Powerpoint sobre la Literatura trobadoresca. Explica com funcionava la societat feudal. Per qu竪 els escriptors catalans van conrear poesia en llengua occitana. Els principals g竪neres trobadorescos (can巽坦, sirvent竪s i plany). Trobadors i joglars. Exemples.
La poesia trobadoresca 辿s un g竪nere literari que comprenia totes les composicions po竪tiques dels trobadors de la baixa edat mitjana (essencialment entre els segles XII i xiii) que es conre sobretot als territoris occitans i catalans.[1] L'竪xit d'aquesta tamb辿 influenci algunes regions ve誰nes propagant-se fins a la pen鱈nsula Itlica i a Gal鱈cia. s poesia culta composta en una llengua romnica, que reflectia els ideals de la societat feudal: guerra, honor i amor. Era poesia escoltada i recitada per trobadors i joglars en realitzaci坦
Powerpoint sobre la Literatura trobadoresca. Explica com funcionava la societat feudal. Per qu竪 els escriptors catalans van conrear poesia en llengua occitana. Els principals g竪neres trobadorescos (can巽坦, sirvent竪s i plany). Trobadors i joglars. Exemples.
La poesia trobadoresca 辿s un g竪nere literari que comprenia totes les composicions po竪tiques dels trobadors de la baixa edat mitjana (essencialment entre els segles XII i xiii) que es conre sobretot als territoris occitans i catalans.[1] L'竪xit d'aquesta tamb辿 influenci algunes regions ve誰nes propagant-se fins a la pen鱈nsula Itlica i a Gal鱈cia. s poesia culta composta en una llengua romnica, que reflectia els ideals de la societat feudal: guerra, honor i amor. Era poesia escoltada i recitada per trobadors i joglars en realitzaci坦
Els contactes voclics: Quan es compten les s鱈l揃labes dun vers, cal observar si es posen en contacte diverses vocals de paraules contig端es. En aquest cas poden produir-se dos tipus de fen嘆mens m竪trics:
La Sinalefa: dues vocals contig端es de paraules diferents formen un diftong i, per tant, es pronuncien en una sola s鱈l揃laba:
Feixuga i amb baticor, 7
L'Elisi坦: una de les dues vocals en contacte, generalment la neutra, selimina i sen pronuncia una de sola:
Una ombra li cau damunt 7
2. LA POESIA
Qu竪 辿s la poesia?
s el g竪nere literari en
qu竪 lautor expressa els
seus sentiments.
3. CARACTERSTIQUES
Contingut
Lautor expressa els seus sentiments m辿s
鱈ntims.
Mostra la seva manera dentendre el m坦n.
Relaci坦 entre el jo del poeta i tot all嘆 que
lenvolta.
4. Forma:
T辿 una elaboraci坦 ling端鱈stica m辿s
complexa que la dels altres g竪neres literaris.
El poeta juga amb els mots per aconseguir
un efecte est竪tic i art鱈stic.
Els missatges po竪tics es presenten
en versos (cada l鱈nia dun poema)
i estrofes.
6. LLENGUATGE POTIC
Els recursos caracter鱈stics del llenguatge
po竪tic s坦n:
Ritme: d坦na musicalitat.
Rima: repetici坦 dels sons al final de cada vers
(d坦na sonoritat).
Metre: mesura dels versos.
Figures ret嘆riques: t竪cniques expressives que
afecten els sons, les paraules... Permeten a
lautor aconseguir textos elaborats.
7. ELEMENTS POTICS
VERS: successi坦 de paraules que ocupen una sola
l鱈nia i s坦n determinades pel n炭mero de s鱈l揃labes,
la rima i el ritme.
En catal nom辿s sha de comptar fins a la
darrera s鱈l揃laba accentuada
(辿s igual si 辿s aguda, plana o esdr炭ixola).
ESTROFA: agrupaci坦 de versos.
8. Segons el metre els versos poden ser:
Dart menor: fins a 8 s鱈l揃labes, es representen amb
una lletra min炭scula.
Pas/sa/ven/in/fants/i/do/nes (7 s鱈l揃labes)
Poder ser:
Vicent Andr辿s Estell辿s
Tetras鱈l揃labs (4 s)
Pentas鱈l揃labs (5 s)
Hexas鱈l揃labs (6 s)
-Heptas鱈l揃labs (7 s)
-Octos鱈l揃labs (8 s)
9. Dart major: a partir de 9 s鱈l揃labes, es representen
amb una lletra maj炭scula.
Ve/les/e/vents// han/mos/de/sigs/com/plir
(10 s鱈l揃labes)
Ausis March
Poden ser:
-Enneas鱈l揃labs
-Decas鱈l揃labs
-Hendecas鱈l揃labs
-Alexandrins
(9 s)
(10 s)
(11 s)
(12 s)
10. FENMENS DE CONTACTE VOCLIC
Sinalefa: uneix en una sola s鱈l揃laba 2
vocals en contacte pertanyents a
mots diferents (quan una de les
vocals 辿s i o u tones).
Ets eixida del son com el mar. Tota humida
Mari Manent
11. Elisi坦: supressi坦 duna de les dues vocals en
contacte quan totes dues s坦n iguals o quan una
de les dues 辿s vocal neutra.
La nit sense esma camina.
Josep Carner
Hiat: pronunciaci坦 en s鱈l揃labes diferents de les
dues vocals en contacte.
s el seu plor o era laigua.
Josep Palau i Fabre
12. rima
RIMA: s la repetici坦 dels sons al final dels
versos a partir de la darrera vocal t嘆nica. Pot
ser de dos tipus:
Consonant: quan es repeteixen vocals i
consonants a partir de la vocal de la s鱈l揃laba
t嘆nica.
Un jersei i uns pantalons
que corrien per la prada
hi van fer una ensopegada
que shi van deixar els mitjons.
Miquel Desclot
7a
7b
7b
7a
Esquema
m竪tric
13. Assonant: quan nom辿s es repeteixen les
vocals a partir de la vocal de la s鱈l揃laba
t嘆nica.
La lluna quieta en el cel
辿s un rodol鱈 de llanda.
Li cau el moc gota a gota
pobra lluna refredada!
Enric Soler i Godes
77a
77a
14. ESQUEMA MTRIC
s el resultat del recull de versos i rima
dun poema. Els versos sexpressen en
nombres i la rima en lletres.
Si 辿s dart menor: lletra min炭scula.
Si 辿s dart major: lletra maj炭scula.
*Si no hi ha rima es posa -
15. EXERCICIS
臓Salut, o pi de terra eixuta,
oh lla巽, damunt la nostra ruta,
dun aspre m坦n i un cel ser竪!
臓Oh cos vermell, oh barba hirsuta,
fort, encirat com una fe!
Josep Carner
De dalt del mur la forca abandonada
ja als corbs no veia entre la nit obscura
i al peu mateix de la ciutat murada
lisard baixava en cerca de pastura.
ngel Guimer
16. Amor, senyor de l'ampla monarquia
que publica el clavell i el foc proclama
en l'ardor de la galta i en la flama
de l'exaltaci坦 que l'aire cria.
Bartomeu Rossell坦-P嘆rcel
l mirador del castell
Blancaflor est asseguda.
Amb una pinteta d卒or
Sos cabells pentina i nua.
An嘆nim