More Related Content
What's hot (18)
Similar to L’oració simple (20)
More from Berta Allo (20)
L’oració simple
- 2. DEFINIM L’ORACIÓ ÉS UNA UNITAT: SEMÀNTICA: dotada de significació PROSÒDICA: situada entre dues pauses tot formant una corba d’entonació. Enunciatives Interrogatives Exhortatives Exclamatives SINTÀCTICA: organitzada en funcions, s'estableix un ordre jeràrquic. Constituïda per dos elements bàsics el subjecte (SN i el predicat (SV) Segons el verb: Predicatives i Copulatives Segons el nombre de verbs: simples i compostes
- 3. ELS ELEMENTS QUE FORMEN L'ORACIÓ ES RELACIONEN SEGUINT TRES PRINCIPIS BÀSICS : JERARQUIA: els elements que constitueixen l'oració no es troben en el mateix nivell sintàctic. Hi ha elements més importants que altres. CONCORDANÇA: El nucli d'un SN regeix la concordança en gènere i nombre El nucli del subjecte i el nucli del predicat concorden en nombre RECURSIVITAT: Possibilitat d'afegir informació de manera il·limitada. L'únic límit és la comprensió.
- 4. EL SINTAGMA El sintagma: paraula o conjunt de paraules que presenten coherència interna. És una unitat funcional dins l'oració. Tipus de sintagma: SN: el nucli és un nom SV: el nucli és un verb SAdj: el nucli és un adjectiu SAdv: el nucli és un adverbi SPrep: s'inicia el sintagma amb una preposició
- 5. EL SUBJECTE Indica de qui es parla o de què es parla. La funció de subjecte es pot realitzar amb estructures ben diferenciades: SN N Det+N Det+N+Adj Det+N+CN Sprep SN (ap) Sub.Adjectiva Sub Subst. (ap) Oració. Per identificar-la caldrà: Reconèixer el verb de la principal: Qui no treballi suspendrà. Fer-me la punyeta és la teva especialitat Reconèixer de qui o de què parla el verb: Qui no treballi suspendrà. Fer- me la punyeta és la teva especialitat Substituir l'oració per un pronom: Ell (qui no treballi) suspendrà. Això (Fer- me la punyeta) és la teva especialitat Prova de la concordança: Ell suspendrà i no ells suspendrà. Aquesta cosa és i no aquestes coses és
- 6. EL SUBJECTE Posició del subjecte dins l'oració: generalment se situa al principi de l'oració. Hi ha moments en què es desplaça a una posició diferent: No sap encara què ha de fer, en Joan Hi ha verbs i construccions que solen portar el subjecte al darrere: Agradar: M'agraden les cireres Interessar: No m'interessa gens sentir tantes queixes Resultar: Resulta difícil aquest problema Venir: Vénen temps difícils Ser+Adjectiu: És difícil de creure. És cert que sóc un problema.
- 7. EL SUBJECTE Hi ha llengües que tenen la possibilitat d'elidir el subjecte, és el cas del castellà i del català. Cal remarcar que la tercera persona del singular i del plural dels verbs es poden referir a elements personals (Ell, ella, ells, elles) o impersonals (allò, això, aquestes coses, aquells fets...)
- 8. EL PREDICAT Informa amb relació a l’activitat, estat, situació del subjecte. La seva estructura és un SV que té com a nucli un verb que pot portar o no complements • SV------------- V(+CV+CC) Els CCVV més pròxims a l’acció verbal, complementen la significació verbal. Els CCCC afegeixen circumstàcies a l’acció verbal. Situen temps, lloc, manera, quantitat, causa, finalitat…
- 9. EL PREDICAT El verb és l’element dominant del predicat i com a nucli regeix tota la complementació verbal: El verb decideix la presència o absència de complements El verb decideix segons les característiques semàntiques i sintàctiques el tipus de complement Classificació dels verbs segons la seva naturalesa: Predicatius: Informen, prediquen, amb relació amb el subjecte Copulatius: fan la funció de còpula entre el subjecte i els seus atributs. Qui informa, predica, no és pas el verb, que fa la funció d’enllaç, sinó els complements que solen ser nominals. Predicat Verbal-----Verb predicatiu-------complements: CD, CI, Cpred. C.prep Predicat nominal----Verb Copulatiu------complements: Atributiu Tots dos predicats poden portar complements circumstancials. El C. Agent és propi de la passiva