More Related Content
What's hot (17)
Viewers also liked (7)
Similar to Neixement venus adaptada_pau_2017 (20)
Neixement venus adaptada_pau_2017
- 1. El naixement de Venus. Sandro Botticelli Exemple de comentari 2on de batxillerat. Institut La S辿nia M. Vict嘆ria Almuni
- 2. a) Situar lobra en el seu espai cronol嘆gic, hist嘆ric i cultural GENERAL: Segle XV a Itlia ( aspectes pol鱈tics, econ嘆mics, socials, religiosos, culturals) IMMEDIAT: regal de noces fet per Lloren巽 el Magn鱈fic a un cos鱈 ( excusa per parlar del mecenatge i de les fam鱈lies burgeses de les rep炭bliques italianes com els M辿dici)
- 3. RELACI AMB LA BIOGRAFIA DE LAUTOR: Botticelli va viure al llarg de la segona meitat del segle XV. Va iniciar la seua formaci坦 com a orfebre, fet que va influir en aspectes com el detallisme de les seues obres. Com a pintor representa el pas definitiu des del G嘆tic al Renaixement. Per aix嘆 les seues obres tenen elements dels dos estils. Va pintar esta obra en la seua maduresa, per a un dels membres de la fam鱈lia M竪dici, cos鱈 de Lloren巽 el Magn鱈fic. En aquest moment, era ja un pintor reconegut a Flor竪ncia, ciutat on shavia format. Quan va pintar esta obra havia acabat de tornar dun viatge a Roma on va ser cridat pel papa per a participar en la pintura de la part baixa de la capella Sixtina, a Sant Pere del Vatic.
- 4. En tornar de Roma, va encetar una d竪cada molt activa en la qual va treballar for巽a els temes mitol嘆gics. En les obres desta 竪poca sadverteix la influ竪ncia dels humanistes del cercle de Lloren巽 el Magn鱈fic i de la filosofia neoplat嘆nica. La fama daquest grup dobres mitol嘆giques ha estat tant gran que ha relegat les religioses a un segon terme. s lintroductor del tema mitol嘆gic al Renaixement, del qual esta obra n辿s molt representativa. En general lobra del Naixement de Venus encaixa molt b辿 dins de les caracter鱈stiques formals del pintor. Destaca el tractament dels rostres femenins, dol巽os i amb cabells arrissats i llargs. Botticelli els representa de la mateixa manera a totes les obres.
- 8. b) Caracter鱈stiques formals o conceptuals de lescultura o de larquitectura del Renaixement
- 9. c) Caracter鱈stiques formals, compositives, t竪cniques o estructurals
- 10. LNIA I COLOR Predomina la l鱈nia per sobre del color. s, per tant, una obra dibuix鱈stica i molt detallista (es veu al vestit de la Primavera i a les fulles dels arbres). Les l鱈nies corbes, sinuoses, s坦n les predominants. Podem observar una certa gradaci坦 de tonalitats, sempre al servei de la l鱈nia. Els colors s坦n vius, el conjunt posseeix una suau calidesa, pr嘆pia dun ambient primaveral. Els colors s坦n naturals, i busquen lharmonia entre tots els elements de lobra. Podem observar molta varietat cromtica, amb predomini dels ocres, blaus i rojos, tots amb una funci坦 concreta. El blau del cel est al servei de la composici坦 (d坦na sensaci坦 de profunditat). A primer terme predominen els colors clids, fet que contribueix a apropar les figures a lespectador. La imatge dEol揃lo 辿s m辿s fosca que les altres, i ens recorda la tradici坦 medieval en la que lhome se representava m辿s fosc que la dona.
- 11. FORMES Les formes s坦n volum竪triques, per嘆 la poca gradaci坦 de tonalitats d坦na una certa sensaci坦 de planimetria (com en la imatge de Venus). Destaca el contrast amb el cos de la Primavera, amb m辿s volum. El tractament de lanatomia 辿s idealitzat i proporcionat. El cos de Venus t辿 algunes imperfeccions (muscles, bra巽os llargs...), per嘆 la intenci坦 辿s representar les figures de manera realista.
- 12. LLUM El tractament de la llum 辿s artificial, i omple la pintura sense indicar don prov辿. Les figures sil揃luminen quasi uniformement; nom辿s un lleuger鱈ssim enfosquiment del to al cant坦 esquerre de les figures, revela una t鱈mida focalitat. La llum ve de diferents llocs, 辿s intel揃lectualitzada (passada pel filtre de la ra坦 i dels interessos del pintor), al servei de la claredat compositiva. Lefecte general 辿s que les figures sembla que tinguin llum pr嘆pia. Facilita la lectura i la composici坦 de lobra.
- 13. MOVIMENT / RITME Lobra dona sensaci坦 de moviment. Es basa en lefecte del vent sobre els cossos i objectes. Els cabells de la Venus, el mantell de la primavera, les flors volant estan sent agitats per la bufada dels Z竪firs, aconseguint donar un punt de verisme a lescena. Les ones ajuden a donar sensaci坦 de que Venus sapropa. Hi ha ritme suau, tranquil, al servei de lequilibri general. Les figures de la dreta de Venus s坦n les que donen m辿s idea de moviment. Les robes reforcen la sensaci坦 de que estan volant.
- 14. COMPOSICI Tancada, sim竪trica, triangular i superficial. Equilibri entre les l鱈nies generals de la composici坦. En conjunt, la composici坦 辿s triangular, on el cap de Venus 辿s el v竪rtex. Aquest fet aporta estabilitat. Botticelli t辿 un evident inter竪s per les proporcions encara que Venus t辿 el bra巽 molt llarg i el cap menut. La col揃locaci坦 de la l鱈nia de lhoritz坦 ens intenta mostra una perspectiva lineal de lobra. La l鱈nea de la costa tamb辿 ajuda. Les figures estan concentrades en elles mateixes (composici坦 tancada). Leix compositiu 辿s vertical representat per la Venus, situada al centre. Les figures estan ben relacionades entre elles i amb lentorn. Lescena 辿s cre誰ble, malgrat que les figures de Venus i la Primavera semblen gravitar, amb els peus de puntetes.
- 15. EXPRESSIONS Les expressions s坦n idealitzades. La Venus 辿s una visi坦 plat嘆nica (molt present en els pintors renaixentistes) que ens la vol mostrar com a un 辿sser innocent, perfecte, a誰llat per lexpressi坦 absorta del rostre. Els rostres femenins s坦n suaus i dol巽os. Refor巽a lefecte la posici坦 delicada de mans i peus, els llargs cabells femenins...
- 16. TEMPS Busca ser una obra atemporal (no fa refer竪ncia a un moment real), per嘆 t辿 elements de temporalitat: el mant坦 que la vol tapar, la bufada dEol揃lo, el cabell onejant, les ones que es mouen...
- 17. RELACI AMB LESTIL DE LPOCA Pertany al Renaixement del Quattrocento, amb una forta influ竪ncia de la tradici坦 g嘆tica. Incorpora els aven巽os formals del Renaixement: voluntat de realisme, cura per les proporcions, gust per la representaci坦 del nu, situaci坦 dels personatges en un entorn real, representaci坦 de moviments naturals... La influ竪ncia g嘆tica sadverteix en elements com el linialisme, el fet que a la composici坦 superficial hi manca cert inter竪s per la perspectiva. Tamb辿 la relativa planimetria del cos de Venus i les limitacions en el treball de la seua anatomia. Se tracta dun tema mitol嘆gic en qu竪 el pintor cerca la bellesa ideal en la representaci坦 de Venus com una escultura clssica i inspirat en lesttua de lAfrodita p炭dica. Lautor barreja duna manera molt subtil i equilibrada lher竪ncia gotitzant amb la bellesa clssica.
- 18. d) Caracter鱈stiques conceptuals (Iconografia, tema, models literaris o plstics, significat i funci坦...)
- 19. ICONOGRAFIA: Es basa en fonts literries clssiques, concretament de la mitologia grega. Lescena representa la deessa Venus sortint del mar, damunt una petxina. Est nua, en actitud pudorosa, cobrint-se el cos amb les mans i els cabells.
- 20. A la dreta de Venus, dos figures que sapropen voltant representen a Z竪fir o Eol揃lo i lAurora. El primer 辿s el vent del nord, que alena i espargeix flors per laire. Tots dos personatges es representen tamb辿 nus, envoltats per un mantell blau, color propi dels personatges celestials. A lesquerra de la composici坦 hi ha una jove, vestida, que espera a Venus a la costa i la vol tapar amb un mantell. Es tracta duna divinitat de les estacions, concretament de lHora primaveral.
- 21. ICONOLOGIA O SIMBOLISME La pintura 辿s una al揃legoria del naixement de la deessa de lamor, que segons la interpretaci坦 mitol嘆gica que feien els renaixentistes va nixer pura de lescuma del mar en ser tallats els testicles del seu pare Ur per Cronos, el temps. Vol simbolitzar el regnat de Venus, la Bellesa, sobre la Terra. T辿 una clara influ竪ncia de les teories neoplat嘆niques imperants en aquest moment entre els cercles intel揃lectuals. Venus, nua perqu竪 辿s innocent, arriba a la Terra i la Primavera la vol protegir dels vicis i les maldats humanes tapant-la amb un mantell.
- 22. Aquest quadre pot interpretar-se com una al揃legoria de ladveniment de la Bellesa al m坦n, un sentiment que meravellava als intel揃lectuals del Renaixement. Una segona interpretaci坦 desta representaci坦 de la Venus p炭dica -辿s a dir, concebuda sense acte sexual- estaria relacionada molt directament amb la creen巽a cristiana de la puresa de la Verge Maria, que va concebre Jesucrist de lEsperit Sant. La Venus, desta manera, sent辿n com a s鱈mbol o paral揃lel de la Verge. Cal recordar que la mentalitat dels renaixentistes, si b辿 innovadora en molts aspectes, continuava sent una societat profundament cristiana, on la prctica de la religi坦 estava dins dall嘆 quotidi. Pal揃lesa doncs, una coexist竪ncia de fonts culturals diverses.
- 23. FUNCI I RELACI FORMA/FUNCI Este quadre 辿s una obra destinada a un receptor intel揃lectual Lloren巽 de Pierfrancesco-, que, de segur, va saber apreciar lobsequi que li feia el seu cos鱈 Lloren巽 de M竪dici. Tenia una funci坦 decorativa i a la vegada simb嘆lica. Botticelli la va saber reunir els nous gustos est竪tics i una temtica dotar duna gran complexitat que combina la tradici坦 cristiana i la pagana.
- 24. VALORACI FINAL Botticelli es va inspirar en les figures de lantiguitat, com la Venus Capitolina, que va poder contemplar en col揃leccions privades dels nobles florentins. El gran pintor florent鱈 va gaudir dun extraordinari 竪xit en vida, per b辿 que va ser una mica oblidat i eclipsat per les figures de Miquel ngel i Leonardo.
- 25. Al segle XIX la seua obra va ser recuperada i valorada novament com es mereixia. Lobra de Botticelli va exercir molta influ竪ncia, a m辿s daltres artistes del Quattrocento, especialment sobre els Prerafaelites. Al naixement de Venus va saber representar duna manera molt clara els valors est竪tics del cercle de burgesos i intel揃lectuals humanistes florentins. Representa molt b辿 la mentalitat renaixentista que busca conciliar ra坦 i fe. s daltra banda, el primer nu femen鱈 en pintura fet en 竪poca renaixentista seguint els parmetres de lart clssic.