More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (20)
Similar to Tema 11 medi Elva (20)
More from Maria Salom (20)
Tema 11 medi Elva
- 1. LA NUTRICI,LA NUTRICI, LA RESPIRCILA RESPIRCI I LA CIRCULACII LA CIRCULACI Elva Pelaez ValenciaElva Pelaez Valencia 6竪 A6竪 A
- 2. La nutrici坦. Aliments i nutrientsLa nutrici坦. Aliments i nutrients
- 3. ELS ALIMENTSELS ALIMENTS Els aliments s坦n materials que entren al nostre cos pel tub digestiu i que es necessiten per fer les funcions seg端ents: Obtenir l'energia necessria per realitzar les nostres activitats. Cr辿ixer i reposar les parts del cos que es desgasten. Obterir les substncies necessries per al bon funcionament del nostre organisme.
- 4. GRUPS D'ALIMENTSGRUPS D'ALIMENTS Els cereals i els llegums,que ens proporcinen hidrats de carboni i prote誰nes. Els aliments es classifiquen en els grups seguents: La llet i els seus derivats, s坦n rics en prote誰nes, greixos i aporten molt de calci. Els olis i altres aliments molt greixos, proporcinen nom辿s greixos. Les verdures i els fruits aporten hidrats de carboni, vitamines, aigua i aliments minerals. La carn, el peix i els ous,s坦n rics en prote誰nes i en greixos. Els productes ensucrats i de pastiseria aporten sucres i alguns greixos animals
- 5. ELS NUTRIENTSELS NUTRIENTS Els nutrients s坦n les substncies que componen els aliments que necessesitam per terir energia pel nostre cos, cr辿ixer i reposar els mterias que perdem. Es clssifiquen en sis grups: Hidrats de carboni:Ens proporcionen energia i es troben principalment en els aliments vegtals. Els sucres per exemple. Prote誰nes: S坦n necessries per cr辿ixer, per reparar els teixits del cos i obtenir energia. Per ex. la carn, el peix els ous, la llet i els seus derivats, els cereals... Greixos o l鱈pids:Proporcionen el doble d'energia.Per ex. els olis. Viamines: S坦n necessaries pel bon funcionament del organisme. Aigua: s la substncia m辿s abundant del cos. Cada dia perdem per l'orina i pel suor 2 l. d'aigua que recuperam amb els aliments.
- 6. L'aparell digestiu (I)L'aparell digestiu (I) L'aparell digestiu 辿s el conjunt d'organs que dirigeixen els aliments,absor beixen els nutrients i expulsen les restes no digerides. Est format pel tub digestiu i per les glndules digestives.
- 7. EL TUB DIGESTIUEL TUB DIGESTIU El tub digestiu 辿s un tub llarg que travessa el cos i que consta de diferents 嘆rgans: la boca, la faringe, l'es嘆fag, l'est坦mac, l'intest鱈 prim, l'intest鱈 gros i l'anus.
- 8. LES GLNDULES DIGESTIVESLES GLNDULES DIGESTIVES Les glndules digestives s坦n les encarregades de fabricar el suc digestiu i d'abocar a l'interior del tub digestiu. Hi ha glandules digestives que es troben a l'interior de les pareds de l'est坦mac i de l'intest鱈 prim. Altres glndules s坦n m辿s grosses i es comuniquen amb el tub digestiu per mitj d'uns conductes a trav辿s dels quals aboquen els seus sucs. S坦n les glndules salivals, que fabriquen la saliva, el fetge, que produeix bilis, i el pncrees, que produeix el suc pancretic.
- 9. LA DIGESTILA DIGESTI La digesti坦 辿s el proc辿s pel qual els aliments s坦n triturats i transformats en nutrients molt senzills, que ponen ser utilitzats per les c竪l揃lules. La digesti坦 comen巽a a la boca, continua a l'est坦mac i segueix fins a l'intest鱈 prim. Una vegada els aliments han estat digerits completament, els nutrients obtenguts s坦n absorbts i passen a la sang.
- 10. TIPUS DE DIGESTITIPUS DE DIGESTI La digesti坦 辿s el resultat de dos tipus de processos: la digesti坦 mecnica i la digesti坦 qu鱈mica. En la digesti坦 mecnica els aliments s坦n triturts i pastats.T辿 lloc a la boca, amb la mastegaci坦, i en els movimets que fa a l'est坦mac per mesclar els aliments. En la digesti坦 qu狸mica els aliments s坦n convertits en substncies molt m辿s simples, grcies a l'acci坦 dels sucs digestius que secreten les glndules.
- 11. LA BOCALA BOCA La boca 辿s una cavitat que es pot obrir i tancar grcies a l'articulaci坦 de les mand鱈bules. A la boca hi ha les dents, la llengua i les glndules salivals: Les dents serveixen per rosegar els aliments. La llegua est formada per m炭sculs, que li permeten moure's amb gran facilitat per repartir l'aliment entre les dents i mesclar-lo amb la saliva. Els tres parells de glndules salivals fabriquen la savila. La saliva t辿 com a funci坦 reblanir els aliments i comen巽ar a digerir-los.
- 12. LALA HIGIENE BUCALHIGIENE BUCAL A la boca hi ha microbis que s'alimenten de les restes de menjar. Aquests microbis fabriquen substncies que produeixen a les dents unes cavitats anomenades cries. Per evitar les cries fa falta rentar-se les dents despr辿s de cada pat i d辿spres de menjar productes dol巽os.
- 13. DE LA BOCA A L'ESTMACDE LA BOCA A L'ESTMAC Quan l'aliment s'ha convertit en una masa a la boca,la llengua l'empeny cap a la faringe. La faringe 辿s on el tub digestiu s'encreua amb el conducte respiratori.Quan l'aliment passa per la faringe es diu degluci坦. De la faringe passa a l'es嘆fag,un tub muscular que decemboca a l'est嘆mac. L'est坦mac 辿s com una bossa que a les pareds de la qual hi ha unes glndules microsc嘆piques que fabriquen el suc gstric. Aquest suc lo que fa es que com 辿s molt cid, dissol els aliments.
- 14. L'INTEST PRIML'INTEST PRIM L'intest鱈 prim 辿s un tub estret i molt llarg (uns 7m.)A les seves pareds hi ha unes microsc嘆piques que fabriquen el suc intestinal. A l'intest鱈 prim tamb辿 s'hi aboquen els sucs digestius del fete i del pncrees. En la capa interior de l'intest鱈, est ple de vasos sanguinis.A mesura que van avansant els nutrients s'hi fan m辿s petits pels diferents tipus de trituraci坦. Ido arriben a ser tan petits que travessen la menbrana i passen a la sang. Aquest proces rep el nom de absorci坦 intestinal.
- 15. L'INTEST GROSL'INTEST GROS Les substncies que no s坦n 炭tils per al cos es dirigeixen a l'intest鱈 gros, que 辿s m辿s ample i m辿s curt que l'intest鱈 prim(2m.). A l'intest鱈 gros s'hi absorbeix gran part de l'aigua que contenen els sucs digestius i els aliments. Les restes no absorbides s'espesseeixen perdre aigua, i es transformen en excrements, que surten a l'exterior per l'anus.
- 17. L'APARELL RESPIRATORIL'APARELL RESPIRATORI L'aparell respiratori 辿s el conjunt d'嘆rgans per mitj dels quals introdu誰m al nostre cos l'oxigen de l'aire i expulsam el di嘆xid de carboni. Est compost per: Les vies respirat嘆ries: comuniquen el nas i la boca amb els pulmons. Formades per les foses nasals,la faringe,la laringe,la trquea i els bronquis. Els pulmons s坦n dos 嘆rgans de forma c嘆nica, espojosos i es troben a l'interior de la caixa torcica. Formats per els bronquis o els av竪los pulmonars.
- 18. ELS MOVIMENTS PULMONARSELS MOVIMENTS PULMONARS La renovaci坦 de l'aire dels alv竪ols pulmonars s'aconsegueix pels moviments d'inspiraci坦 i d'expiraci坦 dels pulmons. Els pulmons es moues grcies a un m炭scul en forma de membrana, anomenada diafragma, i als m炭sculs intercostals. El diafragma es troba situat davall els pulmons, unit a la caixa torcica i la la columna vertebral. Els m炭sculs intercostals es troben entre les costelles.
- 19. La respiraci坦 (ll)La respiraci坦 (ll)
- 20. L'INTERCANVI DE GASOSL'INTERCANVI DE GASOS AMB L'EXTERIORAMB L'EXTERIOR L'intercanvi de gasos entre el nostre cos i l'aire exterior es realitza als alv竪ols pulmonars. Cada alv竪ol pulmonar est envoltat per una xarxa de capil揃lars, uns vasos sanguinis molt fins.L'oxigen passa de l'aire que contenen els pulmons a la sang a trav辿s de la paret de l'alv竪ol i de la del capil揃lar.Simultnea ment, el di嘆xid de carboni ni passa de la sang a l'aire seguin el cam鱈 in vers al de l'oxigen.
- 21. LA RESPIRACI CEL.LULARLA RESPIRACI CEL.LULAR La sang amb oxigen, que surt dels pulmons, passa pel cor i es distribueix per tot el cos. Despr辿s es combina amb els nutrients que provenen dels aliments, i d'aquesta manera es produeix l'energia que les c竪l揃lules necessiten per fer totes les seves activitats. Aquest proc辿s rep el nom de respiraci坦 cel揃lular.
- 22. HIGIENE DE LA RESPIRACIHIGIENE DE LA RESPIRACI L'aire que respirem he d'arribar als pulmons net i en bones condicions. Si la concentraci坦 d'oxigen en l'aire que respirem disminueix, tendrem m辿s dificultats per obtenir l'oxigen que necessitam.Per aix嘆 hem d'evitar els espais tancats o mal ventilats. Tamb辿 s'ha d'evitar l'aire contaminat per gasos o per part鱈cules perjudicials per a la salut, com el que procedeix dels tubs d'escapament dels autom嘆bils.Tamb辿, un contaminant molt perjudicial de l'aire 辿s el fum del tabac. Aquest fum cont辿 gasos t嘆xics, com el mon嘆xid de carboni, i substncies que provoquen cncer, com el quitr. Per嘆 a m辿s, el tabac que cont辿 una droga, la nicotina,que crea adicci坦. Per aquest motius, als fumadors els costa deixar l'hbit de fumar.El fum del tabac no solament perjudica al fumador, sin坦 tamb辿 les persones que hi ha al seu voltant.
- 23. La circulaci坦 sangu鱈nea (l)La circulaci坦 sangu鱈nea (l)
- 24. L'APARELL CIRCULATORIL'APARELL CIRCULATORI L'aparell circultori compeix dues funcions molt importants: Distribueix els nutrients i l'oxigen a totes les c竪l揃lules del cos. Recull les substncies de rebuig que les c竪l揃lules produeixen. L'aparell circulatori est format pel cor i pels vasos sanguinis, i per la sang que circula al seu interior.
- 25. LA SANGLA SANG La sang 辿s un l鱈quid vermell i esp竪s format pel plasma sanguini i tres tipus de c竪l揃lules: Plasma sanguini:l鱈quid transparent format principalment per aigua. Es troba als nutrients dissolts procedents del tub digestiu. Eritr嘆cis:s坦n les c竪l揃lules vermelles m辿s abundants de la sang. Leuc嘆cits:ens defensen dels microbis creant substncies. Quan ens posam malalts, el nombre de leuc嘆cits augmenta. No tenen color. Plaquetes:s坦n petites i actuen quan es produeix una hemorrgia( quan els vasos sanguinis es trenquen). Quan passa aix嘆 la substncia que formen s'anomena cogul.
- 26. ELS VASOS SANGUINISELS VASOS SANGUINIS S坦n els conductes pels quals circula la sang.Hi ha de tres tipus:les art竪ries, venes i capil.lars. Les art竪ries s坦n els vasos sanguinis pels quals la sang es dirigeix des del cor fins als capil.lars. Els capil.lars s坦n uns tubs molt prims, amb una paret molt fina.Als capil.lars, els nutrients i l'oxigen en atravessa les parets i passen a les c竪l.lules.El di嘆xid de carboni segueix el cam鱈 invers.Als capil.lars dels pulmons, l'intercanvi de gasos es al rev辿s. Les venes:s坦n vasos sanguinis pels quals la sang es dirigeix dels capil.lars fins el cor.
- 27. La circulaci坦 sangu鱈nia (ll)La circulaci坦 sangu鱈nia (ll)
- 28. COM FUNCIONA EL CORCOM FUNCIONA EL COR El cor impulsa la sang cap a les art竪ries cada vegada que les seves pareds musculars es contreuen. Cada cicle de contracci坦 del cor s'anomena batec. En les persones joves, el nombre de batecs per minut sol variar entre 70 i 90. Quan el cor es contreu, primerament ho fan les aur鱈cules, que envien la sang als ventricles, i despr辿s els ventricles, que envien la sang cap a les art竪ries. Quan el cor es relaxa, la sang es aspirada de les venes cap a la aur鱈cules i s'inicia novament el proc辿s.
- 29. EL CORREGUT DE LA SANGEL CORREGUT DE LA SANG La sang fa un circuit tancat, 辿s a dir, un mateix circuit. Aquest circuit tancat 辿s doble ja que prime a de anar per els pumons (circulaci坦 pulmonar),i per tot el cos (circulaci坦 general): Circulaci坦 pulmonar:la sang surt del verticle dret cap als pulmons per l'art竪ria pulmonar. Dels pulmons, la sang torna al cor per les venes pulmonars i arriba a l'aur鱈cula esquerra. Circulaci坦 general:la sang passa de l'aur鱈cula esquerra al ventricle esquerre i surt per l'art竪ria aorta(l'art竪ria m辿s gran del cos).De l'aorta, la sang es dirigeix a trav辿s d'art竪ries cap als pil揃lars,on deixa l'oxigen i recull el dioxid de carboni.
- 30. L'excreci坦L'excreci坦 Veure aigua ajuda molt als 嘆rgans, sobretot als ronyos. Per tenir un bon organisme, hem de veure mes o manco un litre i mig. Les persones a qui no els funcina els ronyons han d'estar connectats peri嘆dicament a unes mquines que reben la sang i fan les funcions dels renyons.
- 31. L'APARELL EXCRETIRL'APARELL EXCRETIR L'aperll excretor oL'aperll excretor o aparell urinari 辿s elaparell urinari 辿s el conjunt d'嘆rgansconjunt d'嘆rgans encarregats d'expulsar aencarregats d'expulsar a l'exterior del cos lesl'exterior del cos les sugstncies de rebuigsugstncies de rebuig procedents de lesprocedents de les c竪l.lules que du la sang.c竪l.lules que du la sang. Els 嘆rgans queEls 嘆rgans que constitueixen l'aparellconstitueixen l'aparell excretor s坦n elsexcretor s坦n els ronyons, els ur竪ters, laronyons, els ur竪ters, la bufeta urinria i labufeta urinria i la uretra.uretra.
- 32. ELS RONYOSELS RONYOS Els ronyons s坦n dos 嘆rgans situats per damunt la cintura, un a cada costat de la columna vertebral. Medeixen uns 12 cm i tenen forma de fesol. S'encarreguen d'ex treure l'aigua i les substn cies de rebuig que conte la sang. El conjunt de l'aigua i les subsncies de rebuig que extreuen, formen l'orina.Per produir l'orina, el renyo cont辿 uns tubs microsc嘆pics anomenats tubs urin鱈fers.
- 33. EL VIATGE DE L'ORINA CAP AEL VIATGE DE L'ORINA CAP A L'EXTERIORL'EXTERIOR L'orina fabricada als ronyons es recull en dos conductes anomenats ur竪ta,que acaben en la bufeta. La bufets 辿s un 嘆rgan muscular buit i elstic que es troba a la part inferior del ventre,a la bufeta es guarda l'orina. Per controlar que l'orina no surti continuament dela bufeta urinria, hi ha un m炭scul que 辿s l'esf鱈nter, que tanca la sortida de l'orina. Quan la bufeta est plena, el esf鱈nter es relaxa i surt l'orina per uns conducte anomenat uretra.En els homes, la uretra acaba en el penis, encanvi en les dones acaba en la vulva, per davant de la vagina.
- 34. FIFI