More Related Content
What's hot (20)
Similar to La_pronominalitzacio.ppt (20)
La_pronominalitzacio.ppt
- 1. LA PRONOMINALITZACI El SV Complements i modificadors Pronoms febles
- 2. EL SINTAGMA VERBAL Com ja sabeu, el SV 辿s un grup de paraules que giren al voltant dun verb que en fa de nucli. Aquest/s grups de paraules sagrupen formant sintagmes, i a la vegada, complementen o modifiquen el verb. Aix鱈, el SV presenta la seg端ent estructura: SV = V + (CV) + (CC) Els par竪ntesis que apareixen a lestructura ens indiquen que aquests elements poden apar竪ixer o no. s el verb, la seva pr嘆pia naturalesa, qui decidir lobligatorietat. En sintaxi susa el verb regir per designar aquesta obligatorietat.
- 3. Els complements verbals s坦n el CD, CI, CRV (o Complement preposicional), Predicatiu, Atribut i CAgent. De complements circumstancials nhi ha molts. Els m辿s comuns s坦n de temps, mode/manera i lloc/espai; per嘆 tamb辿 en tenim de companyia, instrument, finalitat, causa, concessi坦, consecuci坦, comparaci坦, condici坦... Cal diferenciar entre verbs transitius i verbs intransitius; els primers exigeixen/regeixen un CD i els segons no; aix嘆 no vol dir que els primers, els transitius, no puguin anar acompanyats tamb辿 daltres complements, com per exemple, un CI. A m辿s, cal diferenciar tamb辿 entre verbs copulatius/atributius (ser, estar i semblar, buits de significat) i verbs predicatius (la resta, que tenen significat)
- 4. ELS COMPLEMENTS VERBALS Tradicionalment distingim entre complements (els verbals) i modificadors (els circumstancials). Els primers complementen directament el verb mentre que els segons el modifiquen (el significat). EL COMPLEMENT DIRECTE: s el m辿s t鱈pic dels complements i es pot presentar en forma de SN o una O.Subordinada substantiva (completiva o dinfinitiu). Normalment, per identificar-lo utilitzarem: 1. Si preguntem QU al verb. 2. s el subjecte pacient en les oracions passives. 3. Pronominalitzaci坦. (encara no en sabeu, oi?)
- 5. Com el pronominalitzem? SN definit: segons el g竪nere i el nombre tindrem el, la, els i les (i les seves formes plenes i elidides apostrofades-) D坦na les notes > LES d坦na SN indefinit: quan el SN va introdu誰t per un determinant indefinit, numeral o quantitatiu, el pronom que utilitzarem 辿s en (i la seva forma elidida). Cal recordar que quan el pronominalitzem, el determinant NO desapareix: D坦na moltes notes > EN d坦na moltes Neutre: quan el CD 辿s una O.S. o aix嘆 o all嘆, cal pronominalitzar per ho: Diu que vindr dem > HO diu
- 6. EL COMPLEMENT INDIRECTE: s laltre t鱈pic complement i es presenta en forma de SP, introdu誰t per la preposici坦 a. s el destinatari de lacci坦 del verb i per identificar-lo cal preguntar A QUI? al verb. Compte, si preguntem QUI, quin altre element de loraci坦 ens apareix? Com el pronominalitzem? El CI no t辿 g竪nere per嘆 si nombre; 辿s a dir, a lhora de pronominalitzar- lo, diferenciarem entre singular i plural. Si 辿s singular, cal utilitzar el pronom li D坦na caramels al Carles > D坦na-LI caramels Si 辿s plural, utilitzarem els D坦na caramels als nois > ELS d坦na caramels
- 7. EL COMPLEMENT DE REGIM VERBAL: Dit tamb辿 C.Preposicional. s aquell complement, el verb del qual regeix/exigeix una preposici坦 en el seu significat. Compte! Lexigeix en quant al significat!. Normalment s坦n preposicions febles, tot i que en podem trobar de fortes. Com el pronominalitzem? Tenim dues opcions segons la preposici坦 exigida: SP introdu誰t per de; cal pronominalitzar per en Parla de les notes > EN parla SP introdu誰t per altres preposicions; cal usar hi Pensa en les seves coses > HI pensa
- 8. LATRIBUT: s aquell complement que apareix amb els verbs copulatius. Normalment 辿s un S.Adj (辿s lleig), per嘆 tamb辿 pot ser un S.Prep (辿s de Lleida) i un SN (辿s metgessa). Com el pronominalitzem? Quan tenim un element determinat usarem el, la els, les En Pep 辿s el metge? S鱈, que L辿s Quan tenim un element indeterminat usarem ho En Pep 辿s catal? S鱈, que HO 辿s Per emfatitzar usarem en Qu竪 N辿s de br竪tol!
- 9. EL PREDICATIU: s aquell adjectiu que acompanya als verbs NO copulatius. D坦na una informaci坦 del verb (complement circumstancial de manera) i, alhora, d坦na una informaci坦 del nom del subjecte o del complement directe (complement del nom). Generalment 辿s un adjectiu per嘆 tamb辿 pot ser un nom. Com el pronominalitzem? Generalment usarem hi s intel揃ligent, per嘆 no sHI sent Amb els verbs elegir-se, dir-se, fer-se, nomenar i semblants, o amb un mat鱈s dintensitat, cal usar en Es diu Pere, o no seN diu? // MeN sento tant, didiota!
- 10. ELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS Els complements circumstancials que m辿s coneixeu s坦n els de temps, mode/manera i lloc/espai. Per嘆 en tenim daltres: instrument, companyia, condici坦, causa, finalitat... El temps NO es pronominalitza. Com els pronominalitzem? Quan sintrodueix amb la preposici坦 de, usarem el pronom en Tornes de la feina? S鱈, EN torno Quan sintrodueix amb daltres preposicions o sense, usarem hi Anirs a Par鱈s? No, no HI anir辿. El CC de Mode sempre se substitueix per hi Camina de 4 grapes? S鱈, HI camina.
- 11. PER PRONOMINALITZAR Cal saber recon竪ixer les funcions sintctiques perqu竪 cada funci坦 t辿 els seus pronoms particular. Un sol pronom per a cada funci坦 pronominalitzada Cal para atenci坦 en la llargada dels complements que pronominalitzem (Escolta la can巽坦 que cantava la noia de lentrada del bar) Hi ha combinacions entre pronoms que s坦n impossibles: - formes iguals: en/en, hi/hi, ho/ho Va marxar cansat cap a la biblioteca (o un o laltre) - ho + hi: Col揃loca aix嘆 al prestatge (o un o laltre) - ho + en: He agafat all嘆 del prestatge (o un o laltre)
- 12. ELS VERBS PRONOMINALS S坦n aquells que es conjuguen amb un o dos pronoms incorporats. En aquest cas, cal tenir present que aquests pronoms no exerceixen cap funci坦 sintctica, 辿s a dir, no substitueixen cap element; no tenen valor sintctic. - Hi ha verbs que sempre s坦n pronominals: resignar-se, adonar-se, atrevir- se, queixar-se... - Hi ha verbs que no sempre s坦n pronominals: - HI: veure-hi/shi (vista correcta), clissar-hi, guipar-hi (=veure-hi), palpar-hi (tenir tacte) i sentir-hi (o誰da correcta) - EN: anar-sen, venir-sen, tornar-sen, pujar-sen, sortir-sen... - LA: ballar-la, fer-la, dinyar-la, endevinar-la, passar-la magra...
- 13. COMBINACIONS CD i CI Hi ha dues maneres denfrontar-nos quan hem de pronominalitzar ambdues funcions. Construcci坦 sense canvi: generalment lordre de col揃locaci坦 dels pronoms febles de CD i CI 辿s el seg端ent: CI + CD, excepte quan es presenta una determinada situaci坦 (2) Porta segells al Pep > Porta-lin o Lin porta Construcci坦 amb canvis: quan es combinen els pronoms de CD el, la, els i les amb el pronom de CI singular li, es produeixen els seg端ents canvis: a) li > hi i b) CD + CI: Has portat el diari al Pep? S鱈, lhi he portat D坦na les notes al Pau > Les hi d坦na
- 14. ALTRES COMPLEMENTS... A banda dels complements que hem vist, tamb辿 podem pronominalitzar: El subjecte: tot i que no admet pronominalitzaci坦 generalment, els subjectes que apareixen en construccions amb verb intransitiu que indiquen esdeveniment, exist竪ncia, moviment i s坦n introdu誰ts per un determinant indefinit (quantitatiu, numeral, indefinit), es pot pronominalitzar per en. Quants clients han entrat? Nom辿s Nhan entrat trenta El CN: es pot pronominalitzar quan 辿s introdu誰t per de i complementa un nom que fa de CD, Atribut o Predicatiu, per en. Tens prova de la infracci坦? No, no EN tinc cap prova. El CAdj: nom辿s en alguns casos quan 辿s introdu誰t per de. Usarem en. Era digne del crrec? S鱈, Nera digne.
- 15. PLEONASMES Un pleonasme 辿s la repetici坦 dun element en una mateixa oraci坦 (apareix lelement i el pronom que el substitueix). En tenim de correctes i dincorrectes: Correctes: a) Pronom fort + pronom feble (辿s la mateixa persona). b) Per anticipaci坦 (normalment van seguits). c) Per repetici坦 (per aclarir, cal posar comes) A mi mhan regalat un tren La visita la deixarem per dijous /De tot aix嘆, no nhas de fer res La deixarem per dijous que ve, la visita Incorrectes: Quan no segueix els criteris anteriors *Hi vaig anar-hi