Origens de l'escriptura ²¹±ô´Ú²¹²ú¨¨³Ù¾±³¦²¹
Download as PPT, PDF0 likes1,518 views
More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (20)
Similar to Origens de l'escriptura ²¹±ô´Ú²¹²ú¨¨³Ù¾±³¦²¹ (20)
More from Gemma Ajenjo Rodriguez (20)
Origens de l'escriptura ²¹±ô´Ú²¹²ú¨¨³Ù¾±³¦²¹
- 1. Or¨ªgens de l¡¯escriptura ²¹±ô´Ú²¹²ú¨¨³Ù¾±³¦²¹
- 2. Sistemes d¡¯escriptura de l¡¯Antic Pr¨°xim Orient Estaven en ¨²s principalment en Egipte i Mesopot¨¤mia des d¡¯abans del 3000 aC. Es desenvoluparen a partir de d¡¯escriptures pictogr¨¤fiques en les que es disposaven petits dibuixos per a objectes i conceptes. Eren escriptures cune?formes i sil¡¤l¨¤biques que comportaven un gran n¨²mero de signes.
- 4. El terme semita prov¨¦ de Sem, el fill de No¨¨ i fou encunyat en el segle XVIII dC per referir-se a un grup de lleng¨¹es de les que el l¡¯¨¤rab i l¡¯hebreu eren les m¨¦s conegudes. No es van expandir tan ¨¤mpliament com les indoeuropees. El primer idioma semita documentat es l¡¯ acadi , que fou utilitzat a Mesopot¨¤mia sota els grans imperis babiloni i assiri. La seva escriptura era cune?forme i sil¡¤l¨¤bica. Sentit lectura
- 5. L¡¯acadi va patir pressions de l¡¯ arameu , altre llengua semita que va tenir els seus or¨ªgens al final del segon mil¡¤lenni aC i que des de S¨ªria i la zona superior de Mesopot¨¤mia s'expandeix per tota la regi¨®. Fou utilitzada per les grans potencies imperials de l¡¯¨¨poca i va ser la llengua administrativa de l¡¯Imperi Persa (c. 550-530 aC). Sentit lectura
- 6. Caracter¨ªstiques de les lleng¨¹es semites Totes les lleng¨¹es semites contenen sons que no existeixen en altres lleng¨¹es. Distingeixen entre vocals llargues i curtes. Les consonants marquen l¡¯arrel de la paraula mentre que les vocals s¨®n les que li donen significat.
- 7. Direcci¨® de l¡¯escriptura i abecedaris Abans de l'aparici¨® del fenici, els texts semites no s¨®n uniformes quant a la direcci¨® de l'escriptura. L'alfabet ugar¨ªtic s'escriu d'esquerra a dreta, per¨° hi ha alguns texts ugar¨ªtics que van seguir l'esquema oposat. Els primers escrits protosina¨ªtics podien escriure's en qualsevol direcci¨® o en vertical. Alguns texts primitius grecs estan escrits en bustr¨°fedon i les lletres, generalment, estan tornades en la direcci¨® de l'escriptura.
- 8. ? Amb l'establiment de l'alfabet fenici (c. 1100-1050 aC) es va fixar l'ordenaci¨® de dreta a esquerra i aix¨ª ha persistit fins a l'actualitat. Aquest fet ¨¦s important per fixar el moment en qu¨¨ els grecs van rebre l'alfabet dels fenicis, ja que en les primeres inscripcions en grec, la direcci¨® no est¨¤ fixada. Quant als noms de les lletres, molts d'ells provenen del nom de l'objecte dibuixat al pictograma original a partir del qual es va desenvolupar la lletra. Les lletres afegides despr¨¦s tendeixen a no tenir noms propis d'aquesta classe, mentre que els noms de les lletres originals es van fixar de tal manera que quan els grecs van prendre l'alfabet fenici van mantenir els noms encara que manquessin de sentit per a ells .
- 9. Or¨ªgens de l¡¯escriptura ²¹±ô´Ú²¹²ú¨¨³Ù¾±³¦²¹ Trobem els or¨ªgens de l'escriptura ²¹±ô´Ú²¹²ú¨¨³Ù¾±³¦²¹ al principi del segon mil¡¤lenni aC a Palestina i el Sina¨ª on s'han trobat unes inscripcions en protosinaitic en les quals s'ha transformat l'escriptures eg¨ªpcia en un sistema alfab¨¨tic. Esfinx de Serabit al-Khadim
- 10. ? B¨¤sicament aquest sistema d'escriptura usa la paraula sem¨ªtica (no l'eg¨ªpcia) per a l'objecte del pictograma original i usa la primera lletra d'aquesta paraula com el valor del signe. Per exemple, el dibuix d'una casa simbolitza la casa; ara b¨¦, "casa" a la llengua sem¨ªtica occidental era bet, i per aix¨° el pictograma "casa" era usat per representar la consonant b.
- 11. ? Aquest principi, anomenat acrof¨°nic, no pot explicar tot els signes, per¨° els seg¨¹ents s¨®n clars: 'D''alpu, "bou", b de baytu/betu, "casa"; w de wawwu, "ganxo/estaca"; i de yadu, "m¨¤/bra?"; k de kappu, "palmell de la m¨¤"; l de lamdu "punxa|broqueta"; m de mayyuma (?), "aigua"; n de nahasu, "serp"; `d'aynu/enu, "ull" i r de ra'su, "cap¡°. Aquest sistema d'escriptura no ¨¦s , estrictament parlant un alfabet en el sentit real de la paraula, sin¨® un sil¡¤labari, en el que cada signe representa una consonant + qualsevol vocal .
- 12. Ugar¨ªtic A partir de 1929 es van trobar nombroses tauletes d¡¯argila a l¡¯antiga ciutat d¡¯Ugarit. Moltes d¡¯aquestes tauletes estaven escrites en el cune?forme d¡¯acadis i hitites, d¡¯altres foren escrites en una escriptura cune?forme fins aquell moment desconeguda, escrita d¡¯esquerra a dreta.
- 13. Va ser desxifrada per Bauer, Dhorme i Virolleaud que van advertir que malgrat ser cune?forme, era ²¹±ô´Ú²¹²ú¨¨³Ù¾±³¦²¹ ja que t¨¨nia nom¨¦s trenta signes en total. Per la seva situaci¨® geogr¨¤fica, es tractava d'una llengua semita occidental, similar al fenici i a l'hebreu i, per tant, amb un alfabet conson¨¤ntic.
- 14. Van identificar una s¨¨rie de prefixos i sufixos similars als fenicis i van observar tamb¨¦ que s'utilitzava un signe especial com a separador entre paraules. El desxiframent va rebre el definitiu suport amb el descobriment, en 1955 d'una tauleta que llistava la majoria de les lletres i donava al costat de cada una l'equivalent conson¨¤ntic. ? El m¨¦s notable de l'alfabet ugar¨ªtic ¨¦s el fet de ser un alfabet cune?forme. Superficialment sembla cune?forme acadi, per¨° els signes particulars s¨®n diferents dels signes acadis.
- 15. Ugarit tamb¨¦ ens d¨®na una primera mostra d'ordenaci¨® establerta de les lletres de l'alfabet, ja que el 1948 es va trobar un text abecedari que llistava les lletres en ordre. En principi, era un alfabet llarg en comparaci¨® amb el fenici i l'hebreu, per¨° s'anir¨¤ escur?ant a causa de canvis ling¨¹¨ªstics que suposaran la p¨¨rdua de certs sons .
- 16. Sudar¨¤bic En el sud de l'Ar¨¤bia van adoptar un sistema relacionat amb el protoalfabet lineal i que provenia dels antics regnes com el de Saba i el de Mina (c. 500 aC -c. 600 dC). Un altre petit grup d'inscripcions provinents de Babil¨°nia (segle VII aC) i del golf d'Aqaba (segles VIII i VII aC) representa el nexe entre el protocananeu(c. 1300 aC) i les escriptures sudar¨¤bigues. Tamb¨¦ existeixen altres inscripcions d'un tipus intermedi procedents de l'Ar¨¤bia que semblen sorgir a partir del protocananeu i que reben el nom de protoar¨¤b.
- 17. ? Al nord de l'Ar¨¤bia es coneixen altres inscripcions relacionades amb l'escriptura sudar¨¤biga, entre les quals es troben les usades per a lleng¨¹es com el libyanita, tam¨²dic i safaita que desapareixeran en per¨ªode isl¨¤mic. Una branca d'aquestes escriptures va ser exportada a Eti¨°pia i constitueix la base de l'escriptura eti¨°pica cl¨¤ssica. L'alfabet sudar¨¤bic constava de 29 signes i el seu ordre t¨¦ un precedent en l'alfabet cune?forme de Beth Semes (segon mil¡¤lenni aC).
- 18. Alfabet fenici, hebreu i arameu Les vint-i-dues lletres de l'alfabet de Biblos van evolucionar c. 1050 aC, donant pas al fenici. La seva orientaci¨® era de dreta a esquerra i les lletres tenien un car¨¤cter lineal, estilitzat. La inscripci¨® del sarc¨°fag de Ahiram, datada en el 1000 aC, t¨¦ l'escriptura ja en forma cl¨¤ssica. Sentit lectura
- 19. Un poc despr¨¦s l'escriptura fen¨ªcia s'expandeix i ser¨¤ usada pels regnes del nord com ho demostren inscripcions com la de Karatepe (Turquia, segle VIII) que ¨¦s biling¨¹e fenici - jerogl¨ªfic hitita. Dintre de l'¨°rbita fen¨ªcia, l'escriptura es va usar, despr¨¦s en les col¨°nies p¨²niques. S'han trobat materials fenicis en Ur, en Mesopot¨¤mia i a Xipre. La major part d'aquestes inscripcions estan gravades sobre pedra, encara que algunes estan a tinta . L'alfabet fenici es va estendre cap al sud , amb els hebreus i va ser adoptat pels arameus cap a l¡¯est .
- 20. Al principi, els hebreus van utilitzar l'escriptura fen¨ªcia sense canvis. Aix¨ª, la m¨¦s antiga inscripci¨® hebrea, el calendari de Gezer, est¨¤ en escriptura fen¨ªcia. El millor testimoniatge de la forma d'escriptura definitivament hebrea m¨¦s antiga, ¨¦s la inscripci¨® moabita del segle IX aC de rei Mes¨¢.
- 21. ? No obstant aix¨°, l'escriptura fen¨ªcia no era totalment satisfact¨°ria per als hebreus que tenien alguns sons no representats en el fenici i que van solucionar afegint un punt als s¨ªmbols ja establerts. Tenim molts exemples d'escriptura hebrea del primer mil¡¤lenni com les ostraques de Samaria. Pol¨ªtica i culturalment, l'antic Israel va estar una mica a?llat i, per tant, el desenvolupament de l'escriptura durant aquest per¨ªode va ser molt limitat.
- 22. ? L'escriptura hebrea entra en decad¨¨ncia i ¨¦s abandonada per la comunitat jueva en favor de l¡¯arameu. A pesar d'aix¨°, no desapareix immediatament: entre els rotllos del mar Mort hi ha fragments del Lev¨ªtic escrits en hebreu antic i tamb¨¦ algunes monedes. Darrera d'aquest manteniment sembla haver un sentiment nacionalista. Per contra, la tradici¨® ortodoxa va arribar a ser hostil a l'antiga escriptura i va donar legitimitat a l'escriptura aramea.
- 23. L'escriptura aramea, derivada de la fen¨ªcia (segles XI-X aC) va ser la m¨¦s forta de les tres. No nom¨¦s va substituir a les altres dues, sin¨® que es va estendre m¨¦s all¨¤. Al principio, l¡¯arameu utilitzava l'escriptura fen¨ªcia per¨°, a conseq¨¹¨¨ncia de la seva difusi¨® internacional, es va desenvolupar molt r¨¤pidament, separant-se del fenici a partir del segle VIII aC. A poc a poc es van desenvolupar difer¨¨ncies entre els estils formal i cursiu que ¨¦s m¨¦s conegut per papirs i cuir a Egipte . Sentit lectura
- 24. Tamb¨¦ l¡¯arameu tenia sons no representats en l'escriptura fenicia, per¨° no es van afegir nous signes, el que va provocar la desaparici¨® de certs sons . Hi ha altres escriptures derivades del fenici, directament o a trav¨¦s de l'hebreu o de l¡¯ arameu com el moabita, l'ammoneu i l'edomita. Finalment, assenyalar que tant l¡¯ arameu com l'hebreu utilitzaven alguna consonant (h, w i y) per a representar vocals.
- 25. Escriptura judaica Des del segle VIII aC, l¡¯alfabet guanyar¨¤ import¨¤ncia lligat al seu paper com a llengua franca per la diplomacia i el comer?. L¡¯arameu que havia estat llengua oficial per asiris, babilonis i perses la caiguda de l¡¯Imperi Persa i, a partir d¡¯ell, es desenvolupen dialectes i escriptures locals. L¡¯escriptura jueva es desenvolupa a Palestina a partir de l¡¯arameu i desbanc¨¤ gradualment a l¡¯hebreu
- 26. La hist¨°ria antiga de l¡¯escriptura jueva es pot dividir en tres fases: Jueu antic (250¨C150 aC) Asmoneu (150-30 aC) Herodi¨¤ (30 aC-70 dC) Es va estendre per tot arreu amb la di¨¤spora i es transform¨¤ en l¡¯ escriptura quadrada que al llarg de l¡¯Edat Mitjana fou la forma tipificada de l¡¯escriptura jueva. En paral.lel, es desenvolup¨¤ una escriptura cursiva. Sentit lectura
- 27. L¡¯¨¤rab Sentit lectura L'¨¤rab ¨¦s un sistema d'escriptura conson¨¤ntic que neix cap als segles IV-V dC. La direcci¨® de l'escriptura ¨¦s de dreta a esquerra. Les ¨²ltimes inscripcions nabatees s¨®n del segle IV dC., per¨° hi ha tres inscripcions ¨¤rabs del segle VI que representen una etapa primerenca de l'alfabet ¨¤rab. Entre aquestes inscripcions preisl¨¤miques n'hi ha una triling¨¹e (grec-sir¨ªacs-¨¤rab) datada en 512 dC., una biling¨¹e (grec-¨¤rab) d'Harrn (568 dC.) i una altra de data desconeguda d'Umm el-Jiml, que ha de ser del segle VI dC .
- 28. Hi ha un fort vincle entre aquests tres texts preisl¨¤mics i les inscripcions nabatees cursives i els grafits del Sina¨ª. Mentre que algunes tribus ¨¤rabs es van assentar a Hatra, Edesa i Palmira, els ¨¤rabs nabateus van emigrar cap a les terres b¨ªbliques d'Edom, establint-se a Petra . ? La inscripci¨® m¨¦s antiga a llengua ¨¤rab ¨¦s la de Namra (figura inferior), si b¨¦ la seva escriptura ¨¦s nabatea.
- 29. L'escriptura ¨¤rab consisteix en 29 signes de lletres, formats sobre els 22 signes conson¨¤ntics sem¨ªtics primitius, m¨¦s uns altres set destinats a representar els matisos m¨¦s fins de pronunciaci¨® requerits per la llengua ¨¤rab. El sistema de vocalitzaci¨® ¨¦s relativament simple i consisteix en signes voc¨¤lics escrits a sobre o sota de la consonant que precedeix la vocal, m¨¦s un signe indicatiu de l'abs¨¨ncia de vocal.
- 30. L¡¯exportaci¨® de l¡¯alfabet a Gr¨¨cia Els grecs van aprendre l¡¯alfabet de la gent de la costa fenicia. Alguna de les lletres com ? mant¨¦ la forma i el nom, encara que no tingui sentit. L¡¯ordre de les lletres de l¡¯alfabet grec ¨¦s el mateix que el del fenici encara que es desenvolupen algunes lletres suplementaries ( ? , ? , ? , ? , ? )
- 31. La mitologia i Herodot parlen de l¡¯heroi Cadme com a l¡¯introductor de l¡¯alfabet a Gr¨¨cia. La data incerta coneguda per nosaltres ¨¦s el segle VIII aC., per¨° les diversificacions indiquen una data molt anterior. La forma de les lletres varien considerablement i les inscripcions gregues m¨¦s antigues estaven escrites de dreta a esquerra, d¡¯esquerra a dreta i d¡¯altres en bustr¨°fedon. Per¨°, les seves semblances indiquen un ¨²nic origen com¨².
- 32. Tamb¨¦ la direcci¨® insegura de les inscripcions gregues, ja que al segle VIII aC. els fenicis ja havien adoptat la direcci¨® d¡¯escriptura de dreta a esquerra. Quan a l¡¯origen geogr¨¤fic, ¨¦s Fen¨ªcia, per¨° no necessariament el continent i el context pot haver estat la relaci¨® comercial. Hi ha diferents teories que situen l¡¯origen a Ugarit (assentaments grecs del segle IX) o el nord-est de S¨ªria (arameu).
- 33. Afabet llat¨ª El nostre alfabet deriva indirectament del grec per mediaci¨® dels etruscos. L¡¯escultura llatina ¨¦s molt similar a la nostra excepte per algunes modificacions menors introdu?des durant l¡¯Edat Mitjana. ? La relaci¨® de l'alfabet rom¨¤ amb l'etrusc apareix ja en la lapis niger que ¨¦s la inscripci¨® m¨¦s antiga romana, trobada al F¨°rum Rom¨¤ sobre la tomba de R¨°mul.
- 34. El procediment de transmissi¨® als romans fou complex per¨° es pot resumir en que van modificar la transliteraci¨® dels signes segons les seves necessitats. De l¡¯alfabet llat¨ª procedeixen totes les escriptures de l¡¯Europa occidental on es desenvoluparan diversos estils d¡¯escriptura. A l¡¯Edat Mitjana apareixeran estils nacionals d¡¯escriptura.