More Related Content
Similar to els moviments migratoris.pdf (20)
More from Kristyan Luna Martinez (20)
Recently uploaded (11)
els moviments migratoris.pdf
- 1. 2on de Batxillerat. Geografia . IES Antoni Llid坦. Xbia. Professora: Vicenta Maria Ros
- 2. INTRODUCCI: DEFINICI Els moviments migratoris s坦n els despla巽aments de poblaci坦 des dun territori a un altre. Implica canvi de resid竪ncia temporal o permanentment. EMIGRACI: Moviment de persones que abandonen el seu lloc dorigen. IMMIGRACI: Moviment de persones que entren a un territori nou. RETORN: Moviment de persones que tornen al seu lloc dorigen despr辿s de passar un temps fora.
- 3. INTRODUCCI: CLASSIFICACI EN FUNCI DE LES DISTNCIES INTERIORS (Nacionals) EXTERIORS (Internacionals) - Continentals - Intercontinentals EN FUNCI DE LES CAUSES VOLUNTRIES FOROSES -Econ嘆miques -Socials - Refugiats de guerra - Esclaus EN FUNCI DE LA DURACI PERMANENTS TEMPORALS - Estacionries - Pendulars EN FUNCI DEL MOMENT EN QU ES DESENVOLUPAREN HISTRIQUES ACTUALS
- 4. INTRODUCCI: CLCULS Per a mesurar el moviment migratori en nombres absoluts sutilitza el Saldo Migratori, que 辿s la difer竪ncia entre immigrants i emigrants. Aquest clcul pot ser negatiu en el cas que hi haja m辿s emigrants que immigrants o positivo en el cas contrari. SM = I - E La Taxa de Saldo Migratori posa en relaci坦 el saldo migratori amb la poblaci坦 absoluta del lloc. S'expressa en tants per cent, serveix per comparar els moviments migratoris de distints llocs. TSM = SM x 100 / Pobl. Absoluta (en aquest per鱈ode) Per a calcular el Creixement Real de la Poblaci坦, cal tenir en compte no sols el Creixement Natural (naixements menys defuncions) sin坦 tamb辿 el Saldo Migratori (Immigrants menys emigrants). CRP = CN 賊 SM = (N D) 賊 (I E)
- 5. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS S坦n els que es produeixen des duna regi坦 a una altra dins dEspanya. El seu anlisis serveix per a explicar la distribuci坦 de la poblaci坦 espanyola i les tend竪ncies dels moviments naturals (augment o disminuci坦 de la natalitat, mortalitat i creixement natural). Es pot diferenciar entre tradicionals, fins el 1975 i actuals. Les migracions interiors tradicionals Es van desenvolupar entre el darrer ter巽 del segle XIX i el 1975. es van caracteritzar per: La motivaci坦 va ser fonamentalment laboral. Els emigrants procedien del camp i es dirigien a les grans ciutats industrials. Es tractava de persones joves, camperols amb baix nivell de qualificaci坦. Es poden distingir dos tipus: Migracions temporals i estacionals. Eren despla巽aments camperols que es realitzava b辿 a altres rees rurals per a realitzar taques agrries, o b辿 a les ciutats en aquelles 竪poques de lany en qu竪 al camp no hi havia feina. L竪xode rural. Es tracta del despla巽ament de la gent del camp a la ciutat amb carcter definitiu o de llarga durada. Els emigrants procedien drees endarrerides com Gal鱈cia, interior peninsular, Extremadura, Andalusia... Els llocs dacollida foren les rees industrialitzades Madrid, Catalunya, Pa鱈s Basc...) i les tur鱈stiques, a partir dels anys 60 (C. Valenciana, Illes Balears...)
- 6. LXODE RURAL: ETAPES ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS Fins la Guerra Civil: La incorporaci坦 tardana dEspanya a la Rev. Industrial provoc que l竪xode rural siniciara m辿s tard, aproximadament a finals del XIX i primer ter巽 del XX. Lexcedent de poblaci坦 rural (a causa de la fil揃loxera, linici de la mecanitzaci坦...) i loferta de treball en les zones industrials van afavorir aquest fenomen. Durant la Guerra Civil i postguerra: L'economia sestanc i loferta de treball a les ciutats minv. L竪xode rural es fren. 1950-1975: Intensificaci坦 de l竪xode rural a causa de les millores econ嘆miques i el creixement demogrfic. Lauge industrial i el boom tur鱈stic atragueren poblaci坦 cap els nuclis industrials tradicionals i les rees tur鱈stiques. Es configuraren dos eixos datracci坦: el de la Mediterrnia i el de lEbre. A aquest sunia Madrid. 1975-1990: La crisis dels setanta va provocar una desacceleraci坦 de les migracions que fins i tot foren superades pels retorns. Aquests van afectar, sobretot, als jubilats.
- 7. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS Conseq端竪ncies de les migracions interiors tradicionals. Especialment l竪xode rural va tenir nombroses repercussions. En el pla demogrfic van crear grans desequilibris en la distribuci坦 de la poblaci坦: buidament de linterior i gran densitat a la perif竪ria.. Envelliment de la poblaci坦 de les rees emigrat嘆ries. Elevat 鱈ndex de masculinitat en algunes zones. En el pla econ嘆mic a les rees rurals amb el temps va descendir la productivitat i el rendiment. A les ciutats la immigraci坦 massiva va provocar problemes de s嘆l, habitatge, equipaments i serveis. En el pla social es van produir problemes dassimilaci坦. En laspecte mediambiental les zones de proced竪ncia dels emigrants van quedar abandonats i es van deteriorar ecosistemes tradicionals. A les grans ciutats la immigraci坦 va provocar un creixement accelerat.
- 8. Les migracions interiors actuals. Des de la crisis de 1975 es va iniciar un nou sistema migratori de caracter鱈stiques molt distintes: c)la proced竪ncia dels emigrants ja no 辿s majoritriament rural, sin坦 que provenen de municipis urbans, sobretot dels de major grandria. d)el dest鱈 tamb辿 ha experimentat canvis: - les migracions entre comunitats shan alentit, encara que no shan alterat substancialment les seues direccions, que continuen tenint com a dest鱈 prioritari larc mediterrani i la Vall de lEbre. - shan intensificat les migracions dins de la pr嘆pia prov鱈ncia o comunitat aut嘆noma. - en lmbit municipal, els municipis urbans de major grandria han perdut capacitat datracci坦 en favor dels mitjans o xicotets. c) en lactualitat, les causes de les migracions i el perfil dels emigrants s坦n diversos, la qual cosa ha donat lloc a distints tipus de corrents migratoris que sentrecreuen en lespai. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS
- 9. Les migracions laborals. Afecten a adults joves i podem distingir entre treballadors poc qualificats (procedents del medi rural) que van als centres de major dinamisme econ嘆mic de la mateixa prov鱈ncia o CCAA; i, els treballadors qualificats que es traslladen a grans centres dactivitat terciria. Tenen saldos positius les principals rees immigrat嘆ries de la Mediterrnia (excepte Barcelona) i de la Vall de lEbre (excepte Saragossa). Tenen saldos negatius algunes antigues prov鱈ncies immigrat嘆ries que lhan invertit (Madrid, Barcelona, Saragossa, Biscaia...) i prov鱈ncies tradicionalment emigrat嘆ries (vila, Zamora, Burgos, Ciudad Real, Terol...) Les migracions residencials. S坦n intraurbanes i afecten, sobretot, a parelles joves Les migracions de retorn rural. Es tracta dantics emigrants. Tamb辿 es d坦na un corrent neorural (persones que abandonen la ciutat per dur una vida m辿s acord amb el medi i la vida natural) Els moviments habituals de la poblaci坦. S坦n despla巽aments peri嘆dics per motius de treball o oci. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS
- 10. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS Eix de lEbre Eix mediterrani Madrid Excepcions: Saragossa Valladolid Sevilla
- 11. Les conseq端竪ncies de les migracions interiors actuals s坦n: Les migracions laborals acreixen els desequilibris demogrfics i econ嘆mics entre les regions i a linterior de les CCAA i prov鱈ncies. Les migracions residencials causen el sobreenvelliment de les rees urbanes centrals emissores, i incrementen la poblaci坦 de les perif竪ries receptores, que exigeixen dotacions de serveis i equipaments. Les migracions de retorn demigrants provoquen el sobreenvelliment a les zones receptores de jubilats i la creaci坦 de negocis o dactivitats noves pels m辿s joves, que poden retenir a part dels emigrants potencials. A m辿s la instal揃laci坦 de joves a aquests nuclis rurals quasi deshabitats pot incidir en el manteniment descoles i serveis tradicionals Els moviments pendulars relacionats amb el treball creen problemes de circulaci坦 i els relacionats amb loci augmenten els ingressos amb els locals doci de les zones receptores. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS
- 12. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS COMPONENTS DELS MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS EMIGRACI IMMIGRACI Espanyols cap a l'estranger Estrangers cap a Espanya D竪cada dels 90 S坦n els moviments de la poblaci坦 fora de les fronteres. Espanya ha sigut un pa鱈s demigrants fins els anys 80 , a partir de la d竪cada dels 90 va comen巽ar a rebre immigraci坦, especialment aquesta tend竪ncia sha accentuat a les primeries del segle XXI.
- 13. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS
- 14. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS Podem distingir segons l'竪poca i el lloc entre lemigraci坦 transocenica (Am竪rica Llatina, fins els anys 60) i leuropea (m辿s intensa a partir dels anys 50). Lemigraci坦 transocenica. Es va dirigir principalment a Am竪rica Llatina i secundriament als EEUU, Canad i Austrlia. Des de mitjan segle XIX es va iniciar aquesta emigraci坦 ja que eren llocs en auge econ嘆mic i a m辿s hi havia a favor la q端esti坦 ling端鱈stica. El perfil daquest emigrant era home camperol de poca qualificaci坦. La intensitat va disminuir entre els anys 1914-45 (les guerres mundials, la crisi del 29, i la Guerra Civil). El dest鱈: Argentina, Cuba, Vene巽uela, Brasil i M竪xic. Origen: Galicia, Ast炭ries i Canries. Cap als anys 60 aquesta emigraci坦 va descendir.
- 15. Des de Vigo en vaixell cap a Am竪rica. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS
- 16. Lemigraci坦 a Europa. Esta emigraci坦 va tenir tres etapes ben diferenciades: fins mitjan segle XX es va dirigir principalment a Fran巽a, integrada per camperols estacionals, obrers de la construcci坦 i dones de servei dom竪stic, i, m辿s tard, refugiats pol鱈tics de la Guerra Civil el per鱈ode entre 1950 i 1973 fou el de major auge de lemigraci坦 a Europa: per part europea, la rpida reconstrucci坦 despr辿s de la guerra va afavorir una mplia oferta de treball; per part espanyola, lemigraci坦 es va veure estimulada pel fort creixement demogrfic, lexcedent de poblaci坦 agrria a causa de la mecanitzaci坦 i laugment de latur pel Pla dEstabilitzaci坦. Els emigrants procedien de totes les regions, encara que les m辿s afectades foren Andalusia i Gal鱈cia. El dest鱈 Fran巽a, Su誰ssa i Alemanya. El perfil daquests emigrants era jove, poc preparat. a partir de 1973 lemigraci坦 permanent a Europa va decaure. La crisi energ竪tica va fer augmentar latur i molts van tornar. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS Actualment: lemigraci坦 辿s m鱈nima i de caracter鱈stiques diferents, normalment les raons del trasllat a l'estranger 辿s per treballs qualificats.
- 17. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS
- 18. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS
- 19. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS
- 20. Les migracions exteriors han tingut importants conseq端竪ncies: demogrfiques: disminuci坦 dels efectius de poblaci坦 i accentuaci坦 dels desequilibris regionals. econ嘆miques: positives per una part, ja que alleujaren el fort creixement natural, latur i van reduir el d竪ficit comercial amb les divises que enviaven, i, negatives, perqu竪 molts estalvis no es van invertir en b辿ns productius, o no afavoriren a les rees de partida dels emigrants socials: el desarrelament, les penoses condicions de vida, de treball, els salaris m辿s baixos...i a m辿s van ser els primers en anar-sen a latur quan va esdevenir la crisi. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS
- 21. LA IMMIGRACI ESTRANGERA Des de fa alguns anys Espanya est rebent un volum important d'immigrants, que actualment superen els cinc milions. Dacord amb la seua situaci坦 poden classificar-se en tres grups: c)Els ciutadans nacionalitzats: despr辿s dalguns anys de viure en el pa鱈s passen a ser espanyols de ple dret. d)Els immigrants legals: que obtenen el perm鱈s de resid竪ncia i mantenen la seua nacionalitat dorigen. e)Els estrangers il揃legals: que no tenen papers de resid竪ncia i no poden estar en Espanya
- 22. Les causes de la immigraci坦 s坦n diverses: Els immigrants comunitaris s坦n jubilats que aprecien les bones condicions climtiques del pa鱈s o adults atrets per les possibilitades de treball i de negoci. Els immigrants extracomunitaris es traslladen a Espanya per motius: Econ嘆mics (possibilitat de treball). Pol鱈tics, persecucions, falta de drets civils... La necessitat, per part dEspanya, de m dobra arran del desenvolupament econ嘆mic des de 1995. La proximitat amb el continent afric converteix Espanya en la porta principal dentrada d immigrants. Els lligams historicoculturals amb Am辿rica Llatina tamb辿 afavoreixen larribada dimmigrants. LA IMMIGRACI ESTRANGERA
- 23. La proced竪ncia dels immigrants va ser majoritriament fins 1996 europea (pa誰sos de la Uni坦 Europea i de lest del continent); a partir del 1996 han predominat els immigrants extracomunitaris procedents dfrica (Marroc), Iberoam竪rica (Equador, Col嘆mbia) i sia (Xina, Paquistan). El seu dest鱈 principal s坦n les CCAA amb grans centres urbans com Catalunya, Madrid, Andalusia, Val竪ncia, Balears i Canries. El perfil de l'immigrant varia segons la proced竪ncia: Els immigrants comunitaris s坦n jubilats amb un nivell de vida mitj, o adults mitjanament qualificats. Els immigrants extracomintaris s坦n joves no gaire qualificats. Realitzen treballs en el sector terciaris, la construcci坦, lagricultura... LA IMMIGRACI ESTRANGERA
- 24. Les conseq端竪ncies de la immigraci坦 sobserven en diferents mbits: b)conseq端竪ncies demogrfiques: els immigrants tenen una estructura demogrfica m辿s jove degut a qu竪 controlen menys la natalitat, la qual cosa ha contribu誰t a frenar el brusc descens de la natalitat espanyola. c)conseq端竪ncies econ嘆miques: a. Alguns treballadors espanyols creuen que els lleven el treball, per嘆 no 辿s aix鱈 ja que ells realitzen les feines m辿s dures i mal pagades. La immigraci坦 aporta poblaci坦 activa, activa leconomia (amb el consum) i col揃labora en el creixement del PIB. b. La immigraci坦, no obstant, es relaciona amb alguns problemes, com la p竪rdua de competitivitat, la pressi坦 a la baixa dels salaris... d)conseq端竪ncies socials: la immigraci坦 est creant alguns problemes socials: a. El seu augment ha fet cr辿ixer la idea dinvasi坦 i el temor a la reducci坦 de la identitat nacional. Aquestes falses idees han fet sorgir actituds xen嘆fobes o racistes. b. Molts immigrants pateixen dures condicions laborals (llargues jornades, salaris baixos, abs竪ncia dassegurances... i de vida (habitatges de mala qualitat, barris marginals...); en part per aix嘆 sels responsabilitza, de forma injusta, de diversos delictes... c. Les difer竪ncies culturals, ling端鱈stiques i religioses fan dif鱈cil la seua integraci坦 i poden suscitar tensions amb la poblaci坦 aut嘆ctona. LA IMMIGRACI ESTRANGERA
- 25. La pol鱈tica immigrat嘆ria espanyola es basa en intentar que la immigraci坦 resulte beneficiosa per a ambdues parts. b)El marc de la pol鱈tica immigrat嘆ria est constitu誰t per: La pol鱈tica de la UE sobre asil i immigraci坦 establerta en 1999 que suposa la creaci坦 dun sistema com炭 dasil i de visats i la cooperaci坦 dels pa誰sos membres contra la immigraci坦 clandestina mitjan巽ant lintercanvi dinformaci坦 i el control de les fronteres exteriors de la Uni坦. La Llei dEstrangeria regula tots els aspectes de la immigraci坦: Entrada en el pa鱈s, per a la qual cosa hi ha quotes. Modalitats de pres竪ncia a Espanya. drets i llibertats dels immigrants. Procediments dexpulsi坦. e)Les mesures principals de la pol鱈tica dimmigraci坦 espanyola s坦n les seg端ents: La col揃laboraci坦 amb els pa誰sos emissors Lordenaci坦 dels fluxos migratoris. Limpuls de la integraci坦. La lluita contra la immigraci坦 clandestina. LA IMMIGRACI ESTRANGERA
- 28. ORIGEN DE LA POBLACI NO NASCUDA A ESPANYA