El Valencia Club de F炭tbol es un club espa単ol fundado en 1919 en Valencia. Juega en la Primera Divisi坦n de Espa単a en el Estadio de Mestalla con capacidad para 55.000 espectadores. Es el quinto club con m叩s t鱈tulos nacionales en Espa単a y el tercero con m叩s 辿xito a nivel internacional.
El Valencia Club de F炭tbol es un club espa単ol fundado en 1919 en Valencia. Juega en la Primera Divisi坦n de Espa単a en el Estadio de Mestalla con capacidad para 55.000 espectadores. Es el quinto club con m叩s t鱈tulos nacionales en Espa単a y el tercero con m叩s 辿xito a nivel internacional.
El documento describe las caracter鱈sticas y h叩bitos del cerdo. Es un mam鱈fero con un gran cabeza y hocico largo, 44 dientes y cuatro pezu単as. Se alimenta de granos, ra鱈ces, frutas y pienso. La cerda da a luz lechones bien desarrollados despu辿s de 3 meses y 20 d鱈as de gestaci坦n, entre 6 y 12 lechones por camada. Los cerdos viven en granjas, campos, estanques y bosques.
El documento define la evaluaci坦n en educaci坦n infantil y sus fines. Explica los tipos de evaluaci坦n, incluyendo la evaluaci坦n del proceso de aprendizaje, del proceso de ense単anza, del proyecto educativo y del contexto del centro. Tambi辿n describe los momentos de la evaluaci坦n como la evaluaci坦n inicial, continua y final, as鱈 como los documentos oficiales de evaluaci坦n y la participaci坦n de las familias en el proceso de evaluaci坦n.
El documento proporciona orientaci坦n sobre c坦mo documentar los avances en las Comunidades de Pr叩ctica (CoP) a trav辿s de informes trimestrales. Explica que un buen informe debe incluir la identificaci坦n de la CoP, las acciones realizadas durante el trimestre, y solicitudes a otras instancias universitarias. Adem叩s, la Direcci坦n de Desarrollo Curricular ha dise単ado un informe base con estos elementos m鱈nimos, y los informes deben enviarse a dicha Direcci坦n y al Decano o Coordinador asignado.
El documento proporciona instrucciones para completar el segundo informe trimestral de los Comit辿s de Participaci坦n Social. Explica que primero se debe haber completado el primer informe trimestral y la primera asamblea. Luego, detalla los pasos a seguir: elegir la fecha de realizaci坦n entre el 1 y 15 de octubre de 2016, seleccionar el n炭mero de trimestre, capturar los recursos obtenidos y gastos realizados, y guardar la informaci坦n.
Este documento presenta el informe trimestral de octubre a diciembre de 2016 sobre los recursos manejados por el Consejo Escolar de Participaci坦n Social de una escuela. Incluye secciones sobre donaciones en especie y recursos econ坦micos recibidos, gastos realizados y saldos. Firman el informe el presidente y secretario t辿cnico del consejo, as鱈 como varios consejeros para dar fe de la veracidad de la informaci坦n presentada.
La orden regula la evaluaci坦n en Educaci坦n Infantil estableciendo que ser叩 un proceso continuo, formativo y orientador que ayude a mejorar los procesos educativos. El tutor evaluar叩 el progreso de los alumnos con la colaboraci坦n de otros profesionales e informar叩 a las familias peri坦dicamente. La evaluaci坦n incluir叩 al alumnado, los procesos de ense単anza y la pr叩ctica docente.
The teachers brought an egg to class as part of a project called "Les Gallines" (The Hens). They asked the students what they knew about eggs. Later, the teachers gathered what topics the students wanted to learn about hens: what they look like, what they eat, where they live, and how they are born. The class was divided into four groups, with each group researching one of the topics. The teachers sent notes home with the students asking families to provide materials on their child's assigned topic. Each group studied the materials and shared their conclusions with the class. This answered most of the questions the students had. Later activities and a field trip further solidified their learning. At the end, the students
The document discusses baby chickens and asks several questions about them. It covers what baby chickens look like, including that they are born with feathers and a beak; what they eat such as corn, vegetables, and insects; and where they live such as on farms and in fields. It also explains that chickens hatch from eggs after 21 days and that other oviparous animals that hatch from eggs include crocodiles, snails, and turtles.
The students in a classroom have been learning about how chickens hatch from eggs. They read books on the topic and visited an older class that has an incubator with eggs in it. The incubator keeps the eggs warm to allow baby chicks to develop inside. They learned details like how the chick gets oxygen and nutrients through an umbilical cord inside the egg. They are waiting to see the eggs hatch in a few weeks.
Un dia a l'escola (2 d'abril de 2014). Les fam鱈lies participen en les activitats que realitzen els nens i nenes a l'escola. De 9:30 h a 10:30 h Racons dirigits (confegir nom de dos companys i concepte dins/fora) i racons lliures (construccions). Esmorzar i pati. De 11:30 h a 12:15 h taller d'estampaci坦 inicial del nom amb patata i amb tampons d'imatges diverses.
3. CARACTERSTIQUES
NEN/A 3 ANYS
Augment de lautonomia (despla巽ament i moviment,
controla esf鱈nters, es vesteix i menja sol/a...)
Construeix lesquema corporal.
Egocentrista (jo ,jo i jo) , li costa posar-se en el lloc de
laltre.
Comen巽a a passar del joc paral揃lel al compartit.
Millora en la parla. Cada vegada sexpressa millor i
augmenta la seva comprensi坦.
s capa巽 dentendre normes i limitacions.
4. FINALITAT DE
LEDUCACI INFANTIL
Contribuir al desenvolupament emocional i afectiu, f鱈sic i
motor, social i cognitiu dels infants en col揃laboraci坦 amb les
seves fam鱈lies, proporcionant-los un clima i entorn de
confian巽a on se sentin acollits i amb expectatives
daprenentatge.
Desenvolupar capacitats motrius, cognitives, emocionals,
relacionals, i dinserci坦 i actuaci坦 social, amb lobjectiu
deducar per viure i conviure en el nostre m坦n actual.
Destacar el joc com lactivitat natural dels infants, amb la
que explora, descobreix, transforma, integra...amb llibertat;
la intervenci坦 dels mestres lha de propiciar
continuadament.
5. TRACTAMENT GLOBALITZAT DE LES REES
Els
continguts
de cada
rea
apareixen
agrupats
en
diferents
blocs
DESCOBERTA DUN MATEIX I DELS ALTRES
Autoconeixement i gesti坦 de les emocions
Joc i moviment
Relacions afectives i comunicatives
Autonomia personal i relacional
DESCOBERTA DE LENTORN
Exploraci坦 de lentorn
Experimentaci坦 i interpretaci坦
Raonament i representaci坦
COMUNICACI I LLENGUATGES
(els diferents llenguatges es presenten interrelacionats)
Observar, escoltar i experimentar
Parlar, expressar i comunicar
Interpretar, representar i crear
6. METODOLOGA DE
TREBALL
Treballem tot duna manera molt vivencial i
globalitzada, a partir de converses, situacions que
sorgeixen a en el dia a dia, a trav辿s de contes...
Es parteix dels interessos propis de linfant i de
lentorn proper de lalumne.
Intentant afavorir la participaci坦 de les fam鱈lies.
7. DESCOBERTA DUN MATEIX I
DELS ALTRES
La descoberta del propi cos: proposant activitats on
puguin explorar amb les seves possibilitats motrius
(Psicomoticitat).
Laplicaci坦 i lautoregulaci坦 dhbits personals i socials.
Descoberta de les pr嘆pies necessitats i ladquisici坦
deines per la seva resoluci坦.
Lexpressi坦 i la progressiva regulaci坦 de les emocions
(benestar emocional, confian巽a en un mateix,
autoestima...)
Lestabliment de relacions afectives i segures amb les
altres persones.
8. DESCOBERTA DE LENTORN
A trav辿s de lexploraci坦 dels seus elements naturals i
socials.
La manipulaci坦 dels objectes.
Incentivar lexploraci坦 sensorial, lexperimentaci坦
(racons, tallers destinats a activitats explorat嘆ries).
Treballarem els costums i el folklore de Catalunya ,
celebrant festes populars com Castanyada, Nadal,
Carnaval, Sant Jordi,...
9. DESCOBERTA DE LENTORN
Les matemtiques com a eina per con竪ixer lentorn: comparar,
classificar, ordenar, definir, mesurar, comptar, fer
transformacions, descriure, fer estimacions i comprovacions...
L嘆gica classificacions, seriacions, ordenacions (forma, mida,
color), seq端竪ncies, recon竪ixer errors
Geometria Cercle, quadrat, triangle.
Mesura gran / petit, llarg / curt, sobre / sota, a un costat / a
laltre, alt/baix, lluny / prop, davant / darrera, ample / estret, pesant
/ lleuger...
Capacitat gran, mitj i petit.
Mesura de temps: abans/ara, primer/despr辿s.
Numeraci坦 de l 1 al 3.
Grafia i Quantitat
10. COMUNICACI I LLENGUATGES
En aquesta rea els diferents llenguatges
es presenten interrelacionats
La interioritzaci坦 i l炭s dels diferents llenguatges ha de
permetre a linfant anar esdevenint una persona capa巽
de comunicar-se i expressar-se de forma ajustada als
diferents contextos i situacions de comunicaci坦
habituals.
La llengua oral ser la base i el mitj dels seus
aprenentatges, de la representaci坦, de la
comunicaci坦...en els llenguatges plstics, musical i
corporal.
11. COMUNICACI I LLENGUATGES
Aprenen a expressar-se a partir de consignes
molt concretes mitjan巽ant les rutines, les
feines, la rotllana...
Llenguatg
e verbal
Treball sistemtic de sons: discriminaci坦 auditiva,
onomatopeies...
Treballarem amb contes, murals de motivaci坦,
imatges...
Endevinalles, poemes, can巽ons...
Llenguatg
e Escrit
Lletra de pal, comencem a treballar la bona
direccionalitat, bona distribuci坦 del full, comparaci坦 i
discriminaci坦.
Comencem a treballar el nom.
12. COMUNICACI I LLENGUATGES
Can巽ons, conceptes musicals (so- silenci, fortLlenguatg fluix, llarg- curt...) , audicions, instruments...
e musical
Diferents t竪cniques (pintura, estampaci坦,
collage amb diferents elements, diferents
materials...).
Llenguatg
e Plstic Gust per voler produir i expressar el que se
sent.
Observar.
Sensibilitat art鱈stica.
Lleng端es Ens familiaritzem amb una nova llengua
estrangere (langl竪s) a partir del joc, de les can巽ons i duna
13. SORTIDES
Tot all嘆 del que hem parlat fins ara, ser
complementat mitjan巽ant les Sortides:
1r trimestre:
Conta- contes a lescola
7-11-
2013
2n trimestre:
La Granja Can Rigol (Begues)
3r trimestre:
Playland (Barnasud)
17-03-2014
13-06-2014
14. COM S UN DIA A P3?
(METODOLOGIA DE TREBALL)
Tant al mat鱈 com a la tarda, els nens i les nenes van entrant a laula,
pengen la seva jaqueta i motxilla a la cadira (m辿s endavant ho faran als
penjadors situats fora de laula), i disposen duna estona per parlar amb
els companys i distribuir-se lliurement pels diferents punts de joc que les
mestres hem preparat. M辿s endavant, aquesta estona de temps ens
servir per a qu竪 aprenguin a posar-se la bata.
15. COM S UN DIA A P3?
(METODOLOGIA DE TREBALL)
Al mat鱈, un cop finalitzada lestona de joc lliure, fem una rotllana.
Primer de tot ens diem Bon dia! tot cantant una can巽坦. Despr竪s
comencem a fer els crrecs: Qui ha vingut?, Els dies de la setmana i el
Pastoret. I, en acabar, expliquem les activitats que farem al llarg del
dia.
Qui ha vingut?
16. COM S UN DIA A P3?
(METODOLOGIA DE TREBALL)
Els dies de la setmana.
El Pastoret.
17. COM S UN DIA A P3?
(METODOLOGIA DE TREBALL)
Fem feineta!
A les 1030 h esmorzem.
18. COM S UN DIA A P3?
(METODOLOGIA DE TREBALL)
A les 1100 sortim al pati.
20. COM S UN DIA A P3?
(METODOLOGIA DE TREBALL)
En tornar del pati tornem amb les rutines! Descansem, rentem les
mans, bevem aigua... I llestos per treballar una miqueta m辿s!
21. COM S UN DIA A P3?
(METODOLOGIA DE TREBALL)
DILLUNS
9.00
a
10.00
DIMARTS
DIMECRES
DIJOUS
BON DIA!
BON DIA!
BON DIA!
BON DIA!
BON DIA!
RACONS
PROJECTE
RACONS
PROJECTE
10.00 a
11.00
EDUCACI
EMOCIONAL
ANGLS
11.00 a
11.30
11.30
a
12.30
DIVENDRES
PATI
LL. PLSTIC
GRUPS:
LL. ORAL
EXPERIM
PSICO
GRUPS:
LL. ORAL
EXPERIM
PSICO
GRUPS:
LL. ORAL
EXPERIM
PSICO
INFORMTICA
RACONS
SOM
PROTAGONISTES
DINAR
15.00
a
16.30
MSICA
RACONS
LUDOTECA
22. COM S UN DIA A P3?
(METODOLOGIA DE TREBALL)
DESDOBLAMENTS
Llengua Oral.
Experimentaci坦.
Psicomotricitat.
23. COM S UN DIA A P3?
(METODOLOGIA DE TREBALL)
PSICOMOTRICITA
T
24. COM S UN DIA A P3?
(METODOLOGIA DE TREBALL)
PSICOMOTRICITAT
25. COM S UN DIA A P3?
(METODOLOGIA DE TREBALL)
PSICOMOTRICITAT
26. COM S UN DIA A P3?
(METODOLOGIA DE TREBALL)
EXPERIMENTACI
27. COM S UN DIA A P3?
(METODOLOGIA DE TREBALL)
EXPERIMENTACI
28. COM S UN DIA A P3?
(METODOLOGIA DE TREBALL)
R
A
C
O
N
S
29. COM S UN DIA A P3?
(METODOLOGIA DE TREBALL)
PROJECTES
El treball per projectes consisteix en fer una mica part鱈ceps als nens del
seu proc辿s daprenentatge. Mitjan巽ant una votaci坦 els infants escullen el
tema destudi que m辿s els agrada. A partir daqu鱈 sestableixen una s竪rie
de converses (Qu竪 sabem i qu竪 volem saber) i un proc辿s de cerca
dinformaci坦 per tal daprendre diferents coses sobre el tema destudi.
30. COM S UN DIA A P3?
(METODOLOGIA DE TREBALL)
EDUCACI EMOCIONAL.
ANGLS.
31. COM S UN DIA A P3?
(METODOLOGIA DE TREBALL)
SOM PROTAGONISTES
Els divendres us emportareu la
carpeta del protagonista a casa
i lhaureu de retornar a lescola
el dilluns.
Heu de preparar un conte per
explicar a la classe.
32. INFORMACIONS DIVERSES
Dies festius:
- 31 doctubre .
- 20 de desembre Jornada Intensiva.
- Vacances Nadal: 21 de desembre al 7 de gener.
- 3 de mar巽.
- Vacances Setmana Santa: de 12 al 21 dabril.
- 2 de maig.
- 10 juny comencem Jornada Intensiva.
Informes: Un informe dadaptaci坦 i hbits al desembre, i un
informe de continguts al juny.
Entrevistes amb les fam鱈lies: Al llarg del curs es reunirem un cop
m辿s, generalment despr竪s de lliurar el primer informe. El nostre
horari datenci坦 als pares 辿s dijous a partir de les 12,30h.
33. US RECORDEM
Per Psicomotricitat sha de portar :
Roba c嘆moda tipus xandall
Cal巽at de velcro
El got i la bata sels emporten divendres a la tarda i sha de tornar
dilluns al mat鱈.
La bosseta esmorzar i motxilla se lemportaran 炭nicament a la
tarda. Recomanem posar distintiu a la bata i a la bosseta.
Posar VETA gran a totes les peces de roba que shagin de penjar.
Tot ha danar marcat amb el nom.
34. US RECORDEM
Aniversaris: Aviseu-nos abans dhora si el voleu celebrar. Es poden
portar galetes o bizcochos.
Informacions a les mestres: eviteu dir-nos coses a lentrada, millor fer
servir lagenda o esperar a la sortida, quan ja tots els nens estiguin fora
de la classe.
Puntualitat: Molt important tant a les entrades com a les sortides. A les
sortides la porta dEd. Infantil sobrir 5 minuts abans de lhora; si us
plau, veniu a buscar primer els petits i despr竪s els germans de
primria.
Medicaments: intenteu no fer coincidir les hores amb les hores
lectives.
Roba c嘆moda: eviteu els cinturons, tirants, lla巽os, botons, mitges i
35. RECOMANACIONS
Dormir: Les hores de son que cada nen necessita s坦n molt relatives,
per嘆 辿s important que hagin tingut un bon temps de descans per estar
b辿 a lescola.
Malalties: Han de passar 24h sense febre ni antit竪rmics abans que un
nen malalt pugui venir a lescola. Si els nens no es troben b辿 a casa, a
lescola tampoc no es trobaran b辿.
Alimentaci坦: Els hbits dalimentaci坦 shan de treballar a casa, eviteu
carregar amb aquesta responsabilitat al menjador escolar.
Motivaci坦: Les coses que fan i aprenen els nens i nenes a lescola s坦n
molt importants. s vital que els hi reconegueu la seva tasca i us
interesseu per les seves feines.