Petit recull de dones que van marcar la diferencia a l'Edat Mitjana: comtesses, reines, hero誰nes, m鱈stiques, fil嘆sofes, cient鱈fiques, artistes, bruixes...
El documento describe las principales etapas de la prehistoria como el Paleol鱈tico y el Neol鱈tico, durante los cuales se desarrollaron t辿cnicas como la talla y el pulimento de piedras. Tambi辿n explica c坦mo los arque坦logos estudian los restos encontrados en excavaciones para aprender sobre las condiciones de vida de los primeros humanos y su evoluci坦n, desde especies tempranas como Australopithecus hasta Homo habilis, considerada la primera en fabricar herramientas de piedra.
La Marca Hisp叩nica era el territorio entre el Imperio carolingio y Al-ndalus. Los condados carolingios se consolidaron y sus gobernantes ganaron autonom鱈a mientras el Imperio entraba en crisis. Los condados que formar鱈an Arag坦n se constituyeron como marquesados carolingios, e inmediatamente despu辿s de la conquista carolingia en Catalu単a se mencionan condados como divisiones pol鱈tico-administrativas. La Marca desapareci坦 cuando el califato de C坦rdoba se disgreg坦 y las taifas fronteriz
Al ndalus fue el nombre dado a los territorios de la pen鱈nsula ib辿rica bajo dominio musulm叩n entre los a単os 711 y 1492. Los musulmanes conquistaron r叩pidamente la pen鱈nsula en el siglo VIII, estableciendo el Emirato de C坦rdoba en el siglo IX y posteriormente el Califato de C坦rdoba. Tras la ca鱈da del Califato en el siglo XI, la regi坦n se dividi坦 en reinos taifas independientes hasta la llegada de los almor叩vides y almohades. El 炭ltimo reino musulm
Una mirada sobre l'art islmic en general i l'art andalus鱈 en particular, aix鱈 com la seua emprempta en l'art romnic i g嘆tic peninsular. Tema fet per Pau Tobar per a l'alumnat d'Hist嘆ria de l'Art de 2n de Batxillerat.
La Marca Hisp叩nica era el territorio entre el Imperio carolingio y Al-ndalus. Los condados carolingios se consolidaron y sus gobernantes ganaron autonom鱈a mientras el Imperio entraba en crisis. Los condados que formar鱈an Arag坦n se constituyeron como marquesados carolingios, e inmediatamente despu辿s de la conquista carolingia en Catalu単a se mencionan condados como divisiones pol鱈tico-administrativas. La Marca desapareci坦 cuando el califato de C坦rdoba se disgreg坦 y las taifas fronteriz
Al ndalus fue el nombre dado a los territorios de la pen鱈nsula ib辿rica bajo dominio musulm叩n entre los a単os 711 y 1492. Los musulmanes conquistaron r叩pidamente la pen鱈nsula en el siglo VIII, estableciendo el Emirato de C坦rdoba en el siglo IX y posteriormente el Califato de C坦rdoba. Tras la ca鱈da del Califato en el siglo XI, la regi坦n se dividi坦 en reinos taifas independientes hasta la llegada de los almor叩vides y almohades. El 炭ltimo reino musulm
Una mirada sobre l'art islmic en general i l'art andalus鱈 en particular, aix鱈 com la seua emprempta en l'art romnic i g嘆tic peninsular. Tema fet per Pau Tobar per a l'alumnat d'Hist嘆ria de l'Art de 2n de Batxillerat.
2. Va n辿ixer prop de Lieja (B竪lgica) al 742 Va morir a Aquisgr (Alemanya) al 814 Es el rei doccident que m辿s territori va conquistar despr辿s de limperi rom. Fill del rei Franc, Pip鱈 el breu, heret un regne que amb les seves conquestes va arribar a quasi duplicar. Va fer que la religi坦 cristiana constituis un element cultural de integraci坦 i d estabilidad . Es el pare de la identitat Europea.
3. Va fer m辿s de 53 expedicions. Les seves conquestes ocupen gran part de lactual europa.Conquereix els pobles saxons cap a lest, els lombarts cap el sud, i els omeies cap a loest. A la pen鱈nsula Iberica contra els sarra誰ns fracassa i part del seu exercit i el seu nebot Roldan cauen quan es retiraven a Roncesvalles a mans dels vascons (Famosa can巽坦 de gesta francesa). Crea per嘆 la Marca hispnica que era un territori que exercia la funci坦 de frontera i l鱈mit entre els dos grans imperis medievals. Lany 812 amb totes aquestes conquestes aconsegueix un gran imperi que anomenar Sacre imperi roma germnic
4. Lany 800 辿s nomenat Ier Emperador doccident pel Papa Lle坦 III, 辿s油el Papa qui d坦na el poder absolut a lemperador, nom辿s el papa t辿 el poder datorgar la dignitat imperial, ell autoritza els trasps dinstic.油 A partir dara lEsgl辿sia i la monarquia formaran un tot indissoluble, per la seva superviv竪ncia es necessiten m炭tuament .油 LEsgl辿sia es dota dun bra巽 executiu: la monarquia. Lemperador assumeix el lideratge de tota la cristiandat :油 rep el bast坦 i lanell igual que el Papa. 油
5. A partir dara lEsgl辿sia t辿 el control: De la religi坦:油 En les seves mans est el poder de salvar les nimes, de garantitzar el cel etern. La seva macroestructura, successora de lImperi rom, sest辿n a tota la cristiandat. De la cultura:油 les escoles catedral鱈cies i els monestirs. De la monarquia, a trav辿s de la unci坦 del rei i la coronaci坦 del lemperador. Dels pagesos i treballadors 油a trav辿s del delme, la d竪cima part de les collites i dels beneficis. I油 del territori油 amb els油 Estats Pontificis.
6. Carlemany va ser conscient de la poca cultura de la seva cort , fomenta els estudis, dona beques i crea lEscola Platina. Promociona la literatura, lart i l'arquitectura. Els palaus, monestirs i catedrals es converteixen en centres de cultura: esdev辿 lautor del renaixement carolingi Els monestirs es converteixen en institucions docents que cultivin les ci竪ncies i recullen el llegat literari pag i paleocristi. Els monjos: copien c嘆dex i es dediquen a leducaci坦, el trivium: gramtica, ret嘆rica, i dial竪ctica, i el quatr鱈vium: aritm竪tica, geometria, astronomia i m炭sica. 油 Aquisgr 辿s el centre de limperi i esdev辿 el centre cultural m辿s important del moment .
7. En油1165油Carlemany va ser proclamat油Sant per Pasqual III per ordre de l'emperador油Frederic Barba-roja, per嘆 no tothom estigu竪 dacord i en 1179 es va derogar el decret. A Girona al 1345 es 油va introduir la celebraci坦 de油 Sant Carlemany . La veneraci坦 lit炭rgica no va durar gaire, per嘆 la devoci坦 popular s'hi va mantenir, essent invocat per coixos, cecs i leprosos. Es venerava, a la油Catedral de Girona. La imatge anomenada de油 Sant Carlemany , en realitat 辿s una escultura de Pere el gran de油Jaume Cascalls油i avui 辿s al Museu de la Catedral. el culte continu i va ser confirmat per油Benet XIV la qual cosa 辿s equivalent a una beatificaci坦. La festivitat 辿s el 28 de gener