ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
JOAN FONTCUBERTA
BIOGRAFIA
-Neix el 1955 a Barcelona
-Artista, docent, assagista, crític i promotor
d'art especialitzat en fotografia
-Llicenciat en ciències de la Informació
- Combina la feina de professor d'Estudis de
Comunicació Audiovisual a la Universitat
Pompeu Fabra de Barcelona i la Harvard
University de Cambridge .
-Va organitzar les Jornades Catalanes de
Fotografia el 1979 i el 1982
-Va col·laborar en la constitució de la
Primavera Fotogràfica de Barcelona.
-Va comissariar l'exposició Idas y Caos.
Avantguardes fotogràfiques a Espanya
1920-1945.
-Nomenat director artístic del Festival
Internacional de Fotografia d'Arlés.
LA SEVA OBRA
•
• Herbarium (Ed. Gustavo Gili, Barcelona,
1984);
• Fauna (European Photography, Göttingen,
1987);
• Història artificial (IVAM, Valencia, 1992);
• La fragua de Vulcano (Bilbao Bizkaia Kutxa,
Bilbao, 1994);
• L'artista de la fotografia (Mazzotta, Milan,
1995);
• Wundergarten der Natur (Rupertinum
Museum, Salzburg, 1995);
• Sputnik (Fundación Arte y Tecnología, Madrid,
1997),
• Micromegas (Mide, Cuenca, 1999);
• Twilight Zones (Actar, Madrid, 2000);
• Securitas (Fundación Telefónica, Madrid,
2001).
LA SEVA OBRA
Des de 1985 fins al 2001, l'obra de Fontcuberta va ser exposada en més d'una trentena de museus i sales d'art
d'Europa, Amèrica del Nord i Japó .
La seva obra ha estat adquirida per col·leccions públiques, especialment dels Estats Units, Alemanya, França,
Espanya i Argentina
Llocs: Alemanya, Argentina, Àustria, Espanya, Canadà, Estats Units, França, Holanda, Itàlia, Japó, Luxemburg,
Portugal i Suïssa.
Obres: Herbarium, Fottogrames, Palimpsets, Fauna, Constel·lacions, Terrain Vague, Sputnik, Semiòpolis,
Hemogrames, Pin Zhuang, Sirenes, Securitas, Miracles & Co, Orogènesi, Googlegrames, Deletrix i
Desconstruir Ossama.
CARACTERÍSTIQUES DE LA SEVA
OBRA
-Fa un ús d'eines informàtiques en el seu tractament i la seva presentació de manera interactiva amb l'espectador.
-Té una visió crítica de la realitat, les veritats fotogràfiques, històriques o fictícies.
-Gran part de la seva creació artística en ficcions fotogràfiques estan inspirada en l'espai.
- Ell defineix els seus projectes com 'petites bombres de rellotgeria', són continguts a punt de detonar en el moment
més imprevist.
- Ficció, sumulació, frau... La obra de Joan Fontcubera gira entorn a aquests principis, per reflexionar a partir de la
fotografía sobre la representació, la veritat i l’autoritat.
-Considera que tot és ficció, ja que creu que concdedim al terme ficció el sentit de representació, és a dir, de formes
que substitueixen una realitat.
-Busca molta inspiració en l'actualitat, en les notícies, en diaris...
-Pren l’humor com una manera de penetració en la psicologia de l’espectador, una forma d’aconseguir complicitats.
-Pensa que l’art es per gaudir-lo i per reflexionar,
ANÀLISI DE
FOTOGRAFIES
Nivell contextual
-Títol: Dorothea Lange: Migrant Mother
-Any: 1936
Nivell morfològic
-A la imatge hi apareix una dona acompanyada
de tres nens petits. La roba i l'aspecte dels
subjectes reflecteixen una situació de fam, crisis,
guerra, por.
-La fotografia està realitzada en blanc i negre
-Iso alt, expresa antiguitat
-Enquadrament vertical
-Visió frontal
-Primer pla
-Formes orgàniques
-Textures: Pell humana, roba vella
-Dos plans, el primer l'ocupen la dona i els nens,
el segon està comprès pell fons desenfocat.
-Poca profunditat de camp ja que es tracta d'un
retrat.
-LLum natural i forta. Es crean forts contrastos.
Nivell compositiu
-La dinàmica de la imatge la produeix la mirada
de la dona, que crea un sentiment de
melanconia tristesa i intriga. El fet que els nens
amaguin el cap simbolitza que alguna cosa
tràgica està succeint i els aterroritza.
-El pes visual recau clarament sobre la imatge
femenina ja que és la que ocupa major part de la
imatge.
-El rostre de la dona així com els dos nens que
es troben a la part superior de la fotografia estan
situats sobre la línia de terços .
-La proporció és natural, no hi ha distorsions.
-Es tracta d'una situació espontània, no ha estat
preparada per realitzar la fotografia
-La mirada de la dona indica que hi ha elements
fora del camp que no es troben enquadrats.
Nivell anunciatiu
-La imatge suggereix una narrativa i simbolisme.
-El context històric coetani a la imatge ens
trasllada a l'inici de la Guerra Civil Espanyola, i
aquesta podria ser una família víctima del
conflicte bèlic.A més a més l'ausència de color i
la presència de gra indiquen que la imatge és
antiga
Nivell contextual
-Títol: Munkki Juhani fa llegir a unes suricates
lapones
- Any: 2002
-Color
-Format vertical
Nivell morfològic
- A la imatge apareix un monjo ajupit amb un llibre a
la mà, mostrant-lo a unes suricates lapones, i al
fons d'aquesta escena principal, es poden
veure unes plantes amb un paisatge a l'horitzó.
- ISO alt, ja que el contorn de les figures no esta
gaire definit.
- Es diferencien 3 plans: primer, les quatre suricates
lapones; segon, el monjo mostrant el llibre a
una suricata; i tercer, una suricata solitària amb
la mirada perduda i tot l'altre paisatge.
-Totes les formes que hi apareixen són orgàniques.
- En quan a textures, les que hi apareixen són, el
pelatge de les suricates, el terra i la roba del
protagonista, tot lo altre surt molt desenfocat i
no s'aprecia.
-La llum que hi apareix és natural, suau, difosa, es
dirigeix cap a l'esquerra i de a dalt a baix.
- En aquesta imatge hi ha molta profunditat de camp.
-Es presenta una gama de colors càlids on s'hi veu
un contrast amb el color del paisatge i el color
dels elements principals, protagonistes.
Nivell compositiu
- Es crea un ritme, dinamisme, per la repetició de
figures (els suricates), sobretot els de a sota a
la dreta. I en aquella mateixa zona, recau el
pes visual incloent al monjo. La imatge esta
descentrada expressament.
- Llei de terços en quan a línies horitzontals.
- Trobem molta iconicitat per part del color, però
també la perd perquè queda tota la imatge
molt difuminada a causa de la llum.
- La mirada se'ns redirigeix cap a baix a la dreta.
- Els surticates del primer pla estan situats
posteriorment, i els altres personatges
lateralment.
- És una imatge amb molta profunditat, amb una
posta en escena creada, preparada.
Nivell anunciatiu
- Un monjo intenta ensenyar a llegir a uns suricates
laponesos (el monjo intenta fer un miracle). Hi
ha un al fons, com si ja hagués passat
l'aprenentatge, un altre que li estan mostrant i
en primer pla quatre suricates que estan com
en fila esperant a que els ensenyin, i dos d'ells
s'estan mirant com si no entenguessin res.
- Hi ha moltes mirades d'interpretació; com les
mirades perdudes, lesdels dos suricates de
primer pla que no ho entenen i el suricate que
mira al monjo.
- És una situació burlesca, còmica i humorística,
molt característic en la seva obra.
GALERIA
Ivan i Kloka en la seva activitat extravehicular 1997
Leonov, Nikolayev, Istochnukov, Rozhdestvensky, Bergovoi i
Shatalov 1997
Istochinikov pronuncia un discurs davantt periodistes i acadèmics
1997
Googlegrama 31: Guantanamo 2006
Centaurus Neandertalensis 1987
Retrat oficial d'Ivan Istochnikov 1997
Miracle de l'ignició fatua, 2002
Orogènesi: Derain 2004
Googlegrama 2005
Lavandula angustifolia 1984
Miracle de la carn 2002
Blackbird 2001
El Gran Laberint de la costa oest de Knossoskari 2002
Marta Castañeda
Albert Sánchez

More Related Content

Joan fontcuberta

  • 2. BIOGRAFIA -Neix el 1955 a Barcelona -Artista, docent, assagista, crític i promotor d'art especialitzat en fotografia -Llicenciat en ciències de la Informació - Combina la feina de professor d'Estudis de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i la Harvard University de Cambridge . -Va organitzar les Jornades Catalanes de Fotografia el 1979 i el 1982 -Va col·laborar en la constitució de la Primavera Fotogràfica de Barcelona. -Va comissariar l'exposició Idas y Caos. Avantguardes fotogràfiques a Espanya 1920-1945. -Nomenat director artístic del Festival Internacional de Fotografia d'Arlés.
  • 3. LA SEVA OBRA • • Herbarium (Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 1984); • Fauna (European Photography, Göttingen, 1987); • Història artificial (IVAM, Valencia, 1992); • La fragua de Vulcano (Bilbao Bizkaia Kutxa, Bilbao, 1994); • L'artista de la fotografia (Mazzotta, Milan, 1995); • Wundergarten der Natur (Rupertinum Museum, Salzburg, 1995); • Sputnik (Fundación Arte y Tecnología, Madrid, 1997), • Micromegas (Mide, Cuenca, 1999); • Twilight Zones (Actar, Madrid, 2000); • Securitas (Fundación Telefónica, Madrid, 2001).
  • 4. LA SEVA OBRA Des de 1985 fins al 2001, l'obra de Fontcuberta va ser exposada en més d'una trentena de museus i sales d'art d'Europa, Amèrica del Nord i Japó . La seva obra ha estat adquirida per col·leccions públiques, especialment dels Estats Units, Alemanya, França, Espanya i Argentina Llocs: Alemanya, Argentina, Àustria, Espanya, Canadà, Estats Units, França, Holanda, Itàlia, Japó, Luxemburg, Portugal i Suïssa. Obres: Herbarium, Fottogrames, Palimpsets, Fauna, Constel·lacions, Terrain Vague, Sputnik, Semiòpolis, Hemogrames, Pin Zhuang, Sirenes, Securitas, Miracles & Co, Orogènesi, Googlegrames, Deletrix i Desconstruir Ossama.
  • 5. CARACTERÍSTIQUES DE LA SEVA OBRA -Fa un ús d'eines informàtiques en el seu tractament i la seva presentació de manera interactiva amb l'espectador. -Té una visió crítica de la realitat, les veritats fotogràfiques, històriques o fictícies. -Gran part de la seva creació artística en ficcions fotogràfiques estan inspirada en l'espai. - Ell defineix els seus projectes com 'petites bombres de rellotgeria', són continguts a punt de detonar en el moment més imprevist. - Ficció, sumulació, frau... La obra de Joan Fontcubera gira entorn a aquests principis, per reflexionar a partir de la fotografía sobre la representació, la veritat i l’autoritat. -Considera que tot és ficció, ja que creu que concdedim al terme ficció el sentit de representació, és a dir, de formes que substitueixen una realitat. -Busca molta inspiració en l'actualitat, en les notícies, en diaris... -Pren l’humor com una manera de penetració en la psicologia de l’espectador, una forma d’aconseguir complicitats. -Pensa que l’art es per gaudir-lo i per reflexionar,
  • 7. Nivell contextual -Títol: Dorothea Lange: Migrant Mother -Any: 1936 Nivell morfològic -A la imatge hi apareix una dona acompanyada de tres nens petits. La roba i l'aspecte dels subjectes reflecteixen una situació de fam, crisis, guerra, por. -La fotografia està realitzada en blanc i negre -Iso alt, expresa antiguitat -Enquadrament vertical -Visió frontal -Primer pla -Formes orgàniques -Textures: Pell humana, roba vella -Dos plans, el primer l'ocupen la dona i els nens, el segon està comprès pell fons desenfocat. -Poca profunditat de camp ja que es tracta d'un retrat. -LLum natural i forta. Es crean forts contrastos.
  • 8. Nivell compositiu -La dinàmica de la imatge la produeix la mirada de la dona, que crea un sentiment de melanconia tristesa i intriga. El fet que els nens amaguin el cap simbolitza que alguna cosa tràgica està succeint i els aterroritza. -El pes visual recau clarament sobre la imatge femenina ja que és la que ocupa major part de la imatge. -El rostre de la dona així com els dos nens que es troben a la part superior de la fotografia estan situats sobre la línia de terços . -La proporció és natural, no hi ha distorsions. -Es tracta d'una situació espontània, no ha estat preparada per realitzar la fotografia -La mirada de la dona indica que hi ha elements fora del camp que no es troben enquadrats. Nivell anunciatiu -La imatge suggereix una narrativa i simbolisme. -El context històric coetani a la imatge ens trasllada a l'inici de la Guerra Civil Espanyola, i aquesta podria ser una família víctima del conflicte bèlic.A més a més l'ausència de color i la presència de gra indiquen que la imatge és antiga
  • 9. Nivell contextual -Títol: Munkki Juhani fa llegir a unes suricates lapones - Any: 2002 -Color -Format vertical Nivell morfològic - A la imatge apareix un monjo ajupit amb un llibre a la mà, mostrant-lo a unes suricates lapones, i al fons d'aquesta escena principal, es poden veure unes plantes amb un paisatge a l'horitzó. - ISO alt, ja que el contorn de les figures no esta gaire definit. - Es diferencien 3 plans: primer, les quatre suricates lapones; segon, el monjo mostrant el llibre a una suricata; i tercer, una suricata solitària amb la mirada perduda i tot l'altre paisatge. -Totes les formes que hi apareixen són orgàniques. - En quan a textures, les que hi apareixen són, el pelatge de les suricates, el terra i la roba del protagonista, tot lo altre surt molt desenfocat i no s'aprecia. -La llum que hi apareix és natural, suau, difosa, es dirigeix cap a l'esquerra i de a dalt a baix. - En aquesta imatge hi ha molta profunditat de camp. -Es presenta una gama de colors càlids on s'hi veu un contrast amb el color del paisatge i el color dels elements principals, protagonistes.
  • 10. Nivell compositiu - Es crea un ritme, dinamisme, per la repetició de figures (els suricates), sobretot els de a sota a la dreta. I en aquella mateixa zona, recau el pes visual incloent al monjo. La imatge esta descentrada expressament. - Llei de terços en quan a línies horitzontals. - Trobem molta iconicitat per part del color, però també la perd perquè queda tota la imatge molt difuminada a causa de la llum. - La mirada se'ns redirigeix cap a baix a la dreta. - Els surticates del primer pla estan situats posteriorment, i els altres personatges lateralment. - És una imatge amb molta profunditat, amb una posta en escena creada, preparada. Nivell anunciatiu - Un monjo intenta ensenyar a llegir a uns suricates laponesos (el monjo intenta fer un miracle). Hi ha un al fons, com si ja hagués passat l'aprenentatge, un altre que li estan mostrant i en primer pla quatre suricates que estan com en fila esperant a que els ensenyin, i dos d'ells s'estan mirant com si no entenguessin res. - Hi ha moltes mirades d'interpretació; com les mirades perdudes, lesdels dos suricates de primer pla que no ho entenen i el suricate que mira al monjo. - És una situació burlesca, còmica i humorística, molt característic en la seva obra.
  • 12. Ivan i Kloka en la seva activitat extravehicular 1997
  • 13. Leonov, Nikolayev, Istochnukov, Rozhdestvensky, Bergovoi i Shatalov 1997
  • 14. Istochinikov pronuncia un discurs davantt periodistes i acadèmics 1997
  • 17. Retrat oficial d'Ivan Istochnikov 1997
  • 18. Miracle de l'ignició fatua, 2002
  • 22. Miracle de la carn 2002
  • 24. El Gran Laberint de la costa oest de Knossoskari 2002