More Related Content
What's hot (20)
Similar to Esquirol volador (20)
More from elbruccs (20)
Esquirol volador
- 2. PRESENTACI Els esquirols voladors o volants ( Pteromyini o Petauristini ) s坦n una tribu d' esci炭rids . Hi ha quaranta-tres esp竪cies a la tribu, la m辿s gran de les quals 辿s l' esquirol volador llan坦s ( Eupetaurus cinereus ).
- 3. s un 馨温馨鱈韓艶姻.
- 4. ASPECTE FSIC Fa uns 30 cm de llargada. La longitud de la seva cua iguala el seu cos. Pesen entre 100 i 150 grams i poden arribar a viure 12 anys.
- 5. Es caracteritza pel fet de tenir una expansi坦 de la pell, anomenada patagi , que s'est辿n a ambd坦s costats del tronc entre les extremitats del cos.
- 6. s un rosegador. Amb els seus incisius s坦n capa巽os de mastegar gaireb辿 de tot.
- 7. Es diu que l'esquirol volador vola, encara que nom辿s planeja grcies a les seves membranes que s'estenen al llarg del cos.
- 8. HBITAT S坦n originaris d'Am竪rica del Nord, mentre que l'esquirol siberi prov辿 de Nord Europa.
- 9. ALIMENTACI S坦n semi-carn鱈vors. S'alimenten d'insectes i de larves, encara que la base de la seva dieta s坦n les fruites, nous, cries d'aus, cries de ratolins, fongs i insectes.
- 10. El calci 辿s especialment important per ells degut a que els seus ossos s坦n molt lleugers, per poder volar. A aix嘆 se li ha d'unir que al tenir activitat nocturna, no queden exposats a la llum solar, factor important perqu竪 el cos generi les substancies necessries per absorbir millor el calci.
- 11. REPRODUCCI Les femelles tenen cries dos vegades a l'any. El per鱈ode de gestaci坦 辿s de 40 dies. El n炭mero de cries pot variar de 1 a 6. La seva maduresa sexual 辿s a l'any de vida. Les femelles cuiden a les seves cries i les alleten durant 65 dies, el qual 辿s poc habitual en animals d'aquesta mida. Les cries s坦n independents als 4 mesos.
- 12. Les femelles defensen el seu territori i el niu durant l'竪poca reproductiva.
- 13. A l'aproximar-se al seu dest鱈, alcen la cua per canviar el curs de vol i fan servir la membrana com un paracaigudes . Despr辿s d'aterrar, es mouen rpidament cap a l'altre costat de l'arbre per evitar ser vistos per els depredadors. Des d'una al巽ada de 18 metres poden planejar fins a 50 metres, el mxim 辿s de 80 metres.
- 14. COMPORTAMENT El m辿s freq端ent 辿s que un esquirol tingui dos o m辿s nius, aprofiti els nius abandonats per altres aus o els forats dels arbres. Aquests nius no nom辿s serveixen per la cria, sin坦 que, comunament, estan destinades a servir d'alberg a l'animal que, durant l'hivern, es queda en aquest dies sencers sense abandonar-lo, excepte quan la gana l'obliga a fer-ho.
- 15. Si la femella es veu molestada, traslladar les cries a un altre niu.
- 16. A la tardor, ja adultes, canvien el pelatge pel d'hivern.
- 17. F I