More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (8)
Similar to L'expressionisme (20)
L'expressionisme
- 1. EXPRESSIONISME Wassily Kandinsky, Tema l鱈ric, 1911 Tamara Navarro Ruiz Elisabet Can坦s Galindo CFA Arquitecte Jujol Sant Joan Desp鱈 Curs 2006-2007
- 2. INTRODUCCI L EXPRESSIONISME 辿s un moviment art鱈stic sorgit a Alemanya a principis del s.XX, en el mateix moment que el Fauvisme franc竪s. Va rebre el seu nom al 1911 en ocasi坦 de lexposici坦 de la Secessi坦 Berlinesa.
- 3. LEXPRESSIONISME ALEMANY Sent辿n com una deformaci坦 de la realitat per aconseguir expressar adequadament els valors que es pretenen destacar i es va manifestar com una reacci坦 parcial de limpressionisme. 晦e恰沿姻艶壊壊庄看稼庄壊馨艶 辿s un moviment que t辿 el seu origen en el tractament revolucionari del color i la forma, caracter鱈stics principalment de Van Gogh.
- 4. PRINCIPALS GRUPS DE LEXPRESSIONISME Uns anys abans de la 1捉 Guerra Mundial van sorgir nombroses associacions dartistes a Alemanya. A difer竪ncia de Fran巽a on lactivitat art鱈stica es concentrava a Par鱈s, a Alemanya es concentrava a les diferents ciutats de prov鱈ncies com Munic o Dresde. Es van crear tres grans grups: DIE BRCKE (El Pont), DER BLAUE REITER (El Genet Blau) NEUE SACHLICHKEIT (Nova Objectivitat)
- 5. DIE BRCKE (El Pont, 1905-1911) Format lany 1905 a Dresde. Els pintors que formaven part daquest grup reaccionaren contra el refinament del modernisme i reivindicaven una forma de pintar alliberadora i compromesa pol鱈ticament. El seu ideal formal era lart primitiu. Pintaven amb pinzellades gruixudes i rpides. El color era per a ells un atribut que conferia significat. Tra巽aven contorns molt angulosos. Pintaven motius sense cap transcend竪ncia. Catleg del grup dArtistes "Br端cke" Erich Heckel Wolfgang Lettl - Die Br端cke (The Bridge) 1978
- 6. DER BLAUE REITER (EL GENET BLAU, 1911-1916 ) Va ser format lany 1911 a Munic. El pintors daquest grup tenien caracter鱈stiques semblants a El Pont per嘆: eren menys agressius, menys "primitius, m辿s espirituals, menys experimentals i m辿s especulatius. Els interessaven el aspectes formals. No tenien un programa concret Iniciatives art鱈stiques de caire renovador V. Kandinsky, Paisatge prop de Murnau, 1910, Franz Marc, Vaca groga, 1911
- 7. NEUE SACHLICHKEIT, (NOVA OBJECTIVITAT, 1919-多?) Sorg鱈 a Berl鱈n despr辿s de la Primera Guerra Mundial com a reacci坦 contra lespiritualisme i les tend竪ncies abstractes . Lart, segons els pintors daquest grup havia darrelar en les contradiccions de la realitat, no es podia eludir la duresa i la crueltat que els horrors de la guerra havien mostrat. Calia fer un art de contingut revolucionari, que fos 炭til als homes. Otto Dix, Miza de nit al caf竪 Retrato da jornalista Sylvia Von Harden1926, Otto Dix
- 8. 油
- 9. Edvard Munch, El crit, 1893 El crit Edvard Munch E. Munch, citat per Ulrich Bischoff "Caminavem amb dos amics pel passeig -el sol es ponia- de sobte el cel es torn roig - jo em vaig parar- cansat em vaig recolzar a la barana- sobre la ciutat i el fiord blau fosc nom辿s veia sang i lleng端es de foc- els meus amics continuaven caminant i jo seguia parat al mateix lloc tremolant de por - i sentia un bram infinit que penetrava tota la natura -"
- 10. El Crit Edvar Munch. Va ser datat en lany 1893 i pintat a Par鱈s. La obra original es troba a la Galer鱈a Nacional de Oslo (Noruega). Dues altres versions es troben al Museu Munch tamb辿 a Oslo (Noruega). El original de 1893 tenia unes dimensions de 91x735 cm i la t竪cnica emprada va ser oli i pastel sobre un suport de cartr坦. Es un quadre de tipus figuratiu; Hi ha tres personatges: un en primer pla i dos al fons sobre un pont, i sota daquest el mar. Catalogaci坦 i descripci坦
- 11. DESCRIPCI Dos personatges secundaris Dues barques a la platja Personatge principal El mar El cel
- 12. s un quadre on el color i la forma tenen quasi b辿 el mateix protagonisme, utilitza una barreja de colors primaris clids (vermell, taronja i groc) i freds (blau i tonalitats en verd i violeta). Aquest quadre no t辿 llum. T辿 una perspectiva lineal ja que hi ha un punt de fuga i les figures disminueixen de mida cap al fons. s totalment asim竪trica. T辿 dues l鱈nies compositives: leix horitzontal que reflecteix lhoritz坦 alt i una diagonal que marca el punt de fuga. Anlisi formal
- 13. COMPOSICI L鱈nea compositiva diagonal L鱈nia compositiva deix horitzontal L鱈nies corves que d 坦 nen sensaci坦 de moviment Les l鱈nies diagonals d坦 nen sensaci坦 de profunditat
- 14. Colors Freds COLOR Colors C叩lids Blau i tonalitats de verd i violeta Vermell, taronja i groc
- 15. Es tracta dun capvespre a la vora del mar amb un pont que la travessa. La escena es situa sobre el pont. La font dinspiraci坦 daquest quadre va ser la desesperaci坦 de la seva atordida vida. Per comprendre el significat de El Crit potser en haur鱈em de remuntar a la infncia de Munch. Lautor volia expressar en aquest quadre langoixa i el sofriment que sofria en aquells moments, all嘆 va quedar plasmat en la imatge del personatge principal. Es pot observar en lexpressi坦 de la cara por, sofriment Es posa les mans a les orelles per no escoltar el seu crit. Munch juga amb colors creant un paisatge tenebr坦s i crea dos personatges secundaris i amb ells intenta expressar indifer竪ncia per part dels caminants i que no lhi d坦na importncia que la gent lescolti. Anlisi de contingut
- 16. Mans i cara s鱈mbol de desesperaci坦 i sufriment Personatges secundaris que indiquen indifencia al escoltar-lho Colors que simbolitzen un paisatge tenebr坦s i osbcur Anlisi de contingut
- 17. El crit va ser una obra espontnia, ning炭 la va demanar. Va adquirir lestatus cultural, despr辿s de la mort de E.Munch, un cop acabada la 2捉 G. Mundial. Aquesta obra sadre巽a a aquell p炭blic que es troba en una situaci坦 pertorbadora o similar a la de lautor quan la va pintar. La funci坦 daquesta obra es expressar el seu m坦n individual ple angoixa i sofriment. Munch tamb辿 volia expressar la seva opini坦 en contra de les injust鱈cies socials i desigualtats econ嘆miques que acompanyaren a la Revoluci坦 industrial. Relaci坦 amb altres obres i context hist坦ric
- 18. Podem observar la similitud, entre dues de les pintures dEdvard Munch (El crit 1893 i Ansietat 1894). S坦n dues pintures quasi b辿 iguals. Podem observar que el paisatge es id竪ntic, hi ha el mar, el cel, el pont, dues barques a la platja Per嘆 en canvi en el quadre Ansietat no hi han tres protagonistes com al Crit si no que hi ha m辿s. Com en el cas del Crit aquesta obra torna a ser una protesta en contra de les desigualtats socials i econ嘆miques. Comparaci坦: EL CRIT & ANSIETAT
- 19. Comparaci坦: EL CRIT & ANSIETAT El cel El pont Dues barques Mar
- 20. Hem arribat a la conclusi坦 de que Munch normalment feia pintures de retrats i paisatges, quasi b辿 la majoria daquest amb colors tristos i apagats expressant tristesa i soledat. A les seves pintures no hi sol haver cap tipus de simetria. Aquest treball ens ha agradat perqu竪 hem apr竪s coses relacionades amb el moviment, amb lautor i amb el programa emprat i ens hem divertit a la mateixa vegada fent-ho. Comentari de sintesi
- 21. EDVARD MUNCH Edvard Munch (1863-1944) Va n辿ixer el 12 de Decembre de 1863 en L旦ten (Noruega), va comen巽ar a pintar als 17 anys i al 1885 va conseguir una veca i va marxar a estudiar a Par鱈s. Les seves obres representen tristesa, enfermetats i mort per la p竪rdua de la seva germana i mare a causa de tuberculosi. Al 1908 una depressi坦 el va enviar al sanatori, un cop controlada la seva situaci坦 va tornar al seu pa鱈s dorigen Noruega i es va retirar a treballar a una granja propera a Oslo. Va morir el 23 de Gener de 1944 durant la Segona Guerra Mundial.
- 22. Pinacoteca Munch