More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (20)
Similar to Les Categories Gramaticals (20)
Les Categories Gramaticals
- 1. LES CATEGORIES GRAMATICALS ELS NOMS ELS DETERMINANTS ELS ADJECTIUS ELS VERBS ELS PRONOMS ELS ADVERBIS LES PREPOSICIONS LES CONJUNCIONS LES INTERJECCIONS
- 2. Els noms Un nom 辿s una paraula que serveix per designar un 辿sser animat o inanimat o una idea. Exemples: nin, llop, gerani, taula, amor, bellesa, El nom 辿s una paraula variable: segons el g竪nere ( el nin, la nina ) i segons el nombre ( el llop, els llops ). El nom 辿s el nucli del SN (Sintagma nominal): Una dona rossa Det nucli Compl. nom
- 3. Els adjectius Un adjectiu 辿s una paraula que serveix per designar les caracter鱈stiques dels 辿ssers o les coses ( nina rossa , fruita verda , cam鱈 llarg ). Ladjectiu 辿s una paraula variable: sol tenir dues formes per al singular i dues m辿s per al plural ( madur, madura, madurs, madures ). Concorda amb el nom en g竪nere i nombre. Dins el Sintagma Nominal fa la funci坦 de complement del nom . El cam鱈 llarg.
- 4. Els determinants Un determinant 辿s una paraula que va davant del nom per tal de presentar-lo (un moix ), identificar-lo (aquella alzina) o quantificar-lo (tres avions). Es classifiquen en vuit grups: Articles (el, la) Demostratius (aquest, aquell,) Possessius (el meu, meva) Numerals (un, dos) Quantitatius (molt, poc) Indefinits (algun, qualsevol) Interrogatius (quin, quina?) Exclamatius (quin, quina!...)
- 5. Els pronoms Un pronom 辿s una paraula de significat variable que ens permet referir-nos a una persona, un animal o un objecte sense haver de dir-ne el nom. Ell canta. Es classifiquen en sis grups: Personals forts ( jo, tu ) Personals febles ( em, et, ) Demostratius ( aix嘆, all嘆 ) Indefinits ( alg炭, ning炭 ) Interrogatius ( qui, qu竪 ) Relatius ( que, el qual )
- 6. Els verbs Un verb 辿s una paraula que expressa una acci坦 ( jugar ), un esdeveniment ( ploure ) o un estat ( estar ). s la paraula m辿s variable, ja que es conjuga en funci坦 de la persona (1捉, 2捉,), el nombre (canta, cantam) i el temps (cant, cantava, cantar辿). s el nucli del SV (sintagma verbal) Mengen conill amb ceba. V
- 7. Els adverbis Un adverbi 辿s una paraula que expressa una circumstncia de temps (avui, dem, sempre), de lloc (aqu鱈, all, enlloc), de manera (b辿, malament) o de quantitat (m辿s, menys). s una paraula invariable . Fan de complement del verb . Treballen molt .
- 8. Les preposicions Una preposici坦 辿s una paraula que serveix per unir o relacionar altres paraules. Per exemple: pa ->oli pa amb oli S坦n paraules invariables, 辿s a dir, tenen una sola forma.
- 9. Les conjuncions Una conjunci坦 辿s una paraula que serveix per unir o relacionar una oraci坦 amb una altra. Per exemple: Anirem a la platja -> fa bon temps. Anirem a la platja si fa bon temps S坦n invariables. Hi ha conjuncions que uneixen elements duna mateixa categoria (de coordinaci坦 ) i conjuncions que subordinen un element a un altre (de subordinaci坦 ). Exemples: oli i sal -> Coordinaci坦 No ha vingut perqu竪 est malalt. -> Subordinaci坦
- 10. Les interjeccions Una interjecci坦 辿s una paraula que serveix per fer una exclamaci坦. Ei , vigila! Poden expressar dolor o oblit, incredulitat, avorriment, repugnncia ( ai!, bah!, uf!, ecs!) S坦n invariables, i sovint introdueixen les oracions de modalitat exclamativa.