際際滷

際際滷Share a Scribd company logo
Peter Paul Rubens 
{ 
Bieleras
Vida de Rubens 
 Peter Paul Rubens va n辿ixer el 28 de Juny del 1577 a Siegen, Alemanya. 
Va ser fill de Jan Rubens i de Mar鱈a Pypelincks. 
 Despr辿s de n辿ixer, van marxar a Amberes, B竪lgica, on va comen巽ar la 
seva carrera art鱈stica, que m辿s tard va marxar a Itlia interessat per lart 
antic daquella ciutat. 
 Rubens va tenir varies dones, entre elles una de 16 anys amb la que va 
tindre cinc fills. 
 La seva 炭ltima d竪cada de vida la va acabar amb molt bones obres, 
exposades a Amberes. 
 Peter Paul Rubens va morir el 30 de Maig de 1640 a Amberes, B竪lgica.
Estil pict嘆ric de Rubens 
 Peter Paul Rubens es basava bsicament en lart grec de lantiga Roma i 
de la pintura renaixentista. 
 Feia molts paisatges i retrats. 
 Rubens va ser un gran fan de Leonardo Da Vinci.
Caracter鱈stiques generals 
de la pintura flamenca 
 Els flamencs tenen una branca espanyola i per aix嘆 que lart espanyol del 
Renaixement i del Barroc est bastant relacionat amb les formes 
flamenques. 
 La pintura Flamenca: 
Utilitzaven colors brillants i detallaven les teles 
Un avan巽 t竪cnic sobre loli 
Els quadres, sempre tenien un paisatge daire lliure, sigui a trav辿s dalguna 
finestra o dalguna porta. 
Els personatges estaven distribu誰ts equilibradament en el centre o 
sim竪tricament. 
 Aquestes t竪cniques permetien una representaci坦 naturalista del m坦n.
Elevaci坦 de la creu 
Autor: Peter Paul Rubens 
Data: 1610 - 1611 
Museu: Catedral d'Anvers 
Caracter鱈stiques: 462 x 300 cm 
Estil: Barroc centreeuropeu 
Material: Oli sobre taula
Elevaci坦 de la creu 
Crucifixi坦 de Tintoretto 
 El quadre ocupa lespai central dun tr鱈ptic, on Rubens pren a com a 
refer竪ncia diferents fonts: 
La diagonal del cos de Crist  Inspiraci坦 de la crucifixi坦 de Tintoretto 
Lanatomia dels saions i les seves postures escor巽ades  Inspiraci坦 de 
lestaturia clssica i de Miquel ngel 
Clarobscur  Inspiraci坦 en Caravaggio 
Rostre de Crist  Inspiraci坦 de Laocoont 
 Amb aquestes fonts, Rubens crea una obra dif鱈cilment superable, en qu竪 
la viol竪ncia, la tensi坦 i el dramatisme estan continguts de manera 
espectacular. 
Rostre de Laocoont
Elevaci坦 de la creu 
 Els gestos de tensi坦 es converteixen en un altre focus datenci坦, 
especialment el rostre de Crist, els seus ulls es dirigeixen cap a la part 
superior de lescena, concretament cap a les esttues de D辿u i cap als 
ngels. 
 La composici坦 del quadre sorganitza amb una accentuada diagonal 
t鱈pica del Barroc, que es projecta des del fons de lespai pict嘆ric fins al 
pla de lespectador.
Davallament de la creu 
Autor: Peter Paul Rubens 
Data: 1611-14 
Museu: Catedral d'Anvers 
Caracter鱈stiques: 420 x 310 cm 
Estil: Barroc centreeuropeu 
Material: Oli sobre taula
Davallament de la creu 
 T辿 bastants vincles amb lElevaci坦 de la creu, especialment amb el 
clarobscur per destacar la figura del Crist mort i la manera d'accentuar el 
volum de les figures. 
 En aquest quadre els personatges unificant lacci坦 per concentrar la 
tensi坦 i el dramatisme. 
 No obstant aix嘆, en aquest quadre trobem una menor profunditat 
espacial, mentre que els personatges es disposen com si fos un relleu 
clssic. La disposici坦 de Jes炭s repeteix esquemes compositius del 
Cinquecento. 
 La disposici坦 de les figures, ocupa tot lespai pict嘆ric, organitzant la 
composici坦 en una potent diagonal que avan巽a des del fons de la taula 
fins a lespai de lespectador, atorgant un ritme lent a lescena.
Les Tres Gracies 
Autor: Peter Paul Rubens 
Data: 1639-1639 
Museu: Museu del Prado 
Caracter鱈stiques: 221 x 181 cm 
Estil: Barroc 
Material: Pintura al oli
Les Tres Grcies 
Viva imatge de la segona dona 
de Rubens 
 El quadre est inspirat en el quadre de Raffaello Sanzio Les Tres 
Grcies, que caracteritza la bellesa ideal i el sentiment general de 
castedat. Mentre que el quadre de Rubens, ens caracteritza la bellesa 
m辿s sensual de les dones. 
 El seu tema prov辿 de la mitologia grega. En la pintura podem veure a 
Eufonisme, Taila i Aglae, filles de Zeus i de la nimfa Eur鱈nome, i aquestes 
van ser les deeses de lalegria i la bellesa. 
 En la obra, diuen que com almenys una de les tres grcies, 辿s la viva 
imatge de la segona dona de Peter Paul Rubens, H辿l竪ne Fourment. 
Les Tres Grcies de Raffaello Sanzio
Les Tres Grcies 
 Cada una de les deeses, li correspon un qualitat i per aix嘆 s坦n el s鱈mbol 
de la felicitat: 
La Grcia rossa (esquerra)  Bellesa 
La Grcia del centre  Desig 
La Grcia morena (dreta)  Satisfacci坦 
 Durant la guerra civil espanyola, l'obra va ser evacuada del Museu del 
Prado per q端estions de seguretat.
La mort dAdonis 
Autor: Peter Paul Rubens 
Data: 1614 
Museu: Catedral dIsrael , Jerusalem 
Caracter鱈stiques: 325 x 212 cm 
Estil: Barroc 
Material: Oli sobre llen巽
La mort dAdonis 
 Aquest quadre fa refer竪ncia al mite mitol嘆gic sobre la mort del d辿u 
Adonis pel cop a l'engonal dels ullals d'un senglar enviat per Artemisa, 
per嘆 altres versions diuen que el senglar era el gel坦s amant transformat 
d'Afrodita, Ares, per poder assassinar al seu rival . 
 A l'escena es veu a Adonis ensangonat, envoltat per Afrodita, Cupido i 
per les Tres Grcies. 
 El mite d'Adonis diu que a l'hora de n辿ixer, Afrodita es va enamorar 
bojament d'ell, perqu竪 era molt preci坦s. Aix鱈 que el va tancar en un cofre 
per quedar-se'l sol per a ella i l'hi va lliurar a Pers竪fone, per嘆 quan 
aquesta va descobrir el que portava dins, va quedar encantada per la 
seva bellesa sobrenatural i no va voler tornar-lo. Aix嘆 va formar una 
disputa entre les dues deesses, fins que Zeus es va interposar entre 
elles i va decidir que el d辿u Adonis pass辿s 4 mesos amb Afrodita, 4 m辿s 
amb Pers竪fone i els altres 4 eren decisi坦 seva. Adonis per嘆, preferia 
passar els seus 4 mesos amb Afrodita.
Diferents quadres de Rubens 
Venus i 
Cupido 
Perseu alliberant Andr嘆meda
Autoretrat 
amb la seva 
esposa 
Isabel Brant 
Saturn
Daniel a la fossa dels lleons 
R嘆mul i Rem
El judici de Paris 
La massacre dels innocents
Els quatre fil嘆sofs 
Reconciliaci坦 d'Esa炭 i Jacob
FIN

More Related Content

What's hot (20)

Apol揃Lo I Dafne
Apol揃Lo I DafneApol揃Lo I Dafne
Apol揃Lo I Dafne
munsha.reines
Fitxa 58 al揃legoria de la pintura
Fitxa 58 al揃legoria de la pinturaFitxa 58 al揃legoria de la pintura
Fitxa 58 al揃legoria de la pintura
Julia Valera
Fitxa 55 apol揃lo i dafne
Fitxa 55 apol揃lo i dafneFitxa 55 apol揃lo i dafne
Fitxa 55 apol揃lo i dafne
Julia Valera
38. MATRIMONI ARNOLFINI. JAN VAN EYCK
38. MATRIMONI ARNOLFINI. JAN VAN EYCK38. MATRIMONI ARNOLFINI. JAN VAN EYCK
38. MATRIMONI ARNOLFINI. JAN VAN EYCK
Assumpci坦 Granero
El naixement de Venus
El naixement de VenusEl naixement de Venus
El naixement de Venus
Gemma Ajenjo Rodriguez
El romanticisme
El romanticismeEl romanticisme
El romanticisme
Julia Valera
8.Rembrandt: Lli巽坦 d'Anatomia del professor Tulp
8.Rembrandt: Lli巽坦 d'Anatomia del professor Tulp8.Rembrandt: Lli巽坦 d'Anatomia del professor Tulp
8.Rembrandt: Lli巽坦 d'Anatomia del professor Tulp
Carme Aranda- M嘆nica Navarro
Mare de d辿u de les roques 04
Mare de d辿u de les roques 04Mare de d辿u de les roques 04
Mare de d辿u de les roques 04
munsha.reines
Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.
Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.
Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.
Julia Valera
Fitxa 44 David de Donatello
Fitxa 44 David de DonatelloFitxa 44 David de Donatello
Fitxa 44 David de Donatello
Julia Valera
Danae
DanaeDanae
Danae
Gemma Ajenjo Rodriguez
Al.legoria de la pintura
Al.legoria de la pinturaAl.legoria de la pintura
Al.legoria de la pintura
Gemma Ajenjo Rodriguez
Mare de D辿u de les Roques
Mare de D辿u de les RoquesMare de D辿u de les Roques
Mare de D辿u de les Roques
Gemma Ajenjo Rodriguez
Fitxa 67 la llibertant guiant el poble
Fitxa 67 la llibertant guiant el pobleFitxa 67 la llibertant guiant el poble
Fitxa 67 la llibertant guiant el poble
Julia Valera
Josep de ribera lidia munera
Josep de ribera lidia muneraJosep de ribera lidia munera
Josep de ribera lidia munera
guest67c0a36
El jurament dels Horacis
El jurament dels HoracisEl jurament dels Horacis
El jurament dels Horacis
Valeria Macias
Apol揃Lo I Dafne
Apol揃Lo I DafneApol揃Lo I Dafne
Apol揃Lo I Dafne
munsha.reines
Fitxa 58 al揃legoria de la pintura
Fitxa 58 al揃legoria de la pinturaFitxa 58 al揃legoria de la pintura
Fitxa 58 al揃legoria de la pintura
Julia Valera
Fitxa 55 apol揃lo i dafne
Fitxa 55 apol揃lo i dafneFitxa 55 apol揃lo i dafne
Fitxa 55 apol揃lo i dafne
Julia Valera
38. MATRIMONI ARNOLFINI. JAN VAN EYCK
38. MATRIMONI ARNOLFINI. JAN VAN EYCK38. MATRIMONI ARNOLFINI. JAN VAN EYCK
38. MATRIMONI ARNOLFINI. JAN VAN EYCK
Assumpci坦 Granero
El romanticisme
El romanticismeEl romanticisme
El romanticisme
Julia Valera
8.Rembrandt: Lli巽坦 d'Anatomia del professor Tulp
8.Rembrandt: Lli巽坦 d'Anatomia del professor Tulp8.Rembrandt: Lli巽坦 d'Anatomia del professor Tulp
8.Rembrandt: Lli巽坦 d'Anatomia del professor Tulp
Carme Aranda- M嘆nica Navarro
Mare de d辿u de les roques 04
Mare de d辿u de les roques 04Mare de d辿u de les roques 04
Mare de d辿u de les roques 04
munsha.reines
Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.
Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.
Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.
Julia Valera
Fitxa 44 David de Donatello
Fitxa 44 David de DonatelloFitxa 44 David de Donatello
Fitxa 44 David de Donatello
Julia Valera
Fitxa 67 la llibertant guiant el poble
Fitxa 67 la llibertant guiant el pobleFitxa 67 la llibertant guiant el poble
Fitxa 67 la llibertant guiant el poble
Julia Valera
Josep de ribera lidia munera
Josep de ribera lidia muneraJosep de ribera lidia munera
Josep de ribera lidia munera
guest67c0a36
El jurament dels Horacis
El jurament dels HoracisEl jurament dels Horacis
El jurament dels Horacis
Valeria Macias

Similar to Peter paul rubens 2 (20)

3 gracies
3 gracies3 gracies
3 gracies
ladegeo
Eros I Psique 1198941004159102 4
Eros I Psique 1198941004159102 4Eros I Psique 1198941004159102 4
Eros I Psique 1198941004159102 4
023celt
Canova: Eros I Psique
Canova: Eros I  PsiqueCanova: Eros I  Psique
Canova: Eros I Psique
maranda5
Pintura Barroca / Balears
Pintura Barroca / BalearsPintura Barroca / Balears
Pintura Barroca / Balears
Jos辿 Luis Garcia Salvador
Pintura barroca flandes holanda
Pintura barroca flandes holandaPintura barroca flandes holanda
Pintura barroca flandes holanda
historialavilaroja
9. pintura barroca espanyola
9. pintura barroca espanyola9. pintura barroca espanyola
9. pintura barroca espanyola
jesus gutierrez
Hist嘆Ria De LArt Dels D辿Us
Hist嘆Ria De LArt Dels D辿UsHist嘆Ria De LArt Dels D辿Us
Hist嘆Ria De LArt Dels D辿Us
guestbf8b1c
Barroc a Espanya ( Segle D'Or a Castella)
Barroc a Espanya ( Segle D'Or a Castella)Barroc a Espanya ( Segle D'Or a Castella)
Barroc a Espanya ( Segle D'Or a Castella)
Idoia Vidal Julia
11b2 escultura xix
11b2  escultura  xix11b2  escultura  xix
11b2 escultura xix
jgutier4
8. pintura barroca
8.  pintura barroca8.  pintura barroca
8. pintura barroca
jgutier4
9. pintura barroca espanyola
9. pintura barroca espanyola9. pintura barroca espanyola
9. pintura barroca espanyola
jgutier4

Peter paul rubens 2

  • 1. Peter Paul Rubens { Bieleras
  • 2. Vida de Rubens Peter Paul Rubens va n辿ixer el 28 de Juny del 1577 a Siegen, Alemanya. Va ser fill de Jan Rubens i de Mar鱈a Pypelincks. Despr辿s de n辿ixer, van marxar a Amberes, B竪lgica, on va comen巽ar la seva carrera art鱈stica, que m辿s tard va marxar a Itlia interessat per lart antic daquella ciutat. Rubens va tenir varies dones, entre elles una de 16 anys amb la que va tindre cinc fills. La seva 炭ltima d竪cada de vida la va acabar amb molt bones obres, exposades a Amberes. Peter Paul Rubens va morir el 30 de Maig de 1640 a Amberes, B竪lgica.
  • 3. Estil pict嘆ric de Rubens Peter Paul Rubens es basava bsicament en lart grec de lantiga Roma i de la pintura renaixentista. Feia molts paisatges i retrats. Rubens va ser un gran fan de Leonardo Da Vinci.
  • 4. Caracter鱈stiques generals de la pintura flamenca Els flamencs tenen una branca espanyola i per aix嘆 que lart espanyol del Renaixement i del Barroc est bastant relacionat amb les formes flamenques. La pintura Flamenca: Utilitzaven colors brillants i detallaven les teles Un avan巽 t竪cnic sobre loli Els quadres, sempre tenien un paisatge daire lliure, sigui a trav辿s dalguna finestra o dalguna porta. Els personatges estaven distribu誰ts equilibradament en el centre o sim竪tricament. Aquestes t竪cniques permetien una representaci坦 naturalista del m坦n.
  • 5. Elevaci坦 de la creu Autor: Peter Paul Rubens Data: 1610 - 1611 Museu: Catedral d'Anvers Caracter鱈stiques: 462 x 300 cm Estil: Barroc centreeuropeu Material: Oli sobre taula
  • 6. Elevaci坦 de la creu Crucifixi坦 de Tintoretto El quadre ocupa lespai central dun tr鱈ptic, on Rubens pren a com a refer竪ncia diferents fonts: La diagonal del cos de Crist Inspiraci坦 de la crucifixi坦 de Tintoretto Lanatomia dels saions i les seves postures escor巽ades Inspiraci坦 de lestaturia clssica i de Miquel ngel Clarobscur Inspiraci坦 en Caravaggio Rostre de Crist Inspiraci坦 de Laocoont Amb aquestes fonts, Rubens crea una obra dif鱈cilment superable, en qu竪 la viol竪ncia, la tensi坦 i el dramatisme estan continguts de manera espectacular. Rostre de Laocoont
  • 7. Elevaci坦 de la creu Els gestos de tensi坦 es converteixen en un altre focus datenci坦, especialment el rostre de Crist, els seus ulls es dirigeixen cap a la part superior de lescena, concretament cap a les esttues de D辿u i cap als ngels. La composici坦 del quadre sorganitza amb una accentuada diagonal t鱈pica del Barroc, que es projecta des del fons de lespai pict嘆ric fins al pla de lespectador.
  • 8. Davallament de la creu Autor: Peter Paul Rubens Data: 1611-14 Museu: Catedral d'Anvers Caracter鱈stiques: 420 x 310 cm Estil: Barroc centreeuropeu Material: Oli sobre taula
  • 9. Davallament de la creu T辿 bastants vincles amb lElevaci坦 de la creu, especialment amb el clarobscur per destacar la figura del Crist mort i la manera d'accentuar el volum de les figures. En aquest quadre els personatges unificant lacci坦 per concentrar la tensi坦 i el dramatisme. No obstant aix嘆, en aquest quadre trobem una menor profunditat espacial, mentre que els personatges es disposen com si fos un relleu clssic. La disposici坦 de Jes炭s repeteix esquemes compositius del Cinquecento. La disposici坦 de les figures, ocupa tot lespai pict嘆ric, organitzant la composici坦 en una potent diagonal que avan巽a des del fons de la taula fins a lespai de lespectador, atorgant un ritme lent a lescena.
  • 10. Les Tres Gracies Autor: Peter Paul Rubens Data: 1639-1639 Museu: Museu del Prado Caracter鱈stiques: 221 x 181 cm Estil: Barroc Material: Pintura al oli
  • 11. Les Tres Grcies Viva imatge de la segona dona de Rubens El quadre est inspirat en el quadre de Raffaello Sanzio Les Tres Grcies, que caracteritza la bellesa ideal i el sentiment general de castedat. Mentre que el quadre de Rubens, ens caracteritza la bellesa m辿s sensual de les dones. El seu tema prov辿 de la mitologia grega. En la pintura podem veure a Eufonisme, Taila i Aglae, filles de Zeus i de la nimfa Eur鱈nome, i aquestes van ser les deeses de lalegria i la bellesa. En la obra, diuen que com almenys una de les tres grcies, 辿s la viva imatge de la segona dona de Peter Paul Rubens, H辿l竪ne Fourment. Les Tres Grcies de Raffaello Sanzio
  • 12. Les Tres Grcies Cada una de les deeses, li correspon un qualitat i per aix嘆 s坦n el s鱈mbol de la felicitat: La Grcia rossa (esquerra) Bellesa La Grcia del centre Desig La Grcia morena (dreta) Satisfacci坦 Durant la guerra civil espanyola, l'obra va ser evacuada del Museu del Prado per q端estions de seguretat.
  • 13. La mort dAdonis Autor: Peter Paul Rubens Data: 1614 Museu: Catedral dIsrael , Jerusalem Caracter鱈stiques: 325 x 212 cm Estil: Barroc Material: Oli sobre llen巽
  • 14. La mort dAdonis Aquest quadre fa refer竪ncia al mite mitol嘆gic sobre la mort del d辿u Adonis pel cop a l'engonal dels ullals d'un senglar enviat per Artemisa, per嘆 altres versions diuen que el senglar era el gel坦s amant transformat d'Afrodita, Ares, per poder assassinar al seu rival . A l'escena es veu a Adonis ensangonat, envoltat per Afrodita, Cupido i per les Tres Grcies. El mite d'Adonis diu que a l'hora de n辿ixer, Afrodita es va enamorar bojament d'ell, perqu竪 era molt preci坦s. Aix鱈 que el va tancar en un cofre per quedar-se'l sol per a ella i l'hi va lliurar a Pers竪fone, per嘆 quan aquesta va descobrir el que portava dins, va quedar encantada per la seva bellesa sobrenatural i no va voler tornar-lo. Aix嘆 va formar una disputa entre les dues deesses, fins que Zeus es va interposar entre elles i va decidir que el d辿u Adonis pass辿s 4 mesos amb Afrodita, 4 m辿s amb Pers竪fone i els altres 4 eren decisi坦 seva. Adonis per嘆, preferia passar els seus 4 mesos amb Afrodita.
  • 15. Diferents quadres de Rubens Venus i Cupido Perseu alliberant Andr嘆meda
  • 16. Autoretrat amb la seva esposa Isabel Brant Saturn
  • 17. Daniel a la fossa dels lleons R嘆mul i Rem
  • 18. El judici de Paris La massacre dels innocents
  • 19. Els quatre fil嘆sofs Reconciliaci坦 d'Esa炭 i Jacob
  • 20. FIN