La Poesia TrobadorescaEsclarmondaPresentació sobre la poesia trobadoresca en llengua occitana i la seva influència en la història de la literatura catalana medieval.
Literatura trobadorescagemmaencampPowerpoint sobre la Literatura trobadoresca. Explica com funcionava la societat feudal. Per què els escriptors catalans van conrear poesia en llengua occitana. Els principals gèneres trobadorescos (cançó, sirventès i plany). Trobadors i joglars. Exemples.
Pronominalització del Complement DirectelluchvalenciaSubstitució del complement directe per un pronom feble. Descripció amb exemples. Apropiat per alumnes de 3r d'ESO.
Resum de literatura medieval catalana - 1r de batxilleratIsabel Pascual GarcíaResum MOLT resumit de literatura medieval catalana, adreçat a la darrera repassada per alumnes de 1r de batxillerat. S'ha de completar amb altres apunts i/o la informació del llibre de text. El lèxic emprat en aquest document és molt planer, i per això convé ampliar-lo i precisar-lo amb les explicacions donades pel professor.
Oda a espanyajoanmolarPresentació del poema "Oda a Espanya", de Joan Maragall, a càrrec dels alumnes Adrià Pérez i Sergio Romero, de primer de batxillerat (1.1). "Antologia de la poesia catalana". INS Isaac Albéniz. Badalona. 2015-2016.
Les Propietats Del TextInstitut Joaquim MirPower on s'expliquen les diverses propietats del text com ara l'adequació, la coherència, la cohesió i la correcció lingüística.
Literatura trobadorescagemmaencampPowerpoint sobre la Literatura trobadoresca. Explica com funcionava la societat feudal. Per què els escriptors catalans van conrear poesia en llengua occitana. Els principals gèneres trobadorescos (cançó, sirventès i plany). Trobadors i joglars. Exemples.
Pronominalització del Complement DirectelluchvalenciaSubstitució del complement directe per un pronom feble. Descripció amb exemples. Apropiat per alumnes de 3r d'ESO.
Resum de literatura medieval catalana - 1r de batxilleratIsabel Pascual GarcíaResum MOLT resumit de literatura medieval catalana, adreçat a la darrera repassada per alumnes de 1r de batxillerat. S'ha de completar amb altres apunts i/o la informació del llibre de text. El lèxic emprat en aquest document és molt planer, i per això convé ampliar-lo i precisar-lo amb les explicacions donades pel professor.
Oda a espanyajoanmolarPresentació del poema "Oda a Espanya", de Joan Maragall, a càrrec dels alumnes Adrià Pérez i Sergio Romero, de primer de batxillerat (1.1). "Antologia de la poesia catalana". INS Isaac Albéniz. Badalona. 2015-2016.
Les Propietats Del TextInstitut Joaquim MirPower on s'expliquen les diverses propietats del text com ara l'adequació, la coherència, la cohesió i la correcció lingüística.
La sociolingüísticamonicaLa sociolingüística estudia la relación entre la lengua y la sociedad. Examina cómo los factores sociales influyen en la estructura lingüística y cómo los hechos lingüísticos a su vez pueden explicar fenómenos sociales. Aunque disciplinas como la sociología del lenguaje también estudian esta relación, la sociolingüística se enfoca específicamente en cómo lo social se manifiesta en el uso de la lengua. Su objetivo es describir las prácticas lingüísticas y explicar cómo se ven afectadas
Sociolinguistica 1leonardito24Este documento trata sobre la sociolingüística y las relaciones entre el lenguaje y la conducta social. Explica que el lenguaje es una construcción social que varía según factores como el nivel socioeconómico, la edad, el sexo y la educación. La sociolingüística estudia cómo estas variables sociales influyen en las variaciones lingüísticas entre grupos y cómo el lenguaje también puede influir en la estructura social.
dzDZԲüíپFabiola RiveraEste documento proporciona una introducción a la sociolingüística. Explica que la sociolingüística estudia la relación entre el lenguaje y factores sociales como clase social, género, edad, nivel de educación y ubicación geográfica. También describe conceptos clave como variedades lingüísticas, dialectos, sociolectos, registros y estilos. Finalmente, aborda fenómenos sociolingüísticos como el bilingüismo y los conflictos lingüísticos.
Situació actual del CatalàJordi PipóS'explica quina llengua és el ٲà i el seu origen, el bilingüisme i els seus conflictes, l'estat actual de la llengua, la situació de diferents llengües en perill d'extinció, ...
2. Բü Բü social: El bilin-
güisme social es produeix
Cal distingir diferents tipus quan el bilingüisme indivi-
de bilingüisme: dual afecta tota una comu-
nitat. Tot i que aquesta
Բü individual: Un situació sembla positiva, cal
individu bilingüe és aquell tenir en compte que una
que és capaç de parlar dues societat bilingüe viu una situ-
llengües. ació de conflicte atès que, si
una altra llengua ocupa l'es-
Բü territorial: En pai de la llengua pròpia,
un territori bilingüe, les dife- aquesta desapareixerà.
rents comunitats lingüísti-
ques estan clarament deli-
mitades geogràficament. És
el cas de Bèlgica.
3. پò Per això, es considera que el
terme de bilingüisme s’ha de
Si bé és normal que en un reservar a l’àmbit individual,
mateix estat hi hagi més ja que no respon a una
d’una llengua, no ho és tant realitat social en què hi ha un
que en una mateixa comu- conflicte lingüístic. En aquest
nitat lingüística hi hagi bilin- darrer cas, és més adequat
güisme, cosa que normal- emprar el terme diglòssia.
ment es deu a situacions en
què un poble en domina un
altre.
En aquest cas, els parlants
d’una llengua es veuen
obligats a conèixer tots una
segona mateixa llengua.
4. La diglòssia és, doncs, Així, la L2 és emprada en els
aquella situació de conflicte àmbits formals i la L1, en els
lingüístic en què els parlants àmbits informals. Per tant, la
d’una llengua, a més de la L2 es converteix en la llengua
llengua pròpia, apresa per de cultura i de prestigi men-
transmissió natural, han d’a- tre que la L1 queda relegada.
prendre una segona mateixa
llengua. Els possibles desenllaços del
conflicte lingüístic són la
En la mesura que una llengua substitució lingüística, que
és la pròpia (L1) i l’altra és suposa el progressiu
l’adquirida (L2), es produeix abandonament de la L1, o la
una divisió de funcions normalització lingüística, que
lingüístiques, de manera que implica la recuperació de la
la L2 ocupa progressivament L1 i un abandonament
els àmbits d’ús de la L1. parcial de la L2.