Avaluació de la cronicitatInstitut Català de la SalutAvaluació de l’atenció a la cronicitat. Sebastià Calero.
Reflexions sobre com avaluar els objectius en cronicitat.
PPAC: proposta d'indicadors d'avaluacióInstitut Català de la SalutEl programa de prevenció i atenció a la cronicitat de Catalunya: proposta d'indicadors d’avaluació. Joan Carles Contel..
Exposa la triple avaluació del Programa (Triple AIM).
PCC i MACA. Què fer amb aquests pacients?Institut Català de la SalutPresentació PCC-MACA.
Presentació de les línees estratègiques en cronicitat contemplades al Pla de Salut 2011-2015.
Gestió clínica PCC i MACAInstitut Català de la SalutGestió clínica dels pacients amb complexitat: PCC i MACA. Carles Blay.
Presentació dels conceptes PCC i MACA, PIIC i rutes assistencials.
7x 24 SAP Valles OccidentalInstitut Català de la Salut7 x 24 al Vallès Occidental. Ana Ríos.
Descripció del model d’atenció al 7 x 24 del Vallès Occidental: equips ATDOM i coordinació amb els EAR de Mutuam.
AHC. Atenció al pacient crònic a l'ICS Terres de l'EbreInstitut Català de la SalutAlternatives a l’hospitalització convencional (AHC) Hospital Verge de la Cinta. Blanca Cuevas.
Exposició dels diferents dispositius articulats des del HUVC, considerats AHC.
Catalunya Central. Model territorial d’atenció integrada a pacients crònics c...Institut Català de la SalutPodem definir els pacients crònics complexos (PCC) com pacients amb una ó múltiples condicions cròniques i amb altes necessitats d’atenció que
generen dificultats en la presa de decisions. Es caracteritzen també per la presència concomitant d’una sèrie de circumstàncies com multimorbiditat,
malaltia crònica avançada, poli-farmàcia, limitacions en AVD, hospitalitzacions no programades, visites a urgències no planificades i
múltiples proveïdors implicats en l’atenció d'aquests pacients. Això implica revaloracions contínues que obliguen a canviar el pla de cures i fan
necessària la col·laboració ordenada de diversos nivells assistencials i, sovint , de coordinació de serveis sanitaris i socials.
Infermeria enllac 2008Josep Maria Vilaseca LlobetThe liaison nurse at the Hospital Clinic of Barcelona. A description of the project as it was in the year 2008. The liaison nurse was dedicated to manage patients at risk as an intermediary between primary care and hospital care. Language: Catalan
Mortalitat en GRDs de baixa mortalitat al Consorci Sanitari de l'AnoiaSocietat Gestió SanitàriaPonència a càrrec de Carme Busqué Balsells. Cap de
Gestió Assistencial. Consorci Sanitari de l’Anoia, en el marc de la sessió Posant en valor l'efectivitat de la pràctica clínica organitzada per la Societat Catalana de Gestió Sanitària i l'AQUAS el 30 de maig de 2018.
Badalona Serveis Assistencials. eSalut UEFundació TicSalutJornada "eSalut en el marc dels projectes de la Unió Europea". AIAQS, Barcelona, 2/12/2011. Organitzada per la Fundació TicSalut amb la col·laboració de Badalona Serveis Assistencials i el grup Connect-EU, amb l’objectiu de reunir diferents experiències europees en salut que tenen en comú l’orientació a pacients crònics o dependents mitjançant la utilització de noves tecnologies.
Rehabilitación cardiaca en insuficiencia cardiacaCésar Morcillo SerraSee how easy things like Education and exercise improve quality of life in heart diseases
Catalunya Central. Implatació del model d'atenció a la cronicitat avançada a ...Institut Català de la SalutAproximadament un 1,4% de la població general pateix una o varies malalties
cròniques avançades i pronòstic de vida limitat.
Aquests pacients requereixen:
Una visió integral de les necessitats.
Atenció majoritàriament pal·liativa
Planificació de decisions anticipades per gestionar apropiadament les crisis.
Major atenció i suport a l’estructura cuidadora.
Experiències d'Unitats Hospitalàries de Síndromes de Sensibilització CentralBadalona Serveis AssistencialsPresentació de Sara Gámez i Marta Musté, infermeres, respectivament, de les Unitats d'Expertesa en Síndromes de Sensibilització Central de BSA i l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron, a la Jornada d'Infermeria en Síndromes de Sensibilització Central, celebradaa l'Hospital del Mar el 10 de novembre de 2023.
Catalunya Central. Projecte de cooperació per atenció al pacient crònic compleInstitut Català de la SalutEls pacients crònics complexos (PCC) generen molts contactes amb recursos
sanitaris i socials. En les transicions entre nivells hi ha més risc d’esdeveniments adversos.
A l’hospital l‘impacte major en ingressos i reingressos es deu a desestabilització d’ IC i MPOC.
Estratificació basada en morbiditat: CRGInstitut Català de la SalutEstratificació basada en morbiditat: CRG. David Monterde.
Presentació dels conceptes bàsics dels agrupadors de morbiditat: CRG.
AHC. Hospital Universitari Vall d'HebronInstitut Català de la SalutAlternatives a l’hospitalització convencional (AHC) Hospital Universitari Vall d’Hebron. Antonio Sanjosé.
Exposició dels diferents dispositius articulats des del HUVH, considerats AHC.
Copia de asma 2015formaciossibeEste documento resume los avances en el estudio de los fenotipos y subtipos de asma. Explica que el asma es heterogénea y que la clasificación actual basada en la gravedad es insuficiente. Detalla que los estudios de fenotipos buscan comprender mejor la enfermedad, su patogenia y pronóstico. Describe los principales fenotipos clínicos e inflamatorios estudiados actualmente y sus implicaciones terapéuticas. Finalmente, menciona nuevos tratamientos prometedores para el asma grave.
AHC. Atenció al pacient crònic a l'ICS Terres de l'EbreInstitut Català de la SalutAlternatives a l’hospitalització convencional (AHC) Hospital Verge de la Cinta. Blanca Cuevas.
Exposició dels diferents dispositius articulats des del HUVC, considerats AHC.
Catalunya Central. Model territorial d’atenció integrada a pacients crònics c...Institut Català de la SalutPodem definir els pacients crònics complexos (PCC) com pacients amb una ó múltiples condicions cròniques i amb altes necessitats d’atenció que
generen dificultats en la presa de decisions. Es caracteritzen també per la presència concomitant d’una sèrie de circumstàncies com multimorbiditat,
malaltia crònica avançada, poli-farmàcia, limitacions en AVD, hospitalitzacions no programades, visites a urgències no planificades i
múltiples proveïdors implicats en l’atenció d'aquests pacients. Això implica revaloracions contínues que obliguen a canviar el pla de cures i fan
necessària la col·laboració ordenada de diversos nivells assistencials i, sovint , de coordinació de serveis sanitaris i socials.
Infermeria enllac 2008Josep Maria Vilaseca LlobetThe liaison nurse at the Hospital Clinic of Barcelona. A description of the project as it was in the year 2008. The liaison nurse was dedicated to manage patients at risk as an intermediary between primary care and hospital care. Language: Catalan
Mortalitat en GRDs de baixa mortalitat al Consorci Sanitari de l'AnoiaSocietat Gestió SanitàriaPonència a càrrec de Carme Busqué Balsells. Cap de
Gestió Assistencial. Consorci Sanitari de l’Anoia, en el marc de la sessió Posant en valor l'efectivitat de la pràctica clínica organitzada per la Societat Catalana de Gestió Sanitària i l'AQUAS el 30 de maig de 2018.
Badalona Serveis Assistencials. eSalut UEFundació TicSalutJornada "eSalut en el marc dels projectes de la Unió Europea". AIAQS, Barcelona, 2/12/2011. Organitzada per la Fundació TicSalut amb la col·laboració de Badalona Serveis Assistencials i el grup Connect-EU, amb l’objectiu de reunir diferents experiències europees en salut que tenen en comú l’orientació a pacients crònics o dependents mitjançant la utilització de noves tecnologies.
Rehabilitación cardiaca en insuficiencia cardiacaCésar Morcillo SerraSee how easy things like Education and exercise improve quality of life in heart diseases
Catalunya Central. Implatació del model d'atenció a la cronicitat avançada a ...Institut Català de la SalutAproximadament un 1,4% de la població general pateix una o varies malalties
cròniques avançades i pronòstic de vida limitat.
Aquests pacients requereixen:
Una visió integral de les necessitats.
Atenció majoritàriament pal·liativa
Planificació de decisions anticipades per gestionar apropiadament les crisis.
Major atenció i suport a l’estructura cuidadora.
Experiències d'Unitats Hospitalàries de Síndromes de Sensibilització CentralBadalona Serveis AssistencialsPresentació de Sara Gámez i Marta Musté, infermeres, respectivament, de les Unitats d'Expertesa en Síndromes de Sensibilització Central de BSA i l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron, a la Jornada d'Infermeria en Síndromes de Sensibilització Central, celebradaa l'Hospital del Mar el 10 de novembre de 2023.
Catalunya Central. Projecte de cooperació per atenció al pacient crònic compleInstitut Català de la SalutEls pacients crònics complexos (PCC) generen molts contactes amb recursos
sanitaris i socials. En les transicions entre nivells hi ha més risc d’esdeveniments adversos.
A l’hospital l‘impacte major en ingressos i reingressos es deu a desestabilització d’ IC i MPOC.
Estratificació basada en morbiditat: CRGInstitut Català de la SalutEstratificació basada en morbiditat: CRG. David Monterde.
Presentació dels conceptes bàsics dels agrupadors de morbiditat: CRG.
AHC. Hospital Universitari Vall d'HebronInstitut Català de la SalutAlternatives a l’hospitalització convencional (AHC) Hospital Universitari Vall d’Hebron. Antonio Sanjosé.
Exposició dels diferents dispositius articulats des del HUVH, considerats AHC.
Copia de asma 2015formaciossibeEste documento resume los avances en el estudio de los fenotipos y subtipos de asma. Explica que el asma es heterogénea y que la clasificación actual basada en la gravedad es insuficiente. Detalla que los estudios de fenotipos buscan comprender mejor la enfermedad, su patogenia y pronóstico. Describe los principales fenotipos clínicos e inflamatorios estudiados actualmente y sus implicaciones terapéuticas. Finalmente, menciona nuevos tratamientos prometedores para el asma grave.
vacunas. actualització. abordatge multidisciplinar_formaciossibeEl documento describe la carga de enfermedad asociada al virus del papiloma humano (HPV), incluyendo cánceres de cabeza y cuello, ano, cérvix, verrugas genitales y papilomatosis laríngea. También discute la vacunación contra el HPV, incluyendo cobertura, situaciones especiales como el embarazo y antecedentes de lesiones, y la eficacia de la vacuna nonavalente.
Sindrome de wolff parkinson whiteformaciossibeEste documento describe el caso de un niño de 7 años que acudió a la consulta por episodios de palpitaciones. Se le diagnosticó el Síndrome de Wolff-Parkinson-White mediante electrocardiograma que mostró una onda delta, indicativa de una vía accesoria auriculoventricular. El paciente fue sometido a un estudio electrofisiológico que localizó la vía en la zona postero-lateral izquierda, la cual fue ablada mediante radiofrecuencia con éxito, resolviendo el síndrome.
Nous tractaments de la hep CformaciossibeEste documento resume factores asociados con la progresión de la fibrosis hepática y la descompensación de la cirrosis en pacientes con hepatitis C. Se analizan tasas de supervivencia, incidencia de hepatocarcinoma y tipos de descompensación inicial como factores pronósticos. También se revisa la eficacia y seguridad de tratamientos con telaprevir y boceprevir en pacientes cirróticos con hepatitis C genotipo 1.
Mecanismos del partoformaciossibeEste documento describe los mecanismos del parto, incluyendo cómo se inicia, las fases por las que pasa la cabeza fetal a través del canal de parto, y los factores que participan en el inicio y progresión del parto. Explica que existen dos inicios del parto, fisiológico y clínico, y analiza las diferentes teorías sobre los factores que lo inician. Además, detalla las cinco etapas por las que pasa la cabeza fetal durante el descenso y nacimiento, y los movimientos para la expulsión
Ppoint trabajoformaciossibeEste documento resume la historia y ventajas de las prótesis de cadera metal-metal, así como los factores de riesgo asociados y recomendaciones para el monitoreo de pacientes. Describe los tipos de prótesis metal-metal, incluidas las de superficie y totales, y explica cómo los componentes mal colocados pueden liberar iones metálicos que causan efectos adversos. Recomienda un enfoque de cuatro componentes para la evaluación individual que incluye exámenes clínicos, de imagen y análisis de iones
Rinitis present ppointformaciossibeEste documento resume la guía de práctica clínica para el tratamiento de la rinitis alérgica. Describe la clasificación, fisiopatología, diagnóstico y tratamiento de la rinitis alérgica, incluidos los corticoides tópicos intranasales, antihistamínicos y otros fármacos. El objetivo del tratamiento es controlar los síntomas y mejorar la calidad de vida del paciente mediante un enfoque basado en la gravedad de los síntomas y el impacto en la vida diaria.
Clostridium difficileformaciossibeEste documento resume la historia, patogénesis, epidemiología y manifestaciones clínicas de la infección por Clostridium difficile. Explica cómo los antibióticos alteran la flora intestinal y permiten la proliferación de C. difficile, así como los factores de riesgo para la infección. También describe los síntomas de la colitis leve, grave y fulminante, y resume los hallazgos económicos sobre los altos costes sanitarios asociados a esta infección.
Risc cardiovascular i el seu maneig en la malaltia renal crónicaformaciossibe
Presentacion fiebre neutropenica defformaciossibeEste documento trata sobre la fiebre neutropénica. En resumen:
1) Define la fiebre neutropénica como fiebre de origen desconocido con una disminución de los neutrófilos.
2) Las causas más comunes son infecciones bacterianas y fúngicas.
3) El tratamiento depende del riesgo del paciente y de la evolución clínica, incluyendo antibióticos de amplio espectro y factores de crecimiento de granulocitos en algunos casos.
Complicaciones de la cirugía ginecológicaformaciossibeEste documento describe las principales complicaciones de la cirugía ginecológica, incluyendo hemorragias, infecciones, complicaciones digestivas como ileo paralítico y oclusión intestinal, complicaciones de la pared abdominal como hematomas y dehiscencias, complicaciones tromboembólicas como trombosis venosa y embolia pulmonar, y complicaciones urinarias como retención urinaria. El documento también discute factores de riesgo, manifestaciones clínicas y tratamiento de estas complicaciones. La prevención y el manejo temprano son crucial
Resumen de novedades del congreso nacional de MI, 2013formaciossibeEste documento resume novedades sobre el síndrome hemolítico urémico atípico, el fármaco eculizumab y nuevos anticoagulantes. También resume aspectos básicos sobre el uso de anticoagulantes, la estratificación del riesgo trombótico en pacientes agudos hospitalizados y el riesgo hemorrágico. Por último, resume las recomendaciones para la prevención de la tromboembolia venosa en pacientes agudos médicos hospitalizados de la 9a edición del American College of Chest Physicians
Congreso sociedad española MI 2013formaciossibeEste documento resume las principales novedades de la Guía Europea de HTA 2013. Algunos de los cambios más destacados son: 1) el objetivo de reducción de la PAS se establece en <140 mmHg para todos los pacientes; 2) las recomendaciones para el tratamiento de la HTA en ancianos son más flexibles, sugiriendo reducir la PAS a 140-150 mmHg; 3) sólo el 24% de las propuestas cuentan con el máximo nivel de evidencia y grado de recomendación. La guía también actualiza los conocimientos sobre la estr
3. Perquè / Com / ...
- Evolució del model d’atenció sanitària:
Assistencia fragmentada >>>>> Integració de serveis
- Modificació de la estrategia assistencial:
Resposta a la demanda reactiva y homogénea.
>>>>>>>>> Estratègia proactiva y adaptativa, centrada a la cronicitat .
Població diana:
− Pacientes crònics complexes.
Canvi esperat:
− Canvi cultural-organizatiu.
− Adequació en la utilizació de recursos en casos complexes.
− Recanalització de recursos per la promoció de la salut .
− Millorar resultats de salut .
4. Piràmide de Kaiser ampliada
Font: Estratégia para afrontar la cronicidad en Euskadi, Osakidetsa 2010
5. Predicció = Probabilitat de...
Població assignada 2011
Persones cost>p95
any 2011 real
Predicció
persones cost>p95
any 2011
Encerts
(VP)
No predits
(FN)
Errors de
Predicció (FP)
6. CRG-Status Baix cost Alt cost %
1 Sans (inclouen els no usuaris) (10-16) 58.528 31 0,1%
2 Malaltia aguda significativa (20-23) 8.410 479 5,4%
3 Malaltia crònica menor única (31-32) 6.638 24 0,4%
4 Malaltia crònica menor múltiple (41-44) 1.406 6 0,4%
5 Malaltia crònica dominant única (51-56) 10.976 718 6,1%
6 Malaltia crònica dominant doble (61-66) 5.251 2.619 33,3%
7 Malaltia crònica dominant triple (71-76) 144 487 77,2%
8 Malaltia neoplàsica (81-85) 178 259 59,3%
9 Condicions catastròfiques (91-96) 41 194 82,6%
91.572 4.817 5,0%
Persones
La nostra piràmide …………
8. CSA CSUR
Gestora ABS
Gestora ABS
Gestora ABS
Protocols i
circuits
Unitats
específiques:
Subaguts
UPCC
Comisións
multidisciplinars
: tots els nivells
assistencials
Referents
cronicitat
Soport al alta
hospital
HA
CSS
Pla
d’intervenció
Gestora ABS
12. Procediment d’etiquetatge
Ara a abril : NeCPAL : ATDOM i Residents
> abril NeCPAL : PCC status igual o > 7
PiiC : * prioritzant/ començar per status alts
- MACA
- PCC
- MACA + PCC
13. L'instrument Necpal
* Es pot aplicar als malalts crònics avançats a tots els serveis de salut.
* Permet identificar malalts amb necessitats de canvi d'enfocament,
incorporant mesures pal.liatives en la seva atenció.
* Combina avaluacions de percepció (la pregunta sorpresa), demanda i
necessitats percebudes amb paràmetres mesurables de severitat i
d'intensitat, aspectes evolutius de progressió de la malaltia, comorbilitat,
ús de recursos i instruments específics per algunes patologies.
* No es un instrument de carácter pronòstic, ni que indiqui la
necessitat d'intervenció d'equips específics ni que limiti,
necessariament, altres tipus d'enfocaments concomitants.
14. Per a què NO serveix l'instrument NECPAL
- Per determinar el pronòstic ni la supervivència
- Per contraindicar, necessariament, l'adopció de mesures de
control de la malaltia ni el tractament de processos intercurrents
- Per definir el criteri d'intervenció d'equips específics de cures
pal.liatives, intervenció que, en tot cas, vindrà determinada per la
complexitat del cas i de la intervenció proposada.
- Per rebutjar mesures terapèutiques curatives proporcionades
que puguin millorar la qualitat de vida.
15. A qui s'ha d'administrar l'instrument NECPAL?
A persones amb malalties cròniques evolutives avançades, amb els diagnòstics,:
- Pacient oncològic especialment afectat per la malaltia.
- Pacient amb malaltia pulmonar crònica especialment afectat per la malaltia.
- Pacient amb malaltia cardíaca crònica especialment afectat per la malaltia.
- Pacient amb malaltia neurològica crònica ( incloent AVC, ELA, EM, M.de Parkinson,
malaltia de la motoneurona) especialment afectat per la malaltia.
- Pacient amb malaltia hepàtica crònica greu especialment afectat per la malaltia.
- Pacient amb malaltia renal crònica greu especialment afectat per la malaltia.
- Pacient amb demència especialment afectat per la malaltia.
- Pacient geriàtric, malgrat no patir cap de les malalties abans esmentades,
en situació de fragilitat particularment avançada.
- Pacient, malgrat no ser geriàtric ni patir cap de les malalties abans esmentades,
que pateix alguna altra malaltia crònica, particularment greu i avançada.
- Pacient, que no estigui en els grups anteriors que darrerament hagi precisat ser
ingressat o atès al domicili amb més intensitat de l'esperable
16. Què es considera una identificació positiva?
Qualsevol pacient amb:
- Pregunta sorpresa amb resposta NEGATIVA
+
- Almenys una altra pregunta (2,3 o 4) amb resposta POSITIVA,
d'acord amb els criteris establerts.