Octavi August fou el primer emperador de Roma (27 aC al 14 dC), i pos fi a les guerres de conquesta, comen巽ant un per鱈ode de pau, que amb excepci坦 de guerres espordiques, dur dos segles (Pax Romana).
L'Ara Pacis (Altar de la Pau) 辿s un monument commemoratiu de l'竪poca imperial. Es troba a Roma i va ser constru誰t entre el 13 i el 9 a. C per decisi坦 del Senat, en acci坦 de grcies pel retorn de l'emperador August despr辿s de les seves victorioses campanyes a Hispnia i Gl揃lia, on hi havia hagut un per鱈ode de revoltes constants. Durant 3 anys August havia estat f坦ra de Roma i finalment aconsegu鱈 imposar la pau.
Octavi August fou el primer emperador de Roma (27 aC al 14 dC), i pos fi a les guerres de conquesta, comen巽ant un per鱈ode de pau, que amb excepci坦 de guerres espordiques, dur dos segles (Pax Romana).
L'Ara Pacis (Altar de la Pau) 辿s un monument commemoratiu de l'竪poca imperial. Es troba a Roma i va ser constru誰t entre el 13 i el 9 a. C per decisi坦 del Senat, en acci坦 de grcies pel retorn de l'emperador August despr辿s de les seves victorioses campanyes a Hispnia i Gl揃lia, on hi havia hagut un per鱈ode de revoltes constants. Durant 3 anys August havia estat f坦ra de Roma i finalment aconsegu鱈 imposar la pau.
2. Exemples dideogrames: cada objecte i idea estava representat per un s鱈mbol Home dona nen bou ovella arbre
3. Escriptura lineal A Exemples d escriptura sil揃lbica : cada s鱈l揃laba estava representa da per un signe grfic Va utilitzar-se des del segle XVIII aC al XV aC El sentit de lescriptura 辿s horitzontal desquerra a dreta.
5. Escriptura lineal B sil揃lbica Aquest tipus descriptura es va utilitzar a l竪poca mic竪nica (des del 1600 al 1100 aC aproximadament) Sescrivia de dreta a esquerra
7. Les tauletes s'han classificat pel lloc en qu竪 es van trobar. Cnossos : unes 4360 tauletes , sense explicar les escrites en Lineal A i unes altres Pilos : 1087 tauletes Tebas :337 tauletes Micenes : 73 tauletes Tirint : 27 tauletes A m辿s, hi ha altres 170 inscripcions pintades en atuells.
27. El sistema d'escriptura grec 辿s alfab竪tic i t辿 el seu origen cap al s XI aC, encara que les primeres inscripcions s坦n del segle VIII aC. El sentit de l'escriptura 辿s de dreta a esquerra o en bustr嘆fedon. Variant d嘆rica (s VIII aC) Variant j嘆nica (s VIII aC)
28. Lorigen fenici de lalfabet grec 辿s indubtable ja que ells mateixos ho reconeixien: Her嘆dot Els fenicis, grans navegants i els primers a instal揃lar col嘆nies per la Mediterrnia, van ser ells qui van portar lalfabet a les costes gregues
29. Lalfabet fenici no tenia vocals, els grecs moltes. Aleshores van adoptar com a vocals els signes fenicis que eren consonants que ells no tenien: lalfa per als grecs 辿s una vocal, per als fenicis no i aix鱈 amb totes les vocals.