際際滷

際際滷Share a Scribd company logo
TEMA 11: LA NUTRICI, LA RESPIRACI I LA CIRCULACI
El nostre cos necessita 2 tipus de substncies:
- Nutrients (aliments), lencarregat de proporcionar els nutrients 辿s laparell
digestiu.
- Oxigen (aire), lencarregat de recollir aquest oxigen 辿s laparell respiratori.
En tot aquet proc辿s es produeixen substncies de rebuig, s坦n expulsades per laparell
excretor.
Laparell circulatori 辿s lencarregat de transportar els nutrients, loxigen i el rebuig.
1. LA NUTRICI. ALIMENTS I NUTRIENTS
 ELS ALIMENTS
Els aliments entren al cos pel tub digestiu. Tenen 3 funcions:
1. Obtenir lenergia per la nostra activitat diria.
2. Cr辿ixer i reposar les parts del cos que es desgasten.
3. Obtenir les substncies necessries pel nostre organisme.
 ELS NUTRIENTS
Les substncies que componen els aliments reben el nom de nutrients. Es classifiquen
en 6 grups:
1. Hidrats de carboni o gl炭cids (energia), es trobem en els aliments vegetals
(cereals, fruites, sucres...)
2. Prote誰nes (cr辿ixer i reparar els teixits del cos + energia) els trobem :
a. gaireb辿 tots aliments dorigen animal (carn, peix, llet, ous i formatge)
b. gaireb辿 a totes les llavors ( blat, arr嘆s, mongetes)
c. aliments que sobtenen com pa i pastes.
3. Greixos o l鱈pids (++energia) es troben als olis, la margarina, mantega i nata.
4. Vitamines, A,B,C..... necessaris pel bon funcionament del cos.
5. Elements minerals: calci, ferro..., necessaris pel bon funcionament del cos.
6. Aigua, 辿s la substncia m辿s abundant del nostre cos.
2. L卒APARELL DIGESTIU
Laparell digestiu 辿s el conjunt d嘆rgans que digereixen els aliments, absorbeixen els
nutrients i expulsen les restes no digerides. rgans:
- Tub digestiu: boca, faringe, es嘆fag, estomac, lintest鱈 prim, lintest鱈 gros i lanus.
- Glndules digestives: s坦n les encarregades de crear el sucs digestius i abocar-
los al tub digestiu.
Microsc嘆piques: a les parets de lest坦mac i lintest鱈 prim.
Mes grosses: 3 tipus de sucs:
1. glndules salivals, la saliva.
2. el fetge produeix la bilis.
3. el pncrees produeix el suc pancretic.
LA DIGESTI:
s el proc辿s on els aliments s坦n triturats i transformats en nutrients molt senzills.
Comen巽a a la boca, continua al est坦mac i segueix fins a lintest鱈 prim. Quan els
aliments s坦n digerits, son absorbits i passen a la sang. HI HA 2 TIPUS DE :
1. La digesti坦 mecnica: a la boca, masticaci坦, trituraci坦, pastat.
2. La digesti坦 qu鱈mica: els aliments es converteixen en substncies m辿s
simples, per lacci坦 dels sucs digestius.
LA BOCA
1. Les dents, per masticar els aliments.
2. La llengua, est formada pels m炭sculs per moure els aliments.
3. Les glndules salivals, fabriquen la saliva per estovar els aliments i comen巽ar a
digerir-los.
DE LA BOCA A LESTMAC: Degluci坦: quan laliment va de la faringe al tub
digestiu i sencreua amb laparell respiratori.
Lest坦mac: a les parets hi ha glndules que fabriquen els sucs gstrics encarregats
de dissoldre els aliments. Despr竪s anir a lintest鱈.
L卒INTEST PRIM
s un tub estret i de 7 metres. Amb glndules intestinals, s坦n microsc嘆piques. I
sucs intestinals fabricats pel pncrees i el fetge. Absorci坦 intestinal: 辿s el proc辿s pel
qual els nutrients de la digesti坦 passen per la xarxa de vasos sanguinis a la sang.
L INTEST GROS
s m辿s curt i fa 2 metres. Les substncies que no s坦n 炭tils per lorganisme,
sabsorbeixen gran part de laigua dels aliments i dels sucs digestius, es
converteixen en excrements i surten per l卒anus.
3. LA RESPIRACI
L卒APARELL RESPIRATORI
s el conjunt d嘆rgans :
1. Vies respirat嘆ries: Comuniquen el nas i la boca amb els pulmons.
a. Fosses nasals
b. Faringe
c. Laringe
d. Trquea
e. Bronquis: s坦n 2 tubs que parteixen de la trquea, i cada vegada es fan
m辿s prims a linterior dels pulmons.
2. Pulmons: S坦n 2 嘆rgans de forma c嘆nica i molt esponjosos que es troben a
linterior de la caixa torcica. Formats per branques de bronquis i alv竪ols
pulmonars.
Els alv竪ols pulmonars, es comuniquen amb laire procedent de lexterior
mitjan巽ant els bronqu鱈ols.
L卒INTERVANVI DE GASOS AMB L卒EXTERIOR
L卒 intercanvi es realitza a linterior dels alv竪ols, estan envoltats per una xarxa de
capil揃lars pulmonars, que son uns vasos sanguinis molt fins.
 Loxigen, passa de laire que contenen els pulmons a la sang a trav辿s de la paret
de lalv竪ol i del capil揃lar.
 El di嘆xid de carboni passa de la sang al aire.
LA RESPIRACI CEL.LULAR
La sang amb ox鱈gen que surt dels pulmons passa pel cor i es distribueix per tot el cos
grcies a la xarxa de vasos sanguinis. I entra a totes les c竪l揃lules del nostre cos. All es
combinen amb els nutrients que provenen dels aliments i daquesta manera es produeix
lenergia que necessitem, aix嘆 es el proc辿s de RESPIRACI CEL.LULAR, com a
conseq端竪ncia daquest proc辿s es produeix DIOXID DE CARBONI, aquest 辿s expulsat
cap a la sang i torna als pulmons.
4. LA CIRCULACI SANGUNIA
L卒APARELL CIRCULATORI
L卒 aparell circulatori est format: el cor, vasos sanguinis i per la sang. Laparell
circulatori compleix 2 funcions:
1. Distribuci坦 del aliments i loxigen per totes les c竪l揃lules del cos.
2. Recull les substncies de rebuig.
LA SANG
La sang 辿s un l鱈quid vermell i esp竪s, format pel plasma sanguini i 3 tipus de c竪l揃lules:
1. Plasma sanguini: l鱈quid transparent format principalment per aigua, i cont辿
nutrients per transportar a totes les c竪l揃lules.
2. Eritr嘆cits: Gl嘆buls vermells, transporten loxigen des de els pulmons a cada
c竪l揃lula i el di嘆xid de carboni.
3. Leucocits:Gl嘆buls blancs, ens defensen dels microbis. Quan ens posem malalts
els leucocits augment.
4. Plaquetes: actuen quan es produeixen una hemorrgia, fan un cogul.
ELS VASOS SANGUINIS
S坦n els conductes per on circulen la sang, hi ha 3 tipus:
1. Arteries: que van del cor fins als capil揃lars, es ramifiquen
2. Venes: van dels capil揃lars al cor.
3. Capil揃lars: tubs molt prims, els nutrients i loxigen van a les c竪l揃lules.
EL COR
El cor 辿s l嘆rgan encarregat dimpulsar el sang a tot el cos. Les parets estan formades
per teixit muscular. El cor t辿 4 cavitats:
- Dues cavitats superiors: les aur鱈cules a les qual arriba la sang que han recollit
les venes.
- Dues cavitats inferiors: els ventricles dels quals surt la sang cap a les art竪ries.
EL RECORREGUT DE LA SANG
La sang fa sempre el mateix cam鱈 pels vasos sanguinis del nostre cos, seguint un
circuit tancat, aquest circuit es doble:
1. Circulaci坦 pulmonar
2. Circulaci坦 general
La sang es reparteix per tots els capil揃lars, i es reuneix novament en petites venes fins
arribar a les m辿s grans, les venes caves.
5. L卒EXCRECI
L卒APARELL EXCRETOR
s el conjunt d嘆rgans encarregat de expulsar a lexterior les substncies de rebuig
procedent de les c竪l揃lules que porta la sang.
El 嘆rgans de laparell excretor s坦n 4:
1. Els ronyons (S坦n dos 嘆rgans que extreuen de la sang les substncies de rebuig que la sang
transporta. El conjunt de laigua i les substncies de rebuig formen lorina. Els tubs urin鱈fers,
recull lorina.).
2. Els ur竪ters
3. La bufeta urinria
4. La uretra
EL VIATGE DE L卒ORINA CAP A L卒EXTERIOR
Lorina fabricada pels ronyons es recull en 2 conductes anomenats ur竪ters un per
cada rony坦 que acaba en la bufeta, 辿s un 嘆rgan muscular i elstic, quan es plena
lesf鱈nter es relaxa i surt a lexterior a trav辿s de un conducte anomenat la uretra. En els
homes acaba en el penis i a les dones a la vulva.

More Related Content

T11.La nutricio

  • 1. TEMA 11: LA NUTRICI, LA RESPIRACI I LA CIRCULACI El nostre cos necessita 2 tipus de substncies: - Nutrients (aliments), lencarregat de proporcionar els nutrients 辿s laparell digestiu. - Oxigen (aire), lencarregat de recollir aquest oxigen 辿s laparell respiratori. En tot aquet proc辿s es produeixen substncies de rebuig, s坦n expulsades per laparell excretor. Laparell circulatori 辿s lencarregat de transportar els nutrients, loxigen i el rebuig. 1. LA NUTRICI. ALIMENTS I NUTRIENTS ELS ALIMENTS Els aliments entren al cos pel tub digestiu. Tenen 3 funcions: 1. Obtenir lenergia per la nostra activitat diria. 2. Cr辿ixer i reposar les parts del cos que es desgasten. 3. Obtenir les substncies necessries pel nostre organisme. ELS NUTRIENTS Les substncies que componen els aliments reben el nom de nutrients. Es classifiquen en 6 grups: 1. Hidrats de carboni o gl炭cids (energia), es trobem en els aliments vegetals (cereals, fruites, sucres...) 2. Prote誰nes (cr辿ixer i reparar els teixits del cos + energia) els trobem : a. gaireb辿 tots aliments dorigen animal (carn, peix, llet, ous i formatge) b. gaireb辿 a totes les llavors ( blat, arr嘆s, mongetes) c. aliments que sobtenen com pa i pastes. 3. Greixos o l鱈pids (++energia) es troben als olis, la margarina, mantega i nata. 4. Vitamines, A,B,C..... necessaris pel bon funcionament del cos. 5. Elements minerals: calci, ferro..., necessaris pel bon funcionament del cos. 6. Aigua, 辿s la substncia m辿s abundant del nostre cos.
  • 2. 2. L卒APARELL DIGESTIU Laparell digestiu 辿s el conjunt d嘆rgans que digereixen els aliments, absorbeixen els nutrients i expulsen les restes no digerides. rgans: - Tub digestiu: boca, faringe, es嘆fag, estomac, lintest鱈 prim, lintest鱈 gros i lanus. - Glndules digestives: s坦n les encarregades de crear el sucs digestius i abocar- los al tub digestiu. Microsc嘆piques: a les parets de lest坦mac i lintest鱈 prim. Mes grosses: 3 tipus de sucs: 1. glndules salivals, la saliva. 2. el fetge produeix la bilis. 3. el pncrees produeix el suc pancretic. LA DIGESTI: s el proc辿s on els aliments s坦n triturats i transformats en nutrients molt senzills. Comen巽a a la boca, continua al est坦mac i segueix fins a lintest鱈 prim. Quan els aliments s坦n digerits, son absorbits i passen a la sang. HI HA 2 TIPUS DE : 1. La digesti坦 mecnica: a la boca, masticaci坦, trituraci坦, pastat. 2. La digesti坦 qu鱈mica: els aliments es converteixen en substncies m辿s simples, per lacci坦 dels sucs digestius. LA BOCA 1. Les dents, per masticar els aliments. 2. La llengua, est formada pels m炭sculs per moure els aliments. 3. Les glndules salivals, fabriquen la saliva per estovar els aliments i comen巽ar a digerir-los. DE LA BOCA A LESTMAC: Degluci坦: quan laliment va de la faringe al tub digestiu i sencreua amb laparell respiratori. Lest坦mac: a les parets hi ha glndules que fabriquen els sucs gstrics encarregats de dissoldre els aliments. Despr竪s anir a lintest鱈. L卒INTEST PRIM s un tub estret i de 7 metres. Amb glndules intestinals, s坦n microsc嘆piques. I sucs intestinals fabricats pel pncrees i el fetge. Absorci坦 intestinal: 辿s el proc辿s pel qual els nutrients de la digesti坦 passen per la xarxa de vasos sanguinis a la sang. L INTEST GROS s m辿s curt i fa 2 metres. Les substncies que no s坦n 炭tils per lorganisme, sabsorbeixen gran part de laigua dels aliments i dels sucs digestius, es converteixen en excrements i surten per l卒anus.
  • 3. 3. LA RESPIRACI L卒APARELL RESPIRATORI s el conjunt d嘆rgans : 1. Vies respirat嘆ries: Comuniquen el nas i la boca amb els pulmons. a. Fosses nasals b. Faringe c. Laringe d. Trquea e. Bronquis: s坦n 2 tubs que parteixen de la trquea, i cada vegada es fan m辿s prims a linterior dels pulmons. 2. Pulmons: S坦n 2 嘆rgans de forma c嘆nica i molt esponjosos que es troben a linterior de la caixa torcica. Formats per branques de bronquis i alv竪ols pulmonars. Els alv竪ols pulmonars, es comuniquen amb laire procedent de lexterior mitjan巽ant els bronqu鱈ols. L卒INTERVANVI DE GASOS AMB L卒EXTERIOR L卒 intercanvi es realitza a linterior dels alv竪ols, estan envoltats per una xarxa de capil揃lars pulmonars, que son uns vasos sanguinis molt fins. Loxigen, passa de laire que contenen els pulmons a la sang a trav辿s de la paret de lalv竪ol i del capil揃lar. El di嘆xid de carboni passa de la sang al aire. LA RESPIRACI CEL.LULAR La sang amb ox鱈gen que surt dels pulmons passa pel cor i es distribueix per tot el cos grcies a la xarxa de vasos sanguinis. I entra a totes les c竪l揃lules del nostre cos. All es combinen amb els nutrients que provenen dels aliments i daquesta manera es produeix lenergia que necessitem, aix嘆 es el proc辿s de RESPIRACI CEL.LULAR, com a conseq端竪ncia daquest proc辿s es produeix DIOXID DE CARBONI, aquest 辿s expulsat cap a la sang i torna als pulmons. 4. LA CIRCULACI SANGUNIA L卒APARELL CIRCULATORI L卒 aparell circulatori est format: el cor, vasos sanguinis i per la sang. Laparell circulatori compleix 2 funcions:
  • 4. 1. Distribuci坦 del aliments i loxigen per totes les c竪l揃lules del cos. 2. Recull les substncies de rebuig. LA SANG La sang 辿s un l鱈quid vermell i esp竪s, format pel plasma sanguini i 3 tipus de c竪l揃lules: 1. Plasma sanguini: l鱈quid transparent format principalment per aigua, i cont辿 nutrients per transportar a totes les c竪l揃lules. 2. Eritr嘆cits: Gl嘆buls vermells, transporten loxigen des de els pulmons a cada c竪l揃lula i el di嘆xid de carboni. 3. Leucocits:Gl嘆buls blancs, ens defensen dels microbis. Quan ens posem malalts els leucocits augment. 4. Plaquetes: actuen quan es produeixen una hemorrgia, fan un cogul. ELS VASOS SANGUINIS S坦n els conductes per on circulen la sang, hi ha 3 tipus: 1. Arteries: que van del cor fins als capil揃lars, es ramifiquen 2. Venes: van dels capil揃lars al cor. 3. Capil揃lars: tubs molt prims, els nutrients i loxigen van a les c竪l揃lules. EL COR El cor 辿s l嘆rgan encarregat dimpulsar el sang a tot el cos. Les parets estan formades per teixit muscular. El cor t辿 4 cavitats: - Dues cavitats superiors: les aur鱈cules a les qual arriba la sang que han recollit les venes. - Dues cavitats inferiors: els ventricles dels quals surt la sang cap a les art竪ries. EL RECORREGUT DE LA SANG La sang fa sempre el mateix cam鱈 pels vasos sanguinis del nostre cos, seguint un circuit tancat, aquest circuit es doble: 1. Circulaci坦 pulmonar 2. Circulaci坦 general La sang es reparteix per tots els capil揃lars, i es reuneix novament en petites venes fins arribar a les m辿s grans, les venes caves. 5. L卒EXCRECI L卒APARELL EXCRETOR s el conjunt d嘆rgans encarregat de expulsar a lexterior les substncies de rebuig procedent de les c竪l揃lules que porta la sang. El 嘆rgans de laparell excretor s坦n 4:
  • 5. 1. Els ronyons (S坦n dos 嘆rgans que extreuen de la sang les substncies de rebuig que la sang transporta. El conjunt de laigua i les substncies de rebuig formen lorina. Els tubs urin鱈fers, recull lorina.). 2. Els ur竪ters 3. La bufeta urinria 4. La uretra EL VIATGE DE L卒ORINA CAP A L卒EXTERIOR Lorina fabricada pels ronyons es recull en 2 conductes anomenats ur竪ters un per cada rony坦 que acaba en la bufeta, 辿s un 嘆rgan muscular i elstic, quan es plena lesf鱈nter es relaxa i surt a lexterior a trav辿s de un conducte anomenat la uretra. En els homes acaba en el penis i a les dones a la vulva.