Tema del moviment del cos , l'aparell locomotor i nervi坦s pel Cicle Mitj. .L'esquelet, els m炭sculs i el moviment del cos.Tamb辿 com hem de tenir cura del nostre cos.
El documento menciona varios t坦picos brevemente incluyendo minas de carb坦n, la ciudad de La Jagua en Colombia, un plato t鱈pico llamado sancocho de pollo y otro llamado viuda de pescado.
Tema del moviment del cos , l'aparell locomotor i nervi坦s pel Cicle Mitj. .L'esquelet, els m炭sculs i el moviment del cos.Tamb辿 com hem de tenir cura del nostre cos.
El documento menciona varios t坦picos brevemente incluyendo minas de carb坦n, la ciudad de La Jagua en Colombia, un plato t鱈pico llamado sancocho de pollo y otro llamado viuda de pescado.
El documento describe la formaci坦n y usos del carb坦n. El carb坦n se forma a partir de la descomposici坦n de vegetales bajo agua en ambientes anaerobios, lo que lleva a su enriquecimiento en carbono a lo largo de millones de a単os. Se utiliza principalmente para generar energ鱈a el辿ctrica y como combustible industrial y dom辿stico.
La columna vertebral presenta 3 curvaturas: lordosis cervical, cifosis dorsal y lordosis lumbar. Estas curvaturas son caracter鱈sticas de la posici坦n erecta humana. La columna de un ni単o se distingue de la de un adulto por tener discos m叩s gruesos, n炭cleos pulposos m叩s voluminosos y ligamentos m叩s anchos. El canal medular contiene la m辿dula espinal a lo largo de la columna, mientras que los discos intervertebrales y facetas articulares permiten cierta movilidad entre las v辿rtebras.
IMPACTOS AMBIENTALES DE LA MINERIA EN COLOMBIAdanny
油
Los impactos ambientales ocasionados por la miner鱈a en Colombia, a pesar del aumento en la reglamentaci坦n que ha venido progresivamente aplic叩ndose en los departamentos productores, se constituyen como un tema de preocupaci坦n bastante 叩lgido para las organizaciones del estado y no gubernamentales, que tienen en su haber, el cuidado de la multiplicidad de ecosistemas con que se dispone en el pa鱈s.
El documento resume los principales tipos de combustibles utilizados en calderas de vapor, incluyendo combustibles f坦siles como el carb坦n, el petr坦leo y el gas natural, as鱈 como subproductos industriales y reactores nucleares. Describe las propiedades m叩s importantes de los combustibles no radioactivos y ofrece detalles sobre el origen, extracci坦n, usos y problem叩tica ambiental del carb坦n y el petr坦leo.
2. 1. Aparell Locomotor
L'aparell locomotor permet a l'辿sser
hum interactuar amb el medi que els
envolta mitjan巽ant el moviment o
locomoci坦.
Serveix de sosteniment i protecci坦 a la
resta d'嘆rgans del cos.
BASES ANATMIQUES I FISIOLGIQUES IIBASES ANATMIQUES I FISIOLGIQUES II
4. 1.1 Aparell Locomotor
L'Aparell Locomotor es fonamenta en cinc elements:
1. Ossos
2. Articulacions
3. M炭sculs
4. Cart鱈lags
5. Lligaments
BASES ANATMIQUES I FISIOLGIQUES IIBASES ANATMIQUES I FISIOLGIQUES II
5. 1.1 Aparell Locomotor
L'aparell locomotor no 辿s independent ni aut嘆nom, 辿s un conjunt
integrat amb diversos sistemes, un de ells el sistema nervi坦s per a
la generaci坦 i modulaci坦 de les ordres motores.
Aquest sistema est format per les estructures encarregades de
sostenir i originar els moviments del cos i el constitueixen dos
sistemes:
Sistema ossi.
Sistema muscular.
BASES ANATMIQUES I FISIOLGIQUES IIBASES ANATMIQUES I FISIOLGIQUES II
6. 2. Sistema ossi
Sistema ossi: s l'element passiu, est
format pels ossos, els cart鱈lags i els
lligaments articulars.
Els ossos proporcionen inserci坦 als
m炭sculs, protegeixen 嘆rgans vitals com el
cor, pulmons, cervell, etc., Aix鱈 mateix
permet el moviment de parts del cos per a
la realitzaci坦 de treball, moviment de
trasllat, equilibri i altres activitats, establint
aix鱈 el despla巽ament de l'individu.
BASES ANATMIQUES I FISIOLGIQUES IIBASES ANATMIQUES I FISIOLGIQUES II
7. 3. Sistema muscular
Sistema muscular:
Format pels m炭sculs els quals
s'uneixen als ossos i per tant en
contreure's provoquen el moviment
del cos.
M炭scul 辿s cadascun dels 嘆rgans
contrctils del cos hum, formats per
teixit muscular.
La unitat funcional i estructural del
m炭scul 辿s la fibra muscular.
BASES ANATMIQUES I FISIOLGIQUES IIBASES ANATMIQUES I FISIOLGIQUES II
8. 4. Les articulacions
Una articulaci坦 en anatomia 辿s
el punt de contacte entre dos
ossos del cos. s important
classificar els diferents tipus
d'articulacions segons el teixit
que les uneix.
Aix鱈 es classifiquen en fibroses,
cartilaginoses, sinovials.
BASES ANATMIQUES I FISIOLGIQUES IIBASES ANATMIQUES I FISIOLGIQUES II
9. 5. Cart鱈lags
El teixit cartilagin坦s 辿s una varietat del teixit
conjuntiu, que est format per c竪l揃lules i matriu
extracel揃lular.
s un teixit flexible i que t辿 una bona resist竪ncia a la
compressi坦.
La seva funci坦 辿s la de sustentaci坦 (com teixit
conjuntiu que 辿s), i la de permetre un moviment
gaireb辿 lliure de fricci坦.
BASES ANATMIQUES I FISIOLGIQUES IIBASES ANATMIQUES I FISIOLGIQUES II
10. 6. Lligaments
El lligament esta compost per fibres resistents que
connecten els teixits que uneixen als ossos en les
articulacions.
BASES ANATMIQUES I FISIOLGIQUES IIBASES ANATMIQUES I FISIOLGIQUES II
El lligament es compon de
teixit connectiu fibr坦s,
d'una naturalesa similar a
la dels tendons.