els moviments migratoris.pdf
- 1. 2on de Batxillerat. Geografia . IES Antoni Llidó. Xà bia. Professora: Vicenta Maria Ros
- 2. INTRODUCCIÓ: DEFINICIÓ Els moviments migratoris són els desplaçaments de població des d’un territori a un altre. Implica canvi de residència temporal o permanentment. EMIGRACIÓ: Moviment de persones que abandonen el seu lloc d’origen. IMMIGRACIÓ: Moviment de persones que entren a un territori nou. RETORN: Moviment de persones que tornen al seu lloc d’origen després de passar un temps fora.
- 3. INTRODUCCIÓ: CLASSIFICACIÓ EN FUNCIÓ DE LES DISTÀNCIES INTERIORS (Nacionals) EXTERIORS (Internacionals) - Continentals - Intercontinentals EN FUNCIÓ DE LES CAUSES VOLUNTÀRIES FORÇOSES -Econòmiques -Socials - Refugiats de guerra - Esclaus EN FUNCIÓ DE LA DURACIÓ PERMANENTS TEMPORALS - Estacionà ries - Pendulars EN FUNCIÓ DEL MOMENT EN QUÈ ES DESENVOLUPAREN HISTÒRIQUES ACTUALS
- 4. INTRODUCCIÓ: CÀLCULS Per a mesurar el moviment migratori en nombres absoluts s’utilitza el Saldo Migratori, que és la diferència entre immigrants i emigrants. Aquest cà lcul pot ser negatiu en el cas que hi haja més emigrants que immigrants o positivo en el cas contrari. SM = I - E La Taxa de Saldo Migratori posa en relació el saldo migratori amb la població absoluta del lloc. S'expressa en tants per cent, serveix per comparar els moviments migratoris de distints llocs. TSM = SM x 100 / Pobl. Absoluta (en aquest perÃode) Per a calcular el Creixement Real de la Població, cal tenir en compte no sols el Creixement Natural (naixements menys defuncions) sinó també el Saldo Migratori (Immigrants menys emigrants). CRP = CN ± SM = (N – D) ± (I – E)
- 5. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS Són els que es produeixen des d’una regió a una altra dins d’Espanya. El seu anà lisis serveix per a explicar la distribució de la població espanyola i les tendències dels moviments naturals (augment o disminució de la natalitat, mortalitat i creixement natural). Es pot diferenciar entre tradicionals, fins el 1975 i actuals. Les migracions interiors tradicionals •Es van desenvolupar entre el darrer terç del segle XIX i el 1975. es van caracteritzar per: • La motivació va ser fonamentalment laboral. •Els emigrants procedien del camp i es dirigien a les grans ciutats industrials. •Es tractava de persones joves, camperols amb baix nivell de qualificació. •Es poden distingir dos tipus: •Migracions temporals i estacionals. Eren desplaçaments camperols que es realitzava bé a altres à rees rurals per a realitzar taques agrà ries, o bé a les ciutats en aquelles èpoques de l’any en què al camp no hi havia feina. •L’èxode rural. Es tracta del desplaçament de la gent del camp a la ciutat amb carà cter definitiu o de llarga durada. Els emigrants procedien d’à rees endarrerides com GalÃcia, interior peninsular, Extremadura, Andalusia... Els llocs d’acollida foren les à rees industrialitzades Madrid, Catalunya, PaÃs Basc...) i les turÃstiques, a partir dels anys 60 (C. Valenciana, Illes Balears...)
- 6. L’ÈXODE RURAL: ETAPES ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS Fins la Guerra Civil: La incorporació tardana d’Espanya a la Rev. Industrial provocà que l’èxode rural s’iniciara més tard, aproximadament a finals del XIX i primer terç del XX. L’excedent de població rural (a causa de la fil·loxera, l’inici de la mecanització...) i l’oferta de treball en les zones industrials van afavorir aquest fenomen. Durant la Guerra Civil i postguerra: L'economia s’estancà i l’oferta de treball a les ciutats minvà . L’èxode rural es frenà . 1950-1975: Intensificació de l’èxode rural a causa de les millores econòmiques i el creixement demogrà fic. L’auge industrial i el “boom†turÃstic atragueren població cap els nuclis industrials tradicionals i les à rees turÃstiques. Es configuraren dos eixos d’atracció: el de la Mediterrà nia i el de l’Ebre. A aquest s’unia Madrid. 1975-1990: La crisis dels setanta va provocar una desacceleració de les migracions que fins i tot foren superades pels retorns. Aquests van afectar, sobretot, als jubilats.
- 7. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS Conseqüències de les migracions interiors tradicionals. Especialment l’èxode rural va tenir nombroses repercussions. •En el pla demogrà fic van crear grans desequilibris en la distribució de la població: buidament de l’interior i gran densitat a la perifèria.. Envelliment de la població de les à rees emigratòries. Elevat Ãndex de masculinitat en algunes zones. •En el pla econòmic a les à rees rurals amb el temps va descendir la productivitat i el rendiment. A les ciutats la immigració massiva va provocar problemes de sòl, habitatge, equipaments i serveis. •En el pla social es van produir problemes d’assimilació. •En l’aspecte mediambiental les zones de procedència dels emigrants van quedar abandonats i es van deteriorar ecosistemes tradicionals. A les grans ciutats la immigració va provocar un creixement accelerat.
- 8. Les migracions interiors actuals. Des de la crisis de 1975 es va iniciar un nou sistema migratori de caracterÃstiques molt distintes: c)la procedència dels emigrants ja no és majorità riament rural, sinó que provenen de municipis urbans, sobretot dels de major grandà ria. d)el destà també ha experimentat canvis: - les migracions entre comunitats s’han alentit, encara que no s’han alterat substancialment les seues direccions, que continuen tenint com a destà prioritari l’arc mediterrani i la Vall de l’Ebre. - s’han intensificat les migracions dins de la pròpia provÃncia o comunitat autònoma. - en l’à mbit municipal, els municipis urbans de major grandà ria han perdut capacitat d’atracció en favor dels mitjans o xicotets. c) en l’actualitat, les causes de les migracions i el perfil dels emigrants són diversos, la qual cosa ha donat lloc a distints tipus de corrents migratoris que s’entrecreuen en l’espai. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS
- 9. •Les migracions laborals. Afecten a adults joves i podem distingir entre treballadors poc qualificats (procedents del medi rural) que van als centres de major dinamisme econòmic de la mateixa provÃncia o CCAA; i, els treballadors qualificats que es traslladen a grans centres d’activitat tercià ria. Tenen saldos positius les principals à rees immigratòries de la Mediterrà nia (excepte Barcelona) i de la Vall de l’Ebre (excepte Saragossa). Tenen saldos negatius algunes antigues provÃncies immigratòries que l’han invertit (Madrid, Barcelona, Saragossa, Biscaia...) i provÃncies tradicionalment emigratòries (Àvila, Zamora, Burgos, Ciudad Real, Terol...) •Les migracions residencials. Són intraurbanes i afecten, sobretot, a parelles joves •Les migracions de retorn rural. Es tracta d’antics emigrants. També es dóna un corrent neorural (persones que abandonen la ciutat per dur una vida més acord amb el medi i la vida natural) •Els moviments habituals de la població. Són desplaçaments periòdics per motius de treball o oci. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS
- 10. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS Eix de l’Ebre Eix mediterrani Madrid Excepcions: •Saragossa •Valladolid •Sevilla
- 11. Les conseqüències de les migracions interiors actuals són: •Les migracions laborals acreixen els desequilibris demogrà fics i econòmics entre les regions i a l’interior de les CCAA i provÃncies. • Les migracions residencials causen el sobreenvelliment de les à rees urbanes centrals emissores, i incrementen la població de les perifèries receptores, que exigeixen dotacions de serveis i equipaments. •Les migracions de retorn d’emigrants provoquen el sobreenvelliment a les zones receptores de jubilats i la creació de negocis o d’activitats noves pels més joves, que poden retenir a part dels emigrants potencials. A més la instal·lació de joves a aquests nuclis rurals quasi deshabitats pot incidir en el manteniment d’escoles i serveis tradicionals •Els moviments pendulars relacionats amb el treball creen problemes de circulació i els relacionats amb l’oci augmenten els ingressos amb els locals d’oci de les zones receptores. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS
- 12. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS COMPONENTS DELS MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS EMIGRACIÓ IMMIGRACIÓ Espanyols cap a l'estranger Estrangers cap a Espanya Dècada dels 90 Són els moviments de la població fora de les fronteres. Espanya ha sigut un paÃs d’emigrants fins els anys 80 , a partir de la dècada dels 90 va començar a rebre immigració, especialment aquesta tendència s’ha accentuat a les primeries del segle XXI.
- 13. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS
- 14. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS •Podem distingir segons l'època i el lloc entre l’emigració transoceà nica (Amèrica Llatina, fins els anys 60) i l’europea (més intensa a partir dels anys 50). •L’emigració transoceà nica. Es va dirigir principalment a Amèrica Llatina i secundà riament als EEUU, Canadà i Austrà lia. Des de mitjan segle XIX es va iniciar aquesta emigració ja que eren llocs en auge econòmic i a més hi havia a favor la qüestió lingüÃstica. El perfil d’aquest emigrant era home camperol de poca qualificació. La intensitat va disminuir entre els anys 1914-45 (les guerres mundials, la crisi del 29, i la Guerra Civil). El destÃ: Argentina, Cuba, Veneçuela, Brasil i Mèxic. Origen: Galicia, Astúries i Canà ries. Cap als anys 60 aquesta emigració va descendir.
- 15. Des de Vigo en vaixell cap a Amèrica. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS
- 16. L’emigració a Europa. Esta emigració va tenir tres etapes ben diferenciades: • fins mitjan segle XX es va dirigir principalment a França, integrada per camperols estacionals, obrers de la construcció i dones de servei domèstic, i, més tard, refugiats polÃtics de la Guerra Civil • el perÃode entre 1950 i 1973 fou el de major auge de l’emigració a Europa: per part europea, la rà pida reconstrucció després de la guerra va afavorir una à mplia oferta de treball; per part espanyola, l’emigració es va veure estimulada pel fort creixement demogrà fic, l’excedent de població agrà ria a causa de la mecanització i l’augment de l‘atur pel Pla d’Estabilització. Els emigrants procedien de totes les regions, encara que les més afectades foren Andalusia i GalÃcia. El destà França, Suïssa i Alemanya. El perfil d’aquests emigrants era jove, poc preparat. •a partir de 1973 l’emigració permanent a Europa va decaure. La crisi energètica va fer augmentar l’atur i molts van tornar. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS •Actualment: l’emigració és mÃnima i de caracterÃstiques diferents, normalment les raons del trasllat a l'estranger és per treballs qualificats.
- 17. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS
- 18. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS
- 19. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS
- 20. Les migracions exteriors han tingut importants conseqüències: • demogrà fiques: disminució dels efectius de població i accentuació dels desequilibris regionals. • econòmiques: positives per una part, ja que alleujaren el fort creixement natural, l’atur i van reduir el dèficit comercial amb les divises que enviaven, i, negatives, perquè molts estalvis no es van invertir en béns productius, o no afavoriren a les à rees de partida dels emigrants • socials: el desarrelament, les penoses condicions de vida, de treball, els salaris més baixos...i a més van ser els primers en anar-se’n a l’atur quan va esdevenir la crisi. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS
- 21. LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA Des de fa alguns anys Espanya està rebent un volum important d'immigrants, que actualment superen els cinc milions. D’acord amb la seua situació poden classificar-se en tres grups: c)Els ciutadans nacionalitzats: després d’alguns anys de viure en el paÃs passen a ser espanyols de ple dret. d)Els immigrants legals: que obtenen el permÃs de residència i mantenen la seua nacionalitat d’origen. e)Els estrangers il·legals: que no tenen papers de residència i no poden estar en Espanya
- 22. Les causes de la immigració són diverses: •Els immigrants comunitaris són jubilats que aprecien les bones condicions climà tiques del paÃs o adults atrets per les possibilitades de treball i de negoci. •Els immigrants extracomunitaris es traslladen a Espanya per motius: • Econòmics (possibilitat de treball). • PolÃtics, persecucions, falta de drets civils... •La necessitat, per part d’Espanya, de mà d’obra arran del desenvolupament econòmic des de 1995. •La proximitat amb el continent africà converteix Espanya en la porta principal d’entrada d’ immigrants. •Els lligams historicoculturals amb América Llatina també afavoreixen l’arribada d’immigrants. LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA
- 23. La procedència dels immigrants va ser majorità riament fins 1996 europea (països de la Unió Europea i de l’est del continent); a partir del 1996 han predominat els immigrants extracomunitaris procedents d’Àfrica (Marroc), Iberoamèrica (Equador, Colòmbia) i Àsia (Xina, Paquistan). El seu destà principal són les CCAA amb grans centres urbans com Catalunya, Madrid, Andalusia, València, Balears i Canà ries. El perfil de l'immigrant varia segons la procedència: •Els immigrants comunitaris són jubilats amb un nivell de vida mitjà , o adults mitjanament qualificats. •Els immigrants extracomintaris són joves no gaire qualificats. Realitzen treballs en el sector terciaris, la construcció, l’agricultura... LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA
- 24. Les conseqüències de la immigració s’observen en diferents à mbits: b)conseqüències demogrà fiques: els immigrants tenen una estructura demogrà fica més jove degut a què controlen menys la natalitat, la qual cosa ha contribuït a frenar el brusc descens de la natalitat espanyola. c)conseqüències econòmiques: a. Alguns treballadors espanyols creuen que els lleven el treball, però no és aixà ja que ells realitzen les feines més dures i mal pagades. La immigració aporta població activa, activa l’economia (amb el consum) i col·labora en el creixement del PIB. b. La immigració, no obstant, es relaciona amb alguns problemes, com la pèrdua de competitivitat, la pressió a la baixa dels salaris... d)conseqüències socials: la immigració està creant alguns problemes socials: a. El seu augment ha fet créixer la idea d’“invasió†i el temor a la reducció de la identitat nacional. Aquestes falses idees han fet sorgir actituds xenòfobes o racistes. b. Molts immigrants pateixen dures condicions laborals (llargues jornades, salaris baixos, absència d’assegurances... i de vida (habitatges de mala qualitat, barris marginals...); en part per això se’ls responsabilitza, de forma injusta, de diversos delictes... c. Les diferències culturals, lingüÃstiques i religioses fan difÃcil la seua integració i poden suscitar tensions amb la població autòctona. LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA
- 25. La polÃtica immigratòria espanyola es basa en intentar que la immigració resulte beneficiosa per a ambdues parts. b)El marc de la polÃtica immigratòria està constituït per: •La polÃtica de la UE sobre asil i immigració establerta en 1999 que suposa la creació d’un sistema comú d’asil i de visats i la cooperació dels països membres contra la immigració clandestina mitjançant l’intercanvi d’informació i el control de les fronteres exteriors de la Unió. • La Llei d’Estrangeria regula tots els aspectes de la immigració: • Entrada en el paÃs, per a la qual cosa hi ha quotes. • Modalitats de presència a Espanya. • drets i llibertats dels immigrants. • Procediments d’expulsió. e)Les mesures principals de la polÃtica d’immigració espanyola són les següents: •La col·laboració amb els països emissors •L’ordenació dels fluxos migratoris. •L’impuls de la integració. •La lluita contra la immigració clandestina. LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA
- 28. ORIGEN DE LA POBLACIÓ NO NASCUDA A ESPANYA