More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (14)
Similar to Expressionisme (20)
More from dadasoft (13)
Expressionisme
- 2. Al llarg de la hist 嘆ria de l art es poden distingir dues grans tend竪ncies. Simplificant les podem classificar com clssica i barroca. L altra tend竪ncia, la que anomenem barroca , es caracteritza per tot el contrari. Cerca el desequilibri, l exageraci坦, el dramatisme, la teatralitat, el sentiment. Molts cops s acusa a aquesta tend竪ncia de ser exagerada i excessiva. La tend竪ncia clssica es caracteritza per la cerca de l equilibri, la simplicitat i l harmonia. Molts cops s acusa a aquesta tend竪ncia de ser massa freda i racional. Leonardo da Vinci. La Gioconda. 1506 Rubens. Andromeda. 1638
- 3. L expressionisme . Aquest moviment d avantguarda de la primera meitat del s.XX forma part d aquesta tend竪ncia barroca que tendeix a l exageraci坦 i el dramatisme. Per嘆 tamb辿 es preocupa per la cr鱈tica social i la condici坦 humana, per la soledat de l esser hum. Oskar Kokoschka, Autoretrat
- 4. Antecedents
- 5. Caravaggio. Sacrifi d Isaac. 1603
- 6. Caravaggio. La incredulitat de Sant Tom s . 1602
- 7. Caravaggio. La crucifixi 坦 de Sant Pere. 1601
- 8. J. de Ribera. Martiri de Sant Bartomeu.
- 9. J. de Ribera. Martiri de Sant Andreu. 1623
- 12. Rembrandt. Cegant Samson. 1636
- 13. F. de Goya. Dos homes vells. 1821
- 14. F. de Goya. Aquelarre. 1821
- 15. F. de Goya. Asta su abuelo. 1821
- 16. La principal preocupaci坦 dels artistes expressionistes 辿s l nima humana en tota la seva subjectivitat. En l art expressionista domina el sentiment per sobre del pensament. L expressionisme es va desenvolupar a Alemanya i el nord d Europa entre 1905 i 1930.
- 17. Els expressionistes van trobar en l art primitiu afric un model que expressava la puresa original de l nima humana i que era oposat a l art decoratiu i cosm竪tic de l art acad 竪mic . Els artistes expressionistes utilitzen les formes i els colors amb total llibertat, sense seguir cap norma, i amb tota la subjectivitat individual. Per aconseguir l efecte expressiu que desitgen fan una pintura espontnia, primitiva i directa.
- 18. Les formes tendeixen a la deformaci坦 i la distorsi坦, com en una caricatura cruel del dolor hum, del dolor provocat tant per la situaci坦 social com per les pr嘆pies angoixes de l exist竪ncia. L Expressionisme alemany, i el n嘆rdic en general, t辿 un sentit dramtic i de forta cr鱈tica social .
- 19. Alguns artistes importants d aquest moviment s坦n: Ernst Ludwig Kirchner, Karl Schmidt-Rottluff, Emil Nolde, Vasilij Kandinskij, Franz Marc, August Macke, Aleksej von Jawlensky, Otto Dix, George Grosz i Max Beckmann.
- 20. Max Beckmann
- 21. Max Beckmann. Christ and the Woman Taken in Adultery. 1917
- 22. Max Beckmann. The Descent from the Cross. 1917
- 23. Max Beckmann. The Night. 1918-19
- 24. Max Beckmann. Dancing Bar a Baden-Baden. 1923
- 25. Max Beckmann. Self Portrait with Champagne Glass. 1919
- 27. E. Ludwig Kirchner. . Dancing Bar in Baden-Baden. 1923
- 28. E. Ludwig Kirchner. Autoretrat com a soldat. 1915
- 29. E. Ludwig Kirchner. Autoretrat amb una model. 1926
- 30. E. Ludwig Kirchner. Grup d artistes. 1927
- 31. E. Ludwig Kirchner. Banyistes a la gespa. 1919
- 32. E. Ludwig Kirchner. Escena de carrer a Berl 鱈n . 1915
- 33. E. Ludwig Kirchner. Dona al mirall. 1912
- 34. George Grosz
- 35. G. Grosz. Metr 嘆polis . 1917
- 36. G. Grosz. Aut 嘆mates republicans . 1920
- 37. G. Grosz. Lovesick man. 1916
- 38. G. Grosz. Suicidi. 1926
- 39. G. Grosz.
- 40. G. Grosz. Eclipse de sol. 1926
- 41. G. Grosz. L enterrament del poeta Oskar Panizza. 1918
- 42. G. Grosz. Pimps of death. 1919
- 43. G. Grosz. Riot of the Insane (1915)
- 44. G. Grosz. Suburbi. 1917
- 45. G. Grosz. Friedrichstrasse. 1918
- 46. G. Grosz. Shall Exterminate Everything around Me That Restricts Me from Being the Master. 1921
- 47. G. Grosz. T oads of Property. 1921
- 48. G. Grosz. T he Guilty One remains unknown. 1919
- 49. G. Grosz. Cross Section. 1920
- 50. Otto Dix
- 51. O. Dix. El sal 坦 . 1921
- 52. O. Dix. To Beauty. 1922
- 53. O. Dix. La ballarina Anita Berber. 1925
- 54. O. Dix. Dr. Mayer-Hermann. 1926
- 55. O. Dix. The Art Dealer Alfred Flechtheim. 1926
- 56. Emil Nolde
- 57. E. Nolde
- 58. E. Nolde. Dues dones i un pallasso. 1917
- 59. E. Nolde. Gent excitada. 1913
- 60. E. Nolde. Cricifixi坦. 1912
- 61. La influ 竪ncia de lexpressionisme
- 62. Francis Bacon
- 63. F. Bacon. Retrats i autoretrats. 1971
- 64. F. Bacon. Estudi del retrat del papa Inocenci X. 1962
- 65. F. Bacon. Tres estudis per una crucifixi 坦 I. 1962
- 66. F. Bacon. Tres estudis per una crucifixi 坦 II. 1962
- 67. F. Bacon. Tres estudis per una crucifixi 坦 III. 1962
- 68. F. Bacon.
- 69. Lucien Freud
- 70. L. Freud . Reflex amb dos nois. 1965
- 71. L. Freud. Reflexi 坦 (autoretrat). 1985
- 72. L. Freud. La mare de Freud . 1972
- 73. L. Freud.
- 74. L. Freud. Retrat d Isabel II. 2001
- 75. L. Freud . 1993
- 76. L. Freud . Noia rosa en un llit. 1987
- 77. L. Freud . Home despullat en un llit. 1987
- 78. L. Freud . El pintor i la model. 1987
- 80. Jean Michel Basquiat. Aaron I (1981)
- 81. Jean Michel Basquiat. Vino de Babilonia (1984)
- 82. Jean Michel Basquiat. Dos cabezas 2 (1983)
- 83. Jean Michel Basquiat. Tenor (1985)
- 84. Jean Michel Basquiat. Sense t 鱈tol . 1983
- 85. Jean Michel Basquiat. Sense t 鱈tol .
- 86. Jean Michel Basquiat. Guerrer. 1981
- 87. Jean Michel Basquiat. Zydeco. 1984
- 88. Jean Michel Basquiat. Autoretrat. 1981