Ad
More Related Content
What's hot (15)
Similar to MS13 Concordança nominal i verbal (20)
Ad
More from Fred Sentandreu (20)
Ad
Recently uploaded (7)
MS13 Concordança nominal i verbal
- 1. Concordança nominal i verbal Frederic Sentandreu
- 2. Concordança nominal i verbal Concordança nominal: acord entre substantiu i adj. quant al gènere i nombre Concordança verbal: acord entre subjecte i verb quant al nombre i persona. La gramàtica hi estableix uns criteris psíquics: aprehensió mental del subjecte; i lògics: conveniència de l'articulació de dos o més termes. La discordança intencionada recull els casos que escapen de la regla general.
- 3. Concordança nominal Concordança nominal Regla general: 1 subs + 1 adj.: Concorden en gènere i nombre: Les sabates blaves.
- 4. Discordança intencionada a) Discordança pel sexe de persones i gènere gramatical: - Tractaments femenins. l'adj concorda masc. o fem. sa majestat està malalt/a; senyoria, altesa, etc. - Epítets: preval la concordança de sexe: Quina criatura!, que és petit!; en frases sense trencament es fa concordança gramatical: quina criatura tan petita! (per a xiquet o xiqueta). - Hipocorístics i express. afectives, i també en aposicions, concordança de sexe: sol de la meua vida! (xiqueta) o vida meua (xiquet).
- 5. Discordança intencionada b) adj. + dos subs. del mateix gènere: concorda en pl.: du una camisa i una corbata blaves. - Subs. de gènere diferent, l'adj. en masc.): pobles i viles inundats. - adj. precedeix més d'un subs., però, aquell concorda amb el 1r en gènere i nombre: Gràcies al seu extraordinari valor i decisió, van poder eixir...; van perdre per culpa de la seua extremada covardia i indecisió. - relatius compostos que determinen més d’un subs. de gènere diferent: en masc.. Els pares i les mares per als quals es fa la reunió ja han arribat
- 6. Discordança intencionada c) subs. determinat per diversos adj. i, per a evitar-ne la repetició, s'elideix algunes vegades, és preferible usar-lo en plural: la primera i la segona persones de la llista que passen. d) Concordança noms de professions + adj. qualificatius. Concorden en gènere i nombre: uns ajudants tècnics sanitaris; la tècnica mitjana de promoció cultural
- 7. Concordança verbal Regla general: el verb d'un sol subjecte hi concorda en nombre i persona: Ella feia els deures.
- 8. Discordança (noms col·lectius) (GNV00): a) Col·lectius com un tot homogeni (en singular): La multitud aclama el campió. El públic aplaudia; La gent a vegades actua irresponsablement. - Si s’elideix el subjecte, sol fer-se en plural. L’equip viatja hui a Alcoi, on jugaran la final. b) Col·lectius com heterogenis (en plural): Aquell grup tocaven bé. (=cada músic)
- 9. Discordança (noms col·lectius) c) Col·lectiu + SP especific. plural: (preferible en singular): Una multitud de persones acudí a la festa; Una colla d'alumnes, Un sector dels assistents... També amb numerals: Aprovà la meitat dels alumnes, un gran nombre, la majoria... d) Col·lectiu determinat per altres mots, (en singular): El grup majoritari, amb el suport del Senat, aprovà les esmenes a les lleis. e) Col·lectiu prop del verb (en singular): El veïnat ha aprovat la reforma.
- 10. Discordança (or. atributives) a) Subjecte col·lectiu: el vb concorda amb el predicat: Aquesta gent són uns pocavergonya; Tota aquesta colla són els meus companys. b) Subj. = pronom neutre amb scat. col·lectivu: el vb. concorda amb el predicat: Quan una cosa no li agrada, tot són inconvenients; això no són més que romanços. c) Atribut = SN (concordança Subj i A: Ella és la presidenta.
- 11. Discordança (or. atributives) d) Atribut identificatiu (intercanviable amb subjecte i no pot tenir forma de SA), pot no haver- hi concordança de gènere i nombre: El tema de la conferència és/són els accidents de trànsit; El teu germà és el meu cunyat. e) Atribut no identificatiu (=de caracterització), amb tot, és possible no establir concordança, quan el nom substantiu de l'A és defectiu de sing. o pl. o és un sintagma lexicalitzat en sing.: Les teues tietes són un plom.
- 12. Discordança (or. atributives) f) Concordança semàntica de gèn. i nbre i no concordança morf. en noms de scat col·lectiu, morfològicament sing.s i semànticament masc. pl: La gent que hi participava estaven contents. - El gènere (-marcat), en català, és masculí. Gent, ha de ser de gènere masculí. Això explica tb que si tenim un SN format per noms masculins i femenins els adjectius vagen en masculí. - Subj. = SN reescrit F, masc. sing. i 3ap: Que t'ho cregues és bàsic; Cantar és bonic. - Una frase amb subjecte que conté nom defectiu de singular, només es pot establir concordança morfològica.
- 13. Discordança (passiva i impersonals) 4. Passiva reflexa (se), vb concorda amb predicat: Es venen coses; es compra or.
- 14. Discordança (passiva i impersonals) 5. Impersonals a) hom, invariable, en sing. Hom compra or; Hom ven objectes d'or. b) caldre, fer falta, i loc. verbals. Vbs o locucions verbals concorden amb el predicat: Calen mesures més enèrgiques...; Fan falta més recursos; Ara plouen figues. c) haver-hi. invariable: Hi ha moltes preguntes difícils; Tan de bo hi haguera més! Perífrasis també invariables: A Almeria sol haver-hi maduixots.
- 15. Discordança (més d'un subjecte) 6. Més d'un subjecte en sing. (verb plural): Ricard i Pere se’n van a Lleida. a) verb en sing. si els subjectes són un tot unitari: La reforma i la decoració de l'establiment ha estat ben feta. b) 2 subj en sing. coordinats per «o», el verb pot anar en sing., sempre que els precedesca: Vindrà a visitar-me ma mare o la meua germana.
- 16. Discordança (participi) la normativa la recomana quan el vb. va precedit per pronom feble acusatiu de 3a p (el, la, els, les o en): Els he vistos al camp de futbol. (=a ells).
- 17. Discordança conscient És d'un tipus totalment diferent a l'analitzada anteriorment; caldria parlar, per a aquests casos, d'una discordança produïda entre el referent (singular) i la manera de copsar-lo lingüísticament (plural) però no d'una discordança gramatical.
- 18. Discordança conscient a) Mostrar interès: què fem? (en lloc de què fas?) com anem? (en lloc de Com vas?) b) Crítica irònica: només falta que encara ens queixem (per de què et queixes?); o ús eufemístic pex. dissimular un fracàs: No ho hem sabut fer (per No ho he sabut fer). c) Plural de modèstia: Pensem que cal canviar certes coses (per pense). d) Plural majestàtic: Nós, bisbe de València, considerem que...