More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (20)
Similar to Les tipologies textuals (20)
Les tipologies textuals
- 1. Les tipologies textuals El text narratiu
- 2. Introducci¨® Conceptes pr¨¨vis G¨¨nere textual: textos que presenten un seguit de caracter¨ªstiques formals determinades segons la seva finalitat. El concepte de tipus de text es basa en la funci¨® o intenci¨® comunicativa dels interlocutors (emisor i receptor). L' adequaci¨® ¨¦s la propietat que tenen els textos d'adaptar-se al context comunicatiu. Segons la tipologita del text s'utilitzen diferents registres : est¨¤ndar, col¡¤loquial, vulgar, cult, etc.
- 3. 1. Intenci¨® comunicativa La finalitat dels textos narratius, la intenci¨® comunicativa ¨¦s la de narrar, contar un seguit de fets i accions reals o fict¨ªcies mitjan?ant diferents canals: oral, escrit, etc. segons el context, ¨¦s a dir, si l'emisor i el receptor comparteixen espai i temps (oral), o no (escrit).
- 4. 2.Funci¨® del llenguatge predominant La funci¨® predominant del llenguatge en un text narratiu ¨¦s establir, mantenir o interrompre el contacte entre els interlocutors i assegurar el bon funcionament del canal de comunicaci¨®. En un text narratiu, sol predominar l'actitud objectiva, encara que es poden identificar diferents disposicions, pel que podem distingir tipus de narrador: ¡¤ Narrador omniscient: El narrador actua amb un coneixement absolut: sentiments, pensaments, esdeveniments, situacions... Presenta als personatges en tercera persona i descriu tot el que aquests veuen, escolten, senten... i fins i tot circumst¨¤ncies en les quals no hi ha present cap personatge. El narrador pot prendre una actitud objectiva o subjectiva.
- 5. ¡¤ Narrador objectiu: El narrador procedeix com si observ¨¦s els fets, ajustant-se a aquests com un observador imparcial. No pot endinsar-se en el m¨®n interior dels seus personatges. ¡¤ Narrador testimoni: ?s un personatge secundari o un testimoni dels fets que no participa directament en l'acci¨®. Utilitza la primera persona en combinaci¨® amb la tercera. ¡¤ Narrador protagonista: El personatge central, en primera persona, conta la seva pr¨°pia hist¨°ria. Poden coincidir l'autor i el narrador (autobiografia).
- 6. 3. L¡¯estructura del text narrratiu Podem distingir quatre parts presents en tots els textos narratius: 1. Plantejament ?s la part inicial del relat -> Es presenta el tema, els personatges, les propietats del temps i del lloc. 2. Nus Es produeix una complicaci¨® que modifica l'estat que s¡¯ha explicat al plantejament i desencadena el relat. 3. Cl¨ªmax ?s el moment m¨¦s excitant de la succesi¨® de fets que constitueixen la trama -> Punt ¨¤lgid. 4. Desenlla? ?s la part final del relat on desencadenen els fets.
- 7. 4. Tipus de textos il¡¤lustratius Conte:
- 8. Narraci¨® escrita en prosa generalment breu. Poden ser tan de car¨¤cter fictici o real. Presenta una major concentraci¨® narrativa i intensitat que la novel¡¤la. Novel¡¤la:
- 9. Narraci¨® extensa generalment en prosa que explica una hist¨°ria real o fict¨ªcia.
- 10. Cr¨°nica : Text narratiu caracteritzat pel coneixement directe que l¡¯emissor t¨¦ dels fets narrats.Respecta l¡¯ordre cronol¨°gic dels esdeveniments.
- 11. Faula: Composici¨® breu en vers o en prosa. Els protagonistes s¨®n animals o ¨¦ssers inanimats. Els fets comporten un ensenyament exemplar. Llegenda: Es tracta d'una narraci¨® de car¨¤cter popular . Cont¨¦ un nucli tem¨¤tic de tradici¨® hist¨°rica (generalment reinterpretat per la imaginaci¨®). Rondalla: Tipus de narraci¨® popular que combina elements fant¨¤stics amb reals. T¨¦ una finalitat moralitzadora
- 12. 5. Trets estil¨ªstics 5.1. ESTIL Hi ha tres estils diferents en la manera de combinar els processos narratius, ens trobem amb: Estil directe: ? la veu d'un personatge apareix reprodu?da directament en el text sense la mediaci¨® d'un narrador.
- 13. Estil indirecte: ? la veu d'un personatge apareix en el text reprodu?da per la mediaci¨® d'un narrador que l'explica.
- 14. Estil indirecte lliure : la veu d'un personatge apareix en el text inserida en el discurs del narrador, que li cedeix la paraula indirectament.
- 15. 5.2. TEMPS El text narratiu pot ser el relat del passat, el present o el futur, tot i aix¨°, el temps caracter¨ªstic de la narrativa ¨¦s el passat, pel fet que aix¨ª se subratlla la dist¨¤ncia entre el moment de la narraci¨® i els fets relatats. Els temps verbals que predominen en el relat seran -> els passats.
- 16. 5.3. ESTRUCTURES ORACIONALS Les oracions tendeixen a la complexitat. Volen expressar molts sentiments o fets. 5.4. CATEGORIES GRAMATICALS Abunda en les frases la presencia de noms i pronoms, verbs i adjectius (aquests ¨²ltims s¨®n menys abundants, per¨° els trobarem en les seq¨¹¨¨ncies descriptives de la narraci¨®).
- 17. 5.5. CONNECTORS I MARCADORS S'utilitzen segons l¡¯estructura de les parts de la narraci¨®: Plantejament : connectors temporals i descriptius. Nus i cl¨ªmax : connectors temporals, causals i consecutius Desenlla? : connectors que indiquen espai i els organitzadors discursius d'ordre.
- 18. 6. Exemples concrets o seq¨¹¨¨ncies textuals de la narrativa Exemple 1. Estructura. El conte (adaptaci¨®). Aix¨° era i no era una princesa que vivia molt feli? i tranquil.la (plantejament). Un dia es va trobar un gripau molt lleig que li va demanar un bes per a trencar el malefici que l¡¯havia convertit en aix¨° precisament, en gripau (nus). A la princesa, li feia un poc de f¨¤stic i no se n¡¯acabava de refiar. Li va dir que s¡¯ho havia de pensar. Finalment, es va decidir, el va besar (cl¨ªmax) i el gripau es transform¨¤ en un pr¨ªncep d¡¯all¨° m¨¦s ben plantat, que li va demanar de casar-se amb ella. I aix¨ª ho van fer i van viure feli?os (desenlla?). Conte popular (adaptaci¨®). El pr¨ªncep blau .
- 19. Exemple 2. Trets estil¨ªstics. El conte (fragment). Mentrestant, un ca?ador que havia vist com el llop entrava a casa de l' ¨¤via , i creient endevinar les males intencions , va decidir donar una ullada per a veure si tot anava b¨¦ a casa de l' ¨¤via . Va demanar ajut a un segador i tots dos junts arribaren al lloc . Van veure que la porta de la casa estava oberta i el llop tombat al llit , dormint de tant tip com estava . El ca?ador tragu¨¦ el seu ganivet i va obrir el ventre del llop . L' ¨¤via i la Caputxeta estaven all¨¤, vives! Per a castigar al llop malvat, el ca?ador li va omplir el ventre de pedres i despr¨¦s el va tornar a tancar . Quan el llop va despertar del seu son , va sentir molt¨ªssima set i es va dirigir a un estanc pr¨°xim per beure . Com que les pedres pesaven molt, va caure a l' estany de cop i es va ofegar . Conte popular. La caputxeta vermella substantius verbs
- 20. Exemple 3. Trets estil¨ªstics i funci¨® del llenguatge predominant. Novel¡¤la (fragment). Encara se sentia m¨¦s fora de lloc a casa del que sempre s¡¯havia sentit. La Tawny seia a la sala d¡¯estar amb cara de pomes agres. - Almenys ja no pateix ¨C repetia sense parar-. Ara ¨¦s amb el Senyor. El pare es tancava a l¡¯habitaci¨® del Nathan i jeia al llit. Ella es quedava fora, sola amb els seus sentiments, amb la pena. - Vine al Vineyard amb mi- li va proposar la Caitlin. La Vix va fer que no amb el cap. - Nom¨¦s queda una setmana de vacances. Et far¨¤ b¨¦. Tot i que la Vix tenia moltes ganes de veure el Bru perqu¨¨ ell l¡¯abrac¨¦s i apartar aquests pensaments. ? Quina mena de d¨¦u la castigaria amb la mort del Nathan perqu¨¨ feia l¡¯amor amb alg¨² que estimava? ?
- 21. la consol¨¦s, se sentia molt culpable per estar fent l¡¯amor mentre el Nathan s¡¯estava morint. Fins i tot li va passar pel cap que all¨° era un c¨¤stig per gaudir del sexe, per desafiar la seva mare. Va intentar apartar aquests pensaments. ? Quina mena de d¨¦u la castigaria amb la mort del Nathan perqu¨¨ feia l¡¯amor amb alg¨² que estimava? Blume,Judy. Germanes d¡¯estiu. - C onnectors i marcadors. - Estil indirecte lliure. - Narrador omniscient (tercera persona singular). - Veiem com les frases tendeixen a la complexitat.
- 22. 7. Recursos electr¨°nics http://www.xtec.net/aulanet/quadern/index.htm
- 26. Moltes gr¨¤cies.