<iframe src="/slideshow/embed_code/31208581" height="355" width="425"> </iframe> <div> <strong> <a>Fitxa 33 santa maria del mar</a> </strong> from <strong><a>Julia Valera</a></strong> </div>
<iframe src="/slideshow/embed_code/31208581" height="355" width="425"> </iframe> <div> <strong> <a>Fitxa 33 santa maria del mar</a> </strong> from <strong><a>Julia Valera</a></strong> </div>
La arquitectura megal鱈tica de la prehistoria incluye menhires, d坦lmenes y alineamientos como el de Carnac, que probablemente ten鱈an un sentido ritual conectando las fuerzas tel炭ricas con el cielo. Posteriormente surgieron cromlechs como Stonehenge, con piedras grandes tra鱈das de lejos. Los d坦lmenes evolucionaron a sepulcros de corredor y galer鱈as cubiertas, y en las islas Baleares se construyeron taulas, talayots y navetas para rituales, defensa y enter
Este documento presenta una introducci坦n al an叩lisis e interpretaci坦n de la obra arquitect坦nica. Explica los elementos t辿cnicos y no t辿cnicos que componen la arquitectura, incluyendo la representaci坦n de formas, materiales de construcci坦n, elementos sustentantes como muros, vanos, columnas y pilares, y elementos sustentados como cubiertas adinteladas y abovedadas. Adem叩s, analiza cada uno de estos elementos en detalle.
El documento describe diferentes tipos de escultura, incluyendo talla, relieve y escultura exenta. Detalla t辿cnicas como talla, materiales como bronce y piedra, y formas como de pie, retrato y sedente. Incluye informaci坦n sobre varias esculturas espec鱈ficas como "Augusto de Prima Porta", "Dor鱈for" y "kom ombo", con detalles sobre el autor, lugar, fecha y t辿cnica de cada una.
2. La Catedral va ser construidaLa Catedral va ser construida
Entre 1882-1913(XII-XV) , perEntre 1882-1913(XII-XV) , per
JosepJosep Oriol Mestres.Oriol Mestres.
El seu estil es gotic i neogotic.El seu estil es gotic i neogotic.
3. En la cripta de la catedral de Barcelona
es troba el sepulcre de Santa Eullia,
una de les obres clau del G嘆tic
peninsular. S'ha atribu誰t a Andr辿s
Chiesanova, encara que l'atribuci坦 辿s
bastant dubtosa
4. En la obra podem observar el
traball de dos autors, derivats del
cercle de Giovanni Pisano i del
Mestre de Sant Miquel a Borgo.
7. A la primera etapa es construeix
l'abside , les capelles radials i la
cripta del presbiteri que s'acab
al 1338 (mestre de la obra Jaime
Fabre) .
8. Al 1358 ja estava Bernat Roca
construint els primers trams de la
boveda major i la galeria d'asobre de
les capelles tamb辿 va ser aquest
mestre que va comen巽ar el claustre.
9. La catedral est feta amb pedra
principalment tambe sha utilizat
ferro , vidre i fusta entre daltres.,
El tractament del mur es is嘆drom
10. El seu sistema constructiu es el
sistema arquitravat, les seves
dimensions s坦n 90 metres d'al巽ada
per 40 metres de longitud i 25 metres
per 6 de profunditat.
11. La catedral de Barcelona est
formada per pilars i contraforts
que aguanten la seva estructura
com elements de suport , i com a
Elements suportats la coberta
enbigada.
12. En el seu espai exterior,
dominen les l鱈nies verticals
i
predomina la rectilinealitat.
13. I predominen les linies verticals
i la rectilinealitat.
Est formada per una sola unitat
L'estil 辿s propi de la epoca
encara que s'hi barrejin diferents
epoques alhora de fer la composici坦
14. Est composta per tres naus
principals: una de central
que est al mig de la
catedral i dues mes petites
situadas als laterals.
15. I en ambos costats de la porta les
imatges dels ap嘆stols. Al p嘆rtic hi ha
escultures d'ngels, profetes i reis en
un total de 76 figures, que juntament
amb la fusteria de la porta van ser
realitzades per l'escultor Joan Roig.
16. Una de les portes de la catedral es
de manera similar a la porta de la
Pietat, est constru誰da amb un arc
conopial i al timp hi ha una
escultura de Santa Eullia.
17. Com la majoria de les catedrals
g嘆tiques, tamb辿 la de Barcelona t辿
grgoles, per on s'aboca l'aigua de
la pluja de les teulades
18. Les m辿s antigues s坦n les de la part
de l'absis al costat de la porta de
Sant Ivo, i les de les quatre
cantonades representen els s鱈mbols
dels Evangelistes.
19. La distribuci坦 de les grans
esgl辿sies g嘆tiques i segueix
l'estil amb la pres竪ncia de tres
naus, que donen llum a
l'esgl辿sia, fent la nau central
m辿s alta que les laterals i obrint
grans finestrals a les parets de
la nau central.