More Related Content
What's hot (19)
Similar to Art romànic europeu (20)
More from benienge (20)
Art romànic europeu
- 2. Context social i econòmic. ➢És un art desenvolupat a l’edat mitjana. ( sV- s XV). ➢L’edat mitjana comença després de la desaparició de l’Imperi Romà d’Occident a l’any 476 d C. ➢Les invasions germàniques van provocar la desaparició de la vida urbana i del comerç. ➢La gent es va refugiar al camp on va rebre la protecció dels nobles o senyors feudals. ➢Les terres que un senyor feudal dominava des del seu castell constituïen el feu.
- 3. Context polític. •Es crearen diferents regnes, però cap rei va poder controlar i exercir la sobirania sobre aquests . •El poder estava en mans dels senyors feudals.
- 4. Context polític. •Malgrat aquesta disgregació del poder polític, a finals del segle VIII, un rei franc, Carles el Gran o Carlemany va reunir sota els seu domini quasi totes les terres d’Occident i en l’any 800 va recuperar el títol d’Emperador. No obstant, a la mort del seu fill, l’Imperi de nou es va desintegrar i el feud
- 5. ➢Es perd el record de les obres filosòfiques, literàries i científiques del món clàssic: grec i romà. ➢La religió d’Europa Occidental en l’edat mitjana és el CRISTIANISME. ➢El bisbe de Roma es converteix en el cap de tot els clergues. Aspirara a dirigir la cristiandat. ➢El clergat es divideix entre: ➢Clergat secular. Bisbes i sacerdots ➢Clergat regular. Membres d’ordres religioses que s’apartaven del món per viure en comunitat, dedicats a obtindre la salvació per mitjà de la renúncia i la oració. ➔Destaca l’ordre de SAN BENET o « SAN BENITO» , fundador dels benedictins (s VI) que tenien que fer tres vots: obediència, pobresa, castedat. Context cultural i religiós.
- 6. Context cultural i religiós. ➢L’Església és la dipositària de la cultura en l’edat mitjana. ➢Per tant, la mentalitat medieval és Teocèntrica. Tot gira al voltant de la salvació després de la mort. ➢Aquesta vida és un trànsit. L’objectiu del cristià es salvar-se i no condemnar-se. ➢Solament a través dels rituals establerts per l’Església el cristià pot assolir la salvació. ➢El pelegrinatge a llocs sagrats serà també una via per fer mèrits espirituals. ➢Conseqüència: l’art medieval estarà supeditat a la nova ètica i la nova estètica exigides pel cristianisme.
- 7. L’ART ROMÀNIC Localització: Europa Occidental. Cronologia: Segles XI i XII. Origen del nom: Va rebre aquesta denominació en el segle XIX.
- 8. ORÍGENS DEL ROMÀNIC ARQUITECTURA ➢El romànic és el resultat de l’evolució de diferents tradicions: ➢la tradició arquitectònica romana. ➢les tradicions arquitectòniques dels diferents pobles germànics que anirien evolucionant. ➢Abans del segle XI constituirien els estils prerromànics. ➢ESCULTURA I PINTURA ➢Art paleocristià. ➢Art bizantí.
- 9. Exemple: Estils preromànics a la Península Ibèrica. Església visigòtica de S Segle VII.
- 10. SAN JUÁN DE Ñ.
- 12. SANTA MARIA DEL NARANCO. ART ASTURIÀ. S IX.
- 13. ART MOÇARAB: San Miguel de la Escalada. S. X. Província de Lleó. S. X.
- 14. Què factors contribuirien a la formació d’un estil relativament uniform a principis del segle XI?1)La reforma monàstica dels benedictins feta en l’abadia de Cluny o reforma cluniacense. Els nous monestirs de la ordre reformada seguiren el model de Cluny. 2)La generalització de peregrinacions a Roma o a Santiago de Compostel·la. Es va crear un model d’església de pelegrinatge. 3)El treball de quadrilles de constructors o francmaçons, a través d’Europa.
- 15. Cluny va ser una abadia benedictina En la construcció del monestir van s
- 17. Abadia de Cluny.
- 18. El ROMÀNIC A LA PENÍNSULA IBÈRICA
- 19. EXPANSIÓ DE LES FORMES DEL ROMÀNIC PER LES RUTES DE PELEGRINATG
- 21. Arquitectura. CENTRES DE DESENVOLUPAMENT INICIAL DEL ROMÀNIC.
- 27. VOLTA DE CANÒ AMB ARC FAIXONS
- 28. VOLTA D’ARESTA
- 32. ARC SEMICIRCULAR O DE MIG PU
- 35. TIMPÀTIMPÀ ARQUIVOLTES LLINDA TRENCALLUM O MAINELL MUNTANTS
- 37. Basilical
- 38. PLANTA DE CREU LLATINAAMB DESENVOLUPAMENT D’UN TRANSSEPTE.
- 39. PLANTA DE CREU LLATINA. ESGLÉSIES DE PELEGRINATGE.
- 40. Planta de Creu Grega.
- 41. Planta poligonal. ESGLÉSIA D’EUNATE (NAVARRA)
- 42. EXEMPLES DE TEMPLES ROMÀNICS I DELS SEUS ELEMENTS CONSTRUCTIUS
- 43. SAN MARTÍ DE FROMISTA ( Palencia)
- 44. PLANTA BASILICAL AMB CAPÇALERA DE TRES ABSIS
- 57. VISTA INTERIOR DE SAN MARTÍ DE FROMISTA ABSIS ABSIS ABSIS CÚPULA DE QUART D’ESFERA CIMBORI TROMPES
- 59. PETXINES
- 60. CIMBORI OCTOGONAL. VISTA EXTERIOR
- 61. “C”
- 63. Esglésies amb planta de creu llatina
- 64. SANT VICENT DE CARDONA EVOLUCIÓ DE LA PLANTA BASILICAL A LA PLANTA DE CREU LLAT
- 65. Esglésies o Catedrals de pelegrinatge.
- 71. ABSIDIOLES
- 73. GIROLA DE LA CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
- 74. ALÇAT TÍPIC D’UNA ESGLÉSIA DE PELEGRINATGE TRIBUNA TRIBUNA TRIFORI
- 76. CONTRAFORTS
- 79. DECORACIÓ EXTERIOR AMB COLUMNES ADOSSADES.
- 80. DECORACIÓ EXTERIOR BANDES LLOMBARDES ARCS CECS O LLOMBARDS
- 81. TAQUEADO JAQUES
- 82. ESPADANYA
- 88. EL ROMÀNIC EN LA PENÍNSULA IBÈRICA
- 89. CATALUNYA
- 90. MONESTIR DE SANT PERE DE RODES.
- 91. SANT VICENT DE CARDONA
- 92. SANT VICENT DE CARDONA
- 93. SANT VICENT DE CA
- 94. SANT CLIMENT DE մÜ
- 96. SANTA MARIA DE մÜ
- 97. SANTA MARIA DE մÜ
- 100. SANTA MARIA DE MERITXELL. ANDORRA
- 101. LA SEU D’URGELL
- 103. CATEDRAL DE LA SEU D’URGELL
- 106. MONESTIR DE RIPOLL
- 109. PORTALADA DEL MONESTIR DE RIPOLL
- 111. 鴡.
- 112. CATEDRAL DE JACA.
- 113. MONESTIR DE SAN JUAN DE LA PENYA
- 115. Castella i Lleó.
- 122. La catedral de Santiago de Compostel·la.
- 124. Façana del OBRADOIRO. S XVIII. ART BARROC.
- 126. NAU CENTRAL
- 127. TRIFORI I TRIBUNA S PILAR CRUCIFORME ARCS PERALTATS
- 128. VOLTA D’ARESTA EN LES NAUS
- 137. PÒRTIC DE LA ҳÒ
- 138. Altres monuments
- 141. CLAUSTRE
- 142. GALERIA INFERIOR DEL CLAUSTRE.
- 143. ROMÁNICO EN EUROPA NORTE DE ITALIA: LOMBARDIA
- 144. EL ROMÀNIC A EUROPA ABADIA O MONESTIR DE C
- 145. VISTA ACTUAL DE L’ABADIA DE CL
- 148. MONESTIR DE LA MADELEINE EN VEZELAY
- 149. SANTA FE DE CONQUES
- 152. SAN SERNÍ DE TOULOUSE.
- 155. PLANTA DE SANT SERNÍ DE TOULOUSE
- 159. SAINT FRONT DE PERIGUEUX
- 169. SAN TRÒFIMO DE ARLES
- 176. SANT GUILLES SUR GARD
- 178. Església normanda
- 179. CATEDRAL
- 180. CATEDRAL DE SPIRA. ALEMANYA
- 185. CATEDRAL DE WORMS
- 186. Abadia de Maria Laach
- 187. À
- 188. SAN AMBROSIO DE ѱÀ
- 189. SAN MIGUEL DE PAVIA
- 190. CATEDRAL DE ANCONA
- 191. SAN ZENON DE VERONA
- 192. CATEDRAL DE PARMA
- 193. SAN MIQUEL EN LUCCA
- 194. CATEDRAL, BABTISTERI I TORRE DE PISA ( TOSCANA)
- 208. SAN MARCOS EN շÈ
- 217. ESCULTURA ROMÀNICA
- 228. Fila 1 Fila 2 Fila 3 Fila 4 0 2 4 6 8 10 12 Columna 1 Columna 2 Columna 3
- 241. IGLESIA DE SAN MARTIN DE TUDELA
- 242. ARLES
- 250. DUDA DE SANTO հÁ.
- 270. PINTURA Pintura mural en Catalunya.
- 271. PANTOCRATOR DE SANT CLIMENT DE մÜ
- 272. VERGE DE SANTA MARIA DE մÜ.
- 273. Pintura Pintura mural en Castella i Lleó:
- 274. PANTEÓ DE SAN ISIDOR DE LLEÓ
- 280. FRECS DE L’ANUNCIACIÓ ALS PASTORS
- 281. PINTURES MURALS DE L’ESGLÉSIA DE LA VERA CRUZ DE M
- 282. Pintura sobre taula: frontals. Tècnica del tremp.
- 286. Miniatures