際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

Edat mitjana la vida en el camp

Download as PPTX, PDF
M
Marigregor

Treball medi social 6竪

1 of 20
Downloaded 28 times
LA VIDA EN EL CAMP
La vida dels pagesos La vida de la pagesia era molt pobra i subsistien tot canviant als mercats els productes de la terra per altres aliments o roba. Alguns pagesos eren propietaris de la terra que cultivaven i la podien deixar en her竪ncia als seus fills, per嘆 les epid竪mies i les guerres van obligar la majoria a passar al vassallatge dun senyor feudal o de labat dun monestir.
La vida en el camp Al comen巽ar lEdat Mitjana la gent va abandonar les ciutats per anar al camp, on pensaven que estarien m辿s segurs. El treball al camp era molt dur. Tota la fam鱈lia, fins i tot els m辿s vells, treballaven de sol a sol. Per treballar els camps feien servir eines molt rudimentries, la majoria de fusta.
TIPUS DE PAGESOS Hi havia dos tipus de pagesos :els vilans i els serfs SERFS VILANS Els serfs no eren lliures pertanyien al senyor feudal, des del seu naixement. No tenien llibertat per contraure matrimoni. Treballaven molt per donar als seus fills una her竪ncia. Els vilans eren lliures i treballaven en les terres del senyor feudal. Amb qu竪 li pagaven? Amb una part del que sembraven i recollien; com que no tenien diners li pagaven amb una part de la collita. Els pagesos havien de comprar la seva llibertat.
Pagesos i Serfs Alguns pagesos perdien la possessi坦 de les seves terres a canvi de protecci坦 del senyor o del rei, per la qual cosa es convertien en serfs dels senyors (reis, nobles, clergues, o militars). Bona part dels que treballaven en el domini del senyor pertanyien a l'estament dels serfs. La seva condici坦 era hereditria.Tots els pagesos lliures devien al senyor tributs i prestacions en moneda, una part de la collita i de bestiar, i de vegades, tamb辿 objectes de producci坦 dom竪stica (articles de fusta o peces de tela). No tots els pagesos eren serfs. Els lliures es diferenciaven, bsicament, en que no havien de comptar amb el perm鱈s del senyor per marxar de les seves terres, i existien petites quantitats de pagesos que no depenien en absolut dels senyors feudals.
Serfs
Vilans
On vivien, com eren les cases? La granja medieval on vivien els camperols depenia de les condicions naturals de la regi坦 on es trobava. Algunes estaven constru誰des de fusta, altres en pedra i les m辿s senzilles, a les regions temperades, eren nom辿s de tova ( pe巽a de construcci坦, de forma semblant a un ma坦, feta amb argila o amb fang, sovint pastat amb palla, que 辿s assecada al sol). El foc i la xemeneia eren el lloc m辿s important de la casa. Els sostres de palla, els constants fums a linterior, les filtracions daigua, lelevat perill dincendi i les inundacions feien que aquests habitatges fossin d竪bils i es destru誰ssin amb molta facilitat.
On vivien, com eren les cases??? A linterior hi havia pocs mobles i eren molt senzills. La taula nera el principal i havia de ser gran per permetre que tota la fam鱈lia pogu辿s menjar plegada asseguda al seu voltant. Els armaris eren ganxos de fusta a la paret per poder penjar la poca roba que tenien i els objectes de cuina o altres estris es posaven sobre prestatges. Els llits no existien ja que habitualment es dormia damunt palla estesa al terra o fent servir mrfegues de palla.
Com vestien? Els pagesos i els artesans portaven cal巽ons de llana i camisa llarga que ells mateixos confeccionaven. Si feia fred , es posaven una pellissa de pell de conill i un caputx坦
Qu竪 menjaven? La sal era un producte imprescindible per als pagesos ja que es feia servir per a salar aliments i poder-los conservar durant molt temps .
Com salimentaven? Lalimentaci坦 era mon嘆tona. el menjar m辿s important era el pa que acompanyava a la carn. Tamb竪 menjaven ous de corral ja que no podien ca巽ar a les terres del senyor. Ho acompanyaven amb llet, formatge, mantega i amb els productes de lhort: cols, mongetes, p竪sols, llenties, naps, pomes, cireres, prunes, maduixes i peres que eren els productes m辿s consumits. Prcticament no es menjava peix tret dels per鱈odes en que la religi坦 cristiana prohibia la carn ( els divendres de Quaresma i, principalment, per Setmana Santa).
I qu竪 bevien??? A les terres mediterrnies la beguda favorita era el vi, mentre que al centre i al nord dEuropa es preferia la cervesa. Tamb辿 es consumia licor de pomes i hidromel (beguda alcoh嘆lica fet duna part de mel i dues daigua)
Els invents al llarg de ledat Mitjana Al llarg de lEdat Mitjana es van inventar instruments que millorarien les condicions de vida al camp facilitant la feina als pagesos: el mol鱈 daigua i de vent que evitaven grans esfor巽os als camperols, larada de roda i de reixa substituint la clssica arada romana, la ferradura i el jou. Un jou 辿s una pe巽a de fusta o de ferro, m辿s o menys corbada, amb la qual dos bous, ases,etc...s坦n units del cap o del coll a larada o al carro.
INVENTS Mol鱈 de vent Mol鱈 daigua Ferradura Jou Arada de roda Arada de reixa
Evoluci坦 al camp A partir del segle XI, es va produir a Europa un augment de la producci坦 agr鱈cola . Les causes van ser un creixement de la poblaci坦, cosa que va provocar un augment de les terres de conreu i unes certa pau a les lluites amb els musulmans.
Preguntes 1. Qui eren els serfs? 2. I els vilans? 3. Digues el nom d algun invent dels que hem anomenat abans? 4. Quina beguda selaborava durant lEdat Mitjana? 5. Com eren les cases? 6. Qu竪 menjaven? 7. Quin era el producte culinari m辿s utilitzat?
8. Com vestien? 9. Us ha faltat informaci坦? 10. Que us ha semblat m辿s important?
ELABORAT PER: Sara Claudia Sondous
Edat mitjana la vida en el camp

More Related Content

Edat mitjana la vida en el camp

  • 1. LA VIDA EN EL CAMP
  • 2. La vida dels pagesos La vida de la pagesia era molt pobra i subsistien tot canviant als mercats els productes de la terra per altres aliments o roba. Alguns pagesos eren propietaris de la terra que cultivaven i la podien deixar en her竪ncia als seus fills, per嘆 les epid竪mies i les guerres van obligar la majoria a passar al vassallatge dun senyor feudal o de labat dun monestir.
  • 3. La vida en el camp Al comen巽ar lEdat Mitjana la gent va abandonar les ciutats per anar al camp, on pensaven que estarien m辿s segurs. El treball al camp era molt dur. Tota la fam鱈lia, fins i tot els m辿s vells, treballaven de sol a sol. Per treballar els camps feien servir eines molt rudimentries, la majoria de fusta.
  • 4. TIPUS DE PAGESOS Hi havia dos tipus de pagesos :els vilans i els serfs SERFS VILANS Els serfs no eren lliures pertanyien al senyor feudal, des del seu naixement. No tenien llibertat per contraure matrimoni. Treballaven molt per donar als seus fills una her竪ncia. Els vilans eren lliures i treballaven en les terres del senyor feudal. Amb qu竪 li pagaven? Amb una part del que sembraven i recollien; com que no tenien diners li pagaven amb una part de la collita. Els pagesos havien de comprar la seva llibertat.
  • 5. Pagesos i Serfs Alguns pagesos perdien la possessi坦 de les seves terres a canvi de protecci坦 del senyor o del rei, per la qual cosa es convertien en serfs dels senyors (reis, nobles, clergues, o militars). Bona part dels que treballaven en el domini del senyor pertanyien a l'estament dels serfs. La seva condici坦 era hereditria.Tots els pagesos lliures devien al senyor tributs i prestacions en moneda, una part de la collita i de bestiar, i de vegades, tamb辿 objectes de producci坦 dom竪stica (articles de fusta o peces de tela). No tots els pagesos eren serfs. Els lliures es diferenciaven, bsicament, en que no havien de comptar amb el perm鱈s del senyor per marxar de les seves terres, i existien petites quantitats de pagesos que no depenien en absolut dels senyors feudals.
  • 8. On vivien, com eren les cases? La granja medieval on vivien els camperols depenia de les condicions naturals de la regi坦 on es trobava. Algunes estaven constru誰des de fusta, altres en pedra i les m辿s senzilles, a les regions temperades, eren nom辿s de tova ( pe巽a de construcci坦, de forma semblant a un ma坦, feta amb argila o amb fang, sovint pastat amb palla, que 辿s assecada al sol). El foc i la xemeneia eren el lloc m辿s important de la casa. Els sostres de palla, els constants fums a linterior, les filtracions daigua, lelevat perill dincendi i les inundacions feien que aquests habitatges fossin d竪bils i es destru誰ssin amb molta facilitat.
  • 9. On vivien, com eren les cases??? A linterior hi havia pocs mobles i eren molt senzills. La taula nera el principal i havia de ser gran per permetre que tota la fam鱈lia pogu辿s menjar plegada asseguda al seu voltant. Els armaris eren ganxos de fusta a la paret per poder penjar la poca roba que tenien i els objectes de cuina o altres estris es posaven sobre prestatges. Els llits no existien ja que habitualment es dormia damunt palla estesa al terra o fent servir mrfegues de palla.
  • 10. Com vestien? Els pagesos i els artesans portaven cal巽ons de llana i camisa llarga que ells mateixos confeccionaven. Si feia fred , es posaven una pellissa de pell de conill i un caputx坦
  • 11. Qu竪 menjaven? La sal era un producte imprescindible per als pagesos ja que es feia servir per a salar aliments i poder-los conservar durant molt temps .
  • 12. Com salimentaven? Lalimentaci坦 era mon嘆tona. el menjar m辿s important era el pa que acompanyava a la carn. Tamb竪 menjaven ous de corral ja que no podien ca巽ar a les terres del senyor. Ho acompanyaven amb llet, formatge, mantega i amb els productes de lhort: cols, mongetes, p竪sols, llenties, naps, pomes, cireres, prunes, maduixes i peres que eren els productes m辿s consumits. Prcticament no es menjava peix tret dels per鱈odes en que la religi坦 cristiana prohibia la carn ( els divendres de Quaresma i, principalment, per Setmana Santa).
  • 13. I qu竪 bevien??? A les terres mediterrnies la beguda favorita era el vi, mentre que al centre i al nord dEuropa es preferia la cervesa. Tamb辿 es consumia licor de pomes i hidromel (beguda alcoh嘆lica fet duna part de mel i dues daigua)
  • 14. Els invents al llarg de ledat Mitjana Al llarg de lEdat Mitjana es van inventar instruments que millorarien les condicions de vida al camp facilitant la feina als pagesos: el mol鱈 daigua i de vent que evitaven grans esfor巽os als camperols, larada de roda i de reixa substituint la clssica arada romana, la ferradura i el jou. Un jou 辿s una pe巽a de fusta o de ferro, m辿s o menys corbada, amb la qual dos bous, ases,etc...s坦n units del cap o del coll a larada o al carro.
  • 15. INVENTS Mol鱈 de vent Mol鱈 daigua Ferradura Jou Arada de roda Arada de reixa
  • 16. Evoluci坦 al camp A partir del segle XI, es va produir a Europa un augment de la producci坦 agr鱈cola . Les causes van ser un creixement de la poblaci坦, cosa que va provocar un augment de les terres de conreu i unes certa pau a les lluites amb els musulmans.
  • 17. Preguntes 1. Qui eren els serfs? 2. I els vilans? 3. Digues el nom d algun invent dels que hem anomenat abans? 4. Quina beguda selaborava durant lEdat Mitjana? 5. Com eren les cases? 6. Qu竪 menjaven? 7. Quin era el producte culinari m辿s utilitzat?
  • 18. 8. Com vestien? 9. Us ha faltat informaci坦? 10. Que us ha semblat m辿s important?

Editor's Notes

  1. hola sara ya te has estudiado lo que dras