More Related Content
What's hot (13)
Similar to 11.2 Le eleccions i la Constitució de 1931, A.Manzanares i R.Pérez (20)
More from riberamontserrat (16)
11.2 Le eleccions i la Constitució de 1931, A.Manzanares i R.Pérez
- 1. CONSTITUCIÓ del 1931 Taula estadística sobre: Les eleccions a Corts constituents a Catalunya (1931) Ens trobem davant d'una taula estadística treta del nostre llibre de text, Història, ed.: Vicens Vives, pag. 245, la font de la qual és, M. Risques : Història de la Catalunya contemporània (1999). La taula ens mostra els resultats de les eleccions de les Corts constituents a Catalunya l'any 1931 per a diversos partits polítics. El text correspon a l'any 1931, inicis de la II República. Les eleccions municipals del 12 d'abril del 1931 van donar la victòria a les forces republicanes i aquest triomf va adquirir un caràcter de rebuig contra la monarquia. L'any 1930 s'havia arribat al acord anomenat Pacte de Sant Sebastià en el qual s'establia que si guanyaven les eleccions els republicans el rei va decidir abandonar Espanya i s'establiria un govern provisional. Els signants van adquirir el compromís que el nou règim reconeixeria el dret a l'autonomia de Catalunya, País Basc i de Galícia. El rei Alfons XIII va renunciar a la corona i va abandonar Espanya. El 14 d'abril del mateix any es va proclamar la República. A nivell internacional, hi va néixer en un context difícil, ja que el món havia de plantar cara a la greu crisi econòmica arran del crac borsari del 1929. En la taula podem observar diferents partits d'esquerra i els escons obtinguts. El partit amb la majoria d'escons va ser Esquerra Republicana de Catalunya amb 25. La resta ja són més inferiors, el segueix el Partit Republicà Federal amb 5 escons, Unió Socialista de Catalunya amb 4 escons, Partit Radical Socialista, Independents d'Esquerra, Acció Catalana Republicana i Lliga regionalista amb 3 escons, Partit Radical i Independents de dreta amb 2 i finalment amb 1 PSOE, Esquerra federal i Unió de Rabassaries. La participació era molt alta, 70,14%. Amb aquestes dades podem interpretar que el partit republicà ERC sens dubtes va obtenir una gran majoria gràcies a que Catalunya els movia un sentiment identitari amb la República i, en canvi, el partit socialista PSOE tan sols 1 escons. Es pot veure clarament el sentiment identitari amb la república, la majoria es per un partit republicà i el segueix un altre que també és republicà. Les persones rebutjaven la monarquia i volien un canvi radical que els portés cap a la República que desitjaven. CONCLUSIONS Desprès de les eleccions municipals i el triomf de la República, com a conclusió podem treure el gran sentiment republicà de Catalunya i la necessitat que tenia d’un canvi, de la monarquia a la república. Taula estadística: composició de les corts constituents (1931)
- 2. Ens trobem davant d’una taula estadística sobre la composició de les corts constituents d'Espanya el 1931. La font: Llibre de text, Història, ed. Teide, pag. 291. Podem observar, per una banda, el nombre de votants (4.385.155), la participació (70,14%), el total de vots d’esquerra (2.881.056), de centre (1.165.692) i de dreta (657.872). I per una altra banda els escons que tenien els diversos partits. A l’esquerra, la majoria d'escons va ser per el PSOE amb 116 escons. Altres partits d’esquerra que li seguien eren: el Partido Radical (53), ERC i els coaliats (42), Acción Republicana (26), ORGA (galleguistes) (15) i altres d’esquerra (8). Al centre la majoria d'escons van ser pel Partido Radical amb 90 escons. Altres partits de centre que el seguien eren: Altres centre (Republicans liberals) (26), Agrupación Servicio República (16). Per una altra banda, veiem el PNB i altres basconavarresos amb 14 escons i la Lliga Regionalista amb 3 escons. A la dreta, la majoria va ser per Altres amb 94 escons, els segueix Partido Agrario amb 26 i Monàrquics amb 1. Amb la taula estadística podem observar i interpretar que del gran nombre de votants, més de la meitat, són d’esquerres i en canvi la dreta té poca participació. Aquí podem observar el gran nombre de republicans que hi havia entre la gent. CONCLUSIONS Podem treure la conclusió de que la gran majoria de la població era d’esquerres, i la gran majoria dels vots, per tant, van ser per a les esquerres. Document: La polèmica sobre el sufragi femení
- 3. Podem observar dos documents trets del llibre de text: Història ed. Claret pag.175 sobre la polèmica que va haver amb el sufragi femení. Un text és de la font: Clara Campoamor, Diari de sessions de les Corts, 30 de setembre de 1931. I l’altre: Crònica parlamentària, E, Duch Salvat, per el diari El Diluvio de Barcelona, 18-XI-1933. Amb la proclamació de la República, l'abril de 1931, la igualtat dels sexes va passar per fi a ser una possibilitat real amb l'aprovació de la nova constitució. Amb la constitució i les seves mesures, el paper de la dona va deixar de ser un subjecte passiu en la societat per tenir veu pròpia i ser subjecte del seu propi destí independent dels seus parents masculins. El nombre d'alumnes es va duplicar en tots els ensenyaments, fins i tot en la universitària. Els canvis legislatius també fomentar la incorporació de la dona en la societat, es va admetre el divorci, es despenalitzar l'adulteri femení, es va normalitzar l'ús de la dona a la funció pública, es va admetre a les carreres de Registradors i Notaris i podien exercir la activitat de l'advocacia en igualtat amb els homes i en qualsevol altra activitat relacionada amb l'activitat pública, això sí, va quedar relegada de les activitats militars. El 1933 hi havia a les Corts sis dones però era en els partits catalanistes i bascos on la dona va aconseguir major quota de poder, a les files femenines del PNB hi havia fins a 20.000 afiliades. El primer text, ens parla de la construcció d’un nou règim sota els principis democràtics , per tant, el fet d’excloure a la dona no és democràtic. Defensa que la dona no és un perill per a la República ja que va reaccionar enfront la dictadura i amb la República. En el segon, en canvi, ens informa de que el cronista era partidari de deixar les dones a part, de que no intervinguessin en les eleccions. En el text es pregunten “¿Estan a caso las mujeres preparades para la reforma política en nuestro país?” i es respon “No!”. Ens indiquen que mentre hi ha una gran quantitat de dones en la indústria predomina els sentiments liberals, en el camp encara hi ha una dona tradicional, al servei del marit, els fills... I això no és un símbol de la República, es a dir, els papers de la dona tenien de ser diferents i aquest predomini de la dona tradicional era un clar exemple de la continuïtat de pautes clares de la dictadura i la monarquia anterior. Amb aquests textos podem interpretar la dualitat d’opinions de la participació de la dona. Per una banda, els que estan a favor de que la dona intervingui i els que encara creuen en que la dona no ha d’intervindre ja que continua amb el mateix paper de dona tradicional. Podem observar també com encara, tot i que la República és un model democràtic, la dona segueix subordinada a la família.
- 4. Document: Constitució del 1931 Ens trobem davant de tres textos sobre la constitució del 1931. El primer text l’hem tret del Llibre de text, Història, ed. Claret, pag.173-74. El segon: Llibre de text, Història ed. Vicenç Vives pag. 268. I el tercer: Llibre de text, Història, ed. Teide pag.300. La font del primer tex és: Decret publicat a la Gazeta de Madrid, el 15 d’abril del 1931. Document 1: declaració del govern provisional de la República, del 14 d’abril del 1931. El 12 d'abril del 1931 s'havien convocat eleccions municipals on la victòria va ser per els republicans. El triomf dels republicans va significar, com s'havia acordat en el Pacte de Sant Sebastià, va significar el final de la monarquia d'Alfons XIII. El 14 d'abril es va proclamar la República. A Madrid, els representants dels partits que havien signat el Pacte de Sant Sebastià (republicans, socialistes i nacionalistes) van constituir un govern provisional. Va ser aquest govern provisional qui va convocar les eleccions a les Corts constituents. Aquest govern provisional, a causa de la pressió social per a la República, es va veure obligat a constituir una sèrie de mesures com l'amnistia general per als presos polítics, llibertats polítiques i sindicals, etc. El text ens indica com el govern provisional de la República afirma davant d’Espanya que aquest nou govern no apunta cap a una estructura similar a la que hi havia amb la monarquia, sinó a un
- 5. govern amb bases democràtiques i amb l'establiment com a base de l'organització de l'Estat un seguit de mesures de justícia per Espanya. La qual cosa, vol dir, que el nou govern s'encarregarà de la construcció d'un nou model apartat de la monarquia i encaminat a la construcció de la República. En el text podem observar que el govern declarà: •La llibertat de creences i cultes, sense que l’Estat pugui demanar el ciutadà una revelació de les seves conviccions religioses. •El govern provisional orientarà la seva activitat, no tant sols en el compliment de la llibertat personal i en quan a constituït l’estatut dels drets ciutadans, sinó que aspira a engrandir-los. •La propietat privada queda garantitzada per la llei. No podrà ser expropiada, sinó per causa d’utilitat pública i prèvia la indemnització corresponent. •El govern provisional no ha d'abandonar la República. - En el segon i tercer text ens mostren articles de la constitució del 1931. Les eleccions generals convocades per el govern provisional el 28 de juny va tenir una participació molt alta. La victòria va ser per a la coalició d'esquerres. Els diputats electes van formar les noves corts constituents i el govern va quedar en mans de Niceto Alcalà Zamora, com a cap de govern. Les corts van nomenar immediatament una comissió encarregada d'elaborar una constitució. La Constitució va ser aprovada el 9 de desembre del 1931. De tots dos podem treure: La constitució tenia un fort caràcter democràtic i progressista, que és fa evident en el primer article del títol preliminar, que defineix a Espanya com “ una república de treballadors de totes les classes, que s’organitza en un règim de llibertat i justícia”. La constitució declarava que tots els poders
- 6. emanen del poble i establia els principis següents: •L’Estat es configura de manera integral, però s’accepta la possibilitat de constituir governs autònoms en algunes regions. Tan sols hi ha un Estat, l'Estat espanyol, però s’accepta el dret a lliure autonomia. •El poder legislatiu resideix en les Corts, constituïdes per una sola cambra amb atribucions molt amples. L’executiu recau en el govern, format pel consell de ministres i el cap de govern, i també en el president de la república, cap de l’Estat i representant institucional. El poder judicial es confia a uns jutges independents. • Inclou una amplia declaració de drets i llibertats. I mostra una gran preocupació pels temes socials. •Garantia la igualtat absoluta davant la llei, l'educació, el treball i la no discriminació per raons d’origen, de sexe o de riquesa. •S’establia el vot des dels 23 anys i per primera vegada el sufragi femení. •Facultat del govern per expropiar béns d’utilitat social i definia el treball com una obligació social. •Finalment, afirmava la laïcitat de l’Estat, atès que no declarava cap religió com a oficial i reconeixia el matrimoni civil i el divorci. Si citem els articles de la Constitució hem de destacar: Espanya és una República democràtica, sota un regim igualitari i de justícia. El poder dels òrgans emanen del poble. No hi ha cap religió oficial i s'accepta la llibertat religiosa. Ningú pot ser detingut ni pres si no és per causa de delicte. Lliure circulació pel territori espanyol. Llibertat d'opinions. El Congrès de Diputats es compon per representats escollits pel poble a través de sufragi universal, etc. Podem interpretar que ens trobem davant d’una constitució democràtica ja que reconeix drets com el sufragi universal, llibertat davant la llei, etc. Un seguit de principis propis democràtics. Conclusions: podem treure com a conclusions que la constitució era necessària per a deixar enrere un període de descontentament social, per entrar en un nou règim que es caracteritzes per els principis democràtics que s’estableixen en la constitució. Fotografies referida el tema: Discurs del president de la República, N.A. Zamora en la sessió d’investidura de les Corts constituents. Llibre de text, Història ed. Teide pag. 289. La fotografia ens mostra el moment en el que el president de la República, Niceto Alcalà Zamora, està fent un discurs d’investidura a les Corts constituents (14 de juliol 1931). L’acompanyen, en el banc de govern (d’esquerra a dreta), Santiago Casales Quiroga, Manuel Azaña, Fernando de los
- 7. Rios i Alejandro Lerroux. En la fotografia es veu els escons on estan asseguts diferents polítics d'esquerres, en primer pla, a la nostra esquerra, veiem asseguts politics d’esquerres, com Santiago Casares Quiroga, Manuel Azaña, Fernando de los Ríos i Alejandro Lerroux. A la nostra dreta està el president, dempeus amb la mà esquerra alçada i la dreta mig alçada, prop del pit, dient el discurs de la sessió d’investidura de les Corts Constituents. En els següents plans, veiem altres d’esquerres asseguts als escons de l’esquerra darrera dels ja anomenats. La intenció d’aquesta fotografia es captar el moment en que el president està dient el discurs. En aquesta fotografia es representa la sessió d’investidura de les corts constituents. La fotografia ens mostra una part de la cambra, la part d'esquerres, on estava Zamora dictant el seu discurs d'investidura. Personatge: Niceto Alcalà Zamora Informació treta de: wiquipedia Niceto Alcalá-Zamora y Torres (Priego de Córdoba (Espanya) 6 de juliol de 1877 - Buenos Aires (Argentina) 18 de febrer de 1949). Advocat i polític espanyol, primer president de la Segona República espanyola (1931-1936). Prové del partit polític Derecha Liberal Republicana Advocat de gran prestigi, va iniciar la seva carrera política sent molt jove dins del Partit Liberal del comte de Romanones. Va ser diputat per La Carolina en 1905 i 1907 i sotssecretari de Governació. Més tard va passar al sector demòcrata dirigit per Manuel García Prieto, en el govern del qual va ser ministre de Foment (1917) i de la Guerra (1922). Va ser també representant d'Espanya en la Societat de Nacions. Opositor declarat de la dictadura del general Primo de Rivera. El 13 d'abril de 1930 va pronunciar un violent discurs al teatre Apol·lo de València en el qual va retirar el seu suport i confiança a la monarquia i va propugnar una república conservadora, burgesa, recolzada en les classes mitjanes i en els intel·lectuals. Després de les eleccions municipals del 12 d’abril el rei Alfons XIII va decidir, després del que dictava l’acord de Sant Sebastià, que en comptes d’iniciar una Guerra civil va abandonar Espanya i se’n va anar. Alcalá-Zamora i Maura garantien la presència de la vivaç burgesia conservadora en el
- 8. govern i la continuïtat política dins d'un règim diferent. Aquest govern va proclamar la Segona República el 14 d'abril de 1931, de la qual seria president del govern. El govern va haver d'enfrontar-se a la proclamació de la república catalana i als esdeveniments anticlericals del mes de maig. També hi va haver moltes dificultats amb les organitzacions anarquistes que van negar la seva col·laboració amb la nova república. La idea del president, per a la nova República, era incorporar a la direcció d'Espanya les noves forces sorgides després de la Restauració i contingudes pels últims Borbons. Aquesta obertura s'havia de fer des de dalt, suprimint tot el que impedís aquest pas i establint les premisses essencials d'un nou ordre per la via pacífica i parlamentària.