1. Joan Maragall (1860-1991) LA VACA CEGA 油 Topant de cap en una i altra soca, avan巽ant d'esma pel cam鱈 de l'aigua, se'n ve la vaca tota sola. s cega. D'un cop de roc llan巽at amb massa tra巽a, el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre se li ha posat un tel: la vaca 辿s cega. Ve a abeurar-se a la font com ans solia, mes no amb el ferm posat d'altres vegades ni amb ses companyes, no, ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera, fan dringar l'esquellot, mentre pasturen l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria. Topa de morro en l'esmolada pica i recula afrontada... Per嘆 torna, i baixa el cap a l'aigua, i beu calmosa. Beu poc, sens gaire set. Despr辿s aixeca al cel, enorme, l'embanyada testa amb un gran gesto trgic; parpelleja damunt les mortes nines i se'n torna orfe de llum sota el sol que crema, vacil揃lant pels camins inoblidables, brandant llnguidament la llarga cua. 油 Joan Maragall, Poesies , (1895) LA VACA SUSSA Quan jo m'embranco en una causa justa com En Tell s坦c adusta i arrogant: prou, s'ha acabat! Aneu al botavant v坦s i galleda i tamboret de fusta! La meva sang no peix la noia油flaca ni s'amistan巽a amb el caf竪 pudent. V坦s no sou qui per grapejar una vaca, ni un ngel que baix辿s expressament. Encara us resta la indefensa cabra,油 que sempre ha tingut nima d'esclau. A mi em muny ni qui s'acosti amb sabre! Tinc banyes i escometo com un brau. Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini, l'he bramulat per comes i fondals, i no espereu que me'n desencamini la llepolia d'un manat d'alfals. Que jo mateixa, si no fos tan llega, en lletra clara contaria el fet. Temps era temps hi hagu辿 una vaca cega: jo s坦c la vaca de la mala llet! PERE QUART, Bestiari (1937)
