La grècia clàssica
Download as pptx, pdf0 likes901 views
Breu descripció dels origens de la Ұè Clàssica
La grècia clàssica
- 2. El marc geogràfic • La civilització grega va néixer a les costes i illes del mar Egeu. • Els grecs primitius habitaven la península Balcànica. • És una zona muntanyosa amb valls estrets que dificultaven l’agricultura. • L’interior és fred i poc plujós.
- 3. • El mar els proporcionava pesca i la possibilitat del comerç. • Els Doris van portar a emigrar a molts grecs cap a les illes i l’Àsia menor. • El territori ocupat pels grecs el podem dividir en quatre àrees geogràfiques: • Ұè continental • Ұè insular • Àsia Menor • Colònies gregues
- 5. •Ұè continental –Macedònia –Tessàlia –Beòcia > Tebes –Àtica > Atenes –Lacedemònia > Esparta
- 6. •Ұè insular –Lesbos –Quios –Rodes –Samos –Creta
- 7. •Àsia Menor –Focea –Milet –Efes
- 8. –Al mar Negre (Ponto Euxi) –A la Mediterrània •Massalia •Emporion –A la Magna Ұè
- 9. Les primeres civilitzacions • La història de Ұè la podem dividir en diferents períodes: • La civilització Minoica (2000 - 1400 aC.) • Els Minoics o Cretencs tenien una cultura comercial molt important a Creta. • Els palaus més ben conservats: – CNOSSOS – FAISTOS • Cap el 1500 aC. Un terratrèmol va enfonsar aquesta civilització.
- 14. • La civilització Micènica (1600 al 1100 aC.) • Els aqueus procedents de l’Europa central s’estableixen a la Ұè continental. • Formen ciutats-estat independents fortificades governades per reis. • La conquesta de Troya que descriu Homer en l’Il·líada és d’aquest temps.
- 16. • Van aprendre l’agricultura dels cretencs o minoics i parlaven un grec antic. • Alguna de les seves polis més importants: –TIRINT –MICENES
- 18. • La civilització Dòrica (1100 al 800 aC.) • Aquesta època es coneix com l’edat obscura, per les poques restes i la interrupció de l’ús de l’escriptura. • Els doris coneixien el ferro i destrueixen les polis micèniques. • Molts grecs van marxar cap a les illes i l’Àsia Menor.
- 22. • Període arcaic (800 al 496 aC.) •Comencen a sorgir les polis gregues. • Polis > Ciutat i el seu contorn, independents les unes de les altres, però amb sentiment comú. • Les polis prosperen gracies el comerç. –Salaó –Perfums –Vi –Oli –Ceràmica
- 23. • Cap a l’any 600 aC. Apareix la moneda. • El poder dels nous comerciants rics s’enfronta contra l’aristocràcia terratinent. • En aquesta època es produeix la gran colonització grega del Mediterrani. • Comença l’escriptura alfabètica.
- 25. • Per desvetllar el sentiment comú tots els grecs celebraven jocs esportius en honor als seus déus. –Olímpics –Pítics –Ístmics –Nemeus
- 27. • Al final del període, les dues ciutats o polis més importants: –Atenes (Àtica) –Esparta (Peloponès) • Esparta era governada per una dictadura militar. • Atenes tenia un govern democràtic.
- 29. • Període clàssic (496 al 336 aC) • És l’època més floreixen de Ұè i Atenes té un protagonisme especial. • A principis del període els grecs han de fer front a la invasió dels Perses en les guerres Mèdiques. • Els grecs comandats pels Atenesos els poden derrota: –Marató –Salamina –Platea
- 32. • Pericles serà el governant d’Atenes més importants. • Després de les guerres Mèdiques es forma la lliga de Delos, que aporta moltes riqueses a Atenes. • Atenes amb les riqueses del comerç s’omplirà d’artistes i científics. • L’esplendor d’Atenes és malvist per Esparta i al final s’enfronten en les guerres del Peloponès. • Filip II, rei de Macedònia, aprofita la situació per conquerir Ұè el 336 aC.
- 35. • El període Hel·lenístic (336 al 146 aC.) • El fill de Filip II de Macedònia, Alexandre el Gran, va estendre el seu domini fins a l’Índia i va crear un gran imperi. • Alexandre era un rei instruït, el seu mestre fou Aristòtil, i va portar la cultura grega a tot el seu imperi. –Anatòlia – Síria –Egipte –Mesopotàmia –Pèrsia
- 38. • Després de la seva mort els seus generals es van repartir l’imperi i es van formar els regnes Hel·lenistics: –Macedònia > Antigònides –Egipte > Ptolomeus –Síria > Selèucides –A mitjans del segle II aC. Els regnes Hel·lenistics són conquerits pels romans.
- 40. fi