More Related Content
What's hot (17)
Viewers also liked (17)
Similar to Diversitat del paisatge 3 (20)
Diversitat del paisatge 3
- 1. DIVERSITAT DEL PAISATGE Celia Ferrandis Alicia Redondo Lidia Aibar Irina c坦zar 2尊 batx.
- 2. NDEX Introducci坦 Esquema Les regions biogeogrfiques dEuropa i frica Els factors de la diversitat Els conjunts naturals dEspanya El paisatge i la vegetaci坦 de lEspanya humida Clis竪rie Definici坦 clis竪rie Glossari Examen PAU Bibliografia DIVERSITAT DEL PAISATGE
- 3. INTRODUCCI Aquest grup el formem Alicia Redondo, Celia Ferrandis, Lidia Aibar i Irina C坦zar, hem treballat el tema de la diversitat del paisatge a Espanya, i a continuaci坦 vos mostrarem el nostre treball i farem una breu exposici坦 sobre aquest tema, esperem que vos agrade. DIVERSITAT DEL PAISATGE
- 5. LES REGIONS BIOGEOGRFIQUES DEUROPA I FRICA Vegetaci坦 exuberant Eurosiberiana Bosc caducifoli Landa a m辿s de 2000 metres Vegetaci坦 perennif嘆lia Mediterrnia Sequia estival acusada Dominan巽a dencines Varietat de flora Macaron竪sica Insularitat Vegetaci坦 xer嘆fila DIVERSITAT DEL PAISATGE
- 6. DIVERSITAT DEL PAISATGE ELS FACTORS DE LA DIVERSITAT SITUACI DE LA PENINSULA I LES CANRIES Europa Nord peninsular Boscos caducifolis Landes Africana Sud peninsular i Canries Esp竪cies vegetals xer嘆files
- 7. FACTORS DE LA DIVERSITAT DEL PAISATGE s lelement extern de la terra SLS En la seua formaci坦 intervenen factors com EVOLUCI GEOLGICA CLIMA Calcaris, silicis, argilosos o volcnics
- 8. FACTORS DE LA DIVERSITAT DEL PAISATGE Les plan鱈cies s坦n escasses RELLEU Amplitud muntanyenca MOLT CONTRASTAT I DIVERS Altitud mitja molt elevada Grans extensions rendzines
- 9. DIVERSITAT DEL PAISATGE CLIMA Influ竪ncia en s嘆ls i vegetaci坦 Espanya humida : nord peninsular / rees muntanyenques Espanya seca : centre i est peninsular / I.Balears Espanya rida : sud-est peninsular / I.Canries
- 10. DIVERSITAT DEL PAISATGE EL PAISATGE DE LESPANYA HUMIDA . . ABUNDANTS PRECIITACIONS Paisatge propi de la regi坦 eurosiberiana Nord peninsular Tipus de s嘆ls predominants S嘆ls cids i silicis - Gal鱈cia, Pirineus , S.Cantbrica - Zones planes Podzol S嘆ls marrons ( menys cids ) - Part oriental S. Cantbrica i M. Basques S嘆ls marrons calcaris
- 11. LA VEGETACI DE L卒ESPANYA HUMIDA DIVERSITAT DEL PAISATGE Gran humitat i suaus temperatures Boscos caducifolis Diversos tipus de roure Eucaliptus . Gal鱈cia i Ast炭ries : Bruc, gatosa europea i sanguinyol . Navarra i P.Basc : Fagedes prades . Altres esp竪cies : bedoll, til.ler, freixe, aur坦 . Boscos talats o afectats per incendis : sotabosc landa
- 12. EL PAISATGE I LA VEGETACI DE MUNTANYA Baixes temperatures, segons el gradient adibetic Elevada pluviositat Empobreix el s嘆l DISPOSICI EN PISOS DE LA VEGETACI ACIDESA PAISATGES DE MUNTANYA ALP MEDITERRNI DIVERSITAT DEL PAISATGE
- 13. MUNTANYA ALPINA PIS MUNTANYS PIS SUBALP Arbres caducifolis Con鱈feres FAJOS PI ROIG ROBLES AVETS AVET BLANC PIS ALP PIS NIVAL Prats de festuca Paisatge pirinenc PLANTES BULBCIES altures superiors a 3000m PI NEGRE PINS genciana BOSC MITXE DIVERSITAT DEL PAISATGE PAISATGE DE TRANSICI
- 14. MUNTANYA MEDITERRNEA PIS BASAL PIS SUBALP PIS ALP Esp竪cies perennif嘆lies carrasca DIVERSITAT DEL PAISATGE Esp竪cie end竪mica PINSAP Con鱈feres Vegetaci坦 arbustiva pi roig ginebre nan SIERRA NEVADA PENYALARS Formaci坦 del coixinet espin坦s per la sequera A major altitud PEGREGARS
- 15. DIVERSITAT DEL PAISATGE CLISERIE Exemple duna cliserie de muntanya del Pirineu
- 16. DIVERSITAT DEL PAISATGE DEFINICI CLISERIE La clis竪rie 辿s un model de re沿姻艶壊艶稼岳温界庄坦 de la successi坦 altitudinal de les distintes formacions vegetals en ambdues voreres d'una muntanya. La distribuci坦 escalonada ve determinada per la variaci坦 de factors f鱈sics i geol嘆gics.
- 17. GLOSSARI DIVERSITAT DEL PAISATGE Boscos caducifolis: s坦n boscos de con鱈feres. s un area boscosa constitu誰da per con鱈feres i associada amb climes freds. En ells abunden arbres molt alts, pins i avets, que es cobreixen de neu durant lhivern. Bosc perenne : bosc format per arbres que mantenen les fulles tot lany. Aquestes van renovant-se de manera que mentre algunes cauen altres creixen. Estepes: Les estepes s坦n un g竪nere darbusts i mates robustes, molt llenyoses, de la fam鱈lia de les cistcies, caracteritzades per un fruit en forma de cpsula que s'obre en cinc valves. Xer嘆files: s坦n aquelles plantes que viuen en llocs considerats secs o rids. Aquelles que s坦n capa巽os de sobreviure i reproduir-se en un ambient amb relativament poca aigua disponible. Biogeogrfiques: es diu regi坦 biogeogrfica a la major de les divisions o categories biogeogrfiques. Aquesta divisi坦 reflexa els patrons de similitud biol嘆gica escala global. Eurosiberiana: La vegetaci坦 eurosiberiana es d坦na en el nord de la Pen鱈nsula Ib辿rica amb un clima ocenic, amb pluges regulars, que fa influir en la vegetaci坦. Podzol: 辿s el conjunt dels horitzons d'un s嘆l donat ; cadascun dels horitzons representa una capa diferenciada d'aquest s嘆l. S嘆ls terrossos : s嘆ls evolucionats t鱈pics del bosc temperat on es desenvolupa una vegetaci坦 darbres de fulla caduca. Antr嘆pica: Conjunt de processos de degradaci坦 del relleu i el subs嘆l causat per lacci坦 de lhome. Gradient adiabtic: 辿s la variaci坦 que experimenten les masses de laire en moviment vertical. End竪mic: ser viu que solament es troba en una regi坦 determinada.
- 18. DIVERSITAT DEL PAISATGE EXAMEN PAU Observeu les fotos incloses en el Document 1 i descriviu els tipus de vegetaci坦 que mostren i en quina part dEspanya els podem trobar. DOCUMENT 1
- 19. RESPOSTA En la primera fotografia podem dir que s卒hi presenta una vegetaci坦 darbres caducifolis ; pot ser siguen fajos i avets. A conseq端竪ncia de la entremescla entre ambos tipus, es forma un bosc mixt, com el que es presenta a la primera fotografia . Aquests tipus de boscos s坦n boscos tancats o de cobertura tancada , formats per arbres de distintes altures i per sotabosc, per嘆 amb mancan巽a d卒una capa cont鱈nua i densa de pastura . A m辿s , cal mencionar la seua localitzaci坦 , doncs aquest tipus de vegetaci坦 辿s propi de l卒Espanya humida situada a la zona nord de la pen鱈nsula , m辿s concretament a la zona atlntica estesa al llarg de la Serralada Cantbrica des de Gal鱈cia fins als Pirineus orientals. Per altra banda , a la segona fotografia hi trobem una vegetaci坦 mediterrnia semides竪rtica , pr嘆pia de les zones del sud-est peninsular , m辿s concretament de les zones litorals del sud-est d卒Alacant, M炭rcia i Almeria . Aquest tipus de vegetaci坦 mediterrnia est formada per timonedes , aix鱈 com per arbustos com l卒espart, l卒albard鱈 , la botja pudent i altres formacions estepries xer嘆files similars , capaces de suportar la duresa climtica de la zona . Per 炭ltim , cal tamb辿 mencionar que aquest tipus de vegetaci坦 es correspon amb un bosc obert o de cobertura oberta doncs presenta una distribuci坦 discont鱈nua d卒arbustos i tanmateix una coberta cont鱈nua de pastura.
- 20. Indiqueu de forma raonada quins climes del Document 2 corresponen als tipus de vegetaci坦 que apareixen en les fotografies del Document 1. DOCUMENT 2 P (mm)= 1043 T尊C = 13'8 Precipitaci坦n P (mm)= 224 Temperatura T尊C = 18'2 Precipitaci坦n P (mm)= 468 Temperatura T尊C = 17'2 Precipitaci坦n Temperatura 120 60 120 60 120 50 100 50 100 50 100 40 80 40 80 40 80 30 60 30 60 30 60 20 40 20 40 20 40 10 20 10 20 10 20 0 0 0 0 0 0 B C Dic Nov Sep Oct Jul Ago Jun May Feb Abr Mar Ene Dic Sep Oct Nov Jul Ago Jun Abr May Feb Mar Ene Dic Nov Sep Oct Jul Jun Ago Abr Feb Mar Ene May A mm 140 Grados 70 mm 140 Grados 70 mm 140 60 Grados 70
- 21. RESPOSTA Podem dir que la primera fotografia del document 1 ,es correspon amb el climograma A , ja que els boscos caducifolis pertanyen a l卒Espanya humida , caracteritzada per l卒abundncia de freq端ents precipitacions i la seua distribuci坦 regular al llarg de tot l卒any, amb mxims a l卒hivern , m鱈nims a l卒estiu i amb pluges que arriben a valors superiors als 1000 mm principalment als mesos d卒hivern. A m辿s pel que respecta a les temperatures podem dir que amb una mitjana de 13,8 属C , s卒hi presenten hiverns suaus i estius humits , tot i que saconsegueixen els mxims de temperatura a l卒estiu ,als mesos de juliol i agost i els m鱈nims al l卒hivern , a gener i febrer. Per altra banda , podem dir que la segona fotografia del document 2 es correspon amb el climograma B , ja que les zones del sud-est peninsular com Almeria, litoral de M炭rcia i el sud d卒 Alacant es caracteritzen per l卒escassetat de precipitacions amb una mitjana de 224 mm al llarg de tot l卒any, inferiors als 300 mm, i amb incl炭s un mes daridesa a l卒estiu, m辿s concretament al juliol. Quant a les temperatures podem dir , que amb una mitjana anual de 18,2属C , s卒hi presenten elevades temperatures a l卒estiu , principalment als mesos de juliol i agost , aix鱈 com temperatures m辿s fresques a gener i febrer , tot i que , continuen sent superiors als 10属C ; totes aquestes caracter鱈stiques determinen el tipus de vegetaci坦 existent a la zona , formada principalment per matolls arbustius oberts , capa巽os de resistir la duresa climtica de la zona , determinada per l卒escassetat de precipitacions , aix鱈 com, les caracter鱈stiques dels s嘆ls , generalment formats per materials salins .
- 22. Descriviu els factors ambientals que influeixen en la distribuci坦 de vegetaci坦 a Espanya. La situaci坦 de la Pen鱈nsula El clima El s嘆l El relleu
- 23. DIVERSITAT DEL PAISATGE BIBLIOGRAFIA / WEBGRAFIA Llibre geografia 2尊 Batxillerat iacare.blogspot.com http://www.slideshare.net/mmhr/las-regionesbiogeogrficas-en-espaa http://www.slideshare.net/MartaBarbudo/regionesbiogeogrficas-de-espaa-15226801