�ݺ�ߣ

Criteris per a valorar les obres de literatura infantil y juvenil
Anàlisi del conte De cotó de fluix, de Jeanne Willis
1. Tema i tractament:
Es tracta dún tema divertit, que interessa el lector ja que molts délls poden sentir-se
identificats amb el protagonista de la història.
Com que es tracta dúna frase feta que s´ha convertit en realitat (el xiquet viu entre cotó
fluix), és imaginari, però representa de manera simbòlica una realitat exagerada per a facilitar la
comprensió.
Suscita la reflexió tant als nens lectors com als pares o mestres que actuen com a
mediadors, que poden sentir-se identificats amb el protagonista o amb la seua mare. Dona molt
de joc perquè els nens expressen si es senten com en Ton, o que proposen altres situacions de
perill mentre que en Ton estava embolicat de cotó fluix.
2. Llenguatge:
És un llenguatge fàcilment comprensible, que pertany a la vida quotidiana. Com que les
imatges i el text descriuen molt bé la situació, no es dona a peu a diferents interpretacions, ja
que s'entén clarament allò que vol transmetre el conte.
Suscita el lector empatia, ja que pretén que es puga sentir identificat amb els sentiments
dén Ton per ser gran com els seus germans. També es transmet com d'incomprès es sent en
Ton cap aquesta situació.
Dins la ficció de l'argument i dels ratolins que parlen hi apareixen escenaris reals amb
objectes quotidians que l'apropen a la realitat.
Com ja he esmentat abans, el significat del conte és molt literal i no conta informació
entre línies. Tampoc dona molt de joc, ritme o musicalitat.
El text està escrit en lletra d'impremta amb majúscules, probablement per estar dirigit a
primers lectors que coneixen millors les majúscules que les minúscules. És interessant com
láutor augmenta la grandària dúna única paraula en tot el text, GRAN, que és com en Ton es
vol fer, pel que lluitarà al voltant de la història. Comencen a incloure´s els primers diàlegs, que
donen riquesa a la narració.
3. Estructura:
S'adequa a lédat compresa entre 3 i 6 anys. Crec que enganxa el lector perquè es sent
identificat amb les emocions dén Ton i ganes per conèixer món. En aquest moment, els nens,
dins létapa preoperacional de Piaget comencen a desfer-se de légocentrisme que els envoltava
i se nádonen de que hi ha un ampli món per explorar, encara que a vegades les mares per sobre
protecció no els deixen experimentar tant com els agradaria.
El principi del relat planteja el conflicte que té en Ton com a germà xicotet dúna
família de ratolins que el protegeix molt, al contrari que als seus germans, als qui en Ton es vol
parèixer. El fet que després de viure totes les aventures es faça una recopilació breu de les
mateixes ajuda el lector a ordenar-les i establir connexió entre elles. També permet que ells a
soles tracten dénrecordar-se de tot allò que ha viscut en ton i tracten désmentar-lo en ordre.
El final del text dona sentit a la història, i compleix amb les expectatives del lector, ja
que volen que el ratolí puga eixir al món i viure tot allò que espanta sa mare. No obstant això,
encara que el principal missatge que láutor vol transmetre és que no hem de protegir tant les
coses ni deixar de conèixer-les per por a resultar ferits, es podrien deduir altres idees no tan
positives, com és per exemple que no hem dánar amb cura perquè igualment sempre estarem en

perill. És per això que el mediador serà molt important per establir els missatges correctes i
analitzar-los amb ells.
4. Narrador:
Es tracta dún narrador omniscient que no participa en el desenvolupament de la
història.
5. Personatges:
Els personatges són animats, és a dir, ratolins que parlen i actuen com si foren persones.
En Ton, el protagonista, representa els nens en les edats dels destinataris en què acaben de
descobrir el món que els envolta els agrada experimentar amb ell, conèixer-lo, descobrir els
seus límits. La mare simbolitza qualsevol mare que es preocupa, a voltes en excés, de la
seguretat i del benestar del seu fill i és capaç démbolicar-lo entre cotó fluix de manera literal
per a protegir-lo.
6. Època:
En Ton viu en una època en què tots els seues germans ja son majors i poden córrer més
riscs que ells. És per això que en Ton vol assemblar-se als seus germans, ser gran, fort i valent,
per a poder fer les mateixes coses. El seu comportament es veu justificat per aquesta època que
viu.
La mare, en ser en Ton el seu últim fill, vol gaudir massa déll, probablement per això el
protegeix més que als altres. Tanmateix, com que ja ha tingut més fills hauria de tenir més
experiència i confiar més en les capacitats dén Ton.
7. Temps:
El narrador fa referència al pas del temps quan conta què ocorre a cada estació de lány
(quan va arribar l´hivern...). Els elements de les imatges també caracteritzen léstació de lány
en què ocorre lácció: la neu, les castanyes, el sol.... Dáquesta manera la lectura adquireix sentit
i lárgument séstructura amb més facilitat.
8. Espai:
Els escenaris que visita en Ton són molt rellevants en la història, ja que el que vol és
poder visitar espais oberts, la natura amb els seus germans. En un principi es veu com en Ton
només pot eixir al carrer acompanyat amb la seua mare qui li controla tots els moviments, la
resta del temps és a casa. Quan ja està embolicat de cotó fluix es veu com en Ton visita la neu,
un llac, i un prat, que representen la seua llibertat i el perill que pateix al mateix temps.
9. Il·lustracions:
Les imatges són molt divertides, transmeten el lector les ganes de moure`s, jugar i
descobrir coses noves. La seua funció és donar suport visual al text, ja que es complementen
amb la informació que aquest dona.
Una qualitat de les imatges és que el fet de que no estiguen emmarcades i que en
algunes pàgines estiguen desordenades (no tenen una distribució regular) dona sensació de
moviment, es representa molt bé la inquietud del protagonista. La majoria de les imatges
pareixen haver sigut fetes amb aquarel·les, fet que explica que molts colors estiguen difuminats
i no siguen molt vius (també serveix per crear ombres, moviment). L´ús dels colors tracta
d'assemblar-se a la realitat.

Només reforcen la noció del temps quanta léstació de lány, mitjançant la representació
dóbjectes característics, ja que no apareixen dibuixats els sol o la lluna, que indiquen si és de
dia o de nit.
Tots els ratolins porten robes típiques de les seues edats i sexes (nens, nenes, adults i
ancians). Tanmateix, trobe a faltar trets facials que expressen emocions, perquè pareix que tots
estiguen somrient i no ocorre així: no es detecta la cara de preocupació de la mare ni
l'avorriment dén Toc.
Els dibuixos ocupen una part proporcionada quant a léspai, no hi ha elements que
sobreisquen, tots estan cohesionats homogèniament. Quant a la perspectiva, el lector es situa
com a lélement central del conte, enmig dels dibuixos.
Es pot detectar com la llibertat dels traços vol transmetre el moviment i la diversió dén
Ton en les aventures que viu durant el conte, que pretén transmetre eixe mateix desig pel
moviment i descobriment al lector.
10. Format, disseny i impressió:
La cobertura atrau, permet el lector crear expectatives sobre l'argument del llibre, i
conté informació sobre láutor, il·lustrador i editorial.
En la contracoberta no hi ha cap informació sobre el llibre, només el dinosaure que
pertany al logo de léditorial (llibresaure).
La contraportada té valor narratiu, ja que ofereix el lector un breu resum sobre
lárgument del conte per a donar-li una idea global del llibre i així animar-lo a llegir-lo complet
per a descobrir què li passa a en Ton.
El format del conte afavoreix que la posició del text i de la imatge es puguen combinar
segons léscena, col·locat de manera heterogènia e irregular (el text cada pàgina està en un lloc,
entre dibuixos...). Siga com siga, el text sempre ocupa menys espai que les il·lustracions.
La qualitat de la tècnica plàstica utilitzada (aquarl·les) és molt adequada per a expressar
el lector la llibertat de moviments, l'amplitud dels espais, el desig per moure´s. No es troben
delimitats, fet que expressa més llibertat, continuïtat dels dibuixos.
La portada del conte és de cartó, amb les pàgines fetes amb fulls més rígids dels
habituals, que permet que siga resistent i no es trenquen amb facilitat. És un format còmode per
a la manipulació i lectura pròpia dels nens.
Pel que fa a la grandària de la lletra, és mitjana, per tant jo hauria proposat que fora un
poquet més gran, però el que vol láutor és que la lletra no ocupe molt déspai per a no llevar-li
importància a la imatge, per això és xicotet. No obstant, com és majúscula es veu sense
problemes.
11. Text: intertextualitat:
No hi ha citacions.
12. Edició:
No hi apareixen pròlegs, glossaris ni notes a peu de pàgina, probablement per la
senzillesa del relat (vocabulari quotidià amb sintaxi molt simple)i per estar destinada a primers
lectors.
Com que no és una adaptació a cap conte no hi ha referència als textos originals.

13. Comentari valoratiu:
El que més mágrada del conte es que fa dúna situació real, que tothom hem viscut en
la seus infantesa, una historia imaginària aplicant al peu de la lletra allò que diu la frase feta: en
Ton era un ratolí que va nàixer entre cotó de fluix. Les il·lustracions son molt atractives i
adequades, perquè expressen els moviment, i fan molt més real el relat especialment aquest que
vol transmetre les inquietuds del ratolí i estimular el lector per a conèixer el context que
lénvolta.
Se la recomanaria a tot el públic infantil i a qualsevol persona que estime i valore la
literatura infantil com a gènere amb qualitats pròpies.

�ݺ�ߣ

Criteris ressenya

Recommended

More Related Content

What's hot (16)

Viewers also liked (20)

Similar to Criteris ressenya (20)

Criteris ressenya