際際滷

際際滷Share a Scribd company logo
LA VIDA EN EL CAMP
La vida dels pagesos
La vida de la pagesia era molt pobra i subsistien tot canviant als mercats els
productes de la terra per altres aliments o roba. Alguns pagesos eren propietaris
de la terra que cultivaven i la podien deixar en her竪ncia als seus fills, per嘆 les
epid竪mies i les guerres van obligar la majoria a passar al vassallatge dun senyor
feudal o de labat dun monestir.
La vida en el camp
Al comen巽ar lEdat Mitjana la gent va abandonar les ciutats per anar al camp,
on pensaven que estarien m辿s segurs.
El treball al camp era molt dur. Tota la fam鱈lia, fins i tot els m辿s vells,
treballaven de sol a sol. Per treballar els camps feien servir eines molt
rudimentries, la majoria de fusta.
TIPUS DE PAGESOS
Hi havia dos tipus de pagesos :els vilans i els serfs
SERFS VILANS
Els serfs no eren lliures
pertanyien al senyor
feudal, des del seu
naixement. No tenien
llibertat per contraure
matrimoni. Treballaven
molt per donar als seus
fills una her竪ncia.
Els vilans eren lliures i
treballaven en les terres
del senyor feudal.
Amb qu竪 li pagaven?
Amb una part del que
sembraven i recollien; com
que no tenien diners li
pagaven amb una part de
la collita.
Els pagesos havien
de comprar la seva
llibertat.
Pagesos i Serfs
Alguns pagesos perdien la possessi坦 de les seves terres a canvi de protecci坦
del senyor o del rei, per la qual cosa es convertien en serfs dels senyors (reis,
nobles, clergues, o militars). Bona part dels que treballaven en el domini del
senyor pertanyien a l'estament dels serfs. La seva condici坦 era
hereditria.Tots els pagesos lliures devien al senyor tributs i prestacions en
moneda, una part de la collita i de bestiar, i de vegades, tamb辿 objectes de
producci坦 dom竪stica (articles de fusta o peces de tela).
No tots els pagesos eren serfs. Els lliures es diferenciaven, bsicament, en que
no havien de comptar amb el perm鱈s del senyor per marxar de les seves terres,
i existien petites quantitats de pagesos que no depenien en absolut dels
senyors feudals.
Serfs
Vilans
On vivien, com eren les cases?
La granja medieval on vivien els camperols depenia de les
condicions naturals de la regi坦 on es trobava. Algunes
estaven constru誰des de fusta, altres en pedra i les m辿s
senzilles, a les regions temperades, eren nom辿s de tova
( pe巽a de construcci坦, de forma semblant a un ma坦, feta
amb argila o amb fang, sovint pastat amb palla, que 辿s
assecada al sol).
El foc i la xemeneia eren el lloc m辿s important de la casa.
Els sostres de palla, els constants fums a linterior, les
filtracions daigua, lelevat perill dincendi i les inundacions
feien que aquests habitatges fossin d竪bils i es destru誰ssin
amb molta facilitat.
On vivien, com eren les cases???
A linterior hi havia pocs mobles i eren
molt senzills. La taula nera el principal i
havia de ser gran per permetre que tota
la fam鱈lia pogu辿s menjar plegada
asseguda al seu voltant.
Els armaris eren ganxos de fusta a la
paret per poder penjar la poca roba que
tenien i els objectes de cuina o altres
estris es posaven sobre prestatges.
Els llits no existien ja que habitualment
es dormia damunt palla estesa al terra
o fent servir mrfegues de palla.
Com vestien?
Els pagesos i els
artesans
portaven
cal巽ons de llana
i camisa llarga
que ells
mateixos
confeccionaven.
Si feia fred , es
posaven una
pellissa de pell
de conill i un
caputx坦
Qu竪 menjaven?
La sal era un
producte
imprescindible per
als pagesos ja que
es feia servir per a
salar aliments i
poder-los
conservar durant
molt temps .
Com salimentaven?
Lalimentaci坦 era mon嘆tona. el
menjar m辿s important era el
pa que acompanyava a la carn.
Tamb竪 menjaven ous de
corral ja que no podien
ca巽ar a les terres del
senyor. Ho acompanyaven
amb llet, formatge,
mantega i amb els
productes de lhort: cols,
mongetes, p竪sols, llenties,
naps, pomes, cireres,
prunes, maduixes i peres
que eren els productes
m辿s consumits.
Prcticament no es
menjava peix tret
dels per鱈odes en
que la religi坦
cristiana prohibia la
carn ( els divendres
de Quaresma i,
principalment, per
Setmana Santa).
I qu竪 bevien???
A les terres
mediterrnies la
beguda favorita era
el vi, mentre que al
centre i al nord
dEuropa es
preferia la cervesa.
Tamb辿 es
consumia licor
de pomes i
hidromel
(beguda
alcoh嘆lica fet
duna part de
mel i dues
daigua)
Els invents al llarg de ledat
Mitjana
Al llarg de lEdat Mitjana es van inventar instruments que
millorarien les condicions de vida al camp facilitant la feina
als pagesos: el mol鱈 daigua i de vent que evitaven grans
esfor巽os als camperols, larada de roda i de reixa
substituint la clssica arada romana, la ferradura i el jou.
Un jou 辿s una pe巽a de fusta o de ferro, m辿s o menys
corbada, amb la qual dos bous, ases,etc...s坦n units del cap o
del coll a larada o al carro.
INVENTS
Mol鱈 de vent Mol鱈 daigua Ferradura
Jou
Arada de roda Arada de reixa
Evoluci坦 al camp
A partir del segle XI, es va produir a Europa un augment de la producci坦
agr鱈cola . Les causes van ser un creixement de la poblaci坦, cosa que va
provocar un augment de les terres de conreu i unes certa pau a les lluites amb
els musulmans.
Preguntes
1. Qui eren els serfs?
2. I els vilans?
3. Digues el nom d algun invent dels que hem anomenat abans?
4. Quina beguda selaborava durant lEdat Mitjana?
5. Com eren les cases?
6. Qu竪 menjaven?
7. Quin era el producte culinari m辿s utilitzat?
8. Com vestien?
9. Us ha faltat informaci坦?
10. Que us ha semblat m辿s important?
ELABORAT PER:
Sara
Claudia
Sondous
Edat mitjana la vida en el camp

More Related Content

What's hot (20)

Treball edat mitjana
Treball edat mitjanaTreball edat mitjana
Treball edat mitjana
Laia
El feudalisme
El feudalismeEl feudalisme
El feudalisme
professor_errant
La vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjanaLa vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjana
Marigregor
Els monestirs
Els monestirsEls monestirs
Els monestirs
quim_lara
La vida en els monestirs
La vida en els monestirsLa vida en els monestirs
La vida en els monestirs
Marigregor
La vida en els castells
La vida en els castellsLa vida en els castells
La vida en els castells
Marigregor
Els monjos
Els monjosEls monjos
Els monjos
olivarciclesuperior
Cavallers
CavallersCavallers
Cavallers
olivarciclesuperior
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
Marigregor
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat MitjanaTema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Ra端l Pons Chust
Artesans
ArtesansArtesans
Artesans
olivarciclesuperior
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANAVIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
Carla
Les fonts hist嘆riques
Les fonts hist嘆riquesLes fonts hist嘆riques
Les fonts hist嘆riques
David Sancho
L'edat mitjana
L'edat mitjanaL'edat mitjana
L'edat mitjana
eplaneco7
ELS NOBLES (EDAT MITJANA)
ELS NOBLES (EDAT MITJANA)ELS NOBLES (EDAT MITJANA)
ELS NOBLES (EDAT MITJANA)
toniclar2
Art romnic i g嘆tic
Art romnic i g嘆ticArt romnic i g嘆tic
Art romnic i g嘆tic
conxa1
Tema 4 la baixa edat mitjana
Tema 4 la baixa edat mitjanaTema 4 la baixa edat mitjana
Tema 4 la baixa edat mitjana
Josep Gracia
LA VIDA A L'EDAT MITJANA
LA VIDA A L'EDAT MITJANALA VIDA A L'EDAT MITJANA
LA VIDA A L'EDAT MITJANA
Escola Santa Anna
Treball edat mitjana
Treball edat mitjanaTreball edat mitjana
Treball edat mitjana
Laia
La vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjanaLa vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjana
Marigregor
Els monestirs
Els monestirsEls monestirs
Els monestirs
quim_lara
La vida en els monestirs
La vida en els monestirsLa vida en els monestirs
La vida en els monestirs
Marigregor
La vida en els castells
La vida en els castellsLa vida en els castells
La vida en els castells
Marigregor
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
Marigregor
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat MitjanaTema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Ra端l Pons Chust
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANAVIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
Carla
Les fonts hist嘆riques
Les fonts hist嘆riquesLes fonts hist嘆riques
Les fonts hist嘆riques
David Sancho
L'edat mitjana
L'edat mitjanaL'edat mitjana
L'edat mitjana
eplaneco7
ELS NOBLES (EDAT MITJANA)
ELS NOBLES (EDAT MITJANA)ELS NOBLES (EDAT MITJANA)
ELS NOBLES (EDAT MITJANA)
toniclar2
Art romnic i g嘆tic
Art romnic i g嘆ticArt romnic i g嘆tic
Art romnic i g嘆tic
conxa1
Tema 4 la baixa edat mitjana
Tema 4 la baixa edat mitjanaTema 4 la baixa edat mitjana
Tema 4 la baixa edat mitjana
Josep Gracia

Similar to Edat mitjana la vida en el camp (20)

La vida al camp a l'edat mitjana
La vida al camp a l'edat mitjanaLa vida al camp a l'edat mitjana
La vida al camp a l'edat mitjana
dtors
EDAT MITJA / EDAD MEDIA
EDAT MITJA / EDAD MEDIAEDAT MITJA / EDAD MEDIA
EDAT MITJA / EDAD MEDIA
patriribas
La vida a l'edat mitjana
La vida a l'edat mitjanaLa vida a l'edat mitjana
La vida a l'edat mitjana
pcvcolegioaltet
Visigots
VisigotsVisigots
Visigots
jmontija
L'Edat Mitjana
L'Edat MitjanaL'Edat Mitjana
L'Edat Mitjana
primer1415
La forma de vida dels romans
La forma de vida dels romansLa forma de vida dels romans
La forma de vida dels romans
socialsjuanjo
Viatge per la hist嘆ria_4t Primria
Viatge per la hist嘆ria_4t PrimriaViatge per la hist嘆ria_4t Primria
Viatge per la hist嘆ria_4t Primria
Dolors Monn辿
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
mflore22
2. l'europa feudal
2. l'europa feudal2. l'europa feudal
2. l'europa feudal
Julia Valera
Edat mitjanaaaaa
Edat mitjanaaaaaEdat mitjanaaaaa
Edat mitjanaaaaa
LaiaAngerri
Treball edadt mitjana
Treball edadt mitjanaTreball edadt mitjana
Treball edadt mitjana
LaiaAngerri
T4 Feudalisme
T4 FeudalismeT4 Feudalisme
T4 Feudalisme
Maria Polo
Els ibers miquel avila 5e
Els ibers   miquel avila 5eEls ibers   miquel avila 5e
Els ibers miquel avila 5e
dcasadem
Historiaprat Angel Jona
Historiaprat Angel JonaHistoriaprat Angel Jona
Historiaprat Angel Jona
jgubert
Historia Prat
Historia PratHistoria Prat
Historia Prat
jgubert
La vida al camp a l'edat mitjana
La vida al camp a l'edat mitjanaLa vida al camp a l'edat mitjana
La vida al camp a l'edat mitjana
dtors
EDAT MITJA / EDAD MEDIA
EDAT MITJA / EDAD MEDIAEDAT MITJA / EDAD MEDIA
EDAT MITJA / EDAD MEDIA
patriribas
La vida a l'edat mitjana
La vida a l'edat mitjanaLa vida a l'edat mitjana
La vida a l'edat mitjana
pcvcolegioaltet
Visigots
VisigotsVisigots
Visigots
jmontija
L'Edat Mitjana
L'Edat MitjanaL'Edat Mitjana
L'Edat Mitjana
primer1415
La forma de vida dels romans
La forma de vida dels romansLa forma de vida dels romans
La forma de vida dels romans
socialsjuanjo
Viatge per la hist嘆ria_4t Primria
Viatge per la hist嘆ria_4t PrimriaViatge per la hist嘆ria_4t Primria
Viatge per la hist嘆ria_4t Primria
Dolors Monn辿
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
mflore22
2. l'europa feudal
2. l'europa feudal2. l'europa feudal
2. l'europa feudal
Julia Valera
Edat mitjanaaaaa
Edat mitjanaaaaaEdat mitjanaaaaa
Edat mitjanaaaaa
LaiaAngerri
Treball edadt mitjana
Treball edadt mitjanaTreball edadt mitjana
Treball edadt mitjana
LaiaAngerri
T4 Feudalisme
T4 FeudalismeT4 Feudalisme
T4 Feudalisme
Maria Polo
Els ibers miquel avila 5e
Els ibers   miquel avila 5eEls ibers   miquel avila 5e
Els ibers miquel avila 5e
dcasadem
Historiaprat Angel Jona
Historiaprat Angel JonaHistoriaprat Angel Jona
Historiaprat Angel Jona
jgubert
Historia Prat
Historia PratHistoria Prat
Historia Prat
jgubert

More from Marigregor (20)

Cultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjanaCultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjana
Marigregor
L'aparell digestiu
L'aparell digestiuL'aparell digestiu
L'aparell digestiu
Marigregor
La descripci坦 de persones
La descripci坦 de personesLa descripci坦 de persones
La descripci坦 de persones
Marigregor
Les plantes
Les plantesLes plantes
Les plantes
Marigregor
Els animals invertebrats
Els animals invertebratsEls animals invertebrats
Els animals invertebrats
Marigregor
Els animals invertebrats
Els animals invertebratsEls animals invertebrats
Els animals invertebrats
Marigregor
ELS RESIDUS
ELS RESIDUSELS RESIDUS
ELS RESIDUS
Marigregor
VENTS FORTS, TORNADOS,...
VENTS FORTS, TORNADOS,...VENTS FORTS, TORNADOS,...
VENTS FORTS, TORNADOS,...
Marigregor
LA CONTAMINACI
LA CONTAMINACILA CONTAMINACI
LA CONTAMINACI
Marigregor
LES INUNDACIONS
LES INUNDACIONSLES INUNDACIONS
LES INUNDACIONS
Marigregor
ELS RESIDUS
ELS RESIDUSELS RESIDUS
ELS RESIDUS
Marigregor
ELS VOLCANS
ELS VOLCANSELS VOLCANS
ELS VOLCANS
Marigregor
TSUNAMIS I TERRATRMOLS
TSUNAMIS I TERRATRMOLSTSUNAMIS I TERRATRMOLS
TSUNAMIS I TERRATRMOLS
Marigregor
INUNDACIONS I RIUADES
INUNDACIONS I RIUADESINUNDACIONS I RIUADES
INUNDACIONS I RIUADES
Marigregor
LA CONTAMINACI
LA CONTAMINACILA CONTAMINACI
LA CONTAMINACI
Marigregor
LA PRDUA DE BIODIVERSITAT
LA PRDUA DE BIODIVERSITATLA PRDUA DE BIODIVERSITAT
LA PRDUA DE BIODIVERSITAT
Marigregor
Treball biodiversitatok
Treball biodiversitatokTreball biodiversitatok
Treball biodiversitatok
Marigregor
ELS HURACANS, ELS TORNADOS...
ELS HURACANS, ELS TORNADOS...ELS HURACANS, ELS TORNADOS...
ELS HURACANS, ELS TORNADOS...
Marigregor
ELS TERRATRMOLS I ELS TSUNAMIS
ELS TERRATRMOLS I ELS TSUNAMISELS TERRATRMOLS I ELS TSUNAMIS
ELS TERRATRMOLS I ELS TSUNAMIS
Marigregor
ELS VOLCANS
ELS VOLCANSELS VOLCANS
ELS VOLCANS
Marigregor
Cultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjanaCultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjana
Marigregor
L'aparell digestiu
L'aparell digestiuL'aparell digestiu
L'aparell digestiu
Marigregor
La descripci坦 de persones
La descripci坦 de personesLa descripci坦 de persones
La descripci坦 de persones
Marigregor
Les plantes
Les plantesLes plantes
Les plantes
Marigregor
Els animals invertebrats
Els animals invertebratsEls animals invertebrats
Els animals invertebrats
Marigregor
Els animals invertebrats
Els animals invertebratsEls animals invertebrats
Els animals invertebrats
Marigregor
ELS RESIDUS
ELS RESIDUSELS RESIDUS
ELS RESIDUS
Marigregor
VENTS FORTS, TORNADOS,...
VENTS FORTS, TORNADOS,...VENTS FORTS, TORNADOS,...
VENTS FORTS, TORNADOS,...
Marigregor
LA CONTAMINACI
LA CONTAMINACILA CONTAMINACI
LA CONTAMINACI
Marigregor
LES INUNDACIONS
LES INUNDACIONSLES INUNDACIONS
LES INUNDACIONS
Marigregor
ELS RESIDUS
ELS RESIDUSELS RESIDUS
ELS RESIDUS
Marigregor
ELS VOLCANS
ELS VOLCANSELS VOLCANS
ELS VOLCANS
Marigregor
TSUNAMIS I TERRATRMOLS
TSUNAMIS I TERRATRMOLSTSUNAMIS I TERRATRMOLS
TSUNAMIS I TERRATRMOLS
Marigregor
INUNDACIONS I RIUADES
INUNDACIONS I RIUADESINUNDACIONS I RIUADES
INUNDACIONS I RIUADES
Marigregor
LA CONTAMINACI
LA CONTAMINACILA CONTAMINACI
LA CONTAMINACI
Marigregor
LA PRDUA DE BIODIVERSITAT
LA PRDUA DE BIODIVERSITATLA PRDUA DE BIODIVERSITAT
LA PRDUA DE BIODIVERSITAT
Marigregor
Treball biodiversitatok
Treball biodiversitatokTreball biodiversitatok
Treball biodiversitatok
Marigregor
ELS HURACANS, ELS TORNADOS...
ELS HURACANS, ELS TORNADOS...ELS HURACANS, ELS TORNADOS...
ELS HURACANS, ELS TORNADOS...
Marigregor
ELS TERRATRMOLS I ELS TSUNAMIS
ELS TERRATRMOLS I ELS TSUNAMISELS TERRATRMOLS I ELS TSUNAMIS
ELS TERRATRMOLS I ELS TSUNAMIS
Marigregor
ELS VOLCANS
ELS VOLCANSELS VOLCANS
ELS VOLCANS
Marigregor

Recently uploaded (10)

Miquel Desclot. Poesia educacio infantil
Miquel Desclot. Poesia educacio infantilMiquel Desclot. Poesia educacio infantil
Miquel Desclot. Poesia educacio infantil
Daira Orench
Aprendre importa - Una definici坦 i algunes estrat竪gies
Aprendre importa - Una definici坦 i algunes estrat竪giesAprendre importa - Una definici坦 i algunes estrat竪gies
Aprendre importa - Una definici坦 i algunes estrat竪gies
Sergi del Moral
renaixement pintura art segon de batxillerat.pptx
renaixement pintura art segon de batxillerat.pptxrenaixement pintura art segon de batxillerat.pptx
renaixement pintura art segon de batxillerat.pptx
Lourdes Escobar
ILPAC P5 Cin辿tica Qu鱈mica. Actividades y soluciones
ILPAC P5 Cin辿tica Qu鱈mica. Actividades y solucionesILPAC P5 Cin辿tica Qu鱈mica. Actividades y soluciones
ILPAC P5 Cin辿tica Qu鱈mica. Actividades y soluciones
jolopezpla
men炭 escola Ernest Lluch Mar巽 25 (2).pdf
men炭 escola Ernest Lluch Mar巽 25 (2).pdfmen炭 escola Ernest Lluch Mar巽 25 (2).pdf
men炭 escola Ernest Lluch Mar巽 25 (2).pdf
Ernest Lluch
Tasca 2.1 Mindfulness per adolescents(1).pptx
Tasca 2.1 Mindfulness per adolescents(1).pptxTasca 2.1 Mindfulness per adolescents(1).pptx
Tasca 2.1 Mindfulness per adolescents(1).pptx
ngelsMedinaMartin
Liquidaci坦 del pressupost 22-01-2025.pdf
Liquidaci坦 del pressupost 22-01-2025.pdfLiquidaci坦 del pressupost 22-01-2025.pdf
Liquidaci坦 del pressupost 22-01-2025.pdf
EscolaRoserCapdevila18
2. Acords Consell Escolar web 30-01-2025.docx
2. Acords Consell Escolar web 30-01-2025.docx2. Acords Consell Escolar web 30-01-2025.docx
2. Acords Consell Escolar web 30-01-2025.docx
EscolaRoserCapdevila18
3. Acords Comissi坦 Permanent web 20-02-2025.docx.pdf
3. Acords Comissi坦 Permanent web 20-02-2025.docx.pdf3. Acords Comissi坦 Permanent web 20-02-2025.docx.pdf
3. Acords Comissi坦 Permanent web 20-02-2025.docx.pdf
EscolaRoserCapdevila18
1. Acords Consell Escolar 15-10-2024
1. Acords Consell Escolar 15-10-20241. Acords Consell Escolar 15-10-2024
1. Acords Consell Escolar 15-10-2024
EscolaRoserCapdevila18
Miquel Desclot. Poesia educacio infantil
Miquel Desclot. Poesia educacio infantilMiquel Desclot. Poesia educacio infantil
Miquel Desclot. Poesia educacio infantil
Daira Orench
Aprendre importa - Una definici坦 i algunes estrat竪gies
Aprendre importa - Una definici坦 i algunes estrat竪giesAprendre importa - Una definici坦 i algunes estrat竪gies
Aprendre importa - Una definici坦 i algunes estrat竪gies
Sergi del Moral
renaixement pintura art segon de batxillerat.pptx
renaixement pintura art segon de batxillerat.pptxrenaixement pintura art segon de batxillerat.pptx
renaixement pintura art segon de batxillerat.pptx
Lourdes Escobar
ILPAC P5 Cin辿tica Qu鱈mica. Actividades y soluciones
ILPAC P5 Cin辿tica Qu鱈mica. Actividades y solucionesILPAC P5 Cin辿tica Qu鱈mica. Actividades y soluciones
ILPAC P5 Cin辿tica Qu鱈mica. Actividades y soluciones
jolopezpla
men炭 escola Ernest Lluch Mar巽 25 (2).pdf
men炭 escola Ernest Lluch Mar巽 25 (2).pdfmen炭 escola Ernest Lluch Mar巽 25 (2).pdf
men炭 escola Ernest Lluch Mar巽 25 (2).pdf
Ernest Lluch
Tasca 2.1 Mindfulness per adolescents(1).pptx
Tasca 2.1 Mindfulness per adolescents(1).pptxTasca 2.1 Mindfulness per adolescents(1).pptx
Tasca 2.1 Mindfulness per adolescents(1).pptx
ngelsMedinaMartin
Liquidaci坦 del pressupost 22-01-2025.pdf
Liquidaci坦 del pressupost 22-01-2025.pdfLiquidaci坦 del pressupost 22-01-2025.pdf
Liquidaci坦 del pressupost 22-01-2025.pdf
EscolaRoserCapdevila18
2. Acords Consell Escolar web 30-01-2025.docx
2. Acords Consell Escolar web 30-01-2025.docx2. Acords Consell Escolar web 30-01-2025.docx
2. Acords Consell Escolar web 30-01-2025.docx
EscolaRoserCapdevila18
3. Acords Comissi坦 Permanent web 20-02-2025.docx.pdf
3. Acords Comissi坦 Permanent web 20-02-2025.docx.pdf3. Acords Comissi坦 Permanent web 20-02-2025.docx.pdf
3. Acords Comissi坦 Permanent web 20-02-2025.docx.pdf
EscolaRoserCapdevila18
1. Acords Consell Escolar 15-10-2024
1. Acords Consell Escolar 15-10-20241. Acords Consell Escolar 15-10-2024
1. Acords Consell Escolar 15-10-2024
EscolaRoserCapdevila18

Edat mitjana la vida en el camp

  • 1. LA VIDA EN EL CAMP
  • 2. La vida dels pagesos La vida de la pagesia era molt pobra i subsistien tot canviant als mercats els productes de la terra per altres aliments o roba. Alguns pagesos eren propietaris de la terra que cultivaven i la podien deixar en her竪ncia als seus fills, per嘆 les epid竪mies i les guerres van obligar la majoria a passar al vassallatge dun senyor feudal o de labat dun monestir.
  • 3. La vida en el camp Al comen巽ar lEdat Mitjana la gent va abandonar les ciutats per anar al camp, on pensaven que estarien m辿s segurs. El treball al camp era molt dur. Tota la fam鱈lia, fins i tot els m辿s vells, treballaven de sol a sol. Per treballar els camps feien servir eines molt rudimentries, la majoria de fusta.
  • 4. TIPUS DE PAGESOS Hi havia dos tipus de pagesos :els vilans i els serfs SERFS VILANS Els serfs no eren lliures pertanyien al senyor feudal, des del seu naixement. No tenien llibertat per contraure matrimoni. Treballaven molt per donar als seus fills una her竪ncia. Els vilans eren lliures i treballaven en les terres del senyor feudal. Amb qu竪 li pagaven? Amb una part del que sembraven i recollien; com que no tenien diners li pagaven amb una part de la collita. Els pagesos havien de comprar la seva llibertat.
  • 5. Pagesos i Serfs Alguns pagesos perdien la possessi坦 de les seves terres a canvi de protecci坦 del senyor o del rei, per la qual cosa es convertien en serfs dels senyors (reis, nobles, clergues, o militars). Bona part dels que treballaven en el domini del senyor pertanyien a l'estament dels serfs. La seva condici坦 era hereditria.Tots els pagesos lliures devien al senyor tributs i prestacions en moneda, una part de la collita i de bestiar, i de vegades, tamb辿 objectes de producci坦 dom竪stica (articles de fusta o peces de tela). No tots els pagesos eren serfs. Els lliures es diferenciaven, bsicament, en que no havien de comptar amb el perm鱈s del senyor per marxar de les seves terres, i existien petites quantitats de pagesos que no depenien en absolut dels senyors feudals.
  • 8. On vivien, com eren les cases? La granja medieval on vivien els camperols depenia de les condicions naturals de la regi坦 on es trobava. Algunes estaven constru誰des de fusta, altres en pedra i les m辿s senzilles, a les regions temperades, eren nom辿s de tova ( pe巽a de construcci坦, de forma semblant a un ma坦, feta amb argila o amb fang, sovint pastat amb palla, que 辿s assecada al sol). El foc i la xemeneia eren el lloc m辿s important de la casa. Els sostres de palla, els constants fums a linterior, les filtracions daigua, lelevat perill dincendi i les inundacions feien que aquests habitatges fossin d竪bils i es destru誰ssin amb molta facilitat.
  • 9. On vivien, com eren les cases??? A linterior hi havia pocs mobles i eren molt senzills. La taula nera el principal i havia de ser gran per permetre que tota la fam鱈lia pogu辿s menjar plegada asseguda al seu voltant. Els armaris eren ganxos de fusta a la paret per poder penjar la poca roba que tenien i els objectes de cuina o altres estris es posaven sobre prestatges. Els llits no existien ja que habitualment es dormia damunt palla estesa al terra o fent servir mrfegues de palla.
  • 10. Com vestien? Els pagesos i els artesans portaven cal巽ons de llana i camisa llarga que ells mateixos confeccionaven. Si feia fred , es posaven una pellissa de pell de conill i un caputx坦
  • 11. Qu竪 menjaven? La sal era un producte imprescindible per als pagesos ja que es feia servir per a salar aliments i poder-los conservar durant molt temps .
  • 12. Com salimentaven? Lalimentaci坦 era mon嘆tona. el menjar m辿s important era el pa que acompanyava a la carn. Tamb竪 menjaven ous de corral ja que no podien ca巽ar a les terres del senyor. Ho acompanyaven amb llet, formatge, mantega i amb els productes de lhort: cols, mongetes, p竪sols, llenties, naps, pomes, cireres, prunes, maduixes i peres que eren els productes m辿s consumits. Prcticament no es menjava peix tret dels per鱈odes en que la religi坦 cristiana prohibia la carn ( els divendres de Quaresma i, principalment, per Setmana Santa).
  • 13. I qu竪 bevien??? A les terres mediterrnies la beguda favorita era el vi, mentre que al centre i al nord dEuropa es preferia la cervesa. Tamb辿 es consumia licor de pomes i hidromel (beguda alcoh嘆lica fet duna part de mel i dues daigua)
  • 14. Els invents al llarg de ledat Mitjana Al llarg de lEdat Mitjana es van inventar instruments que millorarien les condicions de vida al camp facilitant la feina als pagesos: el mol鱈 daigua i de vent que evitaven grans esfor巽os als camperols, larada de roda i de reixa substituint la clssica arada romana, la ferradura i el jou. Un jou 辿s una pe巽a de fusta o de ferro, m辿s o menys corbada, amb la qual dos bous, ases,etc...s坦n units del cap o del coll a larada o al carro.
  • 15. INVENTS Mol鱈 de vent Mol鱈 daigua Ferradura Jou Arada de roda Arada de reixa
  • 16. Evoluci坦 al camp A partir del segle XI, es va produir a Europa un augment de la producci坦 agr鱈cola . Les causes van ser un creixement de la poblaci坦, cosa que va provocar un augment de les terres de conreu i unes certa pau a les lluites amb els musulmans.
  • 17. Preguntes 1. Qui eren els serfs? 2. I els vilans? 3. Digues el nom d algun invent dels que hem anomenat abans? 4. Quina beguda selaborava durant lEdat Mitjana? 5. Com eren les cases? 6. Qu竪 menjaven? 7. Quin era el producte culinari m辿s utilitzat?
  • 18. 8. Com vestien? 9. Us ha faltat informaci坦? 10. Que us ha semblat m辿s important?

Editor's Notes

  • #6: hola sara ya te has estudiado lo que dras