Presentaci坦 del poema "Vinyes verdes vora el mar", de Josep M. de Sagarra, a crrec dels alumnes Marc Hidalgo i Marc Zamora. "Antologia de la poesia catalana". Primer de batxillerat. INS Isaac Alb辿niz. Badalona.
Presentaci坦 del poema "Vinyes verdes vora el mar", de Josep M. de Sagarra, a crrec dels alumnes Marc Hidalgo i Marc Zamora. "Antologia de la poesia catalana". Primer de batxillerat. INS Isaac Alb辿niz. Badalona.
RECURSOS HUMANOS
Los 6 jefes que no le deseas ni a tu peor enemigo
Hay muchos tipos de empleadores, pero existen aquellos con los cu叩les es incre鱈blemente dif鱈cil convivir d鱈a a d鱈a.
Dijous 30 de juliol a dos quarts de nou del vespre comen巽ar al jard鱈 del Museu la tercera edici坦 del RUSC. Festival de Poesia de lEspluga de Francol鱈, una iniciativa promoguda pel vicepresident de la Fundaci坦 Carulla, el poeta Jordi Carulla-Ruiz, i el Museu, que compta amb la col揃laboraci坦 de lAjuntament de lEspluga de Francol鱈 i que semmarca dins el programa dactes de la Festa Major del poble.
El rusc de poetes denguany el compondran Mrius Sampere, Mireia Vidal-Conte, Blanca Llum Vidal, Arnau Pons i Guim Valls. Tancar el festival lactuaci坦 musical del conjunt de folk Malva de Runa.
Inspira aquest esdeveniment la idea de que hi hagi "un RUSC adherit al Museu de la Vida Rural, un Festival de Poesia a l'Espluga de Francol鱈", perqu竪 "se sap que l'abella escull sempre el lloc idoni" amb "un saber antic que vetlla per la qualitat de la mel". Aix鱈 ho escriu qui va tenir la iniciativa del festival, el poeta Jordi Carulla-Ruiz, que afegeix que la perviv竪ncia del festival respon a una "necessitat de prodigar i consumir poesia, d'apropar els poetes a un p炭blic vid de paraules, posant a l'abast en ple estiu, a les portes de la Festa Major, una selecci坦 de diferents MELS vingudes d'arreu de les contrades catalanes".
Els protagonistes
Mrius Sampere, una de les veus po竪tiques m辿s imponents de la literatura catalana, amb una llargu鱈ssima traject嘆ria que arrenca lany 1963 amb Lhome i el l鱈mit, presentar el seu nou poemari, Ignosi, publicat recentment per Edicions Poncianes.
Mireia Vidal-Conte, poeta i traductora, ha escrit els poemaris Gestual, Pragari, Anomenam nom, Margarides de fons i, aquest any 2015, Veces. Ha tradu誰t Eug辿nia de Vasconcellos i Brigitte Oleschinski.
La barcelonina Blanca Llum Vidal 辿s autora dels llibres La cabra que hi havia, Nosaltres i tu, Homes i ocells, Visca! i Punyetera Flor. Ha editat, tamb辿, la poesia dngel Guimer i ha escrit sobre el Tractat de lamor heroic dArnau de Vilanova.
Arnau Pons, mallorqu鱈, combina lescriptura creativa amb lobra de no-ficci坦, la traducci坦 literria i ledici坦. La seva poesia ha aparegut en edicions limitades publicades per ell mateix. Ha presentat en catal, com a editor, a Roland Barthes, Hannah Arendt i Mahmoud Darwish.
Guim Valls va debutar lany 2011 amb Autoretrat a ulls clucls. i Com ell mateix diu, publica la seva obra, de moment, als estrats de laire. s recitador de poesia, entre daltres de Joan Vinyoli, Joan Josep Camacho Grau o Sebasti Roure.
El grup de folk Malva de Runa, proposa una relectura de la m炭sica tradicional a trav辿s duna acurada formaci坦 ac炭stica constitu誰da per instruments occidentals amb daltres t鱈pics del Mediterrani oriental. Aquesta amalgama dota les composicions dun so renovat i potent, per嘆 alhora molt proper grcies als arranjaments, influ誰ts clarament per les anomenades m炭siques mediterrnies.
1. JORDI LLAVINA | Actualitzada el 31/12/2013 00:00
Joan Vinyoli, veu que
celebra
Hi ha un poema de
Vinyoli,
del
llibre
Realitats (1963), que, a
parer meu, constitueix la
definici坦 m辿s crua i bella
de la radical vocaci坦
d'un poeta aut竪ntic. En
el seu cas, un poeta que
va haver de viure, o de
sobreviure, en un medi
tan hostil com el de l'Espanya de la postguerra, que no afavoria gens aquesta vocaci坦, sobretot
tenint en compte que, per acabar-ho d'adobar, el poeta barcelon鱈 es va entestar a escriure en
una llengua tena巽ment perseguida com ho va ser la nostra durant tantes d竪cades. Du per t鱈tol
Autoretrat, amb fang i robins. Els dos elements de la coordinaci坦 ja donen compte de la
dualitat de visi坦 que enclouen els versos. D'una banda, en la part fosca, "murs informes de
runa", "clavegueres vessant aig端es residuals". De l'altra, en la lluminosa, "dia blau", "corba
d'onada", "roca encesa pel crit del sol". L'autoretrat l鱈ric acaba fent triomfar la vocaci坦
inajornable, el numen, per sobre de la grisa realitat: "I cremo tot en cant" (un hemistiqui, per
cert, que va servir per titular les actes del Primer Simposi Internacional Joan Vinyoli, celebrat a
Santa Coloma de Farners l'octubre del 2004).
Iniciem un any que ha de ser molt rellevant per al coneixement i la difusi坦 de l'obra d'un dels
m辿s grans poetes que ha donat la llengua catalana en el segle XX: Joan Vinyoli i Pladevall.
Aquest 2014 hauria fet cent anys. Tamb辿 aquest any en far trenta de la seva mort. Espriu, de
qui acomiadem un any fruit坦s de celebracions i d'impactes, no va dubtar gens a dir: "Donaria
tota la meva obra per un vers de Vinyoli". Abans, Riba, el mestre, ja l'havia ungit amb el favor
de la seva amistat, i, des de ben d'hora, va tenir la intu誰ci坦 que l'autor de Tot 辿s ara i res
arribaria lluny ("Aquesta gran poesia -va escriure-li en un volum de les seves traduccions
d'squil, a tall de dedicat嘆ria-, per a un poeta que ser gran, en tinc la fe"). s un fet que, entre
la gent de la cultura, Vinyoli recull aplaudiments i, fins i tot, mereix rever竪ncies. No conec un
altre nom de qui tants poetes d'ara se'n sentin deutors, si no hereus i tot. Tot aix嘆 辿s cert. Tant
com ho 辿s que, entre la poblaci坦 en general, Vinyoli continua sent un desconegut. La meva
comesa principal com a comissari de l'Any Vinyoli -que organitza el departament de Cultura de
la Generalitat per mitj de la ILC- ser, doncs, que el nom de l'autor comenci a sonar molt m辿s
que no ho ha fet fins ara. Arreu: a l'escola i als mitjans, als carrers i a les biblioteques, als
mercats i als bars.
Jo en vaig sentir per primer cop la fiblada (o l'esgarrifan巽a, en l'expressi坦 de Comadira) l'any
1984, el de l'aparici坦 del seu pen炭ltim llibre, Domini mgic. En el poema Joc, Vinyoli fa servir el
pretext del billar: la nostra vida -apunta- 辿s com una bola de billar, que "rodola empesa
sempre pel tac sinistre". Aquella veu pat竪tica i terrible del poema associada a la bola de vori
2. reclama al "jugador empedre誰t" que la retiri del feltre verd. "No puc ja m辿s", s'exclama. I 辿s
que, exhausta de rodar, la bola -la consci竪ncia del poeta vell- vol "sentir com, inactiu, el vori es
fa de cera, / que fondr, al capdavall, la m del foc".
En llegir per primer cop aquests versos magn鱈fics, jo comptava setze anys, i vaig sentir la
fiblada, o, m辿s aviat, un trasbals. Mai fins llavors no havia sigut tan conscient de la veritat
l鱈rica, ni de la seva funci坦 insubstitu誰ble. Llavors vaig tirar enrere, i vaig comen巽ar a llegir tota la
poesia de l'autor. I de seguida vaig entendre com de gran, i com de fondo en l'exercici i la
realitzaci坦 del seu talent i del seu do, 辿s el poeta Vinyoli.
La de l'autor de Vent d'aram 辿s una poesia susceptible de ser estimada i compartida per molts
lectors, una obra rica i rigorosa, que va beure, primer de tot, de la nutr鱈cia font de Rilke. Com
recorda Pep Sol en la seva biografia, Vinyoli creia que "辿sser poeta 辿s una de les poques coses
que val la pena en aquest m坦n". Hi va dedicar -hi va consagrar- tota la seva vida. Els seus
versos proclamen "l'antiga for巽a de la m de l'home". En el poema Primer d'any, el jo que parla
convida una altra persona a fer "alguna cosa junts". I tot all嘆 que, d'entrada, li suggereix de fer
plegats comparteix amb la meravella del fenomen po竪tic una mateixa llei de miracle:
"Inventarem un n炭vol / de foc? Desviarem un riu? / Abaixarem muntanyes? Aturarem el mar?"
Espero que, durant l'Any Vinyoli, i grcies als versos de l'autor -a la seva fonda, joiosa i
torturada veritat-, ens vegem amb cor d'emprendre grans projectes com aquests. I, sobretot,
el de llegir-lo i gaudir-ne.