Mites i llegendes
Download as PPTX, PDF
0 likes1,514 views
Tema 3 de cultura clssica, literatura grecoromana
More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (16)
Similar to Mites i llegendes (20)
More from arritatanet (20)
Recently uploaded (11)
Mites i llegendes
- 2. Llengua llatina, lleng端es romniques El llat鱈 辿s un idioma indoeuropeu. A la regi坦 del Laci es parlava aquest idioma que ser lorigen de les lleng端es romniques actuals. Del segle III al II aC. El llat鱈 sexpandeix per tota la mediterrnia amb les diferents conquestes dels romans. A ledat mitjana era l炭nica llengua europea.
- 3. Al renaixement es va recuperar el llat鱈 com a llengua culta en front de les lleng端es nacionals que havien sorgit a ledat mitjana. En la ci竪ncia el llat鱈 辿s llengua oficial fins el segle XVIII. Lesgl辿sia ha conservat el llat鱈 com idioma de culte fins els anys 60 del segle XX. 4 per鱈odes en la hist嘆ria del llat鱈:
- 4. 4 per鱈odes en la hist嘆ria del llat鱈: Llat鱈 arcaic VI II aC Llat鱈 clssic I aC. Llat鱈 post clssic I II dC Llat鱈 tard III - VII que donar lloc a les lleng端es romniques.
- 5. El llat鱈 escrit era un llat鱈 culte que va conservar les normes. El llat鱈 parlat va evolucionar de forma diferent segons les parts de limperi i es convert鱈 en el llat鱈 vulgar.
- 6. Principals lleng端es romniques, evoluci坦 del llat鱈 vulgar: Catal Castell Gallec Portugu竪s Roman竪s Franc竪s Occit Francoproven巽al R竪tic Itali Sard
- 8. El teatre llat鱈 El g竪nere dramtic llat鱈 t辿 origen en les cerim嘆nies religioses i est molt relacionat amb el treball al camp.
- 9. PLAUTE dorigen Itlia i va escriure 21 com竪dies La com竪dia dels ases El soldat fanfarr坦 i lamfitri坦 Escrites en vers i acompanyats de doble flauta (Fabula palliata) amb personatges fixos: el vell, lavar, la prostituta, lalcavot, la jove, lenamorat ... TERENCI dorigen cartagin竪s i que escrigu辿 6 com竪dies Els germans, leunuc i la sogra
- 11. La trag竪dia SNECA dorigen hisp, Ner坦 li feu tallar les venes. H竪racles furi坦s Les Troianes Medea i Fedra
- 12. Poesia 竪pica, l鱈rica i eleg鱈aca L竪pica 辿s representada per Virgili el Mxim autor literari llat鱈. VIRGILI LEneida Explica lorigen de Roma fundada per Enees supervivent de Troya. OVIDI Les metamorfosis
- 14. La poesia eleg鱈aca representada per Ovidi, un altre, dels grans literats llatins. OVIDI Les tristes Cartes des del pont Art d'estimar
- 15. Els l鱈rics CTUL Poemes (Carmina) VIRGILI Les Buc嘆liques (Dilegs de pastors) HORACI podes (Beatus Ille) (Carpe Diem) Odes
- 19. La historiografia llatina CSAR Comentaris de la guerra de les gal揃lies Comentaris de la guerra civil NEPOT Homes il揃lustrats
- 20. SAL揃LUSTI Conjuraci坦 de Catalina Guerra de Jugurta TIT LIVI Hist嘆ria de Roma (dEnees fins el s. IV) TCIT Annals (del 14 al 68dC.) Hist嘆ries (del 69 al 96) SUETONI Vides dels 12 c竪sars
- 22. Lorat嘆ria i la filosofia Lorat嘆ria t辿 la seva mxima esplendor al segle I aC. CICER Les catilinries Les Fil鱈piques Teoria sobre lorat嘆ria (Lorador, Brutus)
- 24. La filosofia llatina viu de la for巽a de la cultura grega CICER Sobre lestat Sobre els deures LUCRECI Sobre la naturalesa de les coses SENECA Consolacions Cartes a Lucili Q端estions naturals
- 25. Els Jocs romans: Ludi Romani Les curses de carros Es remunten a l竪poca de R嘆mul, el rapte de les sabines 辿s la llegenda que explica aquest origen. En un principi els propis amos condu鱈em els carros, amb el temps els Aurigues foren dorigen esclau. Les curses es feien entre 4 equips que es distingien pel seu color (Vermell, Blau, Verd i Blanc); els blaus eren els arist嘆crates i el verd era el poble.
- 28. Comencen amb una gran desfilada, la Pompa. La desfilada lobria el magistrat que patrocinava els jocs, els m炭sics, dansaires, la clientela amb t炭nica blanca i un xic m辿s enrere les imatges dels d辿us i els sacerdots. Si no es complien totes les normes de forma escrupolosa, la desfilada es comen巽ava de nou. Les curses podien ser de dos classes: De dos cavalls o Bigues De 4 cavalls o Quadrigues A cada curs sempre hi ha un auriga de cada color.
- 30. El president d坦na la sortida amb un drap blanc (Mappa) i saparta la barrera per comen巽ar la cursa. Es donen 7 voltes a la Spina (Mur que divideix larena de lestadi) i el primer en traspassar la Meta guanya.
- 31. Les lluites de gladiadors El primer combat va tenir lloc el 246 aC. No rebien el nom de Ludi, sin坦 Munera (Regals); ja que era un espectacle ofert per un particular, generalment per obtenir vots. Els emperadors els van utilitzar per distreure al poble. Lany 20 辿s fa el primer amfiteatre constru誰t pels Munera Els gladiadors desfilen davant del president i es dirigeixen a ell dient; Ave, Cesar, morituri te salutant
- 33. Classes de gladiadors: RECIARIS > Coberts nom辿s amb cal巽ots i de dos tipus darmament RETIARIUS > Xarxa amb ploms a les vores amb un trident i un punyal. SECUTOR > Armats amb casc, escut i espasa curta. MIRMILLONS > Cadasc炭 porta la seva pr嘆pia arma i generalment eren pobles ven巽uts. ESSEDARIS > Lluiten damunt dun carro EQUITES > Muntats a cavall lluiten amb llan巽a, casc i escut
- 36. La lluita era a mort. El p炭blic pot cridar Mitte que vol dir deixar-lo anar, amb mocadors blancs. El polze cap a avall era la mort ( Pollice Verso) El guanyador rep una palma i d坦na la volta a lamfiteatre.
- 37. Lorganitzaci坦 Era molt complexa i poden intervenir m辿s de dos milers de persones en la seva preparaci坦 i execuci坦. El LANISTA buscava i preparava els gladiadors. Eren reclutats dentre: Condemnats al Gladium (a mort) Condemnats a treballs for巽ats Homes lliures que volen fama i riqueses Els gladiadors juraven davant del tribunal de la plebs hi havien de passar unes proves molt dures per poder ser-ho.
- 39. Altres formes La VENATIO eren lluites amb animals, en un principi nom辿s era exhibici坦 (C竪sar va triomfar amb les Girafes) Amb el temps tres modalitats: Enfrontaments entre feres Enfrontament entre feres i homes Homes llan巽ats a les feres (Condemnats, cristians) Les NAUMQUIES eren representacions de batalles navals La primera oferta per Juli C竪sar lany 46 aC. Sobre un llac artificial. Claudi en va fer una sobre un llac on hi van participar m辿s de 20.000 homes. Domici va inundar el Colosseu DRAMES MITOLGICS > Representacions teatrals mudes
- 41. Mites grecs Els mites s坦n els relats fabulosos, tramesos oralment, que narren les gestes dels herois i d辿us grecs. Lescriptor HESODE relata un seguit de mites en la seva Teogonia i estableix la religi坦 grega. En un principi existia el Caos, del caos en va n辿ixer el Trtar, la regi坦 m辿s profunda del m坦n i dall鱈 en sorg鱈 Gea.
- 43. Gea va engendrar les muntanyes, loce i Ur (Cel estrellat) i el va convertir en el seu esp嘆s, de la uni坦 en van sortir els Titans i els Ciclops dun sol ull. Ur temia els seus fills i els sepultava al ventre de Gea tal com naixien; Cronos, el m辿s petit dels Titans va ferir al seu pare i alliber als seus germans. Cronos ser el d辿u de lunivers al costat de la seva dona Rea o Cibeles. A Cronos li van predir que ell tamb辿 el destruiria un fill seu i per aix嘆 es menjava els seus fills. Quan va tenir Zeus, Rea li va donar una pedra embolicada amb bolquers i se la va empassar. Zeus de gran va fer vomitar del ventre de Cronos als seus Germans i va viure amb ells al mont Olimp.
- 45. L竪pica grega s el g竪nere narratiu que explica els fets dels herois. HOMER La Il鱈ada lOdissea. Els poemes 竪pics es recitaven al so de la lira.
- 48. L竪pica hom竪rica estava escrita en dialecte j嘆nic, era un dialecte culte fins a les hores mai escrit; amb molts ep鱈tets (Helena de la formosa cabellera) Les relacions dels d辿us i els homes es mostren perfectament en la Il鱈ada i lOdissea. En la Il鱈ada els d辿us s坦n culpables de les faltes dels homes, en lOdissea no es responsabilitzen de les desgracies dels homes. HESODE nascut a Be嘆cia al segle VIII aC. La Teogonia, explica la cronologia dels d辿us. Els treballs i els dies
- 49. La l鱈rica grega s la poesia cantada acompanyada de la lira. Lelegia era una composici坦 l鱈rica on els poetes lloen o critiquen temes pol鱈tics o filos嘆fics acompanyats de la doble flauta. LOda, paraula grega que significa cant, avui vol dir poesia composta de diferents estrofes que es repeteixen. Sha acompanya de la lira i c鱈tara. ALCEU SAFO
- 52. La l鱈rica coral, Un cor canta un poema mentre altres dansen al voltant del cor del teatre (CORIFEU) PINDAR Epinicis TECRIT Creador de la poesia buc嘆lica que exal巽a la vida al camp Epinici > Poema coral per encrrec per celebrar triomfs esportius. Contingut de lepinici: Elogi personal al triomfador Mite, enlla巽a la fam鱈lia del triomfador amb els d辿us Final moralitzador
- 54. La dramtica Drama > Forma literria pr嘆pia del per鱈ode clssic La trag竪dia i la com竪dia tenen el seu origen en les festes a DIONS. Trag竪dia > Representaci坦 dels conflictes de la condici坦 humana. I la lluita de l辿sser hum contra el dest鱈 cruel.
- 56. SQUIL Els Perses Record de la batalla de Salamina Trilogia: Els 7 contra Tebes Lluita i mort dels fills dEdip Trilogia: LOrestiada Retorn de l'Agam竪mnon de la guerra de Troya i la mort daquest en mans de la seva dona i la seva amant. Orestes, el seu fill, mata a mare i amant.
- 58. SFOCLES jax jax i Odisseu es disputen les armes de l'Aquil揃les. Edip rei Condemnat pel dest鱈 a matar el seu pare i a casar-se amb la seva mare, Jocasta. Ant鱈gona Filla dEdip i Jocasta 辿s condemnada a morir per enterrar al seu germ Polinices. S嘆focles analitza les passions i emocions humanes i els seus personatges accepten resignadament el seu dest鱈
- 60. EURPIDES Medea Esposa de Jas坦n es venja de la seva infidelitat assassinant la seva amant i despr辿s enverina els seus propis fills. Hip嘆lit Fill de Teseu v鱈ctima de la venjan巽a de la seva madrastra Fedra, que sha enamorat dell.
- 62. Eur鱈pides mostra els fets dels d辿us amb les mateixes passions i defectes que els humans. Elements duna representaci坦: En un principi les trag竪dies tenen un sol actor. squil va adoptar un segon actor. S嘆focles es va atrev鱈 amb tres o 4 actors. Un actor feia diferents personatges utilitzant mascares. Els actors sempre eren homes. A lescena hi poden haver personatges muts i fins i tot nens.
- 63. Equip de lactor: Mscara de lli Vestit Cortum (cal巽at amb al巽a) Al cor es col揃loca lorquestra (Zona semicircular davant de lescenari) Hi ha danses i m炭sics
- 64. La com竪dia s contempornia a la trag竪dia. Busca la inspiraci坦 en els fets mundans utilitzant la stira i el to burleta. ARISTFANES va viure en temps de les guerres del Pelopon竪s Els N炭vols Critica el sistema educatiu dAtenes Les Granotes Pol竪mica entre l'Eur鱈pides i squil als inferns MENANDRE Pertany a lhel揃lenisme i analitza linterior dels personatges
- 66. La prosa Al segle >Vi aC. Apareixen els primers escrit amb prosa. Hist嘆ria HERDOT Hist嘆ries (Guerres M竪diques) TUCDIDES Hist嘆ria de la guerra del Pelopon竪s ESTRAB Geografia (Es descriu la pen鱈nsula)
- 67. La filosofia SCRATES PLAT Apologia de S嘆crates El Banquet Fed坦
- 68. ARISTTIL Deixeble de Plat坦 i mestre de l'Alexandre el gran, funda el Liceu per ensenyar filosofia a la joventut atenesa. A ledat mitjana fou molt estudiat i lescolstica es fa amb les seves idees. Obres literries Ret嘆rica Po竪tica Obres filos嘆fiques Categories Obres morals i pol鱈tiques Pol鱈tica tica Nic嘆mac
- 69. Els pol鱈tics pels seus discursos estudien orat嘆ria (art de parlar) DEMSTENES Fil鱈piques El culte a Asclepi d坦na importants anotacions cient鱈fiques i m竪diques HIPCRATES Les faules s坦n relats imaginaris realitzades per personatges animals amb moralina final ISOP Faules
- 70. fi