA POESIA TROBADORESCA
LA POESIA TROBADORESCA
ieslt
Poesia el vers i la rima
Poesia el vers i la rimaPoesia el vers i la rima
Poesia el vers i la rima
nico bueno
Rosa leveroni
Rosa leveroniRosa leveroni
Rosa leveroni
daridario
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
Bartomeu Rosselló-PòrcelBartomeu Rosselló-Pòrcel
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
Nattcoso
AdrianKevinOriolantologia
AdrianKevinOriolantologiaAdrianKevinOriolantologia
AdrianKevinOriolantologia
guest04494
Poesia ets tu_min
Poesia ets tu_minPoesia ets tu_min
Poesia ets tu_min
Smeya
Avantguardes
AvantguardesAvantguardes
Avantguardes
Laura Casellas

AntologíA De PoesíA Catalana

  • 1. Antología de poesía catalana Carlos Marimón Quique Gimeno Carles Maldonado
  • 2. Joan Brossa  Eco — Explica'm, tu, què és el sol. —El sol. —Explica'm què és la lluna. —La lluna. —I per què en Pere plora amb desconsol? —Perquè en sa vida no ha tingut fortuna. —I les muntanyes què són? I els estels? —No són més que els estels i les muntanyes. —I aquestes canyes? I aquestes arrels? —Doncs no són més que això: arrels i canyes. —I aquesta taula? I aquest balancí? I aquestes mans que fan l'ombra xinesa? Digues: i el món? I l'home? —Heus aquí l'última forma de la saviesa: Mira't a fons, afirma sempre el que és i aprèn amb seny que no pots fer res més.
  • 3. Comentari  Eco Les coses tal com són, com diu en Joan Brossa, potser són més senzilles del que creiem. Malgastem temps i esforços complicant-les inútilment, volent veure mes enllà del que hi ha. En primera instància, el diàleg, amb una veu que inquireix i una altra que respon, amb la alternança pròpia del teatre El lèxic és infantil com si el poema fos una lliçó de la vida com si un nen aprèn o pregunta a algú mes savi, les preguntes són molt evidents i l’autor les respon amb la mateixa paraula. El poema està format per 14 versos, per tant es un sonet: 4-4-3-3. El autor utilitza contínuament les preguntes retòriques, apareixen anàfores, polisíndeton i el poema en si es una metàfora.
  • 4. Joan Maragall  La vaca cega Topant de cap en una i altra soca, avançant d'esma pel camí de l'aigua, se'n ve la vaca tota sola. És cega. D'un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre se li ha posat un tel: la vaca és cega. Ve a abeurar-se a la font com ans solia, mes no amb el posat ferm d'altres vegades ni amb ses companyes, no: ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera, fan dringar l'esquellot mentre pasturen l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria. Topa de morro en l'esmolada pica i recula afrontada... Però torna, i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa. Beu poc, sens gaire set. Després aixeca al cel, enorme, l'embanyada testa amb un gran gesto tràgic; parpelleja damunt les mortes nines, i se'n torna orfe de llum sota del sol que crema, vacil.lant pels camins inoblidables, brandant lànguidament la llarga cua.
  • 5. Comentari  La vaca cega En el poema, Joan Maragall, explica els moviments d’una vaca cega, desprès de que un xicot de Sant Joan de les abadesses li hagués llençat una pedra. Gairebé la personifica, donant-li un aire de “Noble”. El autor expressa pena per la vaca. Aparentment es un poema senzill i sense massa transcendència, hi ha un protagonista ben definit (Vaca) i una acció acotada La base del poema es desplega en la descripció de la acció de l’animal, on s'esmenta la seva solitud a causa de la discapacitat. El poema està format per 23 versos decasíl·labs, dividit per 2 parts, en quan a la rima es vers bàsicament blanc tot i que hi ha alguna rima assonant. En quan a figures retòriques destacar la metàfora on diu que la vaca va a buscar aigua per veure el cel tota sola.
  • 6. Josep Carner  Cançoneta incerta Aquest camí tan fi, tan fi, ¿qui sap on mena? ¿És a la vila o és al pi de la carena? Un lliri blau, color de cel, diu: -Vine, vine-. Però: -No passis! -diu un vel de teranyina. ¿Serà drecera del gosat, rossola ingrata, o bé un camí d’enamorat, colgat de mata? ¿És un recer per a adormir qui passi pena? Aquest camí tan fi, tan fi, qui sap on mena? ¿Qui sap si trist o somrient acull son hoste? ¿Qui sap si mor sobtadament, sota la brosta? ¿Qui sabrà mai aquest matí a què em convida? I és camí incert cada camí, n’és cada vida.
  • 7. Comentari  Cançoneta incerta És un poema fàcil de comprendre. El significat del poema i la qüestió que planteja constantment és la que tothom es fa moltes vegades al llarg de la vida. Per tant, estic segur que és un poema amb el que qualsevol ens podem identificar. parla dels diversos camins que podem agafar i dels dubtes que la vida ens planteja . Per concloure dient que mai sabrem quin camí escollir, fins que no l’haguem ja triat, però que no ens preocupem que cada camí incert n’és una vida. estrofes de 4 versos, on rima la primera amb la tercera i la segona amb la quarta, combinacions de versos octosil·labs i tetrasil·labs, i rimen es octosil·labs entre si i el tetrasil·labs entre si. Al llarg del poema Carner introdueix moltes interrogacions retòriques que esmenten dilemes inconciliables. També trobem polisíndeton de conjuncions disjuntives: “o” i “o bé”.