際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

2n Batxillerat: Moviment ondulatori: ones.

Download as PPT, PDF
R
rosaquima

tema 2n batxillerat: ones

1 of 48
Downloaded 57 times
MOVIMENT ONDULATORI: ONES
MOVIMENT ONDULATORI s una forma de transmissi坦 denergia, sense transport net de mat竪ria, mitjan巽ant la propagaci坦 dalguna forma de pertorbaci坦. Aquesta pertorbaci坦 sanomena ONA .
ELEMENTS COMUNS DE TOT TIPUS DONA PERTORBACI INICIAL des del focus emissor, que es transmet duns punts a uns altres sense despla巽ament net de mat竪ria. TRANSMISSI DENERGIA a trav辿s dun medi. Un cert RETARD entre linstant en qu竪 es produeix la pertorbaci坦 inicial i linstant en qu竪 assoleix succecivament els punts m辿s allunyats.
CLASSIFICACI DONES Hi ha diverses classificacions tenint en compte les diferents caracter鱈stiques que les defineixen:
SEGONS SI NECESSITEN UN MEDI MATERIAL PER PROPAGAR-SE O NO ONES MECNIQUES: Necessiten un medi material per propagar-se. Exemple: SO. ONES ELECTROMAGNTIQUES: No necessiten un medi material per propagar-se. Exemple: la LLUM.
SEGONS LA DIMENSI EN QU ES PROPAGUEN A LESPAI UNIDIMENSIONALS: es propaguen a 1dimensi坦. BIDIMENSIONALS: es propaguen a 2 dimensions. TRIDIMENSIONALS: es propaguen a 3 dimensions.
SEGONS LA POSICI RELATIVA ENTRE LES VELOCITATS DE PROPAGACI I DE VIBRACI ONES TRANSVERSALS: vpropa 鍖 vvibra Exemple: Corda vibrant. La llum. ONES LONGITUDINALS: vprop vvibra Exemple: Una molla. El so. CLICK
VELOCITAT DE PROPAGACI DE LES ONES MECNIQUES ONES TRANSVERSALS: Nom辿s es propaguen en s嘆lids. Velocitat de propagaci坦 de les ones transversals en una corda.
ONES LONGITUDINALS Es poden transportar en tots els estats dagregaci坦 de la mat竪ria. SLID: LQUID: GASS:
La velocitat de propagaci坦 dones longitudinals varia segons lestat dagregaci坦 on es produeixi de la seg端ent manera: vs > vl > vg
2n Batxillerat: Moviment ondulatori: ones.
APLICACI: Estados de les capes interiors de la Terra:
ONES HARMNIQUES S坦n les que tenen el seu origen en les pertorbacions peri嘆diques produ誰des per un medi elstic per un moviment harm嘆nic simple. Sexpressen mitjan巽ant una equaci坦 dona.
CARACTERSTIQUES ONES HARMNIQUES AMPLITUD (A): mxima elongaci坦. Unitat: m LONGITUD DONA (了): distncia m鱈nima entre dos punts consecutius que es troben en el mateix estat de vibraci坦. Unitat: m
PERODE (T): el temps que empra una ona en avan巽ar una longitud dona. Unitat: s FREQNCIA (f): el nombre dones que passen per un punt del medi per unitat de temps. Unitat: Hz = s -1
2n Batxillerat: Moviment ondulatori: ones.
VELOCITAT DE PROPAGACI (v): velocitat a la que es transmet lona. Unitat: m/s v = 了 / T = 了 f NOMBRE DONES (k): s el nombre de vegades que vibra una ona en una unitat de distncia. Unitat: m -1 k = 2 /了 k = 2 f / 了 f = / v
SOLUCI DE LEQUACI DONA Lequaci坦 dones 辿s una equaci坦 diferencial de segon grau amb respecte al temps i a lespai. La soluci坦 辿s una funci坦 sinuso誰dal o coseno誰dal amb doble periodicitat amb respecte el temps i lespai.
Posibles variacions de la soluci坦 de lequaci坦 dones en funci坦 de les diferents magnituds que descriuen lona.
EQUACI DONA AMB DESFASE
PERIODICITAT ESPACIAL DUNA ONA HARMNICA
El seu estudi 辿s molt important ja que qualsevol moviment oscil揃latori peri嘆dic no harm嘆nic, es pot considerar, segons el TEOREMA DE FOURIER, com el resultat de la superposici坦 de diversos moviments oscil揃latoris harm嘆nics.
Exemple dones de so em竪s per diferents instruments musicals. Lona del so resultant es pot expressar com a suma de diverses ones harm嘆niques.
ENERGIA DUNA ONA HARMNICA Quan una ona harm嘆nica sest propagant en una direcci坦 i es troba amb una part鱈cula del medi, la produeix una pertorbaci坦 que la fa moures amb un moviment harm嘆nic. Lona transporta energia i la comunica a les part鱈cules del medi on es propaga.
EXEMPLES: RADIACIONS SOLARS: ONES DEL MAR: ONES SSMIQUES: BOMBES:
ENERGIA MECNICA En aquest moviment, la part鱈cula poseeix: - ENERGIA CINTICA: perqu竪 est en moviment. - ENERGIA POTENCIAL ELSTICA: per lacci坦 duna for巽a conservativa. ELS VALORS DE LENERGIA SERAN:
Lenergia i la pot竪ncia transportada depenen de lAMPLITUD i la FREQNCIA:
INTENSITAT DE LES ONES VOCABULARI PREVI: - FRONT DONES: lloc geom竪tric dels punts de lespai que es troban en el mateix estat de vibraci坦, 辿s a dir, es troben en concordan巽a de fase.
- RAIG: fletxa que indica la propagaci坦 de lona (sempre perpendicular al front). MEDI HOMOGENI: 辿s el que t辿 les mateixes propietats i el mateix comportament en tots els seus punts. SI: NO:
- - MEDI ISTROP: les seves caracter鱈stiques f鱈siques NO depenen de la direcci坦. MEDI ANISTROP: les seves caracter鱈stiques f鱈siques S depenen de la direcci坦.
INTENSITAT DUNA ONA: 辿s lenergia que travessa per unitat de temps una superf鱈cie unitat perpendicular a la direcci坦 de propagaci坦 de lona.
ATENUACI DONES O disminuci坦 natural de lenergia 辿s el proc辿s mitjan巽ant el qual, segons lona es va propagant, ha darribar a un nombre major de part鱈cules a les que ha de repartir la seva energia, aix鱈 les part鱈cules allunyades del focus vibren menys.
ABSORCI DONES Les part鱈cules del medi pel qu竪 es propaguen les ones absorbeixen part de lenergia per fregament i altres causes. Aquesta absorci坦 dep竪n de la naturalesa del medi en el que es propaga lona. I = I 0 e -硫R
ONES SONORES El SO 辿s una vibraci坦 o pertorbaci坦 mecnica dalgun cos que es propaga en forma dones a trav辿s de qualsevol medi material elstic. EXEMPLES: les generades per les cordes vocals, instruments de m炭sica
Lorella humana normal t辿 un mbit de percepci坦 entre els 20 Hz i els 20000 Hz . f ones infrasonores < 20 Hz f ones ultrasonores > 20000 Hz
QUALITATS DEL SO TO: Dep竪n de la freq端竪ncia del so, per tant, de les compressions i enrariments per segon.
TIMBRE: Dep竪n dels diversos harm嘆nics que constitueixen un so. - La majoria de sons no s坦n purs sino que estan constitu誰ts per superposicions de diversos sons anomenats harm嘆nics.
2n Batxillerat: Moviment ondulatori: ones.
INTENSITAT OBJECTIVA:
Els intervals dintensitats sonores que pot percebre lorella humana van des de: LLINDAR DAUDICI: 1,0揃10-12 W/m2 o intensitat m鱈nima audible. LLINDAR DEL DOLOR: 1 W/m2 que produeix una sensaci坦 dolorosa en la majoria de les persones.
INTENSITAT SUBJECTIVA Lorella humana percep el nivell dintensitat sonora en una escala logar鱈tmica. Aix嘆 significa que, encara que la intensitat objectiva augmenti molt, lorella no percibir el so tant fort. s una adaptaci坦 de superviven巽a.
CONTAMINACI ACSTICA Es denomina aix鱈 a la producci坦 de sons i sorolls excessius o massa intensos. Amb ledat es perd la capacitat de percebre sons de m辿s alta freq端竪ncia. Lexposici坦 continuada a sons i sorolls intensos provoca alteracions fisiol嘆giques a lorganisme tals com irritabilitat, imsommi, depressions, etc.
2n Batxillerat: Moviment ondulatori: ones.
2n Batxillerat: Moviment ondulatori: ones.
ULTRASONS Aquests tenen importants aplicacions tecnol嘆giques com ara: SONAR: ECOGRAFIA:
APLICACIONS INDUSTRIALS NETEJA ULTRASNICA: SOLDADURA TERMOPLSTICS:
APLICACIONS TERAPUTIQUES TERAPIA ULTRASNICA: SOLDADURA SSIA:
Rosa M捉 Rodr鱈guez Garc鱈a-Caro Professora de f鱈sica i qu鱈mica IES ALCDIA ALCDIA (MALLORCA)

More Related Content

2n Batxillerat: Moviment ondulatori: ones.

  • 2. MOVIMENT ONDULATORI s una forma de transmissi坦 denergia, sense transport net de mat竪ria, mitjan巽ant la propagaci坦 dalguna forma de pertorbaci坦. Aquesta pertorbaci坦 sanomena ONA .
  • 3. ELEMENTS COMUNS DE TOT TIPUS DONA PERTORBACI INICIAL des del focus emissor, que es transmet duns punts a uns altres sense despla巽ament net de mat竪ria. TRANSMISSI DENERGIA a trav辿s dun medi. Un cert RETARD entre linstant en qu竪 es produeix la pertorbaci坦 inicial i linstant en qu竪 assoleix succecivament els punts m辿s allunyats.
  • 4. CLASSIFICACI DONES Hi ha diverses classificacions tenint en compte les diferents caracter鱈stiques que les defineixen:
  • 5. SEGONS SI NECESSITEN UN MEDI MATERIAL PER PROPAGAR-SE O NO ONES MECNIQUES: Necessiten un medi material per propagar-se. Exemple: SO. ONES ELECTROMAGNTIQUES: No necessiten un medi material per propagar-se. Exemple: la LLUM.
  • 6. SEGONS LA DIMENSI EN QU ES PROPAGUEN A LESPAI UNIDIMENSIONALS: es propaguen a 1dimensi坦. BIDIMENSIONALS: es propaguen a 2 dimensions. TRIDIMENSIONALS: es propaguen a 3 dimensions.
  • 7. SEGONS LA POSICI RELATIVA ENTRE LES VELOCITATS DE PROPAGACI I DE VIBRACI ONES TRANSVERSALS: vpropa 鍖 vvibra Exemple: Corda vibrant. La llum. ONES LONGITUDINALS: vprop vvibra Exemple: Una molla. El so. CLICK
  • 8. VELOCITAT DE PROPAGACI DE LES ONES MECNIQUES ONES TRANSVERSALS: Nom辿s es propaguen en s嘆lids. Velocitat de propagaci坦 de les ones transversals en una corda.
  • 9. ONES LONGITUDINALS Es poden transportar en tots els estats dagregaci坦 de la mat竪ria. SLID: LQUID: GASS:
  • 10. La velocitat de propagaci坦 dones longitudinals varia segons lestat dagregaci坦 on es produeixi de la seg端ent manera: vs > vl > vg
  • 12. APLICACI: Estados de les capes interiors de la Terra:
  • 13. ONES HARMNIQUES S坦n les que tenen el seu origen en les pertorbacions peri嘆diques produ誰des per un medi elstic per un moviment harm嘆nic simple. Sexpressen mitjan巽ant una equaci坦 dona.
  • 14. CARACTERSTIQUES ONES HARMNIQUES AMPLITUD (A): mxima elongaci坦. Unitat: m LONGITUD DONA (了): distncia m鱈nima entre dos punts consecutius que es troben en el mateix estat de vibraci坦. Unitat: m
  • 15. PERODE (T): el temps que empra una ona en avan巽ar una longitud dona. Unitat: s FREQNCIA (f): el nombre dones que passen per un punt del medi per unitat de temps. Unitat: Hz = s -1
  • 17. VELOCITAT DE PROPAGACI (v): velocitat a la que es transmet lona. Unitat: m/s v = 了 / T = 了 f NOMBRE DONES (k): s el nombre de vegades que vibra una ona en una unitat de distncia. Unitat: m -1 k = 2 /了 k = 2 f / 了 f = / v
  • 18. SOLUCI DE LEQUACI DONA Lequaci坦 dones 辿s una equaci坦 diferencial de segon grau amb respecte al temps i a lespai. La soluci坦 辿s una funci坦 sinuso誰dal o coseno誰dal amb doble periodicitat amb respecte el temps i lespai.
  • 19. Posibles variacions de la soluci坦 de lequaci坦 dones en funci坦 de les diferents magnituds que descriuen lona.
  • 22. El seu estudi 辿s molt important ja que qualsevol moviment oscil揃latori peri嘆dic no harm嘆nic, es pot considerar, segons el TEOREMA DE FOURIER, com el resultat de la superposici坦 de diversos moviments oscil揃latoris harm嘆nics.
  • 23. Exemple dones de so em竪s per diferents instruments musicals. Lona del so resultant es pot expressar com a suma de diverses ones harm嘆niques.
  • 24. ENERGIA DUNA ONA HARMNICA Quan una ona harm嘆nica sest propagant en una direcci坦 i es troba amb una part鱈cula del medi, la produeix una pertorbaci坦 que la fa moures amb un moviment harm嘆nic. Lona transporta energia i la comunica a les part鱈cules del medi on es propaga.
  • 25. EXEMPLES: RADIACIONS SOLARS: ONES DEL MAR: ONES SSMIQUES: BOMBES:
  • 26. ENERGIA MECNICA En aquest moviment, la part鱈cula poseeix: - ENERGIA CINTICA: perqu竪 est en moviment. - ENERGIA POTENCIAL ELSTICA: per lacci坦 duna for巽a conservativa. ELS VALORS DE LENERGIA SERAN:
  • 27. Lenergia i la pot竪ncia transportada depenen de lAMPLITUD i la FREQNCIA:
  • 28. INTENSITAT DE LES ONES VOCABULARI PREVI: - FRONT DONES: lloc geom竪tric dels punts de lespai que es troban en el mateix estat de vibraci坦, 辿s a dir, es troben en concordan巽a de fase.
  • 29. - RAIG: fletxa que indica la propagaci坦 de lona (sempre perpendicular al front). MEDI HOMOGENI: 辿s el que t辿 les mateixes propietats i el mateix comportament en tots els seus punts. SI: NO:
  • 30. - - MEDI ISTROP: les seves caracter鱈stiques f鱈siques NO depenen de la direcci坦. MEDI ANISTROP: les seves caracter鱈stiques f鱈siques S depenen de la direcci坦.
  • 31. INTENSITAT DUNA ONA: 辿s lenergia que travessa per unitat de temps una superf鱈cie unitat perpendicular a la direcci坦 de propagaci坦 de lona.
  • 32. ATENUACI DONES O disminuci坦 natural de lenergia 辿s el proc辿s mitjan巽ant el qual, segons lona es va propagant, ha darribar a un nombre major de part鱈cules a les que ha de repartir la seva energia, aix鱈 les part鱈cules allunyades del focus vibren menys.
  • 33. ABSORCI DONES Les part鱈cules del medi pel qu竪 es propaguen les ones absorbeixen part de lenergia per fregament i altres causes. Aquesta absorci坦 dep竪n de la naturalesa del medi en el que es propaga lona. I = I 0 e -硫R
  • 34. ONES SONORES El SO 辿s una vibraci坦 o pertorbaci坦 mecnica dalgun cos que es propaga en forma dones a trav辿s de qualsevol medi material elstic. EXEMPLES: les generades per les cordes vocals, instruments de m炭sica
  • 35. Lorella humana normal t辿 un mbit de percepci坦 entre els 20 Hz i els 20000 Hz . f ones infrasonores < 20 Hz f ones ultrasonores > 20000 Hz
  • 36. QUALITATS DEL SO TO: Dep竪n de la freq端竪ncia del so, per tant, de les compressions i enrariments per segon.
  • 37. TIMBRE: Dep竪n dels diversos harm嘆nics que constitueixen un so. - La majoria de sons no s坦n purs sino que estan constitu誰ts per superposicions de diversos sons anomenats harm嘆nics.
  • 40. Els intervals dintensitats sonores que pot percebre lorella humana van des de: LLINDAR DAUDICI: 1,0揃10-12 W/m2 o intensitat m鱈nima audible. LLINDAR DEL DOLOR: 1 W/m2 que produeix una sensaci坦 dolorosa en la majoria de les persones.
  • 41. INTENSITAT SUBJECTIVA Lorella humana percep el nivell dintensitat sonora en una escala logar鱈tmica. Aix嘆 significa que, encara que la intensitat objectiva augmenti molt, lorella no percibir el so tant fort. s una adaptaci坦 de superviven巽a.
  • 42. CONTAMINACI ACSTICA Es denomina aix鱈 a la producci坦 de sons i sorolls excessius o massa intensos. Amb ledat es perd la capacitat de percebre sons de m辿s alta freq端竪ncia. Lexposici坦 continuada a sons i sorolls intensos provoca alteracions fisiol嘆giques a lorganisme tals com irritabilitat, imsommi, depressions, etc.
  • 45. ULTRASONS Aquests tenen importants aplicacions tecnol嘆giques com ara: SONAR: ECOGRAFIA:
  • 48. Rosa M捉 Rodr鱈guez Garc鱈a-Caro Professora de f鱈sica i qu鱈mica IES ALCDIA ALCDIA (MALLORCA)