El jurament dels Horacis 辿s una obra de Jacques-Louis David realitzada el 1784, uns anys abans de la Revoluci坦 Francesa. El quadre fa 330 x 425 cm i es conserva al Museu del Louvre. Se'l considera el paradigma de la pintura neoclssica.
El jurament dels Horacis 辿s una obra de Jacques-Louis David realitzada el 1784, uns anys abans de la Revoluci坦 Francesa. El quadre fa 330 x 425 cm i es conserva al Museu del Louvre. Se'l considera el paradigma de la pintura neoclssica.
2. Vida de Rubens
Peter Paul Rubens va n辿ixer el 28 de Juny del 1577 a Siegen, Alemanya.
Va ser fill de Jan Rubens i de Mar鱈a Pypelincks.
Despr辿s de n辿ixer, van marxar a Amberes, B竪lgica, on va comen巽ar la
seva carrera art鱈stica, que m辿s tard va marxar a Itlia interessat per lart
antic daquella ciutat.
Rubens va tenir varies dones, entre elles una de 16 anys amb la que va
tindre cinc fills.
La seva 炭ltima d竪cada de vida la va acabar amb molt bones obres,
exposades a Amberes.
Peter Paul Rubens va morir el 30 de Maig de 1640 a Amberes, B竪lgica.
3. Estil pict嘆ric de Rubens
Peter Paul Rubens es basava bsicament en lart grec de lantiga Roma i
de la pintura renaixentista.
Feia molts paisatges i retrats.
Rubens va ser un gran fan de Leonardo Da Vinci.
4. Caracter鱈stiques generals
de la pintura flamenca
Els flamencs tenen una branca espanyola i per aix嘆 que lart espanyol del
Renaixement i del Barroc est bastant relacionat amb les formes
flamenques.
La pintura Flamenca:
Utilitzaven colors brillants i detallaven les teles
Un avan巽 t竪cnic sobre loli
Els quadres, sempre tenien un paisatge daire lliure, sigui a trav辿s dalguna
finestra o dalguna porta.
Els personatges estaven distribu誰ts equilibradament en el centre o
sim竪tricament.
Aquestes t竪cniques permetien una representaci坦 naturalista del m坦n.
5. Elevaci坦 de la creu
Autor: Peter Paul Rubens
Data: 1610 - 1611
Museu: Catedral d'Anvers
Caracter鱈stiques: 462 x 300 cm
Estil: Barroc centreeuropeu
Material: Oli sobre taula
6. Elevaci坦 de la creu
Crucifixi坦 de Tintoretto
El quadre ocupa lespai central dun tr鱈ptic, on Rubens pren a com a
refer竪ncia diferents fonts:
La diagonal del cos de Crist Inspiraci坦 de la crucifixi坦 de Tintoretto
Lanatomia dels saions i les seves postures escor巽ades Inspiraci坦 de
lestaturia clssica i de Miquel ngel
Clarobscur Inspiraci坦 en Caravaggio
Rostre de Crist Inspiraci坦 de Laocoont
Amb aquestes fonts, Rubens crea una obra dif鱈cilment superable, en qu竪
la viol竪ncia, la tensi坦 i el dramatisme estan continguts de manera
espectacular.
Rostre de Laocoont
7. Elevaci坦 de la creu
Els gestos de tensi坦 es converteixen en un altre focus datenci坦,
especialment el rostre de Crist, els seus ulls es dirigeixen cap a la part
superior de lescena, concretament cap a les esttues de D辿u i cap als
ngels.
La composici坦 del quadre sorganitza amb una accentuada diagonal
t鱈pica del Barroc, que es projecta des del fons de lespai pict嘆ric fins al
pla de lespectador.
8. Davallament de la creu
Autor: Peter Paul Rubens
Data: 1611-14
Museu: Catedral d'Anvers
Caracter鱈stiques: 420 x 310 cm
Estil: Barroc centreeuropeu
Material: Oli sobre taula
9. Davallament de la creu
T辿 bastants vincles amb lElevaci坦 de la creu, especialment amb el
clarobscur per destacar la figura del Crist mort i la manera d'accentuar el
volum de les figures.
En aquest quadre els personatges unificant lacci坦 per concentrar la
tensi坦 i el dramatisme.
No obstant aix嘆, en aquest quadre trobem una menor profunditat
espacial, mentre que els personatges es disposen com si fos un relleu
clssic. La disposici坦 de Jes炭s repeteix esquemes compositius del
Cinquecento.
La disposici坦 de les figures, ocupa tot lespai pict嘆ric, organitzant la
composici坦 en una potent diagonal que avan巽a des del fons de la taula
fins a lespai de lespectador, atorgant un ritme lent a lescena.
10. Les Tres Gracies
Autor: Peter Paul Rubens
Data: 1639-1639
Museu: Museu del Prado
Caracter鱈stiques: 221 x 181 cm
Estil: Barroc
Material: Pintura al oli
11. Les Tres Grcies
Viva imatge de la segona dona
de Rubens
El quadre est inspirat en el quadre de Raffaello Sanzio Les Tres
Grcies, que caracteritza la bellesa ideal i el sentiment general de
castedat. Mentre que el quadre de Rubens, ens caracteritza la bellesa
m辿s sensual de les dones.
El seu tema prov辿 de la mitologia grega. En la pintura podem veure a
Eufonisme, Taila i Aglae, filles de Zeus i de la nimfa Eur鱈nome, i aquestes
van ser les deeses de lalegria i la bellesa.
En la obra, diuen que com almenys una de les tres grcies, 辿s la viva
imatge de la segona dona de Peter Paul Rubens, H辿l竪ne Fourment.
Les Tres Grcies de Raffaello Sanzio
12. Les Tres Grcies
Cada una de les deeses, li correspon un qualitat i per aix嘆 s坦n el s鱈mbol
de la felicitat:
La Grcia rossa (esquerra) Bellesa
La Grcia del centre Desig
La Grcia morena (dreta) Satisfacci坦
Durant la guerra civil espanyola, l'obra va ser evacuada del Museu del
Prado per q端estions de seguretat.
13. La mort dAdonis
Autor: Peter Paul Rubens
Data: 1614
Museu: Catedral dIsrael , Jerusalem
Caracter鱈stiques: 325 x 212 cm
Estil: Barroc
Material: Oli sobre llen巽
14. La mort dAdonis
Aquest quadre fa refer竪ncia al mite mitol嘆gic sobre la mort del d辿u
Adonis pel cop a l'engonal dels ullals d'un senglar enviat per Artemisa,
per嘆 altres versions diuen que el senglar era el gel坦s amant transformat
d'Afrodita, Ares, per poder assassinar al seu rival .
A l'escena es veu a Adonis ensangonat, envoltat per Afrodita, Cupido i
per les Tres Grcies.
El mite d'Adonis diu que a l'hora de n辿ixer, Afrodita es va enamorar
bojament d'ell, perqu竪 era molt preci坦s. Aix鱈 que el va tancar en un cofre
per quedar-se'l sol per a ella i l'hi va lliurar a Pers竪fone, per嘆 quan
aquesta va descobrir el que portava dins, va quedar encantada per la
seva bellesa sobrenatural i no va voler tornar-lo. Aix嘆 va formar una
disputa entre les dues deesses, fins que Zeus es va interposar entre
elles i va decidir que el d辿u Adonis pass辿s 4 mesos amb Afrodita, 4 m辿s
amb Pers竪fone i els altres 4 eren decisi坦 seva. Adonis per嘆, preferia
passar els seus 4 mesos amb Afrodita.