More Related Content
Similar to El futbol (20)
More from RAMIKOS1234 (15)
El futbol
- 1. 1.1 El futbol El futbol 辿s un esport col揃lectiu on les persones conviuen juntes durant un temps. s un esport atractiu per a casi tothom on no hi ha cap frontera on conviuen en un mateix equip persones de diferents races sense haver cap rebuig. Larribada dimmigrants a algun pa鱈s provoca que hi hagi multiculturalitat gaireb辿 tots els clubs. 1.2 La immigraci坦 i la Multiculturalitat El concepte dimmigraci坦 辿s lentrada a un pa鱈s o regi坦 de persones que van n辿ixer o procedeixen dun altre lloc. Durant aquests anys a Terrassa hi van haver diferents onades migrat嘆ries, on els principals immigrants abans eren procedents del sud del pa鱈s ( Andalusos). En canvi aquests 炭ltims anys han anat arriben persones procedents del Marroc, Senegal etc. La arribada dels immigrants a un pa鱈s provoca la multiculturalitat. La multiculturalitat es d坦na quan en un grup hi conviuen cultures, o de vegades es refereix a 竪tnies, diferents. La multiculturalitat no implica que els membres del grup pertanyin a m辿s d'una cultura, 辿s el grup el que t辿 almenys dos individus de cultures diferents. En una situaci坦 de multiculturalitat, aquestes cultures poden tenir entre elles diferents relacions, poden conviure en pau o estar enfrontades. Cada cultura resta independent de les altres, sense intercanvis ni influ竪ncies remarcables. Quan un individu pertany a m辿s d'una cultura -per exemple, per lligams familiars diferents de pare i mare,
- 2. com a conseq端竪ncia d'una immigraci坦 portada d'una certa manera, etc.- llavors es parla d'interculturalitat per a aquest individu. Un grup format per membres que, cadascun d'ells, t辿 influ竪ncies significatives de m辿s d'una cultura, 辿s intercultural. Si al grup hi ha diferents cultures per嘆 els seus membres resten a la seva, llavors 辿s multicultural. Parlem de multiculturalisme a una visi坦 filos嘆fica i/o una acci坦 (o proposici坦 d'acci坦) pol鱈tica davant d'aquesta realitat multicultural (vegeu-ne l'article corresponent). Al ajuntar-se tantes cultures, vegades es provoca la xenof嘆bia o racisme. 1.3.La xenof嘆bia La xenof嘆bia es pot considerat el rebuig cap a persones o cultures diferents, o considerades com a estrangeres. En diversos contextos, els termes "xenof嘆bia" i "racisme" semblen ser utilitzats indistintament, encara que poden tenir significats completament diferents: La xenof嘆bia se sol basar en aspectes de cultura (s'oposa, per tant a la interculturalitat), religi坦 (en les nostres societats, el m辿s habitual 辿s l'islamof嘆bia), etc. El racisme es basa 炭nicament en la ra巽a, l'etnicitat i ascend竪ncia. Es pot tractar de prejudicis racials, culturals, religiosos o simplement cap a individus. Amb el sorgiment de les ideologies feixistes al segle XX la xenof嘆bia va arribar a ser un problema molt greu, que encara avui perjudica moltes societats del m坦n.
- 3. 1.4.LA INTEGRACI (QUINA RELACI T LESPORT AMB LA INTEGRACI DELS IMMIGRANTS?) En aquest tercer apartat hem intentat esbrinar si la relaci坦 de lesport amb la integraci坦 amb la immigraci坦, ja que lesport influencia els nens a relacionar-se amb els dem辿s tot i ser daltres nacionalitats. L'esport esta molt relacionat amb la integraci坦 de la immigraci坦 ja que per a molts pa誰sos l'esport 辿s una manera de desconnectar de lestr竪s , i es habitual practicar algun esport per desfogar-se del que ens envolta i canviar els mals hbits. A m辿s a m辿s l'esport serveix per ajudar l'adaptaci坦 dels joves immigrants i/o nouvinguts als pa誰sos occidentals ja que aix鱈 sevita que els nouvinguts vagin a parar directament als ghettos i aix鱈 tinguin una millor adaptaci坦, ja que els infants i pre-adolescents s坦n menys propensos a rebutjar a un noi com ells tot i que sigui dun altre color. Gracies a aix嘆 els nouvinguts es relacionen amb altres persones evitant daquesta forma lexclusi坦 social,i per tant, aquest 辿s un gran pas . Tot i que sempre hi haur els diferents casos de persones nouvingudes o immigrants que prefereixen apartar- se de la societat a la que han arribat per anar a parar a llocs que els fan sentir com a casa amb persones de la seva mateixa 竪tnia o nacionalitat.
- 4. La facilitat que tenen els immigrants la majoria de les vegades per integrar-se grcies a lesport es degut a que si els immigrants no sintegressin en el seu equip, es sentirien rebutjats, per嘆 actualment la societat instrueix cada cop m辿s als joves, grup dedat que t辿 m辿s facilitat en no distingir entre el color o la llengua, que han de veure els dem辿s com persones iguals, i aquesta facilitat dels joves per fer amics, ja sigui al carrer o a un club de futbol, crea una multiculturalitat, i una gran adaptaci坦 que evita la exclusi坦 i marginaci坦. Encara que existeixen els joves que segueixen rebutjant els immigrants per嘆, grcies als psic嘆legs esportius que faciliten una millor entesa entre els jugadors, podem aconseguir que el futbol sigui una eina que ens faciliti la desitjada multiculturalitat i desterri la xenof嘆bia. Aix嘆 passa arreu del m坦n, per嘆 hem decidit investigar com sintegren a la societat a la ciutat de Terrassa. 2. El futbol a Terrassa En aquest segon punt del nostre Projecte de Recerca tractarem laspecte del Futbol Terrassenc i les diverses entitats a la nostra localitat. 2.1 La hist嘆ria del futbol Terrassenc El primer partit de futbol oficial, va ser al 1902, el qual es va jugar, per estudiants de l'Escola Industrial. El 1906 un grup d'aquests joves creen el Youngs Club als terrenys d'En Belil. Dos anys m辿s tard pass a anomenar-se Terrassa Foot-Ball Club, i ja al 1911 Terrassa Futbol Club. Despr辿s de la Guerra Civil i fins el 1969 el club es va anomenar CD Terrassa.
- 5. Fa uns quants anys el CD Terrassa va estar a 2a divisi坦,va ser el millor registre del club. Actualment esta en 3a Divisi坦 lluiten per tornar a pujar estar amb les grans. Actualment a Terrassa hi ha diferents clubs de futbol i nosaltres hem escollit els m辿s importants. 2.2 Els equips Terrassencs, objecte del nostre estudi . 2.2.1 Terrassa FC El Terrassa FC 辿s el club de futbol m辿s representatiu de la ciutat de Terrassa. Es va fundar 1906 . Els objectius daquest club s坦n la cohesi坦 dels jugadors i laprenentatge del futbol. Quan es va fundar aquest club, al barri, no hi havia molta immigraci坦, 辿s per aix嘆 que al club el percentatge de jugadors immigrants 辿s dun 15 % aproximadament. Anys enrere lajuntament donava una petita ajuda per a que els pares poguessin pagar les quotes m辿s fcilment, per嘆 degut a la crisi actual aquesta ajuda sha anul揃lat. 2.2.2 Club Nataci坦 Terrassa El Club Nataci坦 Terrassa es va constituir el 3 de juny de 1932 a la ciutat de Terrassa. Els objectius daquest club s坦n tant per la part social, com per la part esportiva. El barri on es troba el aquest club, va tenir una onada migrat嘆ria de la part sud del pa鱈s, per嘆 no en exc辿s, el percentatge dimmigrants al club 辿s dun 10 % aproximadament. Aquest any sha tret la subvenci坦 que hi havia, degut a la crisi que sest patint actualment.
- 6. 2.2.3 Jabac Terrassa El Jabac Terrassa es va crear fa 6 anys, amb la uni坦 de Jabac i la Uni坦 Terrassa, actualment es coneix com a Uni坦 Jabac Terrassa. Les onades migrat嘆ries no van afectar molt al club 辿s per aix嘆 que al Jabac no ha tingut molts immigrants, es per aix嘆 que el percentatge de jugadors immigrants al club, no superen el 10 %. Els objectius daquest club s坦n de formaci坦 dels jugadors base fins a juvenils. En aquest club mai sha donat cap tipus de subvenci坦 ni per als immigrants ni per els qui pateixin una mala situaci坦 econ嘆mica. 2.2.4 Can parellada FC A finals dels seixanta va comen巽ar a construir al barri de Can Parellada com a conseq端竪ncia de l'auge econ嘆mic i les necessitats industrials d'aquella 竪poca, es va construir el club de Can parellada FC. Aquest club es va crear amb els objectius de que la joventut fes esport. Quan es va crear el club, no hi havia gaireb辿 gens dimmigrants, la proporci坦 de jugadors immigrants al club 辿s dun 5 o 7 %. Per culpa de la crisi aquest any sha tret les ajudes que hi havia. 2.2.5 San Crist坦bal FC El San Crist坦bal, el Centre Parroquial Sant 辿s un club de futbol catal de la ciutat de Terrassa.
- 7. Actualment juga en el grup primer de Primera Catalana des de la temporada 2007/2008. Va ser fundat l'any 1957. Els objectius eren que els nois i noies poguessin sortir de la rutina i jugar a futbol. Quan es va fundar el club, va venir molta poblaci坦 immigrant de la part dAndalusia. La proporci坦 dimmigrants al club 辿s dun 20 % aproximadament. En aquest club, no es dona cap tipus de subvenci坦. 2.2.6 San Lloren巽 FC Aquest club de futbol va n辿ixer prcticament juntament amb el barri de Sant Lloren巽, el qual es va inaugurar el 1957 . Aquest club es va crear amb els objectius a nivell esportiu, a nivell de valors educatius. Els principals immigrants que venien eren dAndalusia i la part nord del pa鱈s. La proporci坦 de jugadors dimmigrants 辿s dun 15-20% aproximadament. Com en molts dels clubs anteriors, degut a la crisi, aquest any ja no es dona cap subvenci坦, per嘆 els anys passats lajuntament col揃laborava amb unes petites subvencions.
- 8. 2.2.7 Maurina Egara FC Va ser fundat sobre l'any 1990 es van unir del barri "la maurina", el C.F.Egara i la U. la maurina. Els objectius que es va crear aquest club, van ser deportivament i socialment fer que tot sigui neutre que no hi hagi diferencia racial. Al barri hi havia molta immigraci坦 que procedia sobretot dAndalusia, el percentatge de jugadors immigrants que hi ha al club 辿s dun 30 % aproximadament. La manera dajudar als nous vinguts, i a les persones que passin per una mala situaci坦 econ嘆mica, es fer que les quotes es paguin a poc a poc. 2.3 Valoraci坦 de la multiculturalitat en el futbol Terrassenc. Grcies a les entrevistes fetes, hem obtingut molta informaci坦. Podem observar clarament que als clubs de futbol com el San Lorenzo, la Maurina etc, on hi ha molta m辿s immigraci坦, els clubs de futbol, no mirant tant per les races i a m辿s a m辿s els cost de les quotes 辿s m辿s baix que per exemple al Terrassa FC o al Club Nataci坦 Terrassa, aix嘆 provoca que el percentatge sigui tant diferent si comparem els resultats que ens a donat en aquests clubs. En definitiva, lesport, el futbol en aquest cas ajuda de manera notable als nou vinguts.