Fòrum de la Professió Mèdica - "Una perspectiva sobre les propostes en el marc de la política Sanitària"
0 likes436 views
Conferència del Professor Pere Ibern, Barcelona Gadruate School of Economics CRES-UPF, presentada a la jornada de treball del Fòrum de la Professió Mèdica del COMB.
More Related Content
Viewers also liked (16)
Similar to Fòrum de la Professió Mèdica - "Una perspectiva sobre les propostes en el marc de la política Sanitària" (20)
More from Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (20)
Fòrum de la Professió Mèdica - "Una perspectiva sobre les propostes en el marc de la política Sanitària"
- 1. Una perspectiva sobre les propostes en el marc de la política sanitària Pere Ibern Barcelona Graduate School of Economics CRES-UPF 1
- 2. Introducció • Per tal de corregir les debilitats del sistema de salut i aprofitar les fortaleses, cal entendre com hem arribat fins aquí. – Accés, cost i qualitat – Responsabilitat individual davant la salut • Un sistema que ha prioritzat l’equitat d’accés (assegurança universal i finançament públic, no discriminació segons disponibilitat a pagar) • Un sistema que ha deixat per més endavant la preocupació per l’eficiència i que ara ha arribat l’hora definitiva. • Això ha estat possible en un context de creixement econòmic sostingut durant dècades, i ara està en dubte. • Qüestió clau: com podem preservar l’equitat i alhora ser més eficients? – Davant recursos escassos ens cal • Prioritzar prestacions • Introduir incentius acurats • Establir nous mecanismes de coordinació – Nova regulació, nova organització 2
- 3. El moment “L’aixeta és oberta, han apujat el preu de l’aigua, i no podem tancar-la” • Exemple: La despesa farmacèutica representa el 28,4% del pressupost del CatSalut (2.662 m€, 2010). – Aprovació en els darrers 3 mesos: lapatinib, boceprevir, fingolimab, belilumab, dabigatran, botox, acetat d’abiraterona, telaprevir,… • Decisió del govern central, finançament del govern català • Medicaments no avaluats o que no superen el llindar cost- efectivitat segons el NICE. 3
- 4. El moment “La música s’ha aturat i la gent vol seguir ballant” 4
- 5. El moment “Els veïns de l’escala no paguen el rebut, i l’acabem pagant nosaltres cada mes” • Reducció del benestar relatiu dels catalans en els darrers 30 anys de 24 punts percentuals respecte la mitjana espanyola • Dèficit fiscal anual de 8,5% del PIB, 17.408 milions de €, 1,9 vegades el pressupost anual del Departament de Salut 5
- 6. El moment “Envoltats de falsos dilemes” "Només unes poques veus valentes admeten que l'elecció és entre l’augment de recursos o la reducció de serveis gratuïts. " 6
- 7. El moment “Més anys a la vida i … el que costen” 7 Font: OECD health data
- 8. El moment Variacions substancials en la demanda Mitjana Catalunya Utilització de serveis Indicador 2009 GTS mínim GTS màxim Visites d'atenció primària per habitant Visites 6,9 3,8 13,6 Taxa d'hospitalització Taxa per 1000 hab 121,9 96,6 161 Taxa d'urgències hospitalàries Taxa per 1000 hab 461,1 54,3 767,6 Hospitalitzacions sociosanitàries Taxa per 1000 hab 5,4 0,6 13,7 Pacients atesos a salut mental ambulatòria Taxa per 1000 hab 28 9,9 49,5 Hospitalitzacions psiquiàtriques Taxa per 1000 hab 3 1,5 3,8 Font: Central de Resultats 2010. Dep. Salut. 8
- 9. El moment Variacions substancials en els resultats Variacions en la taxa de mortalitat evitable en malalties hipertensives i cerebrovasculars 9
- 10. Els criteris • L’assignació de recursos escassos és un repte permanent. – Com podem assolir una assignació més acurada? “Alhora que ens preocupem de fer bé les coses, i fer bè allò que cal fer, hem de preguntar-nos si ho fem per a la gent adeqüada” “Seria més just donar prioritat a aquells que probablement moriran de forma prematura o sufriran dolors o discapacitat crònica des de joves, a costa d’aquells que ja han tingut oportunitats justes (fair innings)” “Tot ordre de prioritats suposa una discriminació entre demandants competidors” Alan Williams. La economía de la salud como labor humanitaria, 2003 10
- 11. Els criteris • Persad, Wertheimer i Emanuel (2009) proposen el sistema “Complete lives” • “Per tal d’assolir una justa assignació de les intervencions mèdiques, la societat s’ha d’enfrontar a un esquema de criteris múltiples enlloc de fixar- se amb principis simples o mantenir l’statu-quo” • Cap proposta es troba exempta de controvèrsia. Convé fer-ho més explícit, adaptat a entorns concrets. • La forma com es duu a terme esdevé crucial. L’impacte ha estat escàs quan s’ha confiat a “l’alta política” (comissions parlamentàries), més gran quan s’afronta amb un regulador independent (NICE, HAS, IQWIG) • Dos àmbits diferents: cartera de prestacions i decisió clínica • Exemple: Priorització entre procediments quirúrgics electius amb llista d’espera del sistema sanitari públic a Catalunya (2010). – Criteris: impacte en la qualitat de vida, risc de l’espera, temps de demora i/o espera, efectivitat clínica, ús de recursos 11
- 12. Els criteris • La millora de la salut és fruit també de la responsabilitat individual • El comportament: hàbits de vida saludable, compliment terapèutic, … esdevé clau. • Necessitem una “empenta”? • 2 models per tal d’influir en el comportament: (1) pensar que som racionals, i amb el cost-benefici decidim o (2) pensar que ens calen modificacions en l’entorn per escollir acuradament les opcions • Tema també controvertit, paternalisme liberal. 12
- 13. Tres factors en tensió • “El control dels costos de la tecnologia troba pocs amics i molts enemics, fins i tot els oponents sovint reconeixen que és un problema seriós. La fascinació per la tecnologia és suficient per intimidar a qualsevol reformador “ • Tres factors en tensió a tenir en compte: – Cultura – Valor de la tecnologia per a la salut – Priorització-Racionament 13
- 14. Les dues palanques • Canvi regulatori – Priorització. Cartera de prestacions – Sistemes d’assignació poblacional de recursos basats en episodis – Transparència d’informació i avaluació de resultats – Capacitat d’elecció per part dels pacients • Canvi organitzatiu – Organitzacions sanitàries integrades – Autonomia de gestió professional. Incentius i transferència de risc. Responsabilitat. – Simplificació administrativa. Menors costos de transacció. 14
- 15. Epíleg 1 “La qualitat de l’atenció mèdica està determinada per dos factors principals: la qualitat de les decisions que determinen quines accions es prenen i la qualitat amb la qual aquestes decisions s’executen; què es fa i com es fa. Si s’han escollit accions equivocades, sigui quina sigui l’habilitat amb què siguin realitzades, la qualitat es veurà ressentida. Igualment, si les accions escollides són correctes però l’execució és imperfecta, la qualitat de l’atenció se’n veurà afectada.” 15
- 16. Epíleg 2 “L’ètica i l’economia són, en part, dues maneres diferents de pensar sobre les eleccions. L’ètica tracta del contingut moral de l’elecció i l’economia tracta de la seva eficiència.” “Lluny de creure-les irreconciliables, la millor manera d’entendre l’ètica i l’economia en política de salut és com a visions complementàries” “Una nació pot donar a tota la seva gent alguna de les atencions que els pot fer algun bé; pot donar a alguna de la seva gent tota l’atenció que els pot fer algun bé; però no pot donar a tothom tota l’atenció que els pot fer algun bé.” Fuchs, V. Ethics and economics: antagonists or allies in making health policy? West J Med. 1998;168:213-6. 16