Presentaci坦 en PWP sobre el sistema nervi坦s, per a cicles formatius de grau mitj. Aquest treball est fet grcies a una llic竪ncia retribu誰da atorgada per la generalitat de Catalunya, sota una llic竪ncia Creative Commons. Totes les imatges que l'il揃lustren poden ser usades de forma lliure amb finalitats educatives, sempre que se'n faci l'atribuci坦 que consta al peu de la imatge (de domini p炭blic, o llic竪ncia Cc o GNU).
Presentaci坦 en PWP sobre el sistema nervi坦s, per a cicles formatius de grau mitj. Aquest treball est fet grcies a una llic竪ncia retribu誰da atorgada per la generalitat de Catalunya, sota una llic竪ncia Creative Commons. Totes les imatges que l'il揃lustren poden ser usades de forma lliure amb finalitats educatives, sempre que se'n faci l'atribuci坦 que consta al peu de la imatge (de domini p炭blic, o llic竪ncia Cc o GNU).
La columna vertebral presenta 3 curvaturas: lordosis cervical, cifosis dorsal y lordosis lumbar. Estas curvaturas son caracter鱈sticas de la posici坦n erecta humana. La columna de un ni単o se distingue de la de un adulto por tener discos m叩s gruesos, n炭cleos pulposos m叩s voluminosos y ligamentos m叩s anchos. El canal medular contiene la m辿dula espinal a lo largo de la columna, mientras que los discos intervertebrales y facetas articulares permiten cierta movilidad entre las v辿rtebras.
En els organismes animals, l'aparell digestiu 辿s el sistema d'嘆rgans que transforma els aliments en substncies simples en un proc辿s anomenat digesti坦. Un cop realitzada la digesti坦, l'organisme pot absorbir aquestes substncies i fer-les servir en l'obtenci坦 d'energia i en el manteniment del cos.
1. EL SISTEMA NERVISEL SISTEMA NERVIS
BASES ANATMIQUES I FISIOLGIQUESBASES ANATMIQUES I FISIOLGIQUES
2n NIVELL2n NIVELL
2. 1. EL SISTEMA NERVIS CENTRAL1. EL SISTEMA NERVIS CENTRAL
El sistema nervi坦s central est
constitu誰t per l'enc竪fal (Blanc) i la
medul揃la espinal (Verd)
Protegits per estructures 嘆ssies,
que s坦n el crani i la columna
vertebral respectivament.
BASES ANATMIQUES I FISIOLGIQUES II
3. La m竪dul揃la espinal 辿s una
estructura de forma cil鱈ndrica
que est situada a l'interior
del conducte raquidi.
La seva funci坦 辿s la conducci坦
dels senyals nerviosos motrius
(procedents del cervell i es
dirigeixen cap al tronc i
extremitats) i sensitius (en
sentit contrari).
1.1 LA MEDUL揃LA ESPINAL1.1 LA MEDUL揃LA ESPINAL
BASES ANATMIQUES I FISIOLGIQUES II
4. 1.1 LA MEDUL揃LA ESPINAL1.1 LA MEDUL揃LA ESPINAL
Es tracta de la continuaci坦 cap abaix
del bulb raquidi, i t辿 una longitud
d'uns 46 cm.
Acaba amb una estructura de volum
decreixent anomenada con
medul揃lar, a nivell del disc
intervertebral de les dos v竪rtebres
lumbars superiors (L1-L2).
BASES ANATMIQUES I FISIOLGIQUES II
5. 1.1 LA MEDUL揃LA ESPINAL1.1 LA MEDUL揃LA ESPINAL
Cervical: relacionat amb la innervaci坦 de les
extremitats superiors.
Lumbar: relacionat amb la innervaci坦 de les
extremitats inferiors. (La innervaci坦 dels
membres superiors correspon als segments
compresos entre C4 iT2 i la dels membres
inferiors als segments situats entre L3 i S3).
BASES ANATMIQUES I FISIOLGIQUES II
6. 2.2. L'ENCFALL'ENCFAL
Format pel cervell; amb el
dienc竪fal i el telenc竪fal; el
cerebel; i el tronc de
l'enc竪fal; amb el bulb
raquidi, la protuberncia
anular i el mesenc竪fal.
BASES ANATMIQUES I FISIOLGIQUES II
s l'encarregat de recollir la informaci坦 percebuda del medi o el propi
organisme, processar-la, avaluar l'execuci坦 d'una resposta fisiol嘆gica o
de conducta, ja sigui de forma conscient o inconscient.
L'enc竪fal 辿s el conjunt d'嘆rgans del sistema nervi坦s central present
en la majoria de cordats.
7. 2.12.1 CERVELLCERVELL
El cervell 辿s un 嘆rgan de la part avantsuperior de l'enc竪fal i el
centre supervisor del sistema nervi坦s central.
Controla i coordina el
comportament i les
funcions mentals :
(les emocions, la mem嘆ria,
l'aprenentatge, la cognici坦,
la percepci坦 i l'atenci坦)
A m辿s d'englobar els
aparells sensitius primaris
de la vista, o誰da, equilibri,
gust i olfacte.
BASES ANATMIQUES I FISIOLGIQUES II
8. 2.12.1 CERVELLCERVELL
Els axons transporten trens de senyals en forma
de potencials d'acci坦 a zones distants del cervell
o de la resta del cos.
El cervell pot ser
extremadament complex;
l'hum t辿 aproximadament
100 bilions de neurones,
unides cadascuna, a trav辿s
d'unes 10.000 connexions
sinptiques.
BASES ANATMIQUES I FISIOLGIQUES II
9. El cerebel 辿s una de les parts
de l'enc竪fal, juntament amb
el cervell i el tronc de
l'enc竪fal.
Una de les seves funcions
m辿s representatives 辿s que
coordina els moviments
voluntaris del cos hum.
3.3. CEREBELCEREBEL
BASES ANATMIQUES I FISIOLGIQUES II
10. 4. BULB RAQUIDI4. BULB RAQUIDI
Controla automticament les funcions vitals i
transmet est鱈muls sensorials desde la
medul揃la espinal cal cervell.
En cas de lesi坦, causa la
mort immediata per
aturada card鱈aca o parada
respirat嘆ria.
BASES ANATMIQUES I FISIOLGIQUES II
11. 5. SISTEMA NERVIS PERIFRIC5. SISTEMA NERVIS PERIFRIC
El sistema nervi坦s perif竪ric est compost pel
sistema nervi坦s somtic i el sistema nervi坦s
aut嘆nom o vegetatiu.
Controlen els 嘆rgans i sistemes vitals de
manera involuntria.
BASES ANATMIQUES I FISIOLGIQUES II
12. 5.1 SISTEMA NERVIS SIMPTIC5.1 SISTEMA NERVIS SIMPTIC
Dilata les pupil 揃 les, augmenta la
for巽a i la freq端竪ncia dels batecs
del cor, dilata els bronquis,
disminueix les contraccions
estomacals, estimula les glndules
suprarenals.
El funcionament del sistema
nervi坦s simptic est associat
amb la psicopercepci坦n d'un
est鱈mul de carcter emocional no
neutre.
BASES ANATMIQUES I FISIOLGIQUES II
13. 5.2 SISTEMA NERVIS PARASIMPTIC5.2 SISTEMA NERVIS PARASIMPTIC
El sistema nervioso parasimp叩tico es el que controla
las funciones y actos involuntarios. Los nervios que
lo integran nacen en el enc辿falo, formando parte de
los nervios craneales, motor ocular com炭n, facial,
glosofar鱈ngeo y vago.
En la m辿dula espinal se encuentra a nivel de las
ra鱈ces sacras de S2 a S4.
Se encarga de la producci坦n y el restablecimiento de
la energ鱈a corporal.
BASES ANATMIQUES I FISIOLGIQUES II