DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Anlisi i comentari de lescultura Els primers freds den Miquel Blay, seguint lesquema proposat per lanlisi de una obra escult嘆rica PAU 2020.
La presentaci坦 inclou "links" actualitzats amb pgines web, altres presentacions i v鱈deos que permeten ampliar la informaci坦 sobre l'obra.
Nota: Es recomanable descarregar la presentaci坦 per visualitzar les animacions i activar els "links" d'ampliaci坦.
To access and download the new updated version, copy and paste the following link into your browser: https://hdartantonio.blogspot.com/2013/05/els-primers-freds-m.html
DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Analisi de l'obra "Eros i Psique" de l'escultor neoclssic Antonio Canova seguint l'esquema d'anlisi proposat pel comentari d'una obra escult嘆rica PAU 2019..
Inclou links de pgines web, altres presentacions i v鱈deos que permeten ampliar la informaci坦 sobre l'obra.
El 8 de mar巽 辿s el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Aquesta tradici坦 comen巽a al segle XX ( vint). El 1908, un grup de dones treballadores de Nova York va fer una vaga per demanar millors condicions laborals i el dret a vot. El 1910, a una confer竪ncia a Copenhaguen (Dinamarca), dones de molts pa誰sos van decidir celebrar un dia per reivindicar la igualtat. El 1917, dones de R炭ssia van organitzar una manifestaci坦 per la pau i la just鱈cia. Avui, el 8 de mar巽 hi ha manifestacions, debats i homenatges a tot el m坦n per recordar la lluita de les dones per la just鱈cia social.
2. IDENTIFICACI
Escultura exempta en bronze
que utilitza la cera perduda
com a t竪cnica. Porta per nom El
David i el seu autor 辿s
Donatello.
Va ser realitzada a Flor竪ncia a
meitat del segle XV, ciutat on
es troba actualment.
Representa un noi jove nu que
fa refer竪ncia al David b鱈blic.
3. ANLISI FORMAL
En relaci坦 als volums, destaca
el modelat suau del cos i la
perfecci坦 en la representaci坦
dels detalls de lanatomia.
Predominen les l鱈nies corbes,
que per la seva precisi坦
permeten identificar els
m炭sculs i altres detalls.
El moviment 辿s real, suau i
tranquil. B辿 donat per la
posici坦 del cos, que fa recaure
el pes en una cama, la dreta,
provocant el despla巽ament del
maluc; tamb辿 per la posici坦
dels bra巽os i el dibuix dels
cabells. La direcci坦 de la mirada
aporta tamb辿 dinamisme.
4. ANLISI FORMAL
La incid竪ncia de la llum 辿s
tamb辿 molt equilibrada, sense
provocar contrastos intensos
de clarobscur. Ajuda a ressaltar
la musculatura en provocar
brillantors a la textura polida
de lanatomia. A la base i al
cabell el contrast 辿s m辿s
accentuat.
En relaci坦 a la composici坦, la
l鱈nia compositiva principal 辿s
vertical i sinuosa, resseguint la
inclinaci坦 del cos de David
resultat del despla巽ament del
maluc. Hi ha altres l鱈nies
complementries marcades pel
bra巽 dret i lespasa i el bra巽
esquerre recolzat al maluc.
Tamb辿 la mirada de David, en
direcci坦 al cap de la base,
marca un eix diagonal vertical.
5. ANLISI FORMAL
La posici坦 de David est en
contrapposto, amb les dues parts
en equilibri. La cama dreta
suporta el pes i lesquerra saixeca
sobre el cap del gegant.
La relaci坦 entre les parts est
molt estudiada, tant en laspecte
de proporcions com en la posici坦
dels diferents elements. El maluc
dret saixeca i es despla巽a
lateralment contrastant amb la
frontalitat del t嘆rax. La cama
esquerra es flexiona amb el peu
endarrerit, mentre lespatlla
esquerra daixeca. El bra巽 dret fa
el mateix moviment que la cama
esquerra.
La mirada, a la vegada, comunica
els dos personatges de la
composici坦.
6. ANLISI FORMAL
La disposici坦 de les parts permet
establir un dileg for巽a treballat
entre buits i plens, incorporant
lespai a la representaci坦.
En relaci坦 a les expressions el
rostre 辿s realista. Representa un
noi jove, en concordan巽a amb
lanatomia, i el seu tractament 辿s
for巽a idealitzat. Expressa serenitat
grcies a la proporcionalitat de les
faccions. Nom辿s la mirada envers
Goliat transmet sensaci坦 de
triomf. Res fa pensar en el
sobreesfor巽 que el protagonista
acaba de fer.
El rostre de Goliat, per contra 辿s
m辿s naturalista i dur.
7. ANLISI FORMAL
En relaci坦 a les textures, contrasta
la textura polida de lanatomia i el
rostre de David amb la m辿s
rugosa del cap del gegant i els
cabells del protagonista. Permet
que les primera es converteixin
en veritables protagonistes de
lobra.
Finalment, cal dir que la manera
de representar lobra la fa for巽a
atemporal, per l idealitzaci坦 en el
tractament i la serenor del rostre.
Altres elements, com el
moviment del cos i el fet de
representar just el moment en
qu竪 ha ven巽ut al gegant, aporten
temporalitat.
8. RELACI AMB LESTIL
-Al David de Donatello shi
reuneixen les principals
caracter鱈stiques del primer
Renaixement, desenvolupades al
llarg del segle XV. El Quattrocento
est caracteritzat pel retorn als
plantejaments clssics basats en
lantropocentrisme i el
protagonisme de la figura humana,
la bellesa basada en la proporci坦 i
lharmonia, el gust pel retrat i per
la idealitzaci坦 neoplat嘆nica. En
aquesta obra sha deixat enrere
lescultura g嘆tica per valorar el nu
com a mxima expressi坦 de la
perfecci坦 humana. Es fa evident
linter竪s per les proporcions i per
les composicions molt estudiades,
aix鱈 com el gust pel volum i
lescultura exempta.
9. RELACI AMB L0BRA DE LAUTOR
-Donatello 辿s el primer escultor del
Renaixement que representa un nu
a la manera com ho havien fet els
escultors clssics. s un pioner en
lescultura del Renaixement,
introduint altres elements de
recuperaci坦 clssica com lescultura
eq端estre.
-Es va formar a Flor竪ncia per嘆 va
viatjar a Roma, on va treballar amb
Brunelleschi i va estudiar les restes
clssiques romanes.
- De retorn a Flor竪ncia va treballar
per als Medici, de qui va rebre
lencrrec de fer el David.
-Mostra molt dinter竪s per les
anatomies i per les expressions, i
aconsegueix una gran qualitat per
al seu temps.
10. SIGNIFICAT I FUNCI
CONTEXT HISTRIC
El context del David 辿s el de la Itlia del segle XV, carateritzada per lexist竪ncia de
pr嘆speres ciutats comercials al nord del pa鱈s que s坦n governades per fam鱈lies de
comerciants i mercaders com els M辿dici. Contrasten amb les monarquies autoritries de
la resta dEuropa i amb el poder del Papat.
s en aquestes ciutats on sorgeix lHumanisme, corrent cultural paral揃lela al
Renaixement art鱈stic i caracteritzada per ladmiraci坦 del m坦n clssic i la voluntat de
recuperar la seva saviesa, lantropocentrisme i la importncia de la ra坦 com a mitj de
coneixement.
11. SIGNIFICAT I FUNCI
CONTEXT HISTRIC
LHumanisme trenca amb la visi坦 teoc竪ntrica del m坦n i planteja una nova manera
dinterpretar el m坦n. Els promotors art鱈stics reben el nom de mecenes i es
converteixen en protectors dels artistes i intel揃lectuals. Fer aix嘆 els dona prestigi social i
pol鱈tic entre els contemporanis.
Al mateix temps canvia la concepci坦 de lartista, que deixa de ser vist com un artes per
a ser considerat un creador. Al segle XVI, amb Miquel ngel o Leonardo, daquest nou
concepte sorgir el de geni.
12. ICONOGRAFIA
-David era un pastor de l tribu de Jud que vivia amb el seu pare i set germans a
Betlem. Els seus germans havien marxat a Israel i David els va anar a veure per
manament del seu pare. Aleshores es va assabentar que un gegant filisteu amena巽ava
els israelites. Va demanar perm鱈s al rei per abatrel utilitzant la seva fona de pastor, en
la que era molt hbil.
-El gegant es va riure de la seva joventut i de que no anava protegit, per嘆 David li va
tirar una pedra al front amb la fona i el va fer caure. Un cop a terra, amb lespasa li va
tallar el cap.
-La seva proesa el va convertir en rei.
13. FUNCI I RELACI FORMA-FUNCI.
ICONOLOGIA (SIMBOLISME)
-Temtica religiosa tractada de manera profana. Nu
clssic.
- Triomf de la ra坦 sobre la for巽a, tema molt important al
segle XV.
-Triomf de la rep炭blica de Flor竪ncia sobre Mil. David
jove triomfant amb barret tosc. Goliat bisbe dedat
avan巽ada, ven巽ut (s鱈mbol grans pot竪ncies europees, en
declivi).
-Des del punt de vista moral simbolitza el nou tipus
dheroi individual que, amb la seva virtut, pot v竪ncer al
m辿s poder坦s dels enemics. En aquest sentit, 辿s mostra
de la visi坦 optimista i positiva del m坦n que es tenia al
renaixement.
- Tamb辿 interpretat com el triomf del b辿 (Jes炭s) sobre el
mal (Satans)
14. VALORACI
Lescultura del David 辿s un dels primers
exemples moderns destaturia exempta,
totalment aut嘆noma de larquitectura, despr辿s
del per鱈ode medieval en qu竪 lescultura estava
sempre subordinada a larquitectura.
Lescultura del David 辿s el primer nu escult嘆ric
de format gran que es fa despr辿s d竪poca
clssica. Suposa la recuperaci坦 del cnon de
bellesa clssic i de la figura humana nua com a
tema protagonista. En aquest aspecte hi ha una
ruptura absoluta amb el m坦n de la plstica
medieval, centrada en temes religiosos.
A trav辿s de la representaci坦 del David es pot
entendre el m坦n de lhumanisme, centrat en la
recuperaci坦 del m坦n clssic, linter竪s per la
naturalesa, el triomf del racionalisme i, molt
especialment, el protagonisme de lhome.
Sadverteix tamb辿 la influ竪ncia de les teories
neoplat嘆niques, que fan que la figura tingui un
marcat carcter idealitzat en lanatomia, rostre,
etc. En aquest sentit encaixa amb el primer
Renaixement.