�ݺ�ߣ

UNITAT 1: EL FUNCIONAMENT DEL COS HUMÀ.
Els essers humans estem formats per cèl·lules. Aquestes s’uneixen i formen teixits. Els teixits s’agrupen en
òrgans i els òrgans en sistemes i aparells.
Cèl·lules i teixits.
Òrgans, sistemes i
aparells.
Les cèl·lules són les parts, amb vida, més menudes del cos humà. El cos està format per milons de cèl·lules.
Parts de la
cèl·lula
La membrana és la pel·lícula fina que l’envolta.
El nucli, situat a l’interior, encarregat de dirigir les funcions.
El citoplasma, situat entre el nucli i la membrana, és un material gelatinós.
Els teixits són conjunts de cèl·lules semblants, espeialitzades en fer una mateixa activitat. Els teixits formen
els òrgans.
Tipus de
teixits.
L’epitelial, que forma la pell.
El connectiu, és el més abundant. Serveix d’unió i suport.
El muscular, forma els músculs, són cèl·lules allargades que es poden contraure.
El nerviós, constituït, fonamentalment, per neurones. Capten estímuls exteriors i
responen.
Els òrgans són un conjunt de teixits semblants que fan una funció determinada.
El cor, els músculs i el servei són exemples d’òrgans.
Els sistemes són un conjunt d’òrgans que duen a terme la mateixa funció.
Exemple el sistema osi que està format pels ossos.
Els aparells, Són un conjunt d’òrgans i de sistemes que s’uneixen per a formar una funció.
Exemple, aparell digestiu, respiratori, excretor...
L’aparell locomotor està format pel sistema ossi, el sistema muscular i el sistema nerviós.

L’Aparell locomotor: Està format per tres sistemes diferents:L’ossi, el muscular i el nerviós.
El sistema ossi.
L’esquelet.
Sosté el cos, el manté rígid i, a més a més, protegeix els òrgans interns, com el cervell, els pulmons...
Està
format
per
Ossos. Són òrgans rígids i durs, formats per calci i
fòsfor. Poden ser de tres tipus
 Llargs. Com el fèmur o el radi.
 Curts. Com les vèrtebres o els carpians.
 Plans. Com el temporal i l’occipital.Cartílags: Són teixits que uneixen els ossos. Les
orelles i la punta del nas també són cartílags.
 Rígides. No permeten el moviment dels
ossos. Com el crani.
 Semimòbils. Tenen poca mobilitat. Vèrtebres.
 Mòbils. Tenen molt de moviment.
Articulacions: Són les zones d’unió entre els
ossos de l’esquelet. Ens permeten el moviment. Al
cos hi ha més de cent. Poden ser:
L’esquelet està format pel conjunt de tots els ossos. La seua funció és sostenir el cos i donar-li forma. Tenim
més de dos-cents ossos.
És
classifiquen
en:
Ossos del
cap.
Crani Frontal, occipital, parietals i temporal.
Cara Maxil·lar superior i inferior, els pòmuls i el nasal.
Ossos del
tronc
Columna vertebral Formada per les vèrtebres.
Caixa toràcica Costelles i l’estern.
Ossos de
les
extremitats
Extremitats inferiors
Tíbia, peroné, ròtula, fèmur, tars, metatars, falanges i la
pelvis, composta pels coxals.
Extremitats superiors
Húmer, cúbit. Radi, carp, metacarp, falanges. El braç
s’uneix al tronc per la clavícula i l’omoplat.

El sistema muscular
Els músculs del cos.
Està format pels músculs i els tendons.
Els músculs són masses de teixit elàstic i resistent. Al cos humà hi ha més de 600 músculs. És contrauen
per a que l’esquelet faça tot tipus de moviments.
Segons la forma poden ser: fusiformes, plans i amples i circulars.
Els tendons són prolongacions dels músculsque els uneixen amb l’os. Són fibrosos i de color blanc.
Al cap: Masseters, per mastegar, orbiculars i buccinadors.
Al coll: l’esternoclidomastoïdal, inclinar i girar el cap i l’espleni.
Al tronc:intercostals, per respirar, pectorals i dorsals, per moure els braços cap avant i cap arrere, i els
trapezis que eleven els muscles mantenint el coll recte.
A lesextremitats superiors: deltoide, bíceps, tríceps flexors i extensors.
A les extremitats inferiors: glutis, bíceps, tríceps i bessons per a caminar.
Hi ha músculs que no pertanyen a l’aparell locomotor, són els músculs involuntariscom el que fa bategar el
cor o ens ajuden a fer la digestió.
Els músculs poden ser llisos o de contracció involuntària o automàtica i estriats o de contracció voluntària,
cal exceptuar el cor.

Lesions del
sistema
muscular.
L’escalfament.
Les dolences més freqüents són:
Els espasmes: Són convulsions involuntàries i brusques. És tracten amb massatges i estirament del múscul.
La contractura: Quan un múscul es contrau de forma involuntària i dolorosa.
L’esquinç: Es produeix quan es trenca el teixit dels lligaments o del tendó.
Per evitar lesions musculars cal fer uns exercicis abans de començar l’activitat física. S’anomena escalfament.
Prepara l’organisme per a fer una activitat intensa.
Redueix el risc de lesions i fa que augmente el rendiment.
Fan que la temperatura dels músculs augmente i el cor bombege millor la sang.
Després de l’exercici cal fer estiraments.
Lesions de la
columna
vertebral
L’escoliosi és una de les malalties més freqüents del sistema osi, consisteix en la deformació de l’esquena pel
desviament de la columna vertebral.
Sol coincidir amb l’etapa de major creixement, és a dir, entre els 10 i els 14 anys.
Les xiquetes, al creixer més ràpidament, són més propenses a patir la malaltia.
Per previndre
la malaltia:
Seu correctament, recolzant l’esquena al respatler de la cadira, tan recta com siga possible,
els braços i els colzes sobre la taula i sense encreuar les cames.
Evita portar massa pes. La motxilla ha de portar dos tirants amples i un cinturó, ben ajustat, per
distribuir bé el pes. Si és de rodes cal regular correctament l’altura de l’ansa i portar-la sempre
davant, mai darrere.
Esport per afavorir el desenvolupament múscular i dels ossos i previndre lesions o malformacions

�ݺ�ߣ

Unitat 1. el funcionament del cos humà (copia en conflicto de fernando pc 2015-10-01)

Recommended

More Related Content

What's hot (19)

Viewers also liked (18)

Similar to Unitat 1. el funcionament del cos humà (copia en conflicto de fernando pc 2015-10-01) (20)

More from Fernando Boïls Sais (20)

Unitat 1. el funcionament del cos humà (copia en conflicto de fernando pc 2015-10-01)