More Related Content
What's hot (20)
Similar to Polis1 T10 (20)
More from epcalop24 (20)
Polis1 T10
- 1. Ci 竪 ncies socials, geograf ia i hist嘆ria Primer curs POLIS 1
- 2. ndex Climas y paisajes de Espa単a, Europa y la CA Temps i clima 05 Climes i paisatges de la Terra 06 07 Societat i medi ambient 08 La Terra, un planeta del Sistema Solar 01 La representaci 坦 de la Terra: els mapes 02 Les formes de la Terra 03 R ius i mars 04 La prehist 嘆 ria 09 Les primeres civilitzacions: Mesopot mia i Egipte 10 El m 坦n grec 11 Catalunya en temps dels grecs 12 LImperi Rom 13 Catalunya romana 14 Lher竪ncia de la cultura clssica 15 La fragmentaci坦 del m坦n antic 16 Climes i paisatges dEuropa i dEspanya
- 3. Les primeres civilitzacions: Mesopot mia i Egipte 5. La religi 坦 eg 鱈 pcia 4. LEgipte dels faraons 3. Egipte, el Nil i el desert 2. Lart mesopot mic 1. Mesopot mia, terra entre dos r ius 10 6. El temple, resid 竪ncia dels d 辿u s 7. Les tombes eg鱈pcies
- 4. Introducci 坦 Ara fa uns 6000 anys, al Creixent F 竪rtil , les millores agr鱈coles van fer sorgir societats m辿s pr嘆speres i complexes . Molts poblats neol 鱈tics es van transformar en ciutats i van sorgir les primeres grans civilitzacions urbanes . L agricultura es va estendre per 珂艶壊看沿看岳馨庄温 i Egipte . En aquestes civilitzacions tamb 辿 es va invent ar l escriptura i, grcies a aquest fet, la humanitat va entrar en la Hist嘆ria . 10
- 5. 1. Mesopot mia, terra entre dos r ius 1.1. Les primeres ciutats Estat 1.2. Els primers imperis 1.3. Lorigen de lescriptura 10
- 6. 1.1. Les primeres ciutats Estat A Sumer , vers el IV mil揃lenni a.C., van sorgir les primeres ciutats Estat : Ur, Uruk, Lagaix i Eridu. La prosperitat agr鱈cola i ramadera daquestes ciutats va permetre que una part de la poblaci坦 es dediqu辿s a daltres tasques: van n辿ixer els comerciants i els artesans . Els sacerdots controlaven les collites i el comer巽, imposaven els tributs i garantien lordre . El cap dels sacerdots tenia el poder religi 坦s i pol 鱈tic de la ciutat. 10
- 7. 1.2. Els primers imperis Entre el III i el I mil揃lenni a.C., les terres de Mesopot mia van ser dominades successivament per diversos pobles, que van crear grans imperis. Accad (III mil揃lenni a.C.). Imperi Babil 嘆nic (vers el 1800 a.C.). Imperi Assiri (vers el 1300 a.C.). Imperi Persa (segle VI a.C.). 10
- 8. 1.3. Lorigen de lescriptura Lescriptura va sorgi r a les ciutats mesopotmiques vers el 3500 a.C. Els funcionaris i sacerdots tenien necessitat de controlar la propietat de les terres, les collites, els impostos, etc ., i van comen巽ar a fer anotacions per portar la comptabilitat . Els reis van utilitzar sistemes descriptura per escriure ordres, fixar lleis i redactar codis. Tamb辿 es van comen巽ar a escriure textos literaris i religiosos. 10
- 9. 2. Lart mesopot mic 2.1. Larquitectura Reconstrucci坦 dun ziggurat ( il揃lustraci坦 ) 2.2. Lescultura 10
- 10. 2.1. Larquitectura El ziggurat i el palau van ser les dues grans construccions de les ciutats mesopot miques. Es constru誰en amb tova i per decorar-los es feien servir revestiments de cermica vidriada de colors brillants. La gran aportaci坦 mesopotmica a larquitectura van ser l arc i la volta , amb els quals van construir temples i palaus imposants. 10
- 11. Reconstrucci 坦 dun ziggurat 10
- 12. Reconstrucci 坦 dun ziggurat 10
- 13. 2.2. Lescultura En escultura destaquen unes petites estatuetes dorants i les representacions dels reis ( Gudea de Lagaix ). Per decorar els murs i les portes dels temples i dels palaus es feien servir relleus que representaven les figures de reis o danimals monstruosos. 10
- 14. 3. Egipte, el Nil i el desert 3.1. El marc geogr fic 3.2. Laprofitament de les aig 端e s 3.3. Els aven巽os t 竪cnics Un poblat agr鱈cola ( il揃lustraci坦 ) Fases de las crescudes del Nil ( il揃lustraci坦 ) 10
- 15. 3.1. El marc geogr fic La situaci 坦 geogrfica dEgipte presenta dos avantatges: el desert la誰lla dels seus enemics i el Nil permet regar i fertilitzar les terres de conreu. A Egipte es distingeixen dues grans regions: el Baix Egipte , al delta del Nil, i l Alt Egipte , una terra rida on nom辿s 辿s possible la vida a la zona regada pel riu Nil. 10
- 16. 3.2. Laprofitament de les aig 端e s Des de comen巽ament de juny fins a setembre el r iu inunda totes les terres de la riba; al setembre es comencen a retirar les aig端es i queda un fang negre que fertilitza els camps. Per poder desenvolupar lagricultura es van haver de controlar les crescudes del r iu. Els egipcis van construir dics i canals per emmagatzemar laigua i distribuir-la per les terres del voltant, i aix 鱈 van augmentar la producci坦 agr鱈cola. El Nil es va convertir en la gran via de comunicaci坦 i a les ribes hi van sorgir grans ciutats , com Memfis o Tebes. 10
- 17. 3.3. Els aven巽os t 竪cnics Per dur a terme aquestes tasques, els egipcis van desenvolupar el clcul i la geometria , van establir un calendari de crescudes. Tamb辿 van crear sistemes de comptabilitat i t竪cniques constructives i hidruliques. Als temples es feien les observacions astron嘆miques i els clculs matemtics. Lany va ser dividit en 365 dies, i el dia, en 24 per鱈odes. 10
- 18. Un poblat agr 鱈cola 10
- 19. Un poblat agr 鱈cola 10
- 20. Fases de les crescudes del Nil 10 1. Inundaci 坦 (juny-setembre)
- 21. Fases de les crescudes del Nil 10 2. Sembra (a partir doctubre)
- 22. Fases de les crescudes del Nil 10 3. Recol揃lecci 坦 (febrer-juny)
- 23. 4. LEgipte dels faraons 4.1. El poder del fara 坦 El poder del fara坦 ( il揃lustraci坦 ) 4.2. Els privilegiats 4.3. El poble dEgipte 10
- 24. 4.1. El poder del fara 坦 Lorganitzaci 坦 de l Estat egipci era dominada per un rei, el fara 坦 , que tenia un poder absolut . El fara坦 garantia lordre, la just鱈cia i la defensa contra els enemics. El seu poder es fonamentava en el control i la direcci坦 de les obres de canalitzaci坦 i irrigaci坦 de les terres. Per governar un territori tan extens, el fara 坦 necessitava servidors fidels i efica巽os. Els governadors , que, al seu torn, controlaven nombrosos funcionaris , feien complir les ordres del fara坦. Laltre gran pilar del poder del fara坦 era l ex竪rcit , del qual nera cap suprem. 10
- 25. El poder del fara 坦 10
- 26. El poder del fara 坦 10
- 27. 4.2. Els privilegiats Els alts funcionaris , els caps de lex 竪 rcit i els sacerdots constitu誰en la classe social m辿s important de lAntic Egipte, una veritable noblesa . Per atendre els nombrosos temples del pa鱈s hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos, practicaven la ci竪ncia, dominaven lescriptura i administraven les terres del temple. Els escribes tamb辿 gaudien duna vida privilegiada, coneixien tots els secrets del clcul i de la complexa escriptura eg鱈pcia. 10
- 28. 4.3. El poble dEgipte Els pagesos constitu 誰en la majoria de la poblaci坦; tot i que eren lliures, estaven lligats a la terra, que pertanyia al fara坦, als nobles o als temples. Tamb辿 hi havia un abundant nombre de mercaders i d artesans , que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del fara坦, dels nobles o dels temples. Per sota de la resta de la poblaci坦 i en condicions pitjors hi havia els esclaus . 10
- 29. 5. La religi 坦 eg鱈pcia 5.1. Els d 辿u s dEgipte 5.2. La vida dultratomba 10
- 30. 5.1. Els d 辿us dEgipte La religi 坦 eg鱈pcia era politeista , 辿s a dir, adoraven molts d辿us. El d 辿u m 辿s popular era Ra , d辿u del sol, al qual es va afegir Amm坦 , d辿u de Tebes. Fora del culte oficial, la gent adorava divinitats familiars i locals; eren molt supersticiosos i es protegien de la influ竪ncia dels mals esperits amb amulets . Els d辿us habitaven als temples i es reencarnaven en lesttua que hi havia al santuari. Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes . 10
- 31. 5.2. La vida dultratomba La religi 坦 eg鱈pcia prometia una vida despr辿s de la mort. Per als egipcis, els 辿ssers humans estaven formats per un cos i una nima ( el ka ). Quan el cos es moria, el ka passava a la vida dultratomba, per嘆 per fer-ho, el cos havia de restar incorrupte (momificaci坦). Amb aquesta finalitat, la fam鱈lia embalsamava el difunt, que despr辿s de 40 dies es convertia en una m嘆mia dissecada. Els difunts shavien de presentar davant del Tribunal dOsiris , que jutjava la seva vida terrenal. 10
- 32. 6. El temple, resid 竪ncia dels d 辿u s 6.1. Larquitectura eg 鱈 pcia 6.2. Els temples El temple ( il揃lustraci坦 ) 10
- 33. 6.1. Larquitectura eg 鱈 pcia Lart egipci es va caracteritzar perqu竪 seguia unes regles fixes i inamovibles . Larquitectura eg鱈pcia era arquitravada , sense arcs ni voltes. Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats, escultures i pintures. Les grans construccions van ser temples i tombes i tendien al monumentalisme . 10
- 34. 6.2. Els temples Tots els temples egipcis es van construir sobre un pl nol semblant: avinguda desfinxs, obeliscos, pilons a lentrada i recinte emmurallat, sala hip 嘆stila i Santuari . Nom 辿s el fara坦 i els sacerdots tenien acc辿s al santuari del temple. 10
- 35. El temple 10
- 36. El temple 10
- 37. 7. Les tombes eg鱈pcies 7.1. C om eren les tombes eg鱈pcies Mastaba ( il揃lustraci坦 ) Pirmide ( il揃lustraci坦 ) Hipogeu ( il揃lustraci坦 ) 10
- 38. 7.1. C om eren les tombes eg鱈pcies Les primeres tombes eg鱈pcies van ser unes construcccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes . De la superposici坦 de les mastabes van n竪ixer les pirmides. Les m辿s destacades s坦n les de Keops , Kefr辿n y Micer鱈 , a Gizeh . Per protegir el rep嘆s dels faraons i impedir el pillatge, les entrades de les de les pirmides estaven camuflades. La por dels saquejos i els robatoris freq端ents a les tombes va fer que, a lImperi Nou, els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus . 10
- 39. Mastaba 10
- 40. Mastaba 10
- 41. Pir mide 10
- 42. Pir mide 10
- 43. Hipogeu 10
- 44. Hipogeu 10