La Pell Dermis I Hipodermis
Download as odp, pdf2 likes4,435 views
Presentació sobre anatomia de la pell per a cicles formatius de la família d'imatge personal. Aquest treball està fet gràcies a una llicència retribuïda atorgada per la generalitat de Catalunya, sota una llicència Creative Commons. Totes les imatges que l'il·lustren poden ser usades de forma lliure amb finalitats educatives, sempre que se'n faci l'atribució que consta al peu de la imatge (de domini públic, o llicència Cc o GNU).
La Pell Dermis I Hipodermis
- 1. LA PELL (II) Anatomia i fisiologia humanes bàsiques Lourdes Sánchez Salvador Departament d’Imatge Personal IES Cal·lípolis
- 2. CAPES DE LA PELL EPIDERMIS Teixit epitelial de revestiment DERMIS Teixit conjuntiu dens HIPODERMIS Teixit conjuntiu més lax i teixit adipós
- 3. DERMIS Formada per teixit connectiu fibrós dens Cèl·lules pròpies: Fibroblasts Macròfags i mastòcits Fibres: Col·lagen Elastina Reticulina Pell by http://mediateca.educa.madrid.org/
- 4. CÈL·LULES DE LA DERMIS Mastòcits by euthman Macròfag Mastòcits
- 5. DERMIS: ZONES DERMIS PAPIL·LAR Sota la membrana basal (UDE) Les fibres es disposen de forma perpendicular a la superfície de la pell DERMIS RETICULAR Per sota de la dermis papil·lar Les fibres es disposen de forma paral·lela a la superfície de la pell
- 6. DERMIS: FIBRES (I) Col·lagen Les fibres amb aquesta proteïna en forma d'hèlix són les més abundants de la dermis (>70%) Les fibres es situen de forma perpendicular a la superfície de la pell en la zona papil·lar i de forma paral·lela en la zona reticular Molta flexibilitat, però també molt resistent a l'estirament Dona consistència a la dermis
- 7. DERMIS: FIBRES (II) Elastina Dona elasticitat Les fibres es disposen en perpendicular a la superfície de la pell Representen el 5% aprox. de les fibres dèrmiques Reticulina (en realitat, col·lagen tipus III) Poc elàstic. Forma xarxes rígides de suport. Fibres molt escasses a la dermis
- 8. DERMIS: FIBRES ELÀSTIQUES Fibres elàstiques by akay
- 9. DERMIS: VASCULARITZACIÓ Al contrari que l'epidermis, la dermis sí té una autèntica xarxa vascular en forma de plexes (arterioles, vènules i capil·lars interconnectats) Això permet una excel·lent regulació tèrmica Plexe papil·lar : Format per capil·lars que ajudaran a la nutrició de les cèl·lules dels estrats més profunds de l'epidermis Plexe reticular : Es situa prop de la hipodermis, en la zona més profunda de la dermis
- 11. DERMIS: INNERVACIÓ A la pell rau de forma principal el sentit del tacte Vies eferents per a les glàndules, els músculs erectors del pèl i els vasos sanguinis Moltes vies aferents , originades a les terminacions nervioses especialitzades de la dermis: A la calor: Corpuscles de Ruffini Al fred: Bulbs de Krause A la pressió: Corpuscles de Paccini Al tacte: Corpuscles de Meissner Al dolor: Terminacions nervioses lliures
- 12. Les glàndules dèrmiques Formen part dels annexes cutanis , junt amb el pèl i les ungles Com ells, estan formats a partir de replecs (invaginacions) de l'epidermis en el si de la dermis Són de secreció exocrina , és a dir, que el seu producte surt a l'exterior del cos En trobem de dos tipus: Glàndules sebàcies Glàndules sudorípares
- 13. GLÀNDULES SEBÀCIES Característiques de la secreció: Sèu (greix) pH: Àcid Olor: Sí, per enranciment del greix Associades als fol·licles pilosos Estructura en got de raïm Es troben a tot arreu on hi hagi pèl, però són molt nombroses al cuir cabellut, a la cara (zonaT), a l'esquena... Secreció regulada pel sistema endocrí (andrògens) Secreció holocrina
- 14. GLÀNDULES SUDORÍPARES ECRINES Característiques de la secreció: Suor molt líquida pH: Àcid Olor: No No associades als fol·licles pilosos Estructura tubular Es troben a tot el cos, especialment a la cara, al tòrax, als palmells de les mans i a les plantes dels peus Secreció no regulada pel sistema endocrí Secreció ecrina
- 15. SUOR Suor by MediatecaEducaMadrid
- 16. GLÀNDULES SUDORÍPARES APOCRINES Característiques de la secreció: Suor pH: Neutre Olor: Sí, per contaminació i degradació per fongs i bacteris Associades als fol·licles pilosos Estructura tubular, a la zona més profunda de la dermis Es troben a les aixelles, les engonals, l'arèola mamària i la regió anogenital. Secreció regulada pel sistema endocrí Secreció apocrina
- 17. EMULSIÓ EPICUTÀNIA Cobreix tota la superfície de la pell i li atorga les característiques de pH, hidratació, suavitat i protecció Actua com un autentic cosmètic natural Emulsió tipus O/A , formada per: Sèu (fase oliosa) Suor (fase aquosa) Emulgent (secretat per les glàndules junt amb el sèu i la suor)
- 18. HIPODERMIS També anomenada teixit cel·lular subcutani Aquesta capa de la pell no està clarament diferenciada de la dermis Formada per teixit conjuntiu fibrós laxe i, especialment, per teixit adipós El seu gruix és molt variable entre els individus (pot mesurar-se per plicometria )
- 19. HIPODERMIS Teixit adipós by akay
- 20. HIPODERMIS: FUNCIONS Regulació tèrmica: A més gruix, més resistència al fred Dipòsit energètic: A més gruix, més resistència a la gana en casos de dejú Protecció enfront els traumatismes: A més gruix, més “coixí”... Dipòsit de precursors d'hormones
- 21. Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement-No comercial 2.5 Espanya de Creative Commons. Per veure'n una còpia, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.5/es/deed.ca La realització d’aquest material ha estat possible gràcies a una llicència retribuïda concedida pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Resolució EDU/2276/2008, de 9 de juliol (DOGC núm. 5176 18/07/2008) )