Interculturalidad. Sociedad inclusiva. ACOEC. Saludale saludate. Campa単a por el derecho a la salud de pueblos ind鱈genas, desde un enfoque de equidad de g辿nero y diversidad cultural.
Interculturalidad. Sociedad inclusiva. ACOEC. Saludale saludate. Campa単a por el derecho a la salud de pueblos ind鱈genas, desde un enfoque de equidad de g辿nero y diversidad cultural.
1. 1.1 El futbol
El futbol 辿s un esport col揃lectiu on les persones conviuen juntes durant un
temps. s un esport atractiu per a casi tothom on no hi ha cap frontera on
conviuen en un mateix equip persones de diferents races sense haver cap
rebuig. Larribada dimmigrants a algun pa鱈s provoca que hi hagi multiculturalitat
gaireb辿 tots els clubs.
1.2 La immigraci坦 i la Multiculturalitat
El concepte dimmigraci坦 辿s lentrada a un pa鱈s o regi坦 de persones que van
n辿ixer o procedeixen dun altre lloc. Durant aquests anys a Terrassa hi van
haver diferents onades migrat嘆ries, on els principals immigrants abans eren
procedents del sud del pa鱈s ( Andalusos). En canvi aquests 炭ltims anys han
anat arriben persones procedents del Marroc, Senegal etc. La arribada dels
immigrants a un pa鱈s provoca la multiculturalitat.
La multiculturalitat es d坦na quan en un grup hi conviuen cultures, o de vegades
es refereix a 竪tnies, diferents. La multiculturalitat no implica que els membres
del grup pertanyin a m辿s d'una cultura, 辿s el grup el que t辿 almenys dos
individus de cultures diferents. En una situaci坦 de multiculturalitat, aquestes
cultures poden tenir entre
elles diferents relacions,
poden conviure en pau o
estar enfrontades. Cada
cultura resta independent
de les altres, sense
intercanvis ni influ竪ncies
remarcables. Quan un
individu pertany a m辿s
d'una cultura -per exemple,
per lligams familiars
diferents de pare i mare,
2. com a conseq端竪ncia d'una immigraci坦 portada d'una certa manera, etc.- llavors
es parla d'interculturalitat per a aquest individu. Un grup format per membres
que, cadascun d'ells, t辿 influ竪ncies significatives de m辿s d'una cultura, 辿s
intercultural. Si al grup hi ha diferents cultures per嘆 els seus membres resten a
la seva, llavors 辿s multicultural. Parlem de multiculturalisme a una visi坦
filos嘆fica i/o una acci坦 (o proposici坦 d'acci坦) pol鱈tica davant d'aquesta realitat
multicultural (vegeu-ne l'article corresponent). Al ajuntar-se tantes cultures,
vegades es provoca la xenof嘆bia o racisme.
1.3.La xenof嘆bia
La xenof嘆bia es pot considerat el rebuig cap a
persones o cultures diferents, o considerades com a
estrangeres.
En diversos contextos, els termes "xenof嘆bia" i "racisme" semblen ser utilitzats
indistintament, encara que poden tenir significats completament diferents:
La xenof嘆bia se sol basar en aspectes de cultura (s'oposa, per tant a
la interculturalitat), religi坦 (en les nostres societats, el m辿s habitual 辿s
l'islamof嘆bia), etc.
El racisme es basa 炭nicament en la ra巽a,
l'etnicitat i ascend竪ncia. Es pot tractar de
prejudicis racials, culturals, religiosos o
simplement cap a individus. Amb el
sorgiment de les ideologies feixistes al segle
XX la xenof嘆bia va arribar a ser un problema
molt greu, que encara avui perjudica moltes societats del m坦n.
1.4.LA INTEGRACI (QUINA RELACI T LESPORT AMB LA
INTEGRACI DELS IMMIGRANTS?)
3. En aquest tercer apartat hem intentat esbrinar si la relaci坦 de lesport amb la
integraci坦 amb la immigraci坦, ja que lesport influencia els nens a relacionar-se
amb els dem辿s tot i ser daltres nacionalitats.
L'esport esta molt relacionat amb la integraci坦 de la immigraci坦 ja que per a
molts pa誰sos l'esport 辿s una manera de desconnectar de lestr竪s , i es habitual
practicar algun esport per desfogar-se del que ens envolta i canviar els mals
hbits.
A m辿s a m辿s l'esport serveix per ajudar l'adaptaci坦 dels joves immigrants i/o
nouvinguts als pa誰sos occidentals ja que aix鱈 sevita que els nouvinguts vagin a
parar directament als ghettos i aix鱈 tinguin una millor adaptaci坦, ja que els
infants i pre-adolescents s坦n menys propensos a rebutjar a un noi com ells tot i
que sigui dun altre color.
Gracies a aix嘆 els nouvinguts es relacionen amb altres persones evitant
daquesta forma lexclusi坦 social,i per tant, aquest 辿s un gran pas .
Tot i que sempre hi
haur els diferents
casos de persones
nouvingudes o
immigrants que
prefereixen apartar-
se de la societat a la
que han arribat per
anar a parar a llocs
que els fan sentir
com a casa amb
persones de la seva mateixa 竪tnia o nacionalitat.
La facilitat que tenen els immigrants la majoria de les vegades per integrar-se
grcies a lesport es degut a que si els immigrants no sintegressin en el seu
equip, es sentirien rebutjats, per嘆 actualment la societat instrueix cada cop m辿s
4. als joves, grup dedat que t辿 m辿s facilitat en no distingir entre el color o la
llengua, que han de veure els dem辿s com persones iguals, i aquesta facilitat
dels joves per fer amics, ja sigui al carrer o a un club de futbol, crea una
multiculturalitat, i una gran adaptaci坦 que evita la exclusi坦 i marginaci坦.
Encara que existeixen els joves que segueixen rebutjant els immigrants per嘆,
grcies als psic嘆legs esportius que faciliten una millor entesa entre els
jugadors, podem aconseguir que el futbol sigui una eina que ens faciliti la
desitjada multiculturalitat i desterri la xenof嘆bia. Aix嘆 passa arreu del m坦n, per嘆
hem decidit investigar com sintegren a la societat a la ciutat de Terrassa.