![Línia del temps_Ramon Llull (ss. XIII-XIV)Biobibliografia
Blanca
Picany
(muller / 1257)
Domènec
Magdalena
(fills)
VIDA CORTESANA
(1263)
31anys
senesca
Jaume II l
Mor
(Tunis –
Mallorca)
1316
(s. XIV)
POESIA TROBADORESCA
Revelació
Cinc cops
Crist a la Creu
ETAPES
OBRA
1272 – 1274? 1286 1289 1308 1315
E T A P A M E D I T A T I V A I E S T U D I O S A E T A P A D E M A D U R E S A
(s. XIV)
P R E A R T A R T Q U A T E R N À R I A A R T T E R N À R I A P O S T A R T
Llibre de contemplació
en Déu
(1272 – 1274?)
Germen del seu pensament.
Contingut enciclopèdic de saber.
Assaig de mètodes exposicitius.
Diverses vegades superior en
extensió al Tirant lo Blanc.
Versions catalana, llatina i àrab
FORMACIÓ
Pelegrinatge a Compostel·la
(Sant Jaume de Galícia)
Guiatge de Sant Ramon de
Penyafort
Estudi dels llibres religiosos
(Bíblia, Alcorà, Talmud, Sufís)
i filosòfics (Aristòtil, Pares de
l’Esglèsia, teologia), i ciència
de tradicció occidental i
oriental (lògica, retòrica i
apologètica)
Comença amb la
Il·luminació de Randa
i acaba amb l’experiència
dissortada de Llull a la Universitat
de París en el camp de
l’ensenyament.
Aquesta “il·lustració divina” l’ajuda
a concebre i organitzar el llibre que
mai no s’havia escrit, el sistema
demostratiu de la creença
veritable: l’Art
(del grec, tecné, mètode)
Fundació de monestirs per formar missioners. Miramar
Blanquerna (1283)
Llibre d’Evast e Aloma e de
Blanquerna son fill
Dividit en cinc llibres, que representen
sengles estats possibles de vida:
matrimoni, religió, prelació, apostolical
estament, vida ermitana.
En aquest últim estadi, que reflecteix un
moment de vitalitat en la biobibliografia
lul·liana, sorgeix un impotant text que
s’inclou en el volum:
el devocionari místic Llibre d’Amic e
Amat: primera secció de la cinquena part
del Blanquerna, peça formada per 350
aforismes de temàtica religiosa, amb un
fort component poètic, que expressen
l'experiència mística que sent l'Amic,
pseudònim de l'ànima del cristià, envers
l'Amat, que és Déu. Amb un estil molt
personal, combina elements que provenen
de tradicions molt diverses, com el Càntic
dels Càntics, la lírica occitana o el sufisme
islàmic, i ha estat, juntament amb l'Ars,
l'obra més difosa de Llull
(1287)
Comencen els viatges i les
primeres decepcions
(Roma per trobar el Papa,
París per ensenyar l’Art en la
universitat)
Fèlix o Llibre de meravelles
(1289)
Aquest llibre, en canvi, reflectirà la crisi, la
sorpresa—meravella— pel mal funcionament
de les coses; obra, per tant, de desencís.
És una obra doctrinal que combina la narració
i el diàleg entre mestre i deixeble, com era
freqüent en la didàctica de l'Edat Mitjana.
Al llarg dels deu llibres de l'obra, el
protagonista, Fèlix, que és presentat
simbòlicament com si fos el fill de Llull, viatja
pel món descobrint la distància entre l'ordre
diví de la creació i l'actitud que en realitat
tenen els homes.
Aquesta novel·la didàctica de Llull conté, tot i
que és anterior del 1285-6, el celebrat
Llibre de les bèsties, sàtira de la vida
cortesana mitjançant la faula de Na Renard i
el seu adveniment al poder a través de
l'engany i la por. Al final del llibre el mentider
Na Renard és mort pel lleó
(1290)
Ars inventiva
veritatis
Art amativa
(1972)
Lògica en rims o d’Algatzell
Llibre del gentil e dels tres
savis
(1274)
Llibre de l’orde de cavalleria
Doctrina pueril
Art abreujada d’atrobar
veritat
Fonamenta una concepció simbòlica de
la realitat, compartida per les fes
principals (cristiana, mulsulmana i
jueva), cosa que havia de permetre el
debat interreligiós sobre les veritats de
la fe, no a partir d’arguments
d’autoritat inconciliables, sinó de
«raons necessàries» .
Per tant, un sistema mecanitzat de
raonament (se’n diu precursor del
pensament computacional) que
permetés resoldre qualsevol qüestió
mitjançant la combinació de conceptes
bàsics anomenats dignitats i
representats per figures (A: dignitats
divines; B... tot de conceptes referits
als àmbits del saber medieval)
(1295)
Proverbis de Ramon
Desconhort
(Poesia) Plany en què explica el fracàs de
l'empresa que volia acomplir. Hi fa un examen
interior per mitjà d'un diàleg que té amb un
ermità, desdoblament d'ell mateix
(1296)
Arbre de Ciència
Aplicació de l’Art a totes les ciències
(1297-99)
Arbre de filosofia d’amor
(1300)
Cant de Ramon
Poema que va escriure ja de vell, on fa
un balanç de la seva vida
(1303)
Lògica nova
(1308)
Ars Magna Generalis Ultima
'Gran art', que ensenya un llenguatge formal
basat en la combinatòria per poder parlar de
tot allò rellevant en filosofia tot superant la
barrera de les llengües
Ars brevis (Art breu) (1308)
Font: VIQUIPÈDIA
(1311)
Vida coetània
Obra autobiogràfica dictada als seus
deixebles de la cartoixa de Vauvert, a París,
el 1311. L'autor hi relata els detalls de la
seva conversió, les seves visions de Crist a
la creu i el tomb que aquestes experiències
van suposar, que el van portar a abandonar
els seus béns i la seva família i a renunciar
al luxe i la riquesa per dedicar-se a Déu
Lo Concili
Cançó de croada en què aconsella oració
i devoció a l'hora de celebrar el concili
ecumènic a Viena del Delfinat, en el
qual va prendre part
(1293)
Viatge a Tunis. Discuteix amb l’Art amb
savis musulmans. Com a conseqüència és
empresonat i condemnat a mort, però se
n’allibera.
(1301)
Viatja a Xipre, amb la intenció
de convertir l’Emperador dels
mongols. Sembla que és
enverinat. Se’n restableix,
acollit pel Gran Mestre de
l’Orde dels Templers
(1294)
Llull viatja a Nàpols. Ni el Papa
Celestí V (qui, abandonant el papat,
acaba d’ermità con Blanquerna) ni
el seu successor Bonifaci VIII, no li
fan gaire cas
Ramon Llull
neix
Ciutat
de
Mallorca
1232
(s.XIII)
(1307)
Segon viatge al nord d’Àfrica, a
Bugia: hi és empresonat i
expulsat.
Tot retornant, naufragi prop de
Pisa: hi perd l’obra. La rescriurà
(1309-11)
Última estada a París.
Frenètica producció
antiaverroista: 30 obres
(1314)
Nou retorn a Tunis.
Escriu les seves últimes obres
en llatí.
Jo, Ramon Llull [2:56]
Ramon Llull 1ª part.mpg [6:35]
Ramon Llull 2ª part.mpg [7:49] Ramon Llull, escriptor
[58:18]
Ramon Llull, teòleg i místic
[42:58]
Ramon Llull, filòsof i científic
[53:34]
Ramon Llull, poliglot
[41:48]
Ramon Llull, ciutadà
[46:50]
Ramon Llull, comunicador i viatger
[46:52
Phantasticus, el cant de Ramon
2:56](https://image.slidesharecdn.com/lniadeltempsramonllull-161223170703/85/Linia-del-temps-Ramon-Llull-1-320.jpg)
More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (14)
Similar to Línia del temps Ramon Llull (20)
More from jmpinya (20)
Línia del temps Ramon Llull
- 1. Línia del temps_Ramon Llull (ss. XIII-XIV)Biobibliografia Blanca Picany (muller / 1257) Domènec Magdalena (fills) VIDA CORTESANA (1263) 31anys senesca Jaume II l Mor (Tunis – Mallorca) 1316 (s. XIV) POESIA TROBADORESCA Revelació Cinc cops Crist a la Creu ETAPES OBRA 1272 – 1274? 1286 1289 1308 1315 E T A P A M E D I T A T I V A I E S T U D I O S A E T A P A D E M A D U R E S A (s. XIV) P R E A R T A R T Q U A T E R N À R I A A R T T E R N À R I A P O S T A R T Llibre de contemplació en Déu (1272 – 1274?) Germen del seu pensament. Contingut enciclopèdic de saber. Assaig de mètodes exposicitius. Diverses vegades superior en extensió al Tirant lo Blanc. Versions catalana, llatina i àrab FORMACIÓ Pelegrinatge a Compostel·la (Sant Jaume de Galícia) Guiatge de Sant Ramon de Penyafort Estudi dels llibres religiosos (Bíblia, Alcorà, Talmud, Sufís) i filosòfics (Aristòtil, Pares de l’Esglèsia, teologia), i ciència de tradicció occidental i oriental (lògica, retòrica i apologètica) Comença amb la Il·luminació de Randa i acaba amb l’experiència dissortada de Llull a la Universitat de París en el camp de l’ensenyament. Aquesta “il·lustració divina” l’ajuda a concebre i organitzar el llibre que mai no s’havia escrit, el sistema demostratiu de la creença veritable: l’Art (del grec, tecné, mètode) Fundació de monestirs per formar missioners. Miramar Blanquerna (1283) Llibre d’Evast e Aloma e de Blanquerna son fill Dividit en cinc llibres, que representen sengles estats possibles de vida: matrimoni, religió, prelació, apostolical estament, vida ermitana. En aquest últim estadi, que reflecteix un moment de vitalitat en la biobibliografia lul·liana, sorgeix un impotant text que s’inclou en el volum: el devocionari místic Llibre d’Amic e Amat: primera secció de la cinquena part del Blanquerna, peça formada per 350 aforismes de temàtica religiosa, amb un fort component poètic, que expressen l'experiència mística que sent l'Amic, pseudònim de l'ànima del cristià, envers l'Amat, que és Déu. Amb un estil molt personal, combina elements que provenen de tradicions molt diverses, com el Càntic dels Càntics, la lírica occitana o el sufisme islàmic, i ha estat, juntament amb l'Ars, l'obra més difosa de Llull (1287) Comencen els viatges i les primeres decepcions (Roma per trobar el Papa, París per ensenyar l’Art en la universitat) Fèlix o Llibre de meravelles (1289) Aquest llibre, en canvi, reflectirà la crisi, la sorpresa—meravella— pel mal funcionament de les coses; obra, per tant, de desencís. És una obra doctrinal que combina la narració i el diàleg entre mestre i deixeble, com era freqüent en la didàctica de l'Edat Mitjana. Al llarg dels deu llibres de l'obra, el protagonista, Fèlix, que és presentat simbòlicament com si fos el fill de Llull, viatja pel món descobrint la distància entre l'ordre diví de la creació i l'actitud que en realitat tenen els homes. Aquesta novel·la didàctica de Llull conté, tot i que és anterior del 1285-6, el celebrat Llibre de les bèsties, sàtira de la vida cortesana mitjançant la faula de Na Renard i el seu adveniment al poder a través de l'engany i la por. Al final del llibre el mentider Na Renard és mort pel lleó (1290) Ars inventiva veritatis Art amativa (1972) Lògica en rims o d’Algatzell Llibre del gentil e dels tres savis (1274) Llibre de l’orde de cavalleria Doctrina pueril Art abreujada d’atrobar veritat Fonamenta una concepció simbòlica de la realitat, compartida per les fes principals (cristiana, mulsulmana i jueva), cosa que havia de permetre el debat interreligiós sobre les veritats de la fe, no a partir d’arguments d’autoritat inconciliables, sinó de «raons necessàries» . Per tant, un sistema mecanitzat de raonament (se’n diu precursor del pensament computacional) que permetés resoldre qualsevol qüestió mitjançant la combinació de conceptes bàsics anomenats dignitats i representats per figures (A: dignitats divines; B... tot de conceptes referits als àmbits del saber medieval) (1295) Proverbis de Ramon Desconhort (Poesia) Plany en què explica el fracàs de l'empresa que volia acomplir. Hi fa un examen interior per mitjà d'un diàleg que té amb un ermità, desdoblament d'ell mateix (1296) Arbre de Ciència Aplicació de l’Art a totes les ciències (1297-99) Arbre de filosofia d’amor (1300) Cant de Ramon Poema que va escriure ja de vell, on fa un balanç de la seva vida (1303) Lògica nova (1308) Ars Magna Generalis Ultima 'Gran art', que ensenya un llenguatge formal basat en la combinatòria per poder parlar de tot allò rellevant en filosofia tot superant la barrera de les llengües Ars brevis (Art breu) (1308) Font: VIQUIPÈDIA (1311) Vida coetània Obra autobiogràfica dictada als seus deixebles de la cartoixa de Vauvert, a París, el 1311. L'autor hi relata els detalls de la seva conversió, les seves visions de Crist a la creu i el tomb que aquestes experiències van suposar, que el van portar a abandonar els seus béns i la seva família i a renunciar al luxe i la riquesa per dedicar-se a Déu Lo Concili Cançó de croada en què aconsella oració i devoció a l'hora de celebrar el concili ecumènic a Viena del Delfinat, en el qual va prendre part (1293) Viatge a Tunis. Discuteix amb l’Art amb savis musulmans. Com a conseqüència és empresonat i condemnat a mort, però se n’allibera. (1301) Viatja a Xipre, amb la intenció de convertir l’Emperador dels mongols. Sembla que és enverinat. Se’n restableix, acollit pel Gran Mestre de l’Orde dels Templers (1294) Llull viatja a Nàpols. Ni el Papa Celestí V (qui, abandonant el papat, acaba d’ermità con Blanquerna) ni el seu successor Bonifaci VIII, no li fan gaire cas Ramon Llull neix Ciutat de Mallorca 1232 (s.XIII) (1307) Segon viatge al nord d’Àfrica, a Bugia: hi és empresonat i expulsat. Tot retornant, naufragi prop de Pisa: hi perd l’obra. La rescriurà (1309-11) Última estada a París. Frenètica producció antiaverroista: 30 obres (1314) Nou retorn a Tunis. Escriu les seves últimes obres en llatí. Jo, Ramon Llull [2:56] Ramon Llull 1ª part.mpg [6:35] Ramon Llull 2ª part.mpg [7:49] Ramon Llull, escriptor [58:18] Ramon Llull, teòleg i místic [42:58] Ramon Llull, filòsof i científic [53:34] Ramon Llull, poliglot [41:48] Ramon Llull, ciutadà [46:50] Ramon Llull, comunicador i viatger [46:52 Phantasticus, el cant de Ramon 2:56